Can Catlar

Entram per la porta de la Portella. Giram la primera a la dreta per Can Formiguera, passarem progressivament el carrer de Can Serra, Santa Clara i Pont i Vic. En acabar, girarem en el segon carrer a la dreta pel carrer Sol. I en aquest carrer, en el número 7 trobarem el casal.

També és conegut amb el nom de Cas Marquès del Palmer o Can Descatllar. És producte de la reforma duta a terme a mitjan segle XVI per Pere Abrí-Descatlar i Valentí sobre el vell edifici gòtic dels Lloscos, barons de Bunyolí, i que ja l’any 1429 havia passat a la família dels Catlar. Abans de la reforma, des de 1442, se situava en aquest casal la Ceca, casa d’encunyació de la moneda mallorquina, privilegi que va concedir als seus residents el rei Alfons V juntament amb el títol de senyor de la Borsa d’Or a Pere Abrí-Descatllar i de Santacoloma. Aquesta activitat es va mantenir en aquest lloc i va ser realitzada per la mateixa família fins l’any 1787. Qui després seria primer senyor de la Borsa d’Or va obtenir l’any 1438 la concessió del títol de marquès de Llucmajor, cosa que va provocar l’aixecament del poble de Llucmajor, ja que els seus habitants consideraven que aquest nomenament anava en contra de les franqueses atorgades pel rei Jaume I.

La façana es troba estructurada en tres pisos desiguals. De la planta baixa destaca el gran portal adovellat i en situació asimètrica i les dues finestres renaixentistes, trobant-se mutilada la que s’albira a l’esquerra, on també figura, entre àngels, l’escut de la família Descatlar. A la finestra de la dreta hi ha un curiós i enigmàtic relleu d’una figura femenina que es clava una espasa, probablement en referència a la llegenda romana de Lucrècia. La planta noble presenta un magnífic conjunt de grans finestres d’estil renaixentista, tenen divisió interior cruciforme, amb mainell i travesser. Sobre cada finestra hi ha un medalló artísticament treballat, en els quals es representen al·legòricament les virtuts atribuïdes al cavaller: fortalesa, prudència, pietat, caritat i temprança. Els brancals conten amb figures antropomorfes de fantasiosa factura. La golfa presenta arcs conopials, de tradició gòtica, el que ens dóna una idea del valor que els ciutadans atorgaven a aquest tipus de finestres doncs no van sucumbir a la irrupció del barroc. El pati és de planta irregular, amb arcs rebaixats i vestíbul amb cassetonat de fusta, i dos portals renaixentistes que donen accés als estudis.