Introducció

El gòtic suposa l’establiment de l’estil artístic més arrelat a Balears. És un estil molt important per la quantitat i qualitat de les obres. Aquestes es caracteritzen pel seu cosmopolitisme i avantguarda gràcies als contactes amb l’exterior a través de viatges de formació dels artistes, a més de la presència d’altres forans a les illes.

El gòtic a Mallorca s’inicia després de la conquesta de 1229, amb un estil primitiu, de transició, desplaçant l’art islàmic. Es consolidarà a partir de l’establiment del Regne Privatiu de Mallorca a partir de 1276 ampliant-se el territori d’extensió del gòtic, destacant Palma i Perpinyà perquè eren les capitals del Regne i els nuclis econòmics més importants. Passa per una època de declivi amb la caiguda del Regne Privatiu el 1348, però es recupera a nivell artístic a finals del XIV – principis del XV, culminant en el declivi de 1450 a 1500.

L’estil gòtic fou tan significatiu que perdurà més enllà dels seus límits cronològics ja que fixà, a nivell arquitectònic, el model de temple cristià balear per excel·lència fins el segle XVIII: planta única amb capelles laterals entre contraforts.

Casa de l’Almoina

Començarem la ruta per la Casa de l’Almoina situada al fons de la façana de l’Almoina de la Catedral (costat esquerre exterior), situada perpendicularment al mur lateral del temple. Constitueix l’entrada de les visites a la seu catedralícia.

El nom prové de les almoines que s’hi repartien als pobres després de la missa. A la façana hi destaca el portal d’ingrés, ogival i dovellat i els arcs conopials de la primera planta. Sobre la dovella central del portal es troba un relleu a la peanya, el qual presenta la data de 1529. Constitueix una mostra del gòtic civil mallorquí tardà, que ja presenta elements de transició al renaixement, com la simetria arquitectònica.

Catedral de Mallorca

Continuarem la ruta pel monumental edifici que veiem a la dreta de la casa de l’Almoina.

És un dels millors exemples del gòtic mediterrani del segle XIV i una de les catedrals més belles d’Europa. Construïda sobre la mesquita Alhama de Madina Mayûrca. L’edifici actual fou iniciat el 1306 per Jaume II amb la idea d’albergar el panteó de la dinastia mallorquina. S’edificà en diferents fases constructives fins a finals del segle XVI, més diverses transformacions dels segles XVII al XXI. A l’exterior destacam l’aparença de crustaci típic de les catedrals gòtiques, amb dobles arcbotants i contraforts de dues altures, les bandes horitzontals i una relació d’altures segons el sistema nòrdic 2-1-0,5. La façana principal es fruit d’una reforma neogòtica del XIX , malgrat que es conserva el portal d’estil renaixentista de finals del XVI. Destacam el portal lateral del Mirador, de finals del XIV, dirigida per Pere Morey, a la que hi participà també Guillem Sagrera, representant en el timpà l’Últim sopar. El portal oposat, és el de l’Almoina. La torre-campanar inaugura la tipologia autòctona mallorquina (forma quadrada, motllures horitzontals i calat superior).

A l’interior destaca un espai unitari i diàfan, amb un alçat dividit en arcades apuntades sobre pilars octogonals i cos de llums, que suporten el començament de voltes a quatre vents. El gran rosetó sobre la capçalera dissimula la diferència de l’altura entre el cos de naus i la capçalera. La planta és d’estil saló, dividida en tres naus amb capçalera poligonal amb tres capelles: la central de la Trinitat, la dreta del Santíssim (amb decoració contemporània de Miquel Barceló) i l’esquerra del Corpus Christi.

Palau de l’Almudaina

Enfront els peus de la Catedral es troba el palau. El seu origen es remunta a l’època medieval islàmica quan fou residència dels walís de Mayurqa. Jaume II inicià la reconstrucció en torn al 1300 segons l’estil gòtic civil i el convertí en alberg reial. Mes tard l’ocuparen els successius virreis i governadors.

Presenta una planta rectangular amb murs i torres de base quadrada, entre les quals destaca la torre de l’Àngel, coronada per l’Àngel Custodi. La façana del sud té una galeria de vuit arcs ogivals, situada sobre una altra de quatre arcs de mig punt. La façana de ponent presenta també arcs apuntats i finestres geminades. El recinte compta amb dos patis, el del Rei i el de la Reina.

De l’interior destaca la capella de Santa Anna coberta de volta de creueria; conté la capella de Santa Pràxedes. Destaca també la gran sala del Tinell (Tro), que fou seccionada en dos pisos a l’època de Felip II; la planta superior mostra grans arcs diafragmes, apuntats, mentre que la planta baixa presenta voltes de creuria, amb claus de volta amb l’escut de la monarquia hispànica (Portugal inclòs).

