Església de Sant Francesc

Des de l’església de Santa Eulàlia, si sortim del temple, hem de tomar cap a l’esquerra, pel carrer Convent de Sant Francesc i acabar aquest carrer, a l’esquerra, veurem la plaça amb l’església de Sant Francesc.

En el timpà de la part superior del portal de la façana, trobam un conjunt escultòric d’estil barroc amb imatges de Duns Escoto (dreta) i Ramon Llull (esquerra). En el seu interior, a la capella de la Puridad (segona capella radial del costat esquerre del presbiteri), es troba el sepulcre on reposen les restes de Ramon Llull. Fou dissenyat pel lul·lista Pere Joan Llobet i realitzat l’any 1487 per Francesc Sagrera. Es d’alabastre, amb la figura jacent del mestre. A la part inferior es troben buits els nínxols que segurament contenien les imatges al·legòriques de les set arts medievals, el Trívium (Gramàtica, Retòrica i Dialèctica) i el Quadrívium (Aritmètica, Geometria, Música i Astronomia). En el centre hi ha els escuts de Mallorca, dels Reis Catòlics i del llinatge Llull. La capella nova, situada en el lateral de l’Evangeli de la nau, enclou sengles pintures sobre Llull de Miquel Bestard, a més de la representació de les set arts lliberals del retaule.

A la capella de Sant Onofre (primera del lateral dret) podem veure el sepulcre d’estil renaixentista de Joan Cabaspre, lul·lista mort el 1529. I a la Sagristia es conserven unes relíquies de les despulles de Llull, consistents en una part de la mandíbula i diversos fragments d’ossos.

Convent de Sant Jeroni

Hem de torçar a la dreta pel carrer Ramon Llull, uns dos-cents metres, entrant en el carrer del Temple. Aquest carrer ens obliga a girar cap a la dreta i seguim uns 90 metres en línia recta i trobarem l’església i el convent de Sant Jeroni.

Es tracta d’un convent situat en el mateix lloc on a l’Edat Mitjana hi hagué una comunitat de beguins (1317-1335) i una altra de monges de la tercera regla de San Francesc, grups molt propers a l’espiritualitat de Llull.

La Sapiència

A la mateixa plaça de Sant Jeroni, en el número 1, es troba La Sapiència.

Aquest edifici guarda nombrosos manuscrits lul·lians, alguns i de gran valor. Damunt el port d’accés podem observar un relleu que recull la famosa llegenda de la mata escrita. I al centre del pati interior hi ha una escultura de Ramon Llull (1929). A més, aquesta institució fou creada l’any 1635 sota el patronat d’un dels descendents de Ramon Llull, el canonge Bartomeu Llull.

Museu de Mallorca

Des del carrer de Monti-sion, seguirem cap a l’esquerra uns 90 metres fins arribar a un encreuament de carrers. Girarem a l’esquerra pel carrer Pont i Vic, i a uns 125 metres, ja al carrer Portella, trobarem l’entrada del Museu de Mallorca.

La imatge més antiga que es conserva a Mallorca de Ramon Llull es pot veure a la predel·la de Joan Desí (cap a 1500) que representa a Ramon Llull predicant als musulmans. També podem remarcar una pintura de Rafel Móger, Nostra Senyora de la bona mort, que conté una inscripció objecte de polèmica el 1483, amb el teló de fons de les lluites lul·listes i antilul·listes. Una altra representació més moderna de Llull és el Mascaró de Proa del vaixell Lulio, obra de Ricardo Anckerman.

Estudi General Lul·lià

Per arribar a aquest punt, des del Museu de Mallorca, anirem a l’esquerra pel carrer de la Portella uns 40 metres fins arribar a la intersecció amb el carrer de la Puresa. Giram a l’esquerra pel carrer Sant Pere Nolasc, seguirem pel carrer Capiscolat i girarem a la dreta ja en el carrer de Sant Roc. A uns 45 metres a l’esquerra trobarem la seu de l’Estudi General Lul·lià.

Fou creat l’any 1483 i la seva primera càtedra es dedicà a l’estudi de l’obra de Ramon Llull.

Catedral de Mallorca

Anirem a la dreta cap al carrer de l’Estudi General Lul·lià i girarem a l’esquerra, aproximadament a uns 100 metres, fins arribar al carrer del Palau Reial. En aquest punt giram a l’esquerra i a uns 60 metres a l’esquerra trobam la Catedral.

A la façana principal o de l’Almudaina, cap a la meitat de l’alçat, a l’esquerra, destaca l’escultura de Guillem Galmés que representa a Ramon Llull (1878). La segueixen les de Sant Pere, Sant Pau i Santa Catalina Thomàs. A la part del Mirador hi ha gravats dos grafits de l’Arbre de la Ciència lul·lià. Ja a l’interior, la representació més destacada de Llull la constitueix una pintura de Guillem Mesquida (s. XVIII), a la capella de la Puríssima Concepció (primera del lateral esquerre). A la següent, dedicada a Sant Sebastià trobam una estàtua de Ramon Llull, obra de Joan Muntaner (s. XVIII).

Així mateix, en la capella del Sagrat Cor de Jesús (segona del lateral dret) tenim els sepulcres de Beatriu de Pinós i de Pere Joan Llobet, dos lul·listes del segle XV. I, en aquest mateix lateral es troba una altra capella amb matèria lul·liana. Es tracta de la sisena, dedicada a Nostra Senyora de la Corona, que l’abans esmentat Bartomeu Llull, convertí en patronatge de Ramon Llull, la seva imatge pot veure’s en el medalló de la reixa de ferro.

Biblioteca Bartomeu March

Des de la porta principal de la Catedral, anirem a l’esquerra uns 60 metres i a la nostra esquerra veurem les escales de la Costa de la Seu. Baixarem per les escales i al final, a la dreta, es troba la biblioteca.

És la biblioteca mallorquina amb major volum de bibliografia lul·liana que existeix a l’actualitat, que a més a més té en dipòsit els manuscrits i la biblioteca de la «Maioricensis Schola Lullistica», una entitat que reuneix als lul·listes de tot el món.

Passeig Marítim

Anirem cap a la dreta fins a la plaça de la Reina, girarem a l’esquerra per l’Avinguda d’Antoni Maura, quan aquesta acaba, a la dreta, es troba el monument que dedicà la ciutat de Palma a Ramon Llull el 1967. Es tracta d’una escultura de bronze obra d’Horacio de Eguía, amb tres textos diferents en català, llatí i àrab.