Dades i Descàrregues

Dificultat:
Moderada.
Durada:
2 hores, incloent la visita al Museu de Mallorca.
Longitud:
1,5 Km a peu aproximadament.
D’interès:
Muralla romana y Museu de Mallorca.
Descàrregues:

Introducció

Una vegada visitats el nucli urbà de Pollentia i el seu museu, la basílica de Son Peretó i el Museu de Manacor, poca cosa més es pot gaudir de la Mallorca d’època antiga. Estam, per tant , en la regió espanyola (exceptuant Canàries on mai es van assentar els romans) amb el bagatge més pobre en jaciments arqueològics antics excavats i, per descomptat, amb el menor nombre de jaciments que es poden visitar i musealitzats.

Es podrien visitar les restes de la vila romana de Sa Mesquida (Santa Ponça, Calvià) si no es trobassin absolutament abandonats, convertits en un autèntic escombriaire i sense cap tipus de senyalització ni cartell explicatiu.

Dins d’aquest panorama desolador arribam a la ciutat de Palma. Aquesta va tenir la mateixa esplendor que Pollentia. Desgraciadament, no va córrer la mateixa sort pel que fa a les èpoques medieval, moderna i contemporània, atès que les poblacions humanes de Palma van seguir ocupant el mateix solar, mentre que les de Pollentia es van traslladar a un tossal proper que rebria el nom d’Alcúdia. Tenim, per tant, que les possibles restes d’època romana, vàndala i bizantina de Palma es trobaven ja el 1900 molt més deteriorades que les de Pollentia.

Les ciutats romanes

Hem de tenir en compte que no totes les ciutats que anaven fundant els romans no eren iguals ni des del punt de vista administratiu, ni del jurídic. Amb la progressiva i imparable conquesta de territoris, Roma anava establint diferents relacions amb els habitants i territoris incorporats. Els habitants de Roma van gaudir des dels primers moments de tots els drets (dret romà) als quals podien aspirar els ciutadans. Al principi es van fundar ciutats dins d’Itàlia, les quals gaudien del dret romà i es dividien en dues categories: municipis i colònies. Els primers tenien una constitució i magistrats propis; les colònies es fundaven per descongestionar Roma i aquestes es concedien a ciutadans romans sota una forma legal determinada.

Més endavant, l’Imperi es va anar expandint i es van començar a fundar colònies i municipis fora d’Itàlia. Els habitants d’aquestes colònies gaudien del dret romà. Els municipis, en canvi, podien ser de dret romà o de dret llatí. Ambdós tenien el seu origen en una concessió de l’administració romana a ciutats indígenes. La diferència estava que els de dret llatí no gaudien dels mateixos drets que els del romà: Roma els concedia una constitució on es regulaven i estipulaven els seus drets, el més important dels quals era el de la concessió de ciutadania als magistrats, que es transmetia als seus descendents.

A mesura que Roma es va anar afeblint i perdent poder a partir del segle III dC, l’Imperi va anar concedint el dret romà a totes les ciutats.

La Palma perduda

Moltes vegades les fundacions urbanes romanes se situaven prop d’importants poblats indígenes precedents. Això és el que sembla que va esdevenir amb Palma i l’assentament de Son Oms, el poblat prehistòric més gran documentat a Mallorca, miserablement destruït per l’estat espanyol en la dècada de 1970 per l’ampliació de l’aeroport. En canvi la destrucció gairebé sistemàtica de gran part del poc que ens quedava de la Palmaantiga ha estat molt més recent. Quant a aquesta destrucció, el cas millor documentat ha estat el de la Calatrava, en el lloc on es va trobar, entre moltes altres coses, una preciosa pedrera d’època tardorepublicana amb epigrafia, una necròpolis dels anys pròxims al canvi d’era, i unes habitacions segurament destinades a magatzems o tal vegada un mercat d’època baiximperial. En canvi, el cas pitjor documentat ha estat el de l’aparcament de l’avinguda Antoni Maura, lloc on es trobava el port romà de la ciutat. Allà es va cometre l’atemptat al patrimoni arqueològic mallorquí més greu de les últimes tres dècades, amb l’agreujant que va ser promogut per l’administració local.

La ciutat romana oculta

Abans d’iniciar el recorregut, hem de tenir en compte que molts dels vestigis de la ciutat romana de Palma no es conserven o estan sepultats sota altres construccions posteriors, pel que és difícil traçar i identificar els elements i els límits d’aquesta. Primerament, començarem citant les restes de la ciutat antiga que avui dia no podem contemplar, però que han estat documentades mitjançant excavacions, que posteriorment s’han tornat a cobrir.

