Dades i Descàrregues

Dificultat:
Moderada

Durada:
2 hores.

Longitud:
4 Km a peu aproximadament.

D’interès:
Cases del barri de la Portella. Fòrum romà, especialment el Tempero Capitolino i la filera de tavernes. Teatre romà. Museu arqueològic.

L’entrada bàsica combinada per visitar el jaciment i el Museu Monogràfic de Pollèntia és de 2 €. Es pot arribar des de Palma en transport públic. Al costat de l’entrada al jaciment existeix un aparcament gratuït.

Descàrregues:

Introducció

Pollèntia va ser probablement la capital de l’illa de Mallorca en temps dels romans. Actualment, és un conjunt patrimonial de primer ordre en el context insular. La seva excepcional ubicació al costat de l’actual vila d’Alcúdia, que va sorgir amb l’arribada dels musulmans a la zona, l’ha mantