A partir del segle II d.C.

Des del segle III dC, bona part de l’Imperi coneixerà un procés de ruralització a conseqüència de la reestructuració del funcionament de la societat romana. Les ciutats que en altres temps havien estat al lloc des d’on es podia ascendir en la jerarquia social, en aquest moment eren abandonades per les seves elits, les quals preferien anar-se’n a viure al camp en grans viles residencials. Darrere d’aquestes elits va anar també una part important de la resta de pobladors dels grans nuclis urbans. No obstant això, a Mallorca, Menorca i Eivissa, la majoria de les ciutats no van quedar abandonades; algunes no van arribar mai a ser abandonades, ja que continuaven ocupant les importants funcions inherents a les ciutats port, funcions clau per a les comunitats insulars.