No ha estat fins a ben entrat el passat segle, quan s’ha pogut comprovar que la Palma romana fundada per Quint Cecili Metel es troba en el solar de l’actual capital balear. Fins llavors, diversos autors van anar plantejant que es trobava a Santanyí, en la zona de Sa Carrotja. No obstant això, les troballes arqueològiques efectuades durant la segona meitat del segle XX han permès comprovar que la Palma romana es trobava en el mateix lloc que la Palma actual.

Comptam amb diversos exemples on les excavacions arqueològiques efectuades permeten documentar estructures, sobretot d’època romana, que posteriorment van tornar a ser cobertes. Un d’aquests casos correspon a l’excavació realitzada a l’interior de la catedral, on es va trobar el que ha de ser el mur documentat més antic de la ciutat (anterior a c . 50 aC) i dues habitacions, una amb un sistema de hipocaust per escalfar aquest àmbit, que semblen correspondre a unes termes d’època altimperial. Just al nord de l’absis de l’edifici catedralici també es van documentar importants estructures monumentals, entre elles, el podium d’un possible temple. Finalment en els soterranis de l’actual museu Diocesà, es van trobar diversos grans llenços molt bé conservats de les muralles de la ciutat antiga. Desgraciadament, gens de l’exposat fins a ara es pot visitar.

Sense que de moment pugui confirmar-se rotundament aquesta hipòtesi, recents estudis de caràcter urbanístic, geomètric i arquitectònic permeten plantejar si la Palma romana va comptar amb un teatre situat en la zona portuària, a l’inici del Passeig des Born, a l’illa compresa entre els carrers Jovellanos, Paraires i Plaça Joan Carles I. Concretament l’orientació i les característiques d’un conjunt de parets mitgeres entre edificis que a vista d’ocell conformen una estructura de forma radial –que recorda a edificis públics d’altres ciutats sota l’influx de Roma, total o parcialment destruïts, els fonaments del qual i murs portants van ser posteriorment reutilitzats per edificar habitatges, quedant el rastre fòssil de l’estructura inicial incrustat en els actuals edificis–, així com la presència d’un pati mancomunat que manté la forma semicircular característica de l’orchestra d’un teatre romà. La possibilitat que aquestes estructures corresponguin a un teatre romà es recolza a més en els criteris marcats per l’arquitecte Vitrubi, qui va establir que les ciutats marítimes havien de construir aquest tipus d’edificis públics al costat del port.

Les muralles d’època antiga

El recorregut es realitza pel barri antic de la ciutat de Palma. S’inicia en el Palau episcopal, situat enfront de la mar, darrere de la capçalera de la Catedral de Mallorca, en el carrer Mirador, núm. 5. A continuació ens dirigirem pel carrer del Palau fins arribar al carrer de Sant Pere Nolasc. Girarem a la dreta i a pocs metres veurem a la dreta la porta d’accés als Jardins del Bisbe. Per a anar a l’Arc de la Porta de l’Almudaina, ens ficarem pel carrer perpendicular que és el carrer Zanglada. El recorrem fins al final i girarem a la dreta on a escassos metres trobarem la Porta. Per seguir la ruta, anirem en la mateixa direcció, arribant al carrer Morey i girant a la dreta. En el núm. 8 està situat Can Alabern, en l’interior del qual es troba la placa romana.

Pere d’Alcántara Peña ja l’any 1887, observant la trama de la ciutat de Palma i sense cap excavació arqueològica realitzada, va ser capaç d’entreveure un recinte mural que ell suposava del segle V d C. Aquesta fortificació tendria una planta quadrangular una miqueta irregular amb una façana marítima que aniria des del Palau de l’Almudaina fins al Palau diocesà. Després giraria cap al nord per darrere d’aquest últim, passaria entre els carrers Morey i Zanglada, i arribaria un poc més a septentrió de l’arc de la porta de l’Almudaina. Aquí giraria cap al nord-oest fins a sobrepassar l’edifici de l’actual Consell de Mallorca. Finalment, en algun punt del que va ser el convent de Sant Domingo, la closa es dirigiria altra vegada a la mar, és a dir, cap al Palau de l’Almudaina.