Oratori de Sant Pau

Forma angle amb la façana principal del Palau Episcopal, situat darrere del capçal de la Catedral, en el carrer Palau.

És d’estil gòtic i data de principis del segle XV. El portal exterior és ogival. Una arquivolta amb decoració de temàtica vegetal guarneix les dovelles. Presideixen el conjunt una imatge de Sant Pau i, damunt, un crucifix amb relleus simbòlics en els extrems de la creu, com el detall de la resurrecció dels morts.

A l’interior té una sola nau, amb coberta cassetonada de fusta. Actualment l’oratori de Sant Pau acull una de les sales del Museu Diocesà, instal·lat en el Palau Episcopal. Del fons de pintura gòtica d’aquests museus, destacam el retaule de Sant Jordi (segle XV), obra de Pere Niçart, diversos quadres de Martí Torner, Joan Daurer i Pere Terrencs, i un esplèndid retaule de la Passió, del segle XIII i de factura anònima.

Església de Santa Eulàlia

Seguirem cap a l’esquerra pel carrer Palau i girarem per la primera a mà dreta, en el carrer de Sant Pere Nolasc. Girarem per la primera a l’esquerra i ens trobarem amb el carrer Morey. El recorrerem fins el final i trobarem la plaça Santa Eulàlia, on albirarem l’església amb el seu espectacular campanar.

Consta com la primera parròquia de la Ciutat. Era la més rica i amb més domini territorial, d’aquí que es projectàs la seva construcció a finals del XIII seguint el programa de 3 naus, més solemne que el de nau única (únic temple parroquial mallorquí gòtic amb 3 naus). A l’exterior destaquen els arcbotants i contraforts, les gàrgoles i la torre-campanar central d’estil neogòtic. A l’interior destaca l’alçat dividit en arcades apuntades i el cos de llums, amb una coberta de voltes de quatre vents, sobre pilars fasciculats. La planta està dividida en tres naus, més capelles entre contraforts. Les dues naus laterals es prolonguen cap a la capçalera en forma de girola. El presbiteri presenta cinc capelles radials.

És una de les quatre primeres parròquies fundades després de la conquesta, encara que l’edifici actual s’edificà entre els segles XIV i XVI. La façana principal, amb el portal major presidit amb una imatge de la santa titular i agut campanar són d’estil neogòtic. Les façanes laterals mostren contraforts, arcbotants i pinacles. Els portals laterals són gòtics, amb arquivoltes ogivals i amb pintures en el timpà..

La planta, dividida en tres naus, mostra una distribució atípica en el context mallorquí i és l’única església parroquial de Palma amb aquesta compartimentació . Les naus estan separades per fileres de columnes i cobertes per voltes a quatre vents. La capçalera és poligonal, amb capelles radials, i mostra una original girola com a prolongació de les naus laterals. El retaule major és barroc. A les capelles laterals, destacam algunes pintures gòtiques, com la Dormició de la Verge (tercera capella a l’esquerra), el retaule dels Catlar (primera capella a la dreta) o la taula pictòrica de Sant Salvador, obra de Francesc Comes (segle XIV), a més de la imatge del Santcrist del Miracle, del segle XIII, que té gran devoció. Un altre element gòtic és la trona, de fusta calada, on segons la tradició, hi predicà Sant Vicenç Ferrer l’any 1413. També són gòtics els petits portals situats a cada costat de l’inici del deambulatori, de Can Tomàs del Pedrís del Born.

Claustre de Sant Francesc

A la dreta de la plaça i de l’església de Santa Eulàlia, avançarem pel carrer del Convent de Sant Francesc. El recorrerem fins el final i en trobarem amb la plaça de Sant Francesc on es troba el convent.

Els franciscans ocuparen aquest solar l’any 1281 i hi edificaren una església i un convent gòtic. A continuació explicarem l’església i el claustre del convent.

És el primer claustre gòtic de la Corona d’Aragó. Presenta una planta trapezoïdal, amb arcs ogivals polilobulats recolzats sobre cent quinze esveltes columnes de secció quadrilobulada. El sostre es configura a partir d’un cassetonat policromat on es representen els escuts de la Corona Catalanoaragonesa i de la Universitat del Regne de Mallorca. La galeria nord és la més antiga i s’hi alternen columnes de major i menor gruix, amb arcs trilobulats. Les demés galeries són posteriors, amb columnes uniformes i arcs ornamentats, que poden arribar a tenir cinc lòbuls. La galeria meridional és la més moderna, del segle XV. El parament i el terra dels passadissos contenen làpides de les setanta-dues famílies nobles que tenien sepultura en aquest recinte.