Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. Es pot arribar a tots els llocs amb cotxe.
Durada:
Excursió d’un dia
Longitud:
58 quilòmetres aproximadament per a tot el recorregut
D’interès:
L’interior del castell de Santueri, de moment, no pot visitar-se. La resta de punts poden visitar-se interiorment i exterior.
Descàrregues:

Introducció

El gòtic va ser l’estil que es va utilitzar per a les primeres construccions cristianes a partir de la conquesta del rei Jaume I fins ben entrat el segle XVI (i fins i tot, en alguns casos, fins al XVIII). S’iniciarà primerament amb un estil primitiu, de transició del romànic al gòtic, fins a consolidar-se durant el Regna Privatiu de Mallorca a partir de 1276, la seva època de màxima esplendor, el seu període clàssic.

Afectarà a construccions religioses, com les esglésies que veurem a continuació, i a l’arquitectura civil, com en el cas del castell de Santueri, a Felanitx. A través d’aquesta visita, que afecta al gòtic en el Sud de l’illa de Mallorca, descobrirem com aquest estil es va anar estenent des dels nuclis més importants a la resta de viles, especialment durant el regnat de Jaume II i les Ordinacions de 1300 per a consolidar nous i antics nuclis de població. També podrem observar com la majoria d’edificacions han estat completades i/o modificades en altres èpoques, mostrant-nos l’evolució estilística soferta a través del temps.

Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida

Per a accedir al nucli d’Algaida s’ha de circular per la carretera Ma.-15. En el centre del poble trobarem l’església parroquial.

La parròquia d’Algaida té el seu origen en el trasllat de la capitalitat administrativa i religiosa que es va efectuar cap a l’any 1435 des de Castellitx a l’antiga alqueria d’Algaida. L’actual temple, d’estil gòtic amb aportacions barroques, es va construir durant els segles XVI i XVII, sobre un temple anterior. En el segle XVIII es van fer importants obres, com la construcció de la capella del Roser, promoguda per Francesc Togores, rector d’Algaida (1742-1771).

La façana principal mostra un parament dividit per tres línies d’imposta; el portal major, gòtic, presenta un arc apuntat, amb dues arquivoltes que tanquen el timpà; aquest conté una imatge de la Verge. Més amunt, s’obri una finestra rectangular i una rosassa. El coronament de la façana és una testera mixtilínia, d’estil barroc, amb una creu com acabat. A la dreta de la façana s’aixeca el campanar; presenta secció quadrangular i un alçat de cinc cossos, tres dels quals es troben embeguts a la façana, i rematada; el cinquè tram mostra arquets apuntats a cada costat. El portal lateral és de llinda, amb restes d’un arc apuntat; més amunt, en el mur lateral hi ha cinc gàrgoles zoomòrfiques i quatre arcs escarsers que tanquen els contraforts.

L’interior presenta una sola nau, amb tribuna en la zona d’accés i amb coberta de sis trams de volta de creueria; en els laterals, hi ha sis capelles per costat, amb ingrés d’arc apuntat i coberta de creueria. La tribuna mostra un arc rebaixat i coberta de volta d’aresta rebaixada, amb l’escut d’Algaida (una torre) a la clau. L’arc toral, que separa el presbiteri de la nau, és de mig punt, i presenta dos escuts, un dels quals és la torre de l’escut d’Algaida. L’alçat de la nau mostra, en la part inferior, un sòcol de rajoles, que daten de la reforma de 1788; en la part alta, destaquen sis finestres apuntades per cada costat, gòtiques; la tercera i la quarta de la dreta tenen vitrall, i el d’aquesta darrera representa a Sant Pere i Sant Pau. Tres de les claus de volta mostren les dates de 1680, 1681 i 1685. El presbiteri se situa en una capçalera construïda posteriorment, potser avançat el segle XVII; s’aixeca tres esglaons sobre la nau, amb la data de 1799, i té dos trams amb coberta de volta de canó.

El retaule major és d’estil barroc i de grans dimensions, amb un total de cinc carrers i tres cossos, i amb tretze imatges i quatre pintures a la predel·la. En el primer cos hi ha quatre imatges, dues a cada lateral, i l’expositor en el centre: a l’esquerra, Sant Francisc i Sant Domingo i, a la dreta, Sant Joaquim i Ramon Llull. En el segon cos, hi ha les imatges, d’esquerra a dreta, de Sant Honorat, de Sant Pere, de la Verge de la Lactància, de Sant Pau, i de Santa Llucia. La imatge de la Verge de la Lactància és una talla gòtica, de marbre, i és la patrona dels picapedrers de marès. En el tercer cos, hi ha tres imatges: Sant Benet Negre, Sant Miquel vencent al dimoni, i Sant Cristòfol. Finalment, a l’àtic apareix un Crist.