Entre les poques restes visibles de la muralla, podrem contemplar en el pati de la casa Alabern, per on també passava la muralla, un epígraf d’època romana on es poden llegir les lletres MENLIAE C·F SEVERAE, és a dir dedicada a Manlia Severa, filla de Caio. En l’avanç de la nostra ruta podrem observar un tram de la muralla localitzat en els jardins del Palau episcopal. Allà es pot apreciar un llenç bastant llarg i el que sembla ser una de les seves torres. Es conserva altre tram de muralla amb part d’una torre en l’edifici que fa cantó entre els carrers Morey i Sant Pere Nolasc, però per poder fer la visita ha de sol·licitar-se permís als amos de l’edifici.

La ruta per la suposada muralla “romana”, seguint el mapa traçat, acabaria en l’arc de la porta de l’Almudaina. Aquest arc no és ni de bon tros l’original, sinó que és el resultat de múltiples reparacions d’època medieval, a tenor de les reduïdes dimensions de la fletxa de l’arc i de la tosquedat de les seves dovelles. A la seva dreta, mirant des de l’exterior, es pot apreciar un bon llenç de la muralla i part d’una altra de les seves torres. La part d’aquesta construcció defensiva que correspondria a època antiga està feta amb grans carreus bastant ben escairats, col·locats de vegades a soga i través. Les seves torres són de planta quadrada i es troben sempre en la cara externa de la muralla.

Un tema certament controvertit per a la historiografia de Palma és la datació d’aquest recinte mural. Diversos autors l’han volgut situar en el moment de la fundació de la ciutat (Segle II aC) però la veritat és que totes les dades arqueològiques recollides en tres excavacions distintes, ens indiquen que ha de situar-se en un moment molt avançat de l’imperi romà (segles IV o V dC) o ja d’època vàndala o bizantina. Seria doncs una reducció dels límits defensats de la ciutat que abastaria només el barri de l’Almudaina. La ciutat romana, en canvi, seria més gran, abastant part dels barris de Monti-sion i de la Calatrava en el seu costat oriental, i fins al Born en el seu costat occidental.

El fòrum: la plaça pública i centre de la ciutat

Per a anar a aquest punt hauríem de fer marrada en el nostre recorregut. Tornarem a al carrer Zanglada i el recorrerem fins a topar amb el carrer de Sant Roc. En el cantó amb el carrer Estudi General trobam l’Estudi General Lul·lià.

El fòrum en les ciutats romanes era el seu centre neuràlgic. Allà es trobaven les principals institucions cíviques de la urbs: el temple o temples, per a rendir culte als déus i a l’emperador; la basílica, amb les funcions de tribunal de justícia i comercial; el comitium, format pel senat, amb funcions electorals i legislatives; el tresor; l’arxiu; i les cúries (funcions legislatives). A dia d’avui sembla molt probable que el fòrum de Palma degué estar en la part més alta de la ciutat, just darrere de l’actual Catedral. Això ho sabem sobretot gràcies a l’estudi de la trama urbana fossilitzada en els actuals carrers del centre de Palma, a la troballa de les restes d’una edificació monumental trobada en l’Estudi General Lul·lià, a les edificacions ja exposades al nord de l’absis de la catedral, i al carrer amb plints per estàtues documentats en les dependències annexes també al costat nord de la Catedral.

Els carrers que envolten l’edifici de l’Estudi General formaven part de la trama urbana romana, estructurada rígidament en quadrícula. El carrer de Sant Roc, de clara orientació nord-sud, seria hereva del card màxim romà, mentre que el carrer Estudi General ocuparia el lloc del decumanus major, orientat d’est a oest. La intersecció d’ambdós carrers determinaria igualment la ubicació del fòrum. Paral·lels a aquests, discorrien els carrers secundaris que reforçaven aquesta trama urbana de tendència ortogonal.

El Museu de Mallorca

Per finalitzar el recorregut, anirem fins al final del carrer Sant Roc, girarem a l’esquerra pel carrer Capiscolat. Continuarem i donarem al carrer de Sant Pere Nolasc. Seguirem recte fins trobar la intersecció dels carrers Morey, Miramar, Puresa i Portella. Ens endinsarem per aquest , on trobarem el Museu de Mallorca en el número 5.

En el Museu de Mallorca –instal·lat a l’immoble conegut com Ca la Gran Cristiana- es pot veure una petita selecció de gran part dels millors materials d’època antiga trobats a Mallorca i a les seves aigües.

Una vegada passades les sales de prehistòria i protohistòria, la ruta contínua per unes vitrines on es pot apreciar part del carregament de la nau romana republicana trobades a la Colònia de Sant Jordi, i que hagué de naufragar en un moment proper al 100 a C. A continuació està exposada una mostra tipològica de les àmfores romanes més comunes de la mar de Mallorca, i una sèrie de lingots de plom trobats en aigües de Cabrera. En la mateixa sala es mostren materials ja d’època romana, però trobats a santuaris de tradició indígena talaiòtica. Entre aquests destaquen en gran manera les figurites de bronze descobertes en el santuari de Son Corró de Costitx.

