Cases de Son Fortesa

Sortim de Son Tugores pel carrer Verge del Refugi i girarem pel segon carrer a l’esquerra, Can Manyoles. El seguim uns 800 metres i, trobarem l’antic escorxador i el torrent, per on segueix la sèquia de Son Tugores i que finalitza a Son Fortesa.

Ramon Safortesa i Cerdà, membre d’una branca secundària de la important família nobiliària dels Zaforteza, va donar el nom de Son Fortesa a l’antiga alqueria d’en Ribes, topònim que ha perdurat fins als nostres dies (Son Fortesa).

Entre Son Tugores i les cases de Son Fortesa, l’espai irrigat s’obri en forma de ventall i de la sèquia parteixen altres secundàries que distribueixen l’aigua en aquest sector, de major amplitud que les zones irrigades encaixonades al costat del torrent.

Al llarg del recorregut podem observar la presència de safarejos que servien per a acumular l’aigua que corresponia a cada sector quan arribava la seva tanda horària assignada per obrir l’entrada d’aigua des de la sèquia principal a cada tram o artefacte hidràulic i així aprofitar-la per moure els molins i regar. Fins fa poc temps també obtenien l’aigua per tanda horària els habitatges de la localitat. Indubtablement aquest sistema de proveïment urbà va ser dissenyat amb posterioritat a la conquesta de 1229.

Aquest sistema hidràulic, com molts altres de Mallorca, té el seu origen en l’època islàmica. Els grups d’immigrants arribats després de la conquesta de l’any 902 es van establir en les diferents explotacions agràries i moltes vegades van compartir territoris i fonts, per a la construcció i condicionament d’aquestes, van compartir el treball i mitjançant pactes preestablerts els van gestionar en comú.

Els sistemes hidràulics van ser construïts a partir de dissenys previs molt rígids, limitats pel cabal d’aigua i l’orografia. Cadascun d’aquests espais irrigats permetia cobrir les necessitats alimentàries d’un nombre concret de persones. És per això que un augment de població produïa la segmentació del grup. Una part havia d’emigrar i iniciar un procés similar al descrit.

Aquests sistemes irrigats van ser cuidats i mantenguts fins a èpoques molt recents, en les que han estat víctimes de l’absència de pagesos o, encara pitjor, del procés d’urbanització. Excepte contades excepcions estam vivint el procés de desaparició dels sistemes hidràulics tradicionals, la millor i una de les poques herències tangibles de la dominació islàmica a Balears.