Dades i Descàrregues

Dificultat:
Mínima. L’excursió transcor per carretera, amb una pujada a peu a El Puig de sa Morisca, d’uns 30 minuts, per un camí perfectament condicionat. Ja a Palma es tracta de caminar una mica menys d’un quilòmetre.
Durada:
Si es fa completa, és necessari un dia sencer.
Longitud:
En total, uns 37 quilòmetres.
D’interès:
Si es disposa de temps, es recomana fer el menjar (de pic-nic) en el cim de El Puig de sa Morisca, on hi ha una vista excel·lent. El seu accés, a través del nucli de Santa Ponça, està ben senyalitzat.
L’entrada al Palau de l’Almudaina és gratuïta els dimecres.

Descàrregues:

Introducció

Aquest itinerari es realitza seguint la ruta de l’arribada de les tropes a Mallorca, el seu desembarcament, les batalles inicials, el setge a la ciutat i la seva caiguda i ocupació per part de les hosts de Jaume I. En conseqüència, s’inicia amb l’arribada de la flota davant l’actual nucli de Sant Elm (Andratx), on les tropes van descansar (sense desembarcar, ja que la línia de costa es trobava presa pels combatents musulmans) desprIIIés d’una accidentada travessia, a causa d’un temporal que va assotar les naus. Després contínua, ja en el municipi de Calvià, amb els llocs referits al desembarcament (Santa Ponça) i els primers combats (Santa Ponça-Palmanova). Segueix en direcció a la ciutat, fins a arribar a la Real, on van acampar les tropes i van posar lloc a la muralla. Finalment, l’itinerari conclou amb l’entrada a l’actual Palma pel mateix lloc on va esdevenir la irrupció de les tropes, el 31 de desembre de 1229, i la visita als diversos llocs de la mateixa, directament relacionats amb aquest episodi.

Jaume I

Jaume I, nascut d’un desafortunat matrimoni entre Pere II el Catòlic i de Maria de Montpeller, era l’hereu de dos importants llinatges: la Casa d’Aragó i el dels emperadors de Bizanci, per part de la seva mare. El 1213 van morir els seus pares, Pere el Catòlic a la batalla de Muret, en la qual va participar defensant als seus vassalls occitans contra les aspiracions territorials franceses, i Maria de Montpeller a Roma. Poc abans, el seu pare l’havia deixat al Palau dels Trencavel, en poder de Simó de Montfort, el líder de la croada contra els albigesos i enemic dels líders occitans, com garantia del pacte en el qual el futur monarca devia casar-se amb la seva filla.

Gràcies a la intervenció del papa Inocenci III i seguint les disposicions testamentàries de la reina Maria de Montpeller, el jove hereu va quedar sota la tutela dels templaris en el castell de Montsó (Osca) fins a l’edat de 9 anys. Durant la seva estada en aquest castell va estar acompanyat pel seu cosí de la mateixa edat, el comte de Provença Ramon Berenguer V. Mentre, actuava com regent del regne el comte Sanç d’Aragó, fill de Ramon Berenguer IV i besoncle de Jaume.

Orfe de pare i mare, tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts Lérida de de 1214. Al setembre des 1218 van celebrar per primera vegada a Lleida unes Corts generals d’aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d’edat.

Al febrer de 1221, amb tot just 14 anys d’edat, es casà amb Leonor de Castella, germana de la Senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Aquest matrimoni va ser anul·lat per l’Església per raó de parentiu, i va contreure un segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d’Andreu II, rei de d’Hongria.

Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de la seva mare (1213) i els comtats del Rosselló i la Cerdanya, i el vescomtat de Fenolledes a França (1241) pel testament del seu cosí Nuno Sanç.
Durant els quinze primers anys del seu regnat va mantenir diverses lluites contra la noblesa aragonesa que fins i tot va arribar a fer-lo presoner el 1224. L’any 1227 va afrontar un nou alçament nobiliari aragonès, dirigit per l’infant Ferran, oncle del rei, que acabà gràcies a la intervenció papal a través de l’arquebisbe de Tortosa, amb la signatura de la concòrdia d’Alcalá al març de 1227. Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els rebels nobles, donant-li l’estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans. Les empreses bèl·liques posteriors van aconseguir temperar les passions de l’aristocràcia gràcies a recompenses en proporció als serveis prestats (terres, rendes i honors)

La conquesta de Madina Mayurqa

Des de l’expedició pisanocatalana, portada a terme entre 1115-1116 contra els musulmans, les ànsies per la conquesta de les Balears no es van abandonar mai.

A partir de la batalla de les Navas de Tolosa, el poder musulmà va quedar desintegrat, tant a Àfrica com a Al-Andalus, i aquesta situació va ser aprofitada pel rei Jaume I per a portar a terme aquesta empresa.

La conquesta de Mallorca suposava la creació d’una base política i econòmica que afavoria els interessos comercials catalans en els mercats d’Orient. Per altra banda, era la perfecta ocasió per crear un projecte de col·laboració amb els nobles catalanoaragonesos per a mitigar desavinences, a més del reforç del seu prestigi com monarca en incorporar un regne dins la mar.

La planificació final de l’empresa es va dur a terme a l’anomenat banquet de Tarragona, celebrat a finals de 1228. Va ser un àgape ofert per Pere Martell al rei i al seu sèquit nobiliari en el qual l’amfitrió va informar dels seus coneixements sobre l’illa de Mallorca, la qual havia visitat en diverses ocasions.

Per a tractar les qüestions relacionades amb la conquesta, es van convocar les corts de Barcelona, el 1228, en les quals no van participar els aragonesos, ja que aquests van suggerir que l’empresa es portàs a terme contra els musulmans de València. El rei hi va proposar el seu pla i va demanar ajuda als assistents. Els representants dels tres estaments, Aspàreg, arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguer Girard, ciutadà de Barcelona, van demanar un temps prudencial per a deliberar i poder respondre.

Van passar tres dies i es va celebrar una reunió plenària de clausura que es van notificar al rei els acords que s’havien pres. Excepcionalment, els tres estaments van estar d’acord entre ells i amb el rei, oferint homes, embarcacions, cavalls, doblers i altres. Jaume I va agrair la seva bona disposició i va oferir la seva part corresponent.

Acabades les corts es va signar un acta on es formulaven les condicions que regularien la conquesta: el rei es comprometia a repartir les terres i altres riqueses obtingudes de manera proporcional al nombre de cavalls i homes armats aportats.

A partir d’aquí es va executar l’empresa que explicarem in situ en el recorregut.

Sant Elm

S’arriba A Sant Elm per l’autopista direcció Andratx fins a arribar a la desviació perfectament indicada amb el topònim en qüestió.

Les naus de Jaume I van sortir de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setembre de 1229. Sant Elm és el lloc on van fondejar les embarcacions en arribar a Mallorca, concretament entre l’illa de la Dragonera i la platja actual de Sant Elm, lloc conegut llavors amb el nom de «La Palomera». D’acord amb una tradició local, sobre l’illot del Pantaleu (situat just enfront de la platja, a poca distància de la mateixa) es va celebrar la primera missa en terres insulars. En aquest lloc existia una petita font d’aigua, amb una pila per a beure, on, segons la llegenda, va beure el cavall del rei, la qual va ser destruïda l’any 1868 pels revolucionaris locals, amb la finalitat d’acabar amb els vestigis “feudals” del passat. Mentre la flota estava hi estava fondejada, Jaume I va rebre la visita d’un musulmà anomenat Alí, que va comparèixer nedant, qui va informar al monarca sobre l’estat defensiu que es trobava l’illa. Esmenten dit episodi les cròniques de Jaume I i Bernat Desclot, però no se sap res més d’ell.

