Barri de La Portella

La primera aturada és el barri residencial de La Portella, en l’extrem nord-oest de la ciutat, on es poden distingir part de la muralla, dos carrers i tres cases, una de les quals s’ha recuperat en tota la seva extensió. És la Casa dels Dos Tresors, un excepcional exemple de domus romana, de 450 metres quadrats, construïda en el segle I dC seguint l’estructura de la típica casa itàlica. Rep aquest nom perquè s’hi van trobar dos conjunts de monedes, amagades probablement en un moment de perill, que estan datades en els segles III i IV d C. La porta d’accés o ostium es troba en un lateral, des d’on s’accedeix al vestibulum. La distribució de les diverses habitacions (cubicula) es fa entorn d’un pati, o atrium, cobert per un compluvium que recollia l’aigua en el impluvium i deixava passar la llum. S’han identificat el menjador de la casa (triclinium), la cuina, un rebost ple d’àmfores, i l’habitació principal, on el senyor de la casa treballava i rebia als convidats (tablinium). Constava també d’una taverna (botiga), amb entrada independent. Dos carrers perpendiculars —carrer porticada (decumanus) i carrer nord-sud (card)- la separen dues cases de grans dimensions. En una d’elles, la Casa del Cap de Bronze, abandonada arran d’un incendi en el segle IV i trobada parcialment mutilada en el segle XX, es va trobar un petit cap de bronze que representava una nina i que es conserva en el Museu Monogràfic de Pollèntia. Aquesta sumptuosa casa, construïda al voltant d’un pati porticat de deu columnes, o peristil, va ser aixecada durant l’època republicana, remodelada amb l’apogeu urbanístic de la ciutat en l’època imperial (segle I aC-I dC) i habitada fins als segles V-V dC. Una excavació realitzada sota el carrer porticat va posar al descobert un poblat talaiòtico anterior a la fundació de la ciutat romana, restes que es poden observar en la part contigua a la Casa del Cap de Bronze.

La muralla que tancava la ciutat en el segle III d C., moment de perill per a la ciutat, aprofita les ruïnes de la derruïda casa nord-oest. Està formada per dos paraments de pedres de grans dimensions i un farciment de pedres més petites i terra. El parament exterior presenta fins a nou filades de pedres, disposades horitzontalment encara que de manera irregular. El tram conservat té una longitud de cent metres i no presenta cap porta ni torre. La seva presència en aquest barri ens indica que la ciutat havia sofert una constricció en la seva extensió ja que a l’exterior de la muralla van quedar-hi moltes cases deshabitades.

Molt a prop d’aquestes cases es va excavar la Casa de Polymnia, una rica casa amb pintures murals entre les quals es va reconèixer a Polymnia, una de les muses de la poesia. Avui dia la casa està pendent de restauració i no es pot visitar.

Una vegada excavada l’àrea de La Portella, es van sondejar diverses finques per a avaluar el perímetre i les característiques de la ciutat, i es van trobar abundants restes arqueològiques que confirmaven el seu estatus de ciutat i un perímetre estimat de 12 hectàrees.