Carretera general de Palma-Alcúdia

Rememorant aquest esgarrifós paisatge de despulles humanes, des de Binissalem, ens dirigirem direcció Palma per l’antiga carretera general d’Inca a Alcúdia/Ma.-13A, seguint el que segurament va ser l’itinerari de l’esxèrcit imperial en direcció a la Ciutat de Mallorca, travessant les actuals poblacions de Consell i de Santa Maria, fins a arribar als voltants de Palma , des d’on accedirem al Monestir de la Real.

Monestir de la Real

Situat en el Camí dels Reis, girarem a la dreta cap a la carretera de Valldemossa i després a l’esquerra, pel Camí dels Reis. A uns 200 metres a mà dreta ens trobarem amb el desviament cap a La Real.

Convertit, a partir dels primers dies de desembre, en el campament de l’exèrcit imperial. La ciutat s’havia convertit en el darrer bastió dels agermanats, que van resistir fins que la fam, la pesta i les defeccions van acabar per convèncer-los de la inutilitat de la resistència, rendint-se finalment el 8 de març de 1523.

Porta de la Conquesta

En aquest punt del relat, ens dirigirem al centre de Palma bé pel carrer 31 de Desembre, bé pel carrer General Riera, fins arribar al carrer de Sant Miquel, en la seva confluència amb les avingudes. Avancem alguns metres en direcció al a carrer dels Oms, fins al punt on es trobava l’antiga Porta Pintada o Porta de la Conquesta, prop del cantó del carrer Regna Esclaramunda.

Controlada la ciudad, se inició la represión: más de trescientas personas fueron ejecutadas y se impusieron durísimas multas a los vecinos y a los municipios de la isla. Así finalizaremos este itinerario, recordando cuál fue la suerte de Joanot Colom. Como los otros dirigentes de la Germanía, el líder fue objeto de una pena ejemplar: fue torturado y degollado, su cuerpo troceado y sus fragmentos colocados sobre pilares; su cabeza fue colocada en una jaula de hierro en la Porta Pintada; allí permaneció cerca de trescientos años, hasta que fue retirada en 1822. Un gesto simbólico con el que se iniciaba un debate sobre la entidad y la valoración de la Germanía que ha perdurado hasta nuestros días.

Les conseqüències de la Germania

Aquesta rebel·lió, que s’havia iniciat amb l’objectiu de reformar l’economia pública, va acabar amb un resultat desfavorable per Mallorca. Una de les conseqüències immediates va ser, com hem vist, la forta repressió contra els agermanats, amb la mort, càstigs i/o condemnes amb la pèrdua dels seus béns.

Per contra, la ciutat d’Alcúdia es va beneficiar de la situació, amb la dotació del títol de “Fidelíssima” i l’exempció d’impostos. Molts d’ells van rebre una important compensació per les pèrdues sofertes.

Les seqüeles es manifestaren en tres nivells:

A nivell demogràfic, amb un descens de població aproximadament d’un 30% del total (per l’aixecament en si i per la pesta).

A nivell econòmic, especialment la imposició de nous tributs, que van contribuir a augmentar l’empobriment de l’illa. També es van dictar “composicions”, és a dir, unes multes col·lectives per les viles, calculades en proporció amb el grau de participació de cadascuna en la revolta i el patrimoni disponible. Ningú va poder lliurar-se ja que pels difunts van haver de pagar els hereus i pels escapolits les seves famílies.

La llista de penes i número de persones afectades van ser les següents: 128 processats i executats; 25 executats sense procés i 37 condemnats a les galeres. A tots aquests se’ls van confiscar els béns.

Algunes de les “composicions” pagades per les viles van ser les següents (en lliures): Sóller, 16.725; Llucmajor, 12.374; Pollença, 8.499; Inca, 6.450; Felanitx, 4.508; Manacor, 3.749, etc.

Davant la falta de cabals de les administracions, es crearen més impostos nous, que van augmentar les ja pesades càrregues fiscals.

I, per finalitzar, a nivell social va haver-hi un clar augment del bandolerisme, que provenia de les files agermanades en descomposició.