Alfàbia

Des de Raixa, prendrem la Ma.-11 i continuarem fins la rotonda anterior al peatge del túnel de Sóller. En aquesta rotonda prenem la primera sortida a la dreta, que ens durà a Alfàbia.

Alfàbia era en època islàmica una de les alqueries importants del districte Bunyula-Musu. Segons una tradició poc versemblant, pertanyia al magnat musulmà Ben Abet, el que va col·laborar amb el rei Jaume I durant la conquesta de 1229, pel que va ser recompensat. Els seus successors es van convertir al cristianisme i van mantenir el nom d’origen àrab Bennàsser. Després va passar als Santacília. Cap a 1750, un dels senyors més rics de Mallorca, Gabriel de Berga i Zaforteza, va promoure la reforma que va transformar les antigues cases de base gòtica en un casal barroc de gran caràcter. Dels Berga la propietat va passar als Zaforteza, que encara la mantén.

Entram en el recinte d’Alfàbia pel portell que s’obri davant la carretera, amb una barrera metàl·lica que mostra la data de 1864. Ens acostam a les cases per un passeig ornamentat amb fileres de plataners, segons l’estil romàntic dels denominats passejos de saló, que condueix directament a la façana principal de les cases.

La façana principal mostra un gran parament coronat per una testera mixtilínia. El portal forà és de grans dimensions. Data mitjan segle XVIII i és d’estil barroc. Presenta un arc de mig punt sobre el qual hi ha un frontó corbat, mentre que els brancals representen pilastres jòniques. A mitja altura hi ha una obertura de forma el·líptica atrompetada a cada costat. Segons tradició, les portes procedeixen de l’antic palau de la Inquisició, destruït el 1823, que ocupava bona part de la plaça Major de Palma. Aquestes es troben recobertes d’una planxa de bronze decorada amb dibuixos geomètrics.

El portal deixa pas a un gran vestíbul dividit en tres trams. En la coberta del seu primer tram es troba un interesantíssim cassetonat, en forma de gaveta invertida. L’estil és mudèjar, i pot datar-se en la segona meitat del segle XIV. El conjunt mostra una gran riquesa d’ornamentació geomètrica i de policromia, concretada en dos-cents plafons poligonals; una jàssera central creua longitudinalment el cassetonat. La inscripció àrab de la sanefa va ser treballada en guix i alterna amb les barres catalanoaragoneses i el lleó rampant dels Bennàsser. La coberta dels dos trams següents és de volta d’aresta, mentre que en l’alçat entre el primer i el segon tram hi ha una pilastra jònica adossada a la paret i situada sobre un plint a cada costat. Aquest espai compta també amb ornamentació heràldica: en el primer tram, a l’esquerra hi ha l’escut dels Vilallonga i a la dreta el dels Zaforteza; en el segon, a l’esquerra el dels Berga i a la dreta el dels Bennàsser; en el tercer tram, a l’esquerra el de la família Burgues Zaforteza i a la dreta el dels Santacília. A la part inferior dels laterals hi ha bancs de pedra adossats a la paret.

El vestíbul condueix al pati a partir d’un arc rebaixat, amb columnes amb capitell jònic. És de planta quadrangular, presidida per un brollador amb pila octogonal, amb una escultura d’un nin amb un peix. Des de l’entrada, a l’esquerra, hi ha un arc apuntat que dóna pas a un passadís amb tres arcs que comunica amb un petit pati on se situa un brocal octogonal.

El lateral de llevant mostra l’accés principal a les estances dels senyors; s’aixeca sobre una petita escala amb baranes de pedra, amb tres pilastres per costat, i té un frontó triangular presidit per l’escut dels Zaforteza. El lateral de migdia del pati acull la tafona, amb accés per una rampa empedrada que acaba en un porxo.

Entrarem pel petit portal renaixentista a la casa dels senyors, per un distribuïdor, on destacam l’arbre genealògic dels Zaforteza. L’interior de les cases d’Alfàbia conté un bon conjunt pictòric i diverses mostres de mobiliari molt interessants, com es veu a la sala situada a la dreta del distribuïdor. Aquesta té coberta d’embigat policromat i diverses pintures que representen els diferents propietaris, entre els quals destacam Pere de Santacília i Pacs a cavall (mort el 1666), important capdavanter dels Canamunt; Gabriel de Berga i Santacília (mort el 1706), Leonor de Berga i Zaforteza (1701-1762), i Gabriel de Berga i Zaforteza; en els laterals inferiors hi ha diversos paisatges com les cases d’Alfàbia, el Cavall Bernat de Pollença i una vista de Palma, de Marià Conrado.

La segona sala conté un dels mobles més importants de Mallorca, la denominada “Cadira del Rei Moro”, que, malgrat el nom, no és d’època islàmica; data del segle XIV i mostra interessants relleus gòtics tallats en fusta, possiblement representant el tema de Tristany i Isolda, una reina i un arbre, amb un enigmàtic cap d’un monarca, un ca i un conill; en el frontal, hi ha una dama i un cortesà jugant a escacs; en el lateral de la dreta, dos soldats, mentre que en el coronament apareixen dos petits lleons esculpits. Segons alguns autors, les figuracions representen la pèrdua de Mallorca per part de Jaume III. Dins de la sala hi ha, a més, una bona col·lecció de quadres de temàtica diversa.

A continuació, segueix una sala rectangular que serveix d’avantsala. Hi destaquem diversos gravats vuitcentistes, la majoria dedicats al papa Pius VI. A la dreta, es pot contemplar l’alcova, amb un llit senyorial vestida de damasc vermell; el portal d’accés al dormitori mostra un retrat d’Isabel II.

Un passadís exterior, protegit per un porxo, condueix, cap a l’esquerra, a la biblioteca, que conté un fons de 1.200 volums, i està presidida per l’escut dels Burgues-Zaforteza. Del seu fons bibliogràfic, destacam una Història de Jaume I, obra de Bernardino Gómez, de 1584 . La biblioteca compta també amb els passos del Via-Crucis.

Els jardins d’Alfàbia són dels més interessants de Mallorca. Des de les cases, se surt a un corredor amb columnes toscanes i es descendeix en el primer jardí per una escala imperial amb balustrada. Es tracta d’un parc romàntic, del segle XIX. Constitueix el centre un petit llac amb un déu al mig i amb nombrosos nenúfars; la vegetació salvatge, amb canyes de bambú, lianes, palmeres, margallons i altres espècies exòtiques creen un ambient romàntic d’estil anglès.

Si pujam novament l’escala i giram a la dreta, recorrerem una pèrgola amb palmeres, bugavílies i heures, que condueix a una segona pèrgola més espectacular, amb 32 parelles de columnes o pilastres i 24 hídries, convertides en brolladors, i un mirador quadrangular, amb una taula de pedra ovalada, d’estil barroc, amb àmplia vista. Baixam novament a l’entrada a partir d’una interessant exedra, amb frontó barroc i un relleu d’Hèrcules, amb un safareig cobert a l’esquerra. L’escala, amb jardí abancalat, ens deixa a la façana de la casa.