Castell de Santa Àgueda, Ferreries

Des de Ferreries pot accedir-se al castell de Santa Àgueda. Per a arribar a aquest municipi des de Maó, ha de prendre’s la Me-1 i passat Alaior, prendre a l’esquerra la carretera de l’Encreuament, la Me-16, que ens durà fins a Ferreries. Per a arribar al castell, passat aquest municipi, prendrem la ruta que du cap a Binisues i Ets Alocs. Val a dir que després de deixar la Me-16 recorrerem uns 3 Km i trobarem a la dreta l’indicatiu que condueix al castell, en aquest punt hem de deixar el cotxe i iniciar la pujada caminant, a uns 45 minuts a ritme moderat entrarem aquesta fortificació.

És el testimoniatge més destacat de la Menorca musulmana, el qual conserva encara una part important de les seves estructures, a pesar del seu abandonament cap al segle XV. Podem observar una maqueta de la fortalesa original en el Museu Militar de Menorca (en la caserna de Calacorb des Castell). El castell està situat a la part alta d’una forest a 264 metres sobre el nivell de la mar, per qüestions defensives. La seva funció era la de refugi de la població, com els castells de muntanya de Mayurqa (castells roquers d’Alaró, Santueri i Pollença). Aquesta mont ja va servir d’instal·lació militar en època romana, denominada Mons Jovis (muntanya de Júpiter).

En el castell poden distingir-se tres recintes clarament definits i en certa forma independents: constava d’un nucli defensiu central i dos recintes adossats on es podien refugiar la gent amb els seus ramats.

El recinte central: ocupa el cim del mont, i adopta la forma d’un polígon de set costats amb longituds desiguals. Els eixos majors arriben a 160 i 135 metres de longitud i la seva extensió és de 1,54 Ha. amb superfície plana.

El recinte comptava amb setze torres i s’accedia mitjançant una porta situada al sud de la muralla. La majoria de les torres eren de planta circular, d’entre 3,60 i 6 metres de diàmetre. Algunes van ser recobertes posteriorment amb una estructura rectangular.

El Recinte des Castellet: presenta una forma rectangular, amb una longitud d’aproximadament 275 metres en la seva part més ampla i 80 metres en la més estreta. Compta amb una extensió de 2,8 Ha. igual que el recinte central, compta amb torres rodones i quadrades, la qual cosa podria ser indicatiu d’haver-se construït i modificat al mateix temps que el recinte central. Aquest recinte compta amb subministrament propi d’aigua mitjançant dos aljubs de 28 x 5,9 i 15 x 9 metres. En diverses parts poden apreciar-se restes de murs i teules.

El recinte de la Casa d’Armes: de forma irregular, és la de més recent construcció, probablement amb la intenció de protegir els aljubs de la seva part inferior. Té 155 metres de llarg, 44 d’ample en el punt més estret i ocupa 0,82 Ha.

Es tracta d’un recinte fortificat que es pot equiparar als castells mallorquins. En ell s’hi van refugiar centenars de persones que van deixar el camp i les ciutats durant la conquesta feudal. Una vegada produïda la capitulació de l’illa, es va signar un tractat, conegut com el tractat de Santa Àgueda, pel qual es permetia la sortida de l’illa de la família del governant i els refugiats del castell que podien pagar un rescat per la seva persona, mentre que la resta de persones i, béns mobles i immobles quedaven en mans del rei d’Aragó.

Com hem dit, en aquesta fortalesa es trobava la seca que encunyava la moneda de plata que servia per pagar el tribut a Jaume I, després del tractat de Capdepera.

Després de l’ocupació cristiana es va aixecar un nou castell, que va estar en actiu fins al segle XIV, quan ja es trobava en mal estat de conservació i va ser abandonat. Comptava amb dues torres, cortines i baluards, així com una capella. Amb motiu de les incursions pirates, la muntanya va ser utilitzada posteriorment com lloc de refugi i vigilància. A principis del XVII, en el castell només hi vivia una família amb el seu bestiar. La capella era un lloc molt venerat, centre de romiatges. El 1811, ja inútil per a la defensa, va ser venut per l’estat a una família particular. Actualment, de l’extensa fortalesa només hi queden alguns baluards i torres apuntades al penya-segat, que les feia inexpugnables.

Una dada llegendària conta que allà va ser amagat el Vedell d’or.