Can Bordils

Seguim pel carrer Morey i giram a l’esquerra pel carrer de l’Almudaina; després de l’arc de l’Almudaina, en el número 9 es troba aquest casal.

També conegut com Can Villalonga-Escalada o Can Sureda-Zanglada, és un dels casals més antics que es conserven a Palma. Va Ser reconstruït en el segle XIII sobre fonaments i elements d’època musulmana. Les finestres renaixentistes de la façana corresponen a una profunda reforma realitzada l’any 1554 pels Sureda-Zanglada. Sobre elles destaquen els escuts dels Sureda-Zanglada i dels Sureda-Moyà, autors d’aquesta reforma.

Can Armadans

Al sortir de Can Bordils, trobarem l’inici del carrer Zanglada. El recorrerem fins al primer carrer a la dreta pel carrer de l’Estudi General, on en el número 4 se situa aquest casal.

La seva façana conserva elements decoratius del segle XVI, una Mare de Déu sobre la porta d’entrada i escuts de la família a les finestres. El casal és d’origen medieval i conserva el pati d’aquesta època.

Ses Carasses

Seguim pel carrer de l’Estudi General fins a arribar al carrer del Palau Reial. Quan hi arribem veurem les escales de la Costa de la Seu. Les recorrem fins al final, arribant a la plaça de la Reina. En aquest punt giram a la dreta pel Passeig del Born i a la meitat d’aquest a l’esquerra pel carrer de Sant Feliu, i en el número 10 (costat dret) ens trobarem amb el casal.

La casa també és coneguda com Can Pavesi o Can Belloto. El seu nom popular fa referència a dos dels seus propietaris, el jurista genovès Joan Francesc Pavesi, que la va guanyar en un plet, i Domenico Belloto, mercader enriquit amb el comerç de blat. És un bon model de façana manierista, amb influències genoveses, realitzada en una data anterior a 1620. Els brancals de portes i finestres es configuren en forma de columnes encoixinades de clara tendència renaixentista. Són a més destacables les màscares monstruoses i la cara que treu la llengua als transeünts, i que, sens dubte, van donar lloc al nom popular de la casa i a tota el carrer de Sant Feliu, durant molt temps coneguda també amb el nom popular del carrer de Ses Carasses. Aquestes cares semblen inspirades en el tractament iconogràfic del palau Zuccaro de Roma. Sota l’escut dels Pavesi i sobre la cara principal es pot observar la inscripció EUNDO, que ha estat objecte de controvertides interpretacions. Una primera interpretació relaciona el missatge epigràfic amb l’origen estranger i viatger del propietari. Una segona versió planteja el caràcter esquerp del nou senyor i les desavinences amb els veïns. Una tercera interpretació dóna a la paraula EUNDO un sentit imperatiu, equivalent a “ves-te’n, marxa’t” en referència a l’antic propietari de la casa, perdedor del plet, i que pot relacionar-se a més amb el signe de befa de la cara amb la llengua treta i les armes dels Pavesi, triomfants. Però al cap i a la fi, no té perquè anar més enllà d’una ornamentació concordant amb les modes de principis del segle XVII.

Porta Vella del Moll

Tornarem uns metres cap a enrere i ens ficarem pel carrer a l’esquerra, carrer de Montenegro. Recorrerem aquest carrer i el carrer de Sant Joan de Malta, arribant a la plaça de la Llotja. La travessam, arribant al Passeig de Sagrera, cap a la dreta, on podrem observar la porta citada entre l’edifici de la Llotja i el Consolat de la Mar.

Antigament integrada en el cinquè recinte de muralles, es trobava originalment al final de l’avinguda Antoni Maura, poc abans del monument a Ramon Llull, i constituïa el principal accés a la ciutat per via marítima. Quan les muralles van ser derrocades es va traslladar a l’actual situació i actualment només es pot observar l’arc d’entrada, doncs han desaparegut les dues torres cilíndriques que l’emmarcaven. Constituïx un element arquitectònic situat dins l’estructura defensiva del cinquè recinte de muralles que s’inspira en els arcs triomfals clàssics.

Estilísticament es pot situar dins el Manierisme i es datat cap a 1620. És obra d’Antoni Saura i de l’escultor Jaume Blanquer. L’estructura de la porta es troba constituïda per dos brancals i un arc de mig punt encoixinats. El perímetre exterior es troba definit per dues pilastres laterals i un entaulament superior que conté una inscripció molt deteriorada. En la clau de l’arc es distingeix una imatge de la Immaculada Concepció, que respon a la iconografia contrarreformista de l’època. En les petxines laterals es troben sengles relleus d’àngels portadors de filacteris.

Consolat de la Mar

A l’esquerra de la Porta Vella, en el mateix Passeig de Sagrera, es troba el Consolat.

Actual seu de la Presidència del Govern de la Comunitat Autònoma, fou tribunal de la jurisdicció dels homes i dels assumptes de la mar.

L’estil de l’edificació es considera de transició del Renaixement al Manierisme i va ser acabat l’any 1669. Consta d’una planta irregular, producte de l’addició de diversos volums. La façana presenta una divisió en tres plantes, tradicional a Mallorca: la planta baixa fa la funció de sòcol de la planta noble, que presenta una galeria de cinc arcs rebaixats sobre columnes anellades i una balustrada, que s’obrin a la galeria cinc portals amb frontons triangulars interromputs per escultures. El treball escultòric s’atribueix a Pere J. Pinya i Antoni Carbonell. A l’interior hi destaca la sala amb cassetonat de fusta.