Banys àrabs

Des de la Catedral, i partint en direcció est s’arriba als banys àrabs, situats en el carrer de Can Serra, prop de l’edifici del Col·legi Oficial d’Arquitectes (carrer de la Portella, 14). És segurament la construcció d’època islàmica millor conservada de les Illes Balears.

Aquest edifici, que pot datar-se durant la primera meitat del segle XII, va ser construït reutilitzant materials procedents d’edificis destruïts durant l’atac a Palma de 1114-1115. Al costat dels banys es trobava una mesquita, que no ha d’identificar-se amb l’església de Santa Clara, i una necròpolis que s’estenia fins al carrer Miramar.

Dels cinc banys que se citen en el Llibre del Repartiment, aquests són els únics que s’han conservat fins als nostres dies. D’ells es conserva una sala d’accés, la sala de banys calents i part d’un hort en el qual encara es manté el pou d’una sínia. L’accés es realitza a través d’un estret corredor empedrat que desemboca a una terrassa elevada, enjardinada, que pertany a la casa de Can Espanya-Morell. Les dependències estan conformades per un espai central destinat als banys calents i una estada annexa de planta rectangular i volta de canó. La sala principal és de planta quadrada i està coberta per una cúpula central semiesfèrica, en la qual s’obrin una sèrie de claraboies que proporcionen una suau lluminositat a l’estança. Al seu voltant es distribueixen dotze columnes amb arcs de ferradura, amb capitells de diferents grandàries i morfologies, probablement reaprofitats d’altres edificis que van ser destruïts després de la incursió pisana de principis del segle XII. Els murs es troben ennegrits per l’ús, probablement, de torxes per il·luminar els interiors. Es distingeixen restes de xemeneies. En el paviment encara s’aprecien les marques de les conduccions d’aigua, que devia procedir de la Font de la Vila, i d’una sínia localitzada en el jardí, ara reconvertida en un pou.