Església de Sant Francesc

L’exterior és auster, hi destaquen; a la façana un rosetó de tradició gòtica i un portal barroc dedicat a la Immaculada Concepció. La capçalera mostra una superposició de volums, tancats per un mur heptagonal. L’església presenta una planta d’una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. A la capçalera, l’antic presbiteri presenta capelles radials. Des del segle XVII, amb la introducció del retaule major barroc, es transformà aquest espai, en forma de girola. La coberta de volta de creueria data del 1384 i substitueix una anterior de fusta. El cadirat de l’antic cor es remunta al segle XV, el que es trobava en alt als peus fins el segle XVI quan es desplomà.

El retaule major és barroc, amb la talla de Sant Francesc i la imatge de Sant Jordi. Referència a banda mereix el sepulcre de Ramon Llull, situat a la segona capella radial de l’esquerra, realitzat el 1487 per Francesc Sagrera. Està realitzat en alabastre, i hi podem veure la figura jaient del Doctor Il·luminat. A la part inferior hi ha set nínxols buits, ja que les imatges de les set ciències que havien de col·locar-s’hi (els símbols ens indiquen la posició de cada una d’elles) no es van concloure.

En el segle XVII es reconstruí la façana segons l’estil barroc, amb un portal ornamentat amb un important conjunt escultòric presidit per la Immaculada Concepció.

Can Catlar del Llorer

Mirant cap a la façana de l’església de Sant Francesc, agafam el carrer de l’esquerra, de Can Troncoso. Ho recorrem fins el final i agafam pel primer carrer a l’esquerra, de Can Savellà, en el número 15 trobarem Can Catlar del Llorer.

És una de les cases medievals de la ciutat. Fou propietat dels Armadans, del canonge Joanot Soldevila, i d’una línia segona de la família Descatlar. Presenta una combinació d’elements gòtics amb d’altres posteriors. El pati conserva molts detalls originals; distribució de l’espai, arcs i pilars, escales i empedrat del sòl. Amb motiu d’unes obres de reforma, es trobà a la paret d’una de les sales un fragment de la decoració mural de finals del segle XII realitzada amb tècnica mudèjar que representa escenes cortesanes (actualment es conserva en el Museu de Mallorca).

Església de Santa Margalida

Recorrem fins el final el carrer de Can Savellà. Agafam el tercer carrer a la dreta, de l’Argenteria. Al final d’aquest, continuarem per la plaça del Marquès del Palmer (enfront a l’esquerra), el travessarem i arribarem a la plaça Major. També la travessam i arribarem al principi del carrer de Sant Miquel, on gairebé al final, en el núm. 69, ens trobarem amb l’església esmentada.

Aquest edifici prové de la instal·lació en aquest emplaçament dels frares franciscans l’any 1238. Quaranta anys després de la seva instal·lació, els franciscans permutaren el seu convent pel de les monges agustines de Santa Margalida de l’actual plaça del Mercat. Poc després, els esmentats frares, acabaren instal·lats a l’actual convent de Sant Francesc. Les monges foren expulsades el 1837 i el convent es destinà a hospital militar. L’església data del mateix any fundacional de 1238, però fou objecte de successives reformes i ampliacions, la més important, del 1341, en la que es construí l’absis. Fou restaurada l’any 1967 des d’aquest moment és dedicada a parròquia castrense. L’església presenta una planta rectangular de nau única amb capelles laterals i absis de base rectangular. La nau es troba dividida en trams separats per arcs diafragma apuntats que descansen sobre modillons de rotlles a la paret a mitjana altura. La coberta és de fusta a doble aiguavés, en el seu vèrtex amb els arcs presenta un tram de sostre pla amb decoració mudèjar. Les capelles tenen planta irregular i volta de creueria. El cor és probablement del segle XIII i es troba sostingut per dues fileres de tres arcs rebaixats sostinguts per quatre pilars de secció octogonal. La primera capella de l’esquerra conté el sepulcre gòtic de Guillem de Torrella (1267).

De la part exterior són hi destaquen la capçalera i els contraforts. Els accessos laterals no responen a la seva estructura original, ja que l’entrada es realitzava a través del convent.

Església de la Sang

L’Església de Santa Margalida fa cantonada amb els carrers de Sant Miquel i dels Oms. Ens ficam per aquest darrer i el recorrem fins el final. Arribam a La Rambla, la travessam perpendicularment i passarem pel carrer del Jardí Botànic, pujarem per la Costa de la Sang i arribarem a la plaça de l’Hospital. En el número 3 d’aquesta plaça trobarem l’Hospital de la Sang, a l’interior d’aquest es troba l’església.

És l’oratori de l’Hospital General de Mallorca, que té el seu origen en un Breu Pontifici de 1458 que autoritzava la concentració de tots els hospitals de malalties contagioses en una sola institució. El seu promotor fou el franciscà Bartomeu Catany.

De l’època fundacional de 1458 es conserva el pòrtic d’entrada, amb dos arcs rebaixats sostinguts per un pilar octogonal i el vestíbul, amb dos trams de volta d’aresta. El pati d’accés a l’església té una galeria neogòtica, datada l’any 1865.