Una “rondalla”, recollida per mossèn Alcover, explica que una àguila duia una barracuda i al passar per sobre d’on estava el rei la va amollar, i l’au va passar a dir-se àguila reial. Encara que habitualment no està oberta al públic, es recomana pujar fins a la torre que s’aixeca sobre el turó existent al costat esquerre de la platja, aixecada a partir de finals del segle XIV, la finalitat d’aquest fou de vigilància, defensa, oratori i hospital.

Creu de la Conquesta, Santa Ponça

Per a anar de Sant Elm a Santa Ponça agafam l’autovia Ma-1 fins a la sortida 17 Santa Ponça-Calvià.

Durant el trajecte l’expedició va sofrir els efectes d’un temporal que va desviar les naus del rei i van haver de modificar els seus plans d’atac desembarcant a Santa Ponça. Ben aviat van començar els primers enfrontaments, concretament l’11 de setembre, acabant al següent dia amb la primera victòria cristiana. Aquests primers èxits van animar al jove rei, que per aquell temps tenia 21 anys, a plantar-li cara a tot l’exèrcit del walí Abu Yahya.

Existeix una creu commemorativa del desembarcament a la Gran Via de la Creu, molt prop de la mar i convenientment senyalitzada. Va Ser construïda l’any 1929, arran de la commemoració del setè centenari de la conquesta. El treball escultòric es deu A Tomàs Vila. L’any 1996 hagué de ser reconstruïda, atès que un llamp va impactar en ella, causant importants destrosses. Les escenes que conté a la part inferior corresponen a episodis coneguts de les primeres batalles esmentades amb els musulmans.

Capella de sa Pedra Sagrada

Es troba a un costat de l’autovia Palma – Andratx, en el km. 15 entre Palmanova i Santa Ponça, en la part dreta en sentit a Santa Ponça.

També va ser edificada l’any 1929, a partir d’un disseny realitzat per mossèn Alcover. És d’estil neoromànic, partint de les esglésies de repoblació que es van construir després de la conquesta de l’illa, abans de l’arribada del gòtic ple. És una capella de petites dimensions i la seva decoració es concentra a la façana. Presenta un portal atrompetat presentant els principals elements de l’estil romànic. Està format per arquivoltes i pels seus corresponents brancals d’ordre lliure, sobre un pedestal. En el timpà apareix un relleu escultòric amb l’escena de la Crucifixió. Sobre el portal observam una rosassa amb traceria. Remata la façana un contorn a dos vessants, sobre modillons, amb una espadanya-campanar al mig, rematada per una creu.

En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com altar improvisat per celebrar-hi la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. És possible que es tracti d’una pedra objecte de culte des de temps remots. La capella està tancada per un reixat de ferro amb decoració a base d’espirals, a través de la qual pot observar-se sense cap problema l’esmentada pedra.

Coll de la Batalla i Puig del Rei

L’entorn de la capella anterior està determinat per altres dos llocs significatius en relació amb la conquesta. La seva ubicació, entre Santa Ponça i Palmanova, coincideix amb el lloc on va tenir-hi lloc una de les refregues més importants entre musulmans i cristians; d’aquí la seva denominació: Coll de la Batalla.

I just darrere de la capella es troba el Puig del Rei, relacionat amb aquesta batalla.

Creu dels Montcada

Es troba pròxima a Palmanova. S’accedeix sortint de l’autovia a través de la sortida cap al Toro, arribant a una rotonda prenent el sentit cap a Palmanova. Es troba a uns pocs centenars de metres a mà dreta, al costat de la carretera, i perfectament visible.

Commemora la mort de Guillem i Ramon de Montcada, oncle i nebot respectivament, grans senyors feudals catalans, que van finir a la lluita. Es tracta d’una creu de ferro forjat, molt estilitzada i bella, que va ser patrocinada per un grup d’escriptors i pagada pe l’arxiduc Lluís Salvador, i inaugurada l’any 1887. Un conegut poema de Joan Alcover titulat «La creu» rememora els fets, des d’una òptica favorable a la conquesta. Relacionat amb l’entorn existia la llegenda del pi dels Montcada, on suposadament haurien trobat la mort ambdós nobles.