Les capelles del lateral esquerre (Evangeli) són les següents:

* La primera, sota la tribuna, dedicada fins fa pocs anys a Santa Catalina Tomàs. Actualment conté el retaule gòtic de Sant Pere i Sant Pau, procedent de l’església de Castellitx. Al terra hi ha el sepulcre del jesuïta P. Bartomeu Pou (1727-1802), nascut a Algaida i biògraf de la santa mallorquina. A la paret hi ha una pintura de Sant Alonso Rodríguez, amb indulgències del bisbe Miquel Salvà (1853).
* La segona capella és la del Cor de Jesús, amb dos trams de volta de creueria neogòtic i, en un tercer, una capçalera poligonal amb cinc segments, amb nervadures que arrenquen de mènsules en forma de caps d’àngel.
* La tercera és la de Sant Josep, amb un retaule manierista, amb representacions de la Passió en els laterals, que recorden que antigament era el retaule de la Sang i, a l’àtic, una pintura de la Verge de Mercè, amb Jaume I i Sant Pere Nolasc. A la paret lateral hi ha una representació de Santa Margalida , mentre que la clau de volta presenta relleus de sants.
* La quarta capella de l’esquerra és la capella del Roser, beneïda el 1755, però no finalitzada fins al l788. És una capella de grans dimensions, de planta hexagonal, amb coberta de cúpula, sense llanternó i amb sis obertures. Presenta quatre altars laterals, a més del central. En les parets laterals de la zona d’ingrés veiem restes de retaules manieristes, com el que representa la Circumcisió. Les capelles de l’esquerra són les de Sant Antoni de Pàdua i del Pilar, i les de la dreta són les de Sant Miquel i de Sant Pere Regat. El retaule major de la capella, dissenyat per Fra Albert Borguny, està presidit per una imatge de la Verge del Rosari, obra atribuïda a Gaspar Oms; en un cos més alt, hi ha una pintura de Sant Josep i, a l’àtic, la Coronació de la Verge per la Trinitat.
* La cinquena capella de l’esquerra és la del Sant Crist de la Sang, amb una pintura del Baptisme a la paret de l’esquerra.
* La sisena capella és la de l’Assumpta, amb una imatge a la predel·la de la Dormició de la Verge, del segle XVIII.

Les capelles de la dreta (Epístola) són les següents:

* La primera té un portal d’arc rebaixat que comunica amb el campanar; prop d’ella es troba la pila baptismal, amb la data de 1671 .
* La segona és la d’Immaculada Concepció, amb un retaule barroc amb la imatge del titular i Déu Pare en el cos superior.
* La tercera és la de Sant Sebastià; presenta un retaule amb una imatge central del sant titular, amb una pintura de Sant Antoni a l’esquerra i la d’un sant bisbe a la dreta; a l’àtic, una pintura de Sant Pere; la clau de volta de la coberta mostra un escut d’Algaida.
* El quart espai correspon al portal lateral.
* La cinquena capella és la de Sant Antoni Abat, que mostra un retaule amb una representació de Sant Isidre a l’àtic; en els laterals hi ha quatre medallons amb representacions de sants: a la dreta, Sant Faust i Sant Llop, i a l’esquerra Sant Erasme i un sant bisbe; a la predel·la hi ha el Nin Jesús de Praga.
* La sisena capella és la de Sant Joan Baptista; presenta un retaule manierista, de principis del segle XVII, i la imatge del sant datada el 1856; als laterals hi ha quatre pintures que representen Santa Rita i Sant Vicenç, a la dreta, i Ramon Llull i Sant Joan Evangelista, a l’esquerra; a la paret de l’esquerra hi ha una pintura de Sant Vicenç de Paül; la clau de volta data de 1681, amb un escut partit amb una estrella i amb el llinatge Amengual; dalt i a l’esquerra hi ha una roda de campanetes, anomenada “és culissos”.

Els dos bancs situats prop del presbiteri són de fusta de noguera i constitueixen una bona mostra de marqueteria artística, destinats originàriament a les autoritats; en el respatller mostren l’escut d’Algaida i la data de 1786. En el cor hi ha un òrgan de gran qualitat, obra de Jordi Bosch. Respecte al tresor de l’església, conserva una píxide de finals del s. XIV o principis del XV.

Oratori de Sant Blai de Campos

L’església de Sant Blai se situa a uns tres quilòmetres de la vila de Campos, en una desviació de la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi, després de la creu de terme de Sant Blai. Per a arribar d’Algaida a Campos, es pren la carretera Dt.-5010 cap a Llucmajor. Una vegada passat aquest municipi, sortim en direcció Campos per la Ma.-19 travessant el poble de Campos i, a la sortida, a mà dreta, prenem el desviament que es dirigeix a la Colònia de Sant Jordi i, a uns 2 quilòmetres a mà esquerra, trobarem l’indicador que ens condueix a l’oratori.

