Torre de l‘Homenatge

Finalment, podem visitar aquesta torre amb quatre estances comunicades per una escala de cargol de 118 escalons. Les dues estances superiors tenen finestres amb arc apuntat amb recolzament de pedra als laterals; les dues cambres inferiors es destinaren des d’antic a presó i podem veure la bretxa per on, segons es conta, es baixava als presoners. Encara més a baix hi ha un tercer espai que ocupa tota l’ampla base de la torre que forma el talús, anomenada l’Olla, de quatre metres d’alt i coberta de volta. Fou concebut com un aljub o dipòsit d’aigua, que en cas d’espai permetia a qui defensava la torre sobreviure autònomament; encara es pot veure les restes de les conduccions d’aigua que provenen de la plataforma superior de la torre i l’estucat de les parets interiors. Però aquest espai obscur i humit, sense més entrada que l’escletxa superior, fins 1830 s’emprà també com terrible i inhumà calabós.

Amb motiu de la Guerra Civil (1936-39) el castell fou habilitat com un enorme presidi, on hi arribaren a conviure uns 800 presoners republicans, entre ells hi hagué Alexandre Jaume i Emili Darder, batlle de Palma, que més tard foren afusellats. Els presoners construïren el camí que uneix el castell amb el barri del Terreno. El 1978 s’hi celebrà l’acte de constitució del Consell General Interinsular, primer organisme autonòmic de la Democràcia. Actualment el castell de Bellver obri les portes a milers de visitants i és la seu d’actes socials i culturals de rellevància.