Almudaina o Castell d’Eivissa

A pesar de la insistència històrica a assenyalar que la ciutat d’Eivissa tenia tres recintes urbans concèntrics d’origen medieval, la ciutat islàmica només ocupava la part més alta, coneguda amb el nom de “Castell d’Eivissa” i “Almudaina”. Aquest recinte s’iniciava en el cantó sud-oest del “Castell” cap a l’absis de la Catedral, Museu Arqueològic, Mirador, Cúria, línia de construccions fins a Sa Portella, Can Balanzat, Can Comasema, Capella de Sant Ciriac i cap a l’esmentat cantó del castell.

Hem de tenir en compte el significat del terme “Almudaina”, que significa ciutadella, definint la ciutat administrativa, de residència de funcionaris i càrrecs relacionats amb l’Estat islàmic.

Les fonts àrabs es refereixen a Eivissa com “una ciutat petita, bonica, que gaudeix de l’avantatge dels nuclis urbans”, encara que fins al segle XVII no va tenir aquesta consideració de ciutat, sinó de recinte amurallat, de “castell d’Eivissa” a Real Força d’Eivissa.

El recinte amurallat tancava al voltant de 125 cases, una mesquita situada en el solar de la Catedral i alguns serveis urbans. Fora de la ciutat es trobava un raval d’unes cinquanta cases. El recinte comptava amb un total de dotze torres que actualment es troben en un estat de conservació molt divers. Són molt més visibles des de fora del recinte amurallat, especialment des del barri de la Marina i des del camp ras del Soto.

Quant a l’evolució urbana de la ciutat a l’època islàmica, les excavacions realitzades a Dalt Vila, -a la Catedral, Museu Diocesà, Castell i Almudaina, i Sala de la Universitat- estan donant dades referent a això, com la troballa, per primera vegada, de nivells d’ocupació associats a estructures arquitectòniques de tàpia, d’època califal (s.X), documentades sota la Catedral d’Eivissa. També s’han detectat nivells de destrucció i incendi, coincidents amb la invasió pisanocatalana del segle XII, que van arrasar la ciutat i les muralles. Està documentat per escrit que els almoràvits van reconstruir la ciutat després de tal destrucció, però les poques excavacions realitzades no han detectat aquestes accions, però sí les reformes posteriors de la darrera onada de pobles islàmics, els almohades, que van dur a terme en el primer recinte urbà, sobretot en les defenses urbanes.

Encara queden molts aspectes importants per documentar, com la delimitació, identificació i cronologia de les transformacions estructurals de la fortificació al llarg del temps.

Actualment, es conserva una única porta d’accés a aquest recinte fortificat, la coneguda amb el nom de “Sa Portella”, situada en el carrer del mateix nom i a la qual s’accedeix des del Carrer Major.

En aquesta zona de l’Almudaina i també en altres llocs de Dalt Vila, es va trobar un conjunt de ceràmica andalusí d’època anterior a la conquesta del segle X (902 dC), el que denota una presència islàmica en època de l’Emirat de Còrdova. Es van trobar també en diverses parts de l’illa, diverses monedes d’aquesta primera època, que van aportar dades molt interessants per a l’estudi d’aquests contactes inicials entre l’Al Andalus i l’illa. L’estudi d’aquest material numismàtic inclou dos exemplars de coure oposats en la zona de sa Coma, dels quals només un és llegible i data de la primera quart del segle VIII. La seva aparició s’ha relacionat amb l’expedició militar musulmana dirigida contra Hispània que va acabar amb la seva annexió a la mitja lluna en el 711 dC. També es va trobar una moneda de plata en Es Puig des Molins encunyada en el 811. En qualsevol cas, totes aquestes troballes testimonien aquesta primera presència i, les relacions polítiques i fiscals de l’illa a mitjan segle VIII.