L’actual església de Sant Blai fou la primera seu de la parròquia de Campos. La butlla d’Innocenci IV, de 1248 esmenta aquesta parròquia amb el nom de Sancti Juliani de Campos, que en aquella època acollia la població dispersa dels voltants. La fundació de la vila de Campos l’any 1300, va determinar la construcció d’un nou temple parroquial en el solar que ocupa l’actual església de Sant Julià. L’actual oratori de Sant Blai hagué de quedar abandonat, com es dedueix d’un document de finals del segle XIV, que parla d’un tros del sòl “en el qual fos antiguament la Sgleia antiga”. Del segle XIII ens han arribat les voltes de ferradura de les estades del costat del presbiteri; també daten d’aquesta època els murs del presbiteri i el disseny de la nau del temple. Durant el segle XVI l’oratori va ser reconstruït segons l’estil gòtic. En la visita pastoral del bisbe Vic i Manrique, el temple estava en obres, encara que s’oferia missa cada diumenge; la primera referència al nom de Sant Blai és d’aquesta data. Entre els anys 1989 i 1991 va ser reformat, i es van recuperar diferents elements arquitectònics i ornamentals.

La façana presenta un portal de mig punt adovellat, amb una claraboia circular en la part superior; el portal apareix descentrat segons l’eix de la façana, a causa de les irregularitats de les capelles, però segueix l’eix del presbiteri. El perfil mostra tres obertures d’arc escarser i una definició que marca la caiguda a dos aiguavés. A la dreta de la façana hi ha un portaló d’arc rebaixat, que comunica amb un pati, a l’esquerra del qual s’obri el portal lateral del temple, d’arc de mig punt. A la dreta del pati apareix el portal de l’antic cementiri, l’espai el qual acull actualment un jardí de flora mediterrània. El mur lateral de l’esquerra és llis, excepte en la part superior, compost per una filera d’obertures quadrangulars. A l’exterior superior de la capçalera hi ha una espadanya d’arc apuntat.

L’interior mostra una nau amb coberta de volta de creueria dividida en quatre trams. Un arc ogival rebaixat separa la nau del presbiteri. Aquest té també volta de creuer, amb la clau de volta que representa a Sant Blai. La sagristia se situa després del presbiteri. Les capelles laterals són quatre per costat; tenen entrada per arcs ogivals, i se situen entre els contraforts. Les cobertes són de volta apuntada. A la capella de l’esquerra del portal principal hi ha un retaule rococó dedicat a l’Ascensió i prop del presbiteri hi ha el retaule dels Apòstols. A la dreta d’aquest se situa la capella del Sant Crist de la Salut, espai que durant el segle XVII va servir de sagristia. La imatge de Crist prové del gremi de fusters de Palma. La quarta capella de la dreta conté una imatge barroca de Sant Domingo.

Església Vella de Santanyí: capella del Roser de la Església parroquial de Sant Andreu

Tornam a Campos i, just abans d’entrar-hi, per la intercessió, ens dirigim a Santanyí, i en el centre hi trobam l’església parroquial, l’interior de la qual alberga l’Església Vella.

La primitiva església de Santanyí, del segle XIII, se situaria, segons la tradició, a la plaça del Canal. Apareix documentada per primera vegada l’any 1265, i estava dedicada a Santa Maria de Santanyí. A principis del segle XIV es va construir el segon temple, que coincideix amb l’actual església vella. L’any 1390 va ser el punt neuràlgic de la fortificació de la vila; llavors es degué substituir la coberta de dos aiguavés de fusta per l’actual de volta en el creuer. Al llarg del segle XVI se li va afegir l’absis i una capella lateral i es va construir un refugi a la teulada. El temple parroquial modern va començar a construir-se el 1786, sobre el solar de l’antic cementiri, que coincidia amb el lateral de l’església vella; aquesta es va mantenir adossada a la nova construcció i es va dedicar a capella del Roser.

L’Església Vella és d’estil gòtic. Presenta una façana desornamentada, amb portal d’arc de mig punt, adovellat, amb una petita imposta sota cada dovella inferior; l’arc és doble, més interior el que acull la porta. Damunt del portal s’obri un arc de mig punt, atrompetat. El perfil de la façana és una espadanya tripartida, situada damunt d’una línia d’imposta; la definició a dos aiguavés apareix coronada per una creu de pedra. A l’esquerra del cos principal de la façana hi ha un segon cos, corresponent a la nau de l’esquerra o de l’Evangeli. Mostra un portal d’arc de mig punt i, damunt d’ell, un arc ogival; a la part superior encara es conserven dues mènsules d’un matacà defensiu. El lateral de l’esquerra presenta un contrafort prop de la façana i dues més en el mur lateral, a més de dues petites obertures rodones i l’alçat exterior de la cupuleta del Roser.