Destaca especialment l’església de la Sang, dedicada a l’Anunciació. Presenta una planta de nau única amb tres capelles laterals a cada costat i està dividida en tres trams coberts per volta de creueria. El presbiteri té una coberta poligonal nervada i finestres apuntades, va ser reformat per Pere d’Alcàntara Penya en la segona meitat del segle XIX. Presideix aquest espai, dins d’un nínxol d’arc apuntat, una imatge gòtica de marbre, del segle XV, que representa la Verge, la qual procedeix de l’antic hospital de Sant Andreu. Les pintures gòtiques del presbiteri, Sant Pere a l’esquerra i Sant Antoni o a la dreta, provenen de l’antic hospital de Santa Catalina. El cor, als peus, és una tribuna amb balustrada sostinguda per un arc rebaixat amb volta de creueria. Les capelles laterals tenen volta de creueria, excepte la tercera de la dreta, que és la capella barroca del popular Crist de la Sang (s. XV). En ella es troba el cambril neobarroc del Crist, realitzat l’any 1962. La imatge del Crist, la més popular de Mallorca, és del segle XVI, i fou completament restaurada l’any 2003.

A la primera capella de l’esquerra, sota la tribuna, hi ha un destacat betlem tardà-gòtic del segle XVI, procedent de l’antic convent franciscà de Jesús. A la segona capella de la dreta, es conserva la imatge de la Verge de la Mamella, localitzada originàriament a l’antic convent del Carme.

Església parroquial de Sant Jaume

Baixem la Costa de la Sang i al final girem a la dreta i arribarem a la plaça de Santa Magdalena. La recorrem en direcció a la façana de l’església de Santa Magdalena, a la dreta d’aquesta es troba el carrer de Sant Jaume, i en el núm. 10 ens trobarem l’Església parroquial que dóna nom al carrer.

És una de les quatre primeres parròquies de Palma després de la conquesta de 1229. L’actual temple ja havia iniciat la seva construcció l’any 1320, ja que el seu origen es relaciona amb la primera organització eclesiàstica de 1236. L’any 1327 ja es treballava en les obres de l’actual temple, i el mestre major era Jordi Despujol, però fins al segle XVI no es va concloure la fàbrica de l’església.

L’exterior està transformat per reformes posteriors com el portal principal, d’estil barroc i atribuït a Miquel Thomàs, de 1776. La torre del campanar s’aixeca en el costat esquerre de la façana. A l’interior, la planta presenta una nau única amb sis capelles laterals rectangulars i presbiteri pentagonal, amb capelles radials. La coberta de la nau és de volta de quatre vents, articulada en sis trams. La tercera capella de la dreta o de l’Epístola està dedicada a la Immaculada Concepció, amb una imatge obra d’Adrià Ferrà, de 1813 i d’estil classicista. El retaule major és gòtic, obra de Francesc Menges (1415).

Església parroquial de Santa Creu

Continuem fins al final del carrer de Sant Jaume. Girem a la dreta per l’Avinguda de Jaume III i la recorrem fins arribar al final. Girem a l’esquerra fins a trobar-nos amb la plaça de la Porta de Santa Catalina, on contemplarem al fons a l’esquerra el conjunt de l’església, en el núm.7.

És una altra de les quatre primeres parròquies ciutadanes. L’actual temple, edificat entre els anys 1440 i 1779, es va aixecar sobre la base d’un temple anterior, un element del que seria la cripta de Sant Llorenç, situada sota el presbiteri de l’església.

L’interior del temple mostra una planta de gran amplària i coberta de volta de creueria de tan sols quatre trams. El presbiteri presenta una coberta poligonal, amb el retaule major d’estil barroc presidit per una imatge de Santa Helena i capelles radials. En les capelles del temple, destaquen la imatge romànica-gòtica de la Verge de la Santa Creu i els retaules gòtics de la Mare de Déu del Bon Camí i de San Cristòfol, obra de Francesc Menges.

La cripta de Sant Llorenç, d’un gòtic inicial, possiblement de finals del segle XIII, presenta un presbiteri quadrangular envoltat d’un deambulatori de cinc trams amb altres capelles radials. La coberta és de volta de creueria sostinguda per quatre pilars octogonals exempts.

La Llotja

El carrer del lateral esquerre de l’Església de Santa Creu és la Costa de Santa Creu. La recorrem fins al final i girarem a la dreta pel carrer de Sant Llorenç. Arribem al final i tornarem a girar, aquesta vegada a l’esquerra, pel carrer de Sant Pere. Arribarem a la plaça de la Drassana i prendrem el carrer de la dreta, el carrer del Consolat. A través d’ell donarem al Passeig de Sagrera i cap a l’esquerra trobarem la Llotja, l’entrada principal de es troba a la plaça de la Llotja.

Es va edificar entre els anys 1426 i 1448, obra de l’arquitecte i escultor Guillem Sagrera. Representa la culminació del gòtic civil mallorquí i és símbol de l’esplendor econòmica dels mercaders del segle XV, ja que era la seu del Col·legi de la Mercaderia i la sala de contractació. Exteriorment presenta quatre torretes octogonals d’angle com contraforts i un total de deu torres menors que es corresponen amb els trams interiors. Les finestres mostren una rica traceria flamígera. Es remata el conjunt amb finestres conopials i merlets. A l’alçat, destaquen les gàrgoles zoomòrfiques i les escultures de les torres angulars. El portal principal és d’arc ogival presidit per la imatge de l’Àngel Defensor de la Mercaderia. L’interior mostra una planta rectangular dividida en tres naus de quatre trams cadascuna, amb sis columnes helicoïdals amb estries que despleguen les belles nervadures de la coberta. En els angles interiors es troben els corresponents portals de les torres, coronats per imatges dels evangelistes.