Alfàbia

Per arribar a aquest punt des de Sóller, hem de dirigir-nos direcció Palma per la Ma.-11. Al sortir de Sóller, a uns 2 quilòmetres, trobarem dues opcions: una seria seguir la antiga carretera pujant pel coll de Sóller i la segona és anar pel túnel de peatge, en ambdós casos arribam a una mateixa rotonda a l’esquerra on, perfectament visible, es troba la possessió de Alfàbia.

Alfàbia és un dels llocs que cal visitar de Mallorca i en el que un s’ha de perdre. Era propietat del notable musulmà Ben Abed, l’únic que es va canviar al bàndol cristià el 1229. D’aquesta època queda una qubba, és a dir una habitació que conserva un cassetonat d’origen islàmic i que avui dia forma l’entrada a les cases. Els descendents de Ben Abed van donar origen al cognom Bennásar. Al casar-se amb una dona del llinatge Santacília, la propietat va passar a aquesta família.

A l’entrada de les cases es poden veure un conjunt de cadenes, formades per diversos tipus. Es tracta de les cadenes que s’usaven per lligar els esclaus de la possessió. Per altra banda, en el Museu de Mallorca es conserva un cep de fusta que prové d’aquí, que tenia la mateixa funció. Encara a finals del segle XVI, els esclaus eren la força de treball fonamental d’aquesta explotació agrària molt important per la seva collita d’oli.

Allà també es conserva una curiosa butaca medieval, segurament d’origen borgonyó, amb alguns baix relleus esculpits que es relacionen amb el mite del Rei Artur, la recerca del Grial i l’amor cortès.

Per altra banda, els seus jardins són dels més bells de l’illa. El seu origen s’ha de cercar probablement amb anterioritat al segle XIV, però així com es veuen avui dia, són obra dels segles XVIII i XIX.

Com ja s’ha esmentat, els Santacília van ser els caps del bàndols dels Puigdorfila. Quan els bandolers d’aquesta facció es van apoderar d’un ca de Mn. Puigderós, els de Torrrella el van assaltar el 1570 cercant el ca i amenaçant les olivareres i personal que es trobava allà. Entre aquest any i 1573, els assalts, assassinats, batalles i persecucions que van tenir com escenari les cases o els seus voltants van ser habituals. Va seguir sent centre de violència i de bandolerisme molts anys després.

A finals del segle XVI, els bàndols aristocràtics van evolucionar. Els Torrella van passar a ser coneguts com Canavall i els Puigdorfila com Canamunt. El cap dels Canamunt era Arnau de Santacília i Pax, senyor d’aquesta possessió. Va organitzar la quadrilla de Selva i va arribar a assaltar personalment la presó reial de Ciutat per a alliberar alguns dels seus bandolers. El 1615 va ser assassinat per desconeguts a les portes d’Alfàbia.

La Colla de Selva, organitzada per Arnau de Santacília, sovint es va refugiar a Alfàbia i va ser aquí on es va planificar la venjança que acabaria amb l’assassinat de don Jaume Joan de Berga.

A la mort d’Arnau, el seu germà, don Pere de Santacília i Pax va decidir venjar-se. Es va sumar als seus bandolers i es diu que, per la seva mà o pe les seves ordres, va arribar a provocar més de mig centenar d’assassinats. Va ser durant més de mig segle el cap dels Canamunt. No obstant això, es trobava poc temps a Mallorca ja que bona part de la seva vida la va passar en diverses guerres en tot el continent. A pesar d’això, estava molt ben informat del que succeïa en el panorama mallorquí a través de cartes i enviats. Va morir als vuitanta anys, en el seu llit, després d’haver ocupat els càrrecs més importants de la corona. La seva vida i les seves aventures van ser conegudes a tota Europa. El seu retrat es pot contemplar en una de les sales de la casa.

Hem de tenir en compte, a més, que enfront d’Alfàbia es troba la vall de Biniforani, per desgràcia de difícil accés. Aquesta vall era propietat dels Cavalleria, família aliada dels Santacília. Jeroni Pau de la Cavalleria, un dels assassins de don Jaume Joan de Berga, era l’hereu d’aquest lloc.