La relació comercial entre Roma i l’illa va ser intensa, i va començar molt abans que la conquesta romana. Les principals proves d’això són les troballes d’àmfores, aixovars i altres objectes ceràmics, molts d’ells marcats amb la signatura del ceramista, que és molt útil per conèixer la seva datació i procedència. En el Museu de Mallorca trobam diversos exponents d’aquests objectes. La ceràmica més comuna oposada és l’anomenada terra sigillata. Aquesta era de color vermellós brillant, en ocasions es decorava amb figures i elements estampats, i es fabricava a Arezzo (Itàlia). També trobam més objectes ceràmics d’altres zones d’Itàlia, Hispània, Sud de la Gàl·lia i Nord d’Àfrica. Entre aquests, n’hi havia funcionals (culinaris, llucanes) i santuaris o d’adorn (vidres, bronzes, joies, teles, etc.). També fruit d’aquests contactes s’han trobat una gran quantitat de monedes d’or, plata i bronze.

A part d’aquestes importacions, hem d’assenyalar que en la ciutat romana havien d’existir tallers artesans dedicats a la fabricació d’objectes necessaris per l’esdevenir quotidià, com eines, teixits, mobles i, també, ceràmica de fabricació local.

Seguidament, ja es passa, dins del museu a una sèrie de sales pròpiament d’època romana, on es recrea una taverna (és a dir, una botiga), part d’una domus (casa senyorial) amb el seu atri i la seva cuina, i un columbari (lloc on es dipositaven les cendres dels difunts). A la taverna i en la cuina de la domus es troben nombrosos objectes ceràmics de l’època, ja siguin per cuinar, com servei de taula, o de rebost. En el columbari, a part d’algunes urnes que contenien les cendres dels difunts, també es poden apreciar algunes de les làpides sepulcrals de la necròpolis de Sa Carrotja (Santanyí), lloc on va aparèixer el conjunt epigràfic romà més important de l’illa.

Deixam l’època romana en el museu, per a endinsar-nos en la sala dedicada al temps de l’Antiguitat tardana, que en el cas de Mallorca abasta del segle V al X d C. En ella es pot contemplar el escaldasalses de vetrina pesant trobat a Pollentia, una ceràmica pròpiament bizantina del segle IX d C. També es poden veure diversos ploms funeraris amb inscripció hebraica trobats a Les Fontanelles de Son Torrella a Santa Maria del Camí, que es poden datar entre el final de segle IV i inicis del segle V dC, i presenten un text gravat que repeteix el nomeni Semuel Bar Haggay, és a dir, ‘Samuel fill de R. Haggay’. A més s’exhibeixen uns aplics metàl·lics de Son Oms, una botelleta de vidre de Son Peretó i diverses monedes entre les quals destaquen dues solidus d’or trobades a la basílica de Son Fadrinet (Campos). Precisament d’aquesta basílica procedeixen els mosaics que cobreixen gran part de la superfície de la sala.

Altres nuclis de població

A més de les dues ciutats de nova fundació citades en aquest fascicle i a l’anterior, les fonts escrites ens parlen de dues ciutats més a Mallorca que van gaudir del dret llatí, anomenades Guium i Tuccis, i, fins i tot, d’una altra anomenada Bocchorum. La diferència amb Pollentia i Palma podria estrebar que procedien de nuclis de població d’època talaiòtica.

La ubicació de Bocchorum, encara que no se sap amb certesa, podria ser prop del Port de Pollença, per la vall de Bóquer i el Pedret de Bóquer. S’han trobat restes arqueològiques en la superfície com dues plaques de bronze. Dels altres dos nuclis citats, de moment no s’han trobat proves arqueològiques que demostrin sengles emplaçaments. Tan sols es coneix el nom d’un il·lustre habitant de Guium.

No obstant això, el fet que els autors clàssics no parlin de més nuclis poblacionals, no significa que no existissin. La causa del seu desconeixement podria ser o que no fossin tan importants o que no estiguessin lligats a Roma, per aquest motiu no fossin citats en fonts clàssiques. Les nombroses restes trobades a Ses Salines, Santa Maria del Camí, Santanyí i altres llocs, fan pensar en la possibilitat que en aquests llocs hagués centres de població de certa entitat.