Capocorb

A la carretera de Llucmajor a Ca p Blanc, i després de passar l’antiga  caserna del mateix nom, hem de continuar uns 5 km per la mateixa carretera. Poc després de passar el desviament a Cala Pi, en el punt quilomètric 23 , veurem el poblat en una corba a la dreta, a l’esquerra de la carretera, degudament senyalitzat.

A pesar de la seva monumentalitat, aquest jaciment és d’interpretació complicada, fins al punt que tan sols recentment s’han trobat les claus per desxifrar els seus enigmes. No convé perdre de vista que el que anam a veure és, bàsicament, un complex centre cerimonial annexa a un poblat del que no resten gairebé signes visibles.
Entrant al recinte ens trobarem un gran talaiot rodó. D’acord amb els darrers estudis, aquest talaiot, juntament amb un altre descobert fa poc temps a l’altre costat de la carretera, va pertànyer al poblat desaparegut. La resta de talaiots que veurem (dos quadrats i dos circulars, a més de desenes de sales i habitacions) formen part del centre cerimonial, que també s’estén per la tanca veïnada ocupant gairebé un quilòmetre.

Dins el recinte ens detendrem en els majestuosos talaiots quadrats, un dels quals és el talaiot més alt de Mallorca, amb 7 metres d’alçada. Observam que els seus interiors són diferents: un té una cambra elevada sobre un cos massís al que s’accedeix per un túnel helicoïdal. L’altre té la porta tapiada per altres construccions posteriors. Aquestes característiques han creat confusió entre els investigadors, sense que les excavacions realitzades a començaments i a mitjan segle XX hagin aportat la suficient llum.
Davant el segon talaiot quadrat hi ha un considerable número d’habitacions formant un laberint. Malgrat la seva excavació en els anys 20 del segle passat, res se sap de la seva funció, però almenys podem fer una passejada per l’interior d’uns edificis de fa 2500 anys o tal vegada un poc més.

 

Entre els dos talaiots quadrats s’estenen  també un grup de grans sales normalment precedides per una davantsala. Tradicionalment s’han considerat habitacions domèstiques però, a causa de la seva forma i el tipus de murs, més bé semblen magatzems o similars. El costat exterior d’aquestes sales forma una muralla que ha servit per explicar el jaciment com un poblat, però d’un cop d’ull es pot veure que aquesta muralla no té res a veure amb la dels típics poblats talaiòtics, sinó que sembla molt més recent, segurament dels darrers segles de la cultura talaiòtica.

Des del lloc més al nord no hem de deixar de mirar en aquesta direcció per a contemplar la resta de monuments que per estar dins  d’un altre  tancat no es poden visitar. Es tracta d’un tumult, un monument quadrat i un altre circular. Amb ells es comprèn millor el caràcter de centre cerimonial de gran part del conjunt.

Sortint del recinte no hem de deixar de contemplar les cases de les dues possessions del lloc: Capocorb Vell i Betlem, que eren  l’alqueria islàmica Jnjar, amb un nom que tal vegada era el mateix que en època talaiòtica. Aquesta successió de poblament en el mateix lloc pot explicar-se per l’abundància d’aigua en contrast amb l’aridesa dels voltants. De fet, després de la conquesta catalana, Capocorb va estar a punt de convertir-se en un poble més.

La visita a Capocorb pot complementar-se, per qui desitgi comprendre un poc millor com era el món talaiòtic, pegant una ullada al jaciment veïnat de Capocorb d’en Jaquetó, situat a 700 metres, al costat dret del camí des Palmer (que surt des de la mateixa entrada de Capocorb) a l’encreuament amb el camí de la possessió de s’Àguila.

Es tracta d’un centre cerimonial al voltant d’un túmul, amb desenes d’habitacions de tipus similar als santuaris. Després d’aquesta visita ens quedarà ben clara la importància que els talaiòtics donaven als rituals i les cerimònies i als llocs on se celebraven.