Ajuntament de Palma

La ruta de les institucions s’inicia a la Plaça de Cort, considerat un dels punts neuràlgics de la Ciutat i el quilòmetre “0” de Palma. El nom de “Cort” prové de les cúries feudals que tenien el seu emplaçament antigament en aquest mateix lloc. En aquesta plaça es pot observar la centenària olivera que la presideix i, davant, l’edifici barroc de l’Ajuntament de la ciutat, un edifici que es distingeix de lluny i que a més dóna un aire senyorial al conjunt de la plaça.

La seva construcció es va iniciar el 1649 sobre el solar on anteriorment es va situar l’Hospital de Sant Andreu , impulsat per Nuno Sanç, i posteriorment la seu de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca. La construcció va finalitzar en el segle XVIII i a finals del segle XIX l’edifici va ser altra vegada objecte d’una intervenció per part de l’arquitecte municipal Manuel Chápuli a causa d’un incendio que li va ocasionar greus danys en el seu interior. Aquest també va voler remodelar la façana, eliminar el banc central per a construir un portal central en el seu lloc, no obstant això va haver una gran revolada popular a causa de l’estima al citat banc i, finalment, no es va dur a terme.

A la façana es distingeixen clarament tres parts que corresponen a les tres altures de les que consta la construcció. Alhora es va voler reproduir el model de casa tradicional mallorquina com es pot observar amb la volada de fusta que remata la façana acompanyat per un conjunt de figures antropomòrfiques que daten de 1680 obra de l’escultor Gabriel Torres.

En la planta baixa podem observar a la façana dos portals laterals d’entrada a l’edifici amb elements manieristes (la ubicació lateral de les dues portes no és molt comuna). Entre els portals destaca un llarg banc conegut com el Banc dels Ganduls o del “Sinofós”. La tradició popular conta que s’hi s’asseia gent amb poca inclinació al treball i sempre s’excusaven argumentant que tenien mals que els impedien treballar i que si no fos per ells treballarien.

A l’interior de la planta baixa podem observar l’ampli vestíbul que normalment sempre està obert al públic per visitar-lo. En aquest vestíbul podem observar els sis “gegants”, articulats en tres parelles, destacant en Tòfol i na Francinaina construïts el 1961 i vestits a la manera tradicional mallorquina; a més d’altra parella de pagesos i la colla dels xeremiers, portant els instruments tradicionals mallorquins: fabiol, tamborino i xeremia. També hi podem observar l’antic portal gòtic de la capella de l’Hospital de Sant Andreu i l’escala d’honor que dóna accés a la planta noble. L’escalinata, de tipologia imperial, denota una clara influència francesa i va ser obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Finalment, des del vestíbul es pot accedir a la Biblioteca Municipal oberta al públic i situada en aquest mateix lloc des de 1927 (anterior a aquesta data era la seu del cos de bombers).

En la part de la façana que correspon a la planta noble podem observar la gran balconada central que dóna al despatx de la batlessa . A l’interior d’aquesta planta destaquen l’ampli vestíbul i la sala de plens. En el vestíbul podem contemplar la còpia de l’estendard de Jaume I, part del casc del rei Martí l’Humà, maces dels macers dels jurats, la caixa de les insaculacions del segle XVII, el quadre amb el martiri de Cabrit i Bassa, el de l’enterrament de Ramon Llull, el de Sant Sebastià del segle XVII atribuït a Van Dyck, un quadre sobre l’audiència entre Carles V i el bisbe de Mallorca, altre quadre sobre la mort de Jaume III, dos tapissos, un amb el desembarcament de Jaume I i l’altre amb el funeral pels germans Montcada, etc. L’interior de la sala de plens conté una important col·lecció pictòrica amb els retrats dels fills il·lustres de la ciutat de Palma de totes els èpoques, que continuen a l’anterior vestíbul, (Eusebi Estada, Maria Antònia Oliver, Joan Miró, Joan Crespí, Ramon Llull, Sant Alonso Rodríguez, Alberta Jiménez, Arxiduc Lluís Salvador, etc.) i dels reis de l’antic Regne de Mallorca. També podem observar el magnífic cadirat llaurat pel batles, tinents de batle i regidors, el retrat de Jaume I anomenat “L’home dels nassos”, un bust del rei Joan Carles I, i, en la part superior, vidrieres decorades amb els escuts que conformaven la monarquia hispànica. Aquesta planta pot visitar-se prèvia concertació.

En la façana de la tercera planta observam el rellotge central conegut com En Figuera, en honor al personatge que va fondre la primera campana en el segle XIV.
L’actual rellotge data de 1863 i sona cada quart d’hora.

A nivell plàstic la façana de l’ajuntament constitueix un dels millors exponents del Manierisme mallorquí, un estil classicista que es va a conrear en alguns edificis de principis del segle XVII. Afecta especialment a l’exterior de l’edifici, on ho veiem aplicat en la característica decoració escultòrica a força de màscares, estípits, guirnaldes, cartel·les, encoixinat, frontons corbs, triangulars o partits, etc. Alguns exemples destacats que podem citar són la casa Pavesi o Can Sales, en el carrer Sant Feliu, l’església del convent de la Concepció, l’església del convent de Santa Clara, i, per descomptat, l’edifici de l’Ajuntament. Aquest últim edifici és un cas excepcional, ja que no només afecta a la façana sinó també a la remodelació interior.

Les obres de construcció de l’edifici es van dur a terme entre 1649 i 1680, ja que a principis del segle XVII l’edifici anterior es trobava en un estat ruïnós. Per a això, es va procedir a la remodelació interna i a la construcció d’un gran frontis.
La fàbrica de la façana es va dur a terme en tres etapes: la primera, de 1650 a 1665, va afectar al pis inferior, i va ser realitzada per Pere Antoni Bauçà i Joan Antoni Oms; la segona, entre 1666 i 1680, va afectar al segon (planta noble) i tercer pis (porxo), realitzat per Miquel Oliver i Antoni Carbonell; i l’última etapa, el 1680 , es va dur a terme en la volada, obrat per Gabriel Torres.

Tots aquests autors que hem esmentat són picapedrers o escultors, ja que la figura de l’arquitecte era absent. Per això es donen una sèrie de manifestacions comunes: una sèrie de pervivències tradicionals quant a l’estructura arquitectònica, a causa del treball dels picapedrers, i un art d’avantguarda quant a l’escultura aplicada, de la mà dels escultors.

La façana es caracteritza per una gran unitat estètica i és paradigmàtica perquè reprodueix totes les pautes constructives mallorquines a l’època barroca. A pesar de la unitat, és difícil etiquetar-la dins d’un estil concret, ja que té elements barrocs, manieristes i, fins i tot, medievals. Podem afirmar que és una façana de transició d’estil.
Els elements manieristes serien l’acumulació decorativa amb màscares, estípits (atalants i cariàtides), volutes, frontons partits, hídries… unit a la compartimentació horitzontal (tres pisos) creuats per elements verticals mitjançant pilastres de derivació jònica (pilars adossats a la paret).
Els elements barrocs serien l’acumulació d’elements decoratius en sentit dinàmic i alguns elements monumentals, com la balconada contínua de la planta noble (on, com ja hem dit, es troba el despatx de la batlessa).

A mesura que l’altura va augmentant, la decoració es va simplificant fins arribar al darrer pis (el del rellotge), caracteritzat amb una gran senzillesa tant en obertures com en la línia d’imposta, sense motllures.

Destaca la posició dels accessos a banda i banda del banc “Sinofós” i del gran finestral central, que li dóna dinamisme i trenca un poc amb la rigidesa axial.