Introducció

L’estil renaixentista no és precisament el més abundant de la ciutat de Palma. Si alguna cosa caracteritza la Ciutat és el seu passat medieval i la seva arquitectura gòtica, d’una banda, i per una altra, els patis senyorials d’època barroca. Però entre un i altre estil, van florir a Palma nombroses cases senyorials amb finestres renaixentistes i alguns habitatges van sobreviure a l’esperit renovador dels segles XVII i XVIII.

Aquesta ruta ens acosta als principals edificis religiosos, defensius, civils i administratius de la Palma del segle XVI, des de la Catedral fins al Consolat de la Mar, passant per les muralles i diversos casals senyorials.

La Introducció del Renaixement a Mallorca

Aquest moviment neix a Itàlia en el segle XV. S’estendrà a Mallorca cap a principis del segle XVI, concretament vinculat a l’execució del retaule major de la Cartoixa de Valldemossa, el 1512, realitzat per dos exponents del Renaixement espanyol: Damià Forment i Ferrando de Coca.

A partir de la data citada, el desenvolupament d’aquest estil és desigual: primer afectarà a les arts plàstiques religioses (pintura i escultura), estenent-se un poc més tard a la decoració arquitectònica. El primer mecenes d’aquest art serà l’Església i, més tard, serà continuada aquesta promoció per la noblesa mallorquina, que voldrà implantar la nova moda en les façanes dels seus casals com forma de propaganda i prestigi, amb un gran desenvolupament de l’heràldica (ja des del segle XV). No obstant això, qualsevol corrent artístic passa al principi per una fase de transició o inicial, que en el cas del Renaixement, l’historiador Santiago Sebastián anomena Protorenaixement.

La irrupció del nou corrent està relacionada amb una sèrie fenòmens que s’estan donant a Europa ja des del segle XV: el desenvolupament de l’Humanisme i del col·leccionisme, com distintiu social. A més, la influència valenciana serà un dels principals influxos de l’art renaixentista mallorquí, sobretot artistes com Yáñez de la Almedina, Juan de Juanes, Vicenç Massip, etc.

També es dóna un esdeveniment importantíssim a la ciutat de Palma, que és la visita de l’emperador Carles V a Mallorca el 1541. Per a això, la Universitat de Ciutat es planteja la metamorfosi de la ciutat per a donar-li una nova imatge més moderna i transmetre la idea de ciutat ideal, de caràcter clàssic i mític, per a rendir honors a l’emperador. Per a això es van preparar una sèrie d’arquitectures efímeres amb característiques clàssiques, com arcs de triomf, ordres clàssics (dòric, jònic, corinti, compost i toscà), garlandes …, col·locats en diversos punts de la ciutat recordant l’estil de l’Antiguitat Clàssica (un dels principis del Renaixement, ja que aquest és un “Renéixer de l’Antiguitat”).

No obstant això, no podrem parlar d’un Renaixement pur a Mallorca, sinó que aquest serà epidèrmic, superficial, afectant especialment a les arts plàstiques i, en el cas de l’arquitectura, majoritàriament a la decoració arquitectònica de façanes, patis, etc.

Casa de l’Almoina

Començarem la ruta per la Casa de l’Almoina aixecada al fons de la façana de l’Almoina de la Catedral (costat esquerre exterior), situada perpendicularment al mur lateral del temple. Constitueix l’entrada turística a la seu catedralícia.

El nom de la casa fa referència a la tradició de llançar monedes als pobres que mendicaven a la veïna porta del temple. La Casa de l’Almoina és una obra de transició al renaixement, com mostra la simetria arquitectònica i decorativa de la façana. La planta noble encara conserva un cassetonat policromat d’estil renaixentista. El relleu de la peanya de la balconada, sobre la dovella central del portal, presenta la data de 1529. Del Museu Catedralici podem destacar la Custòdia Major, del segle XVI, obra de Josep Nicolau.

Façana de l’Almudaina de la Catedral de Mallorca

Continuarem la ruta, dirigint-nos a la façana principal de la Catedral al carrer del Palau Reial (façana de l’Almudaina).

Ens fixarem en el portal major de la Seu, en la denominada façana de l’Almudaina. Si bé la façana actual va ser realitzada per Joan Baptista Peyronnet arran del terratrèmol de 1851, es conserva el portal de la façana original, començada a mitjan segle XVI i que contava amb dues torres laterals, tres rosasses i el portal major, flanquejat aquest per altres dos de menors dimensions. El portal major s’insereix en l’estil de transició del Renaixement al Manierisme, es va aixecar entre 1594 i 1601. Està dedicat a la Immaculada Concepció d’acord amb la iconografia contrareformista i va ser concebut com un gran arc triomfal, coronat de decoració vegetal, amb una volta. Els brancals es donen suport sobre pedestals amb mènsules manieristes. Dos cossos superposats de columnes estriades i amb garlandes emmarquen nínxols que contenen les imatges de Sant Gregori i Sant Jeroni (esquerra), de Sant Ambrosi i Sant Agustí (dreta) i, de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista (superior). Presideix el timpà una imatge de la Immaculada Concepció envoltada dels quinze símbols de la lletania mariana. El trencallums és una columna coríntia sobre pedestal i la llinda conté un escut del bisbe Joan Vic i Manrique, patrocinador de les obres del portal.