Castell de Bendinat

Es troba situat al costat de l’autopista Palma-Palmanova, a mà dreta anant en sentit cap a Palma. Es troba just al final de l’únic tram d’ascens pronunciat de l’autopista, que s’inicia a partir del pont del desviament cap a Portals Nous i Costa d’en Blanes. No obstant això, s’accedeix a ell a través de la carretera vella, passant Palmanova en direcció a Palma, en la part esquerra de la carretera. És fàcil de distingir gràcies a que el camí està flanquejat per sengles fileres de pins. El seu accés és restringit, ja que la finca pertany a una fundació privada, però la visita és factible prèvia sol·licitud del permís corresponent.

La possessió és molt antiga, ja existent en època islàmica (encara que l’actual castell és d’estil neogòtic i no conserva restes d’èpoques anteriors, manat construir pel marquès de la Romana), i està relacionada amb una de les llegendes més famoses sobre la conquesta: el seu nom es deu al fet que allà hi van aturar les tropes per berenar, camí de la ciutat, però davant l’escassesa de menjar només van poder proveir-se d’una cabeça d’alls i, en acabr, el rei va afirmar: “Ben dinat”. No obstant això, en realitat es tracta d’un topònim d’origen islàmic (“Bendinex”, el fill de Dinex), catalanitzat.

Serra de Na Burguesa

Es pot accedir a ella a través d’un gran nombre de camins forestals, si es realitza una excursió a peu. Amb cotxe l’accés és a través de la carretera que puja des de Gènova fins al restaurant-mirador que hi ha en el cim.

El rei Jaume I es va referir al lloc i a la seva magnífica vista sobre la medina musulmana per la seva posició dominant en el paisatge: “I vérem Mallorques, i semblà’ns la plus bella vila que mai haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren”.

Monesterir de la Real

Es troba a Palma anant fins al final del carrer de General Riera fins a arribar a la rotonda, agafam el Camí dels Reis, giram a la dreta cap a la carretera de Valldemossa i a uns 200 metres a mà esquerra ens trobarem amb el desviament cap a La Real.

Sembla ser que va ser en el seu entorn on Jaume I va instal·lar la seva tenda durant el setge de la ciutat. Segons la tradició el nom el rep degut a aquesta circumstància, però això no correspon a la realitat, ja que de nou ens trobam davant la catalanització d’un topònim àrab, “ar-riad” (el jardí, el vergel), que defineix el que antigament era el lloc, situat entre les dues canalitzacions que abastaven d’aigua la ciutat, les fonts de la Vila i d’en Baster. Així mateix, des d’allà parteix el denominat Camí del Rei, que arriba fins al Coll de la Batalla, encara que molts trams antics ja no es conserven o bé han estat aprofitats al construir-se les modernes vies de comunicació.

Porta de la Conquesta

Si es vol accedir a la ciutat antiga pel mateix lloc des del qual les tropes de Jaume I van entrar a l’interior de la medina, es tracta de fer-lo a través de la confluència entre el carrer de Sant Miquel i les Avingudes de la ciutat de Palma.

Allà s’hi trobava la porta de la muralla musulmana (denominada porta de “Bab al-Kofol” o “Bab al-Kahl”), que va ser abatuda pels cristians. A partir d’aquell moment la porta va passar a denominar-se de diferents maneres: Porta de la Conquesta, de Santa Margalida, de l’Esvaïdor o Porta Pintada. Una imatge medieval del lloc, amb una escena de la lluita, pot veure’s en el retaule de Sant Jordi de Pere Niçard, conservat en el Museu Diocesà de Mallorca. Segons el relat del Llibre dels feits, en el transcurs del combat hauria participat un cavaller muntat sobre el seu cavall blanc, identificat com Sant Jordi, llegenda que sol repetir-se sovint en els enfrontaments entre cristians i musulmans. Després de la conquesta la porta va ser reconstruïda, fins a ser demolida el 1912, alguns anys després d’haver-ho estat la muralla, malgrat tractar-se d’un monument protegit. De la seva existència només queda una làpida commemorativa situada en la façana de la Farmàcia Militar (carrer de Sant Miquel, prop del cantó amb el carrer Regna Esclaramunda).

Plaça d’Espanya

Des de la Porta de la Conquesta, en el carrer de Sant Miquel, avançam pel carrer Marie Curie i arribarem a la Plaça d’Espanya. Destaca en el seu centre el monument dedicat a Jaume I. Es tracta d’una estàtua eqüestre al peu de la qual figura un almogàver. El conjunt és de bronze, obra de l’escultor Enric Clarasó, i va ser inaugurat en el setè centenari de la conquesta, l’any 1929.

Església de Sant Miquel

Des de la Plaça d’Espanya, girarem en direcció al carrer dels Oms. Just abans d’arribar a l’inici d’aquest passeig comercial, tornarem a girar a l’esquerra pel carrer de Sant Miquel i a uns 200 metres, a la part dreta del carrer, ens trobam amb l’Església de Sant Miquel.

Segons sembla ser fou aquí on després de la caiguda de la ciutat va tenir lloc la primera missa cristiana en l’interior del recinte. Llavors era una mesquita, que va ser habilitada convenientment per realitzar-hi les cerimònies cristianes. El fet demostra l’absència de població cristiana a Mallorca en el moment de la conquesta, ja que va ser necessari condicionar una mesquita, i la missa va ser celebrada per sacerdots de la comitiva de Jaume I. És a dir, que no existien esglésies ni clergat cristià a la ciutat, factor que indica que no existia el culte cristià. Val a dir que en la capella de la Verge de la Salut (cap a la meitat del costat dret o de l’Epístola de la nau) es troba una talla gòtica de marbre que segons la tradició va acompanyar al rei en la seva expedició a Mallorca. Sengles pintures en la part superior de les parets laterals així ho indiquen.

Castell de l’Almudaina

Seguim pel carrer de Sant Miquel, travessam la Plaça Major i recorrem el carrer Colon fins a la Plaça de Cort. En aquest punt giram a la dreta pel carrer Palau Reial i al finalitzar-lo, a la dreta, just davant de la Catedral es troba l’Almudaina.

L’edifici actual, una modificació de l’alcàsser musulmà, va ser iniciat el 1281 i es va perllongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II (fill de Jaume I el Conqueridor), Sanç I i Jaume III. L’Almudaina va ser la seu reial a l’illa durant el regne privatiu de Mallorca (1276-1343), durant els regnats dels tres citats reis, fins a passar a la corona d’Aragó amb Pere IV d’Aragó i III de Catalunya.

El 31 de desembre de 1229, després de tres mesos de setge a la ciutat, la resistència musulmana ser finalment vençuda. No es va poder contenir l’embranzida de la infanteria cristiana, seguida de la cavalleria, després d’obrir una bretxa en les muralles de Madina Mayurqa. L’assalt va comportar una matança indiscriminada dels atacats, també amb baixes en els atacants, narrada i confirmada per les cròniques d’ambdós bàndols. Molts musulmans supervivents van fugir cap a les muntanyes. El castell de l’Almudaina es va rendir a canvi de que fossin respectades les vides dels seus defensors i Abu Yahya va ser capturat. Sembla ser que en una de les cases del barri de l’Almudaina fou on es va amagar el walí Abu Yahya, abans de ser lliurat al rei. Segons fonts musulmanes va ser torturat fins a morir.

Pocs dies després van començar els conflictes entre els nobles catalans per desavinences sobre el repartiment del botí. En el mes de març el rei va dirigir una expedició a Artà contra els musulmans refugiats, molts dels quals van acabar convertits en esclaus dels nous senyors de la illa.