L’interior de l’Església Vella mostra una nau principal amb coberta de creueria, dividida en quatre trams més el presbiteri. Aquest, de planta quadrangular, té coberta poligonal, amb nervadures que convergeixen en una clau, amb un relleu representant a la Verge del Rosari; en els extrems, apareixen sengles trompes que permeten el pas de la planta quadrada en la coberta poligonal. Després de l’altar, en la capçalera, hi ha tres porticons ogivals i el nínxol que conté el sagrari. A la dreta del presbiteri s’obri un portal d’arc de mig punt que comunica amb una petita sagristia, amb accés directe a l’esquerra del presbiteri de l’església gran.

La nau té un primer tram amb volta de creueria amb una clau amb les quatre barres; el mur de la dreta, en la part superior mostra un petit amb la creu de sant Andrés. El segon tram mostra l’escut de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca; a l’esquerra un portal de mig punt comunica amb la nau de l’Evangeli. El tercer tram presenta una clau amb l’anyell de l’escut de Santanyí; a la dreta s’obri un arc rodó seguit d’un espai amb volta de canó, que comunica amb l’església gran. La quarta volta presenta una clau amb un relleu de Sant Domingo, mentre que en la paret de la dreta hi ha un nínxol amb la imatge de la Verge del Rosari. La nau de l’Evangeli, amb entrada pel segon tram de la nau principal de l’església Vella deixa veure un espai dedicat actualment a sagristia. Presenta cinc cossos o trams estrets, alguns amb coberta original gòtica de creueria. El segon cos té coberta de cupuleta de base circular. El cinquè cos és més estret que els altres, a manera d’absis; també presenta volta de creueria amb la clau de l’escut de la família Danús.

El castell de Santueri

Des de Santanyí agafarem la carretera Ma.-14 cap a Felanitx. Passam pel petit poble de Cas Concos i després des Carritxó, poc abans d’arribar A Felanitx, hem de girar a la dreta pel camí asfaltat del castell de Santueri, que està perfectament senyalitzat. Hem de recórrer els 5,4 km per aquesta via per a arribar a la base de la fortificació, després de passar prop de les cases de la possessió del Castell.

El castell de Santueri ja existia durant la dominació islàmica. Va ser conquerit durant la segona estada de Jaume I a Mallorca, el 1231. En el Repartiment va correspondre al comte del Rosselló, Nuno Sanç. Quan aquest va morir el 1241, va passar a les mans de la corona. Al llarg del segle XIV, es van fer importants obres de reforma. Durant la Germania (1521-23), es va mantenir al costat del poder real, i va resistir el setge dels agermanats. Va ser un punt de referència en la defensa contra els corsaris, en els segles XVI i XVII. Amb el pas del temps, va perdre importància estratègica i el 1811 va ser subhastat i va passar a ser propietat privada.

Abans del portal d’entrada, es troba l’avantmuralla o barbacana, amb un portal d’arc de mig punt de llinda. Destacam la magnífica torre de l’homenatge, de secció circular, amb mènsules, espitlleres i una cúpula que es troba enderrocada. D’aquesta torre, que ocupa el vèrtex angular, surten els dos murs principals. El que mira a ponent té un coronament ametllat. L’altre mur, orientat cap al sud-est, constitueix la façana principal. Han desaparegut els merlets, però, en canvi, conserva mènsules lobulades i espitlleres. A la part superior del portal, hi ha un segon arc, que deixa un petit espai buit, de sentit defensiu. Més a la dreta de la porta, podem veure dues torres de planta quadrada, possiblement de base musulmana.

A l’interior del recinte, constituït per l’ampla superfície de la gran mola rocosa natural, troba, primerament les estades, en ruïna, abrigades a l’ombra i protecció de les muralles d’entrada. A la dreta, localitzam la part interior de les torres quadrades, amb un aljub prop de la primera. Més amunt, hi ha restes de diverses construccions, entre les quals destaca la volta mig enfonsada d’altre aljub. Una vegada arribada la part superior, el panorama és impressionant. A la part més extrema, oposada a l’entrada, hi ha altre llenç de muralla, que protegia l’angle nord del castell, que mira cap a Sant Salvador. Aquest angle fortificat es troba molt deteriorat, però encara mostra les espitlleres i el sistema de construcció anomenat d’espina de peix (amb forma romboïdal, tècnica que prové de l’arquitectura romana, dita “opus spicatum”). També trobarem dues torres de planta quadrada aïllades.