Dades i Descàrregues

Dificultat:
Cap. La ruta transcorre per l’interior de la ciutat i per carretera rural.
Durada:
Si es fa sencera, es necessita un dia per la ciutat i mig dia per visitar els emplaçaments indicats de l’interior de l’illa.
Longitud:
Uns 2 km. de passeig circular per l’interior de la ciutat, i uns 20 km. per accedir tant de Palma a Miramar com de Palma al turó de Randa.
D’interès:
Miramar i Randa poden visitar-se aprofitant excursions a través de l’interior de l’illa. A més del seu interès lul·lià són dos llocs privilegiats; el primer per la seva situació entre la Serra de Tramuntana i la mar, i el segon per la seva posició central. La panoràmica –diferent en cada cas– que es divisa en ambdós llocs es incomparable.
Descàrregues:

Introducció

L’itinerari de Ramon Llull consta de dues parts, una de caràcter urbà i una altra de tipus rural. La primera es refereix als distints llocs de Palma relacionats amb la seva persona i diversos episodis de la seva vida. Comença amb el lloc on estava ubicada la casa on nasqué i continua amb la visita a diferents llocs importants en relació a la seva figura (inclosa alguna llegenda famosa) i amb les activitats dels seus continuadors (el que es coneix com lul·lisme) Una visita obligada és la seva tomba, situada a una capella de l’església de Sant Francesc que li és dedicada. Cal assenyalar que el recorregut també posa peu fiter en la iconografia lul·liana així com en diferents biblioteques que contenen valuosos manuscrits lul·lians.

La segona part de l’itinerari se centra en tres llocs de gran relleu lul·lià: el monestir de la Real, la fina de Miramar i l’entorn i la muntanya de Randa amb els seus santuaris (Gràcia, Sant Honorat i Cura) sorgits a partir de la presència d’ermitans i seguidors de Ramon Llull.

La figura de Ramon Llull

Cap a l’any 1233, pocs anys després de la conquesta de Mallorca, va néixer Ramon Llull, fill de Ramon Llull i Elisabet d’Erill, membres d’una família aristocràtica catalana que es va establir a l’illa amb Jaume I.

Durant la seva adolescència va entrar al servei del rei com a patge i als 24 anys fou honrat amb els càrrecs de Senescal i Majordom de l’hereu reial, Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany, amb qui tengué dos fills; Domingo i Magdalena.

Quan ja tenia més de 30 anys, estava composant un poema amorós i li arribà la conversió. A partir d’aquest moment es marcà tres missions; morir màrtir per Crist, cristianitzar i fundar col·legis per preparar persones perquè duguessin a terme la cristianització.

Per realitzar aquestes tasques, ho deixà tot i viatjà per tot el món conegut per predicar la paraula de Déu: va estar a terres d’Àfrica, a Orient, a Roma…

L’any 1276 va veure un dels seus objectius complerts: la creació de l’escola missionera per preparar gent per convertir als pagans, ubicada a Miramar, gràcies al beneplàcit de Jaume II.

Hi ha certs dubtes al voltant de la seva mort i consegüent enterrament. Alguns historiadors pensen que Ramon Llull morí l’any 1315, quan tornava del seu viatge de Tunísia cap a Mallorca i certs cronistes afirmen que fou linxat per una turba d’aïrats musulmans. Està enterrat a l’església del convent de Sant Francesc de Palma

En referència a la seva doctrina, Ramon Llull era un profund seguidor, coma bon franciscà, del pensament de Bacon i Sant Bonaventura, encara que introduí una gran innovació incloent el pensament moral cavalleresc dins la filosofia i teologia del seu temps (ja que ell era un cortesà). És per aquest motiu que Llull s’embarcà també en una creuada en pro del pensament místic i cavalleresc en contra del racionalisme a ultrança representat pel pensador cordovès Averroes.

Encara que defensà el cristianisme a ultrança, Llull estimava i comprenia el pensament musulmà i respectava els seus avançats sistemes, D’aquesta manera, en el seu primer llibre utilitza la lògica dels científics àrabs, la seva simbologia, la seva àlgebra i els seus raonaments.

L’obra escrita de Llull

Ramon Llull establí les bases del català com a llengua literària. En el segle XIII sols s’escrivia en llatí, però no sols utilitzà el llatí, sinó que també l’àrab (per la seva tasca missionera) i el català (la seva llengua materna).

Va escriure 243 llibres de matèries molt diverses: la filosofia (Ars magna), la ciència (Arbre de ciència, Tractat d’astronomia), l’educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), la mística (Llibre de contemplació), la gramàtica (Retòrica nova), la cavalleria (“Llibre de l’Ordre de la Cavalleria”), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), poesia (Hores de Nostra Dona Sancta Maria, Lo Concili, Plant de la Verge…) i molts d’altres temes, que el mateix autor traduí a l’àrab i al llatí.

Església de Santa Margalida

Iniciam la ruta a l’Església de Santa Margalida, que es troba al principi del carrer de Sant Miquel (zona plaça d’Espanya) vora l’Hospital Militar.

Es tracta de l’església gòtica més antiga que es conserva a la ciutat sense reformes importants, amb mostres de l’època de Llull, com el sepulcre de Guillem de Torrella (1267). És possible que fos allà on Llull escoltà el sermó d’un bisbe sobre Sant Francesc, qui acabà de persuadir-lo per canviar de vida.

Església de Sant Miquel

Per arribar a aquest punt des de l’Església de Santa Margalida hem de continuar pel carrer de Sant Miquel uns 250 metre en direcció a Plaça de Cort i a la dreta podrem observar el portal d’aquesta església.

Al costat superior esquerre del portal d’accés hi ha una imatge esculpida de Ramon Llull, obra de Pere de Santjoan (1398), qui realitzà tot el conjunt del timpà. A l’interior, a la darrera capella del lateral esquerre (Evangeli), es troba un retaule barroc dedicat a Llull. Destaca la predel·la, que recull el martiri, l’enterrament i la llegenda d’un Ramon Llull jove que, muntat a cavall, entrà a l’església de Santa Eulàlia perseguint una dama. Cal destacar que l’escena de l’enterrament és idèntica a la del quadre homònim de Miquel Bestard conservat a l’Ajuntament.

Plaça Major

Per aquest punt, seguirem pel carrer de Sant Miquel uns 150 metres. Quan accedim a la plaça, girarem a la dreta. A uns 25 metres, a la paret i a una altura d’uns 5 metres, trobarem la plaça commemorativa inaugurada el 1888 que recorda, segons la tradició, on se situava la casa natal de Ramon Llull.

Ajuntament de Palma

Travessarem la Plaça Major i continuam en línia recta pel carrer Colon fins arribar a la Plaça de Cort, emplaçament on es troba l’Ajuntament.

Hi podem veure dues pintures sobre Llull, una del segle XVII, obra del pintor Bestard, que representa l’enterrament, ja esmentada, i un retrat pintat per Ricardo Anckerman, així com un bust de Llorenç Rosselló, a la sala de plens.

Església de Santa Eulàlia

Per arribar a aquest punt, hem girar a l’esquerra a la Plaça de Cort i seguir uns 75 metres fins arribar a la porta de l’església.

En aquesta església se situa una famosa llegenda relacionada amb Ramon Llull. Segons aquesta, Llull, sent jove, entrà muntant a cavall a l’església, perseguint una dama de la que estava enamorat. Al sentir-se assetjada, la dona li descobrí els seus pits cancerígens, cosa que hauria torbat enormement a Llull. L’episodi, espuri, fou recollit per Joan Alcover en el seu poema «Mallorca i Ramon Llull». A una de las capelles del costat de l’Epístola (dret) podem observar una de las típiques representacions pictòriques de Llull dels segles XVII-XVIII, de les que n’existeixen desenes a Mallorca: assegut, amb un llibre obert i una ploma, mirant cap el cel, front la mar i amb un paisatge de la Serra de Tramuntana al fons.