Alcúdia: recinte amurallat

Per a anar de Palma a Alcúdia agafarem l’autovia Palma-Sa Pobla/Ma.13, en direcció Inca. Al final de l’autovia, prop de Sa Pobla, continuarem per la carretera d’Inca a Alcúdia/Ma.13 , fins que arribem a la nostra destinació.

El recinte amurallat medieval d’Alcúdia, que va servir de recer als mascarats, va ser construït durant el segle XIV i té un total de vint-i-sis torres, còmput que no inclou les que hi ha a les portes, situades com segueix: a l’oest, la de Mallorca o de Sant Sebastià; a l’est, la de Xara o del Moll; al nord, la de Vila-roja. La pràctica destrucció d’un segon cinturó de muralles, aixecat en els segles XVI i XVII, després de la Germania, i del que sols queda en peu un bastió –convertit en plaça de toros— permet contemplar el recinte fortificat aixecat en l’Edat Mitjana, que va ser restaurat durant el segle XX. Les muralles d’aquest recinte van ser construïdes amb pedres, sobretot de marès, unides amb morter i segurament procedents de les obres d’excavació de la fossa perimetral, com també del desmuntat de les restes de les torres i altres edificacions de l’antiga ciutat de Pollentia, fundada en el segle I a. C . Les restes de la ciutat romana es troben als mateixos peus de la fortificació medieval. Degut a això, no resulta estrany que les seves restes constructives més visibles fossin arrasades, ja que podien convertir-se en parapets dels assaltants en cas d’un eventual setge.

Aquesta eventualitat es va convertir en un fet quan, a partir de l’11 de novembre de 1521 , Alcúdia va ser repetidament assetjada per l’exèrcit agermanat, que no va poder vèncer la resistència dels alcudiencs i dels mascarats. Després d’una última temptativa d’entrar a la ciutat el 1522 , els agermanats es van retirar davant la imminència de l’arribada d’un poderós exèrcit imperial, que va arribar al port de Alcúdia el dia 13 d’octubre. La vila de Alcúdia, convertida en “ciutat fidelíssima” per Carles I, va ser premiada pel monarca amb diferents privilegis que van incentivar el seu desenvolupament. Al recer d’aquesta expansió, i de la concessió del títol de ciutat, es van aixecar un bon nombre de casals o es van reformar altres d’origen medieval segons el gust renaixentista, on poden veure’s també alguns escuts d’armes familiars. Recorrent els carrers, el visitant podrà contemplar Can Domènec, Can Canta, Can Torró i Can Fondo, que, per les seves dimensions i la cura en la seva construcció, confereixen a la població un aire urbà que remet, salvant les evidents distàncies, al del nucli antic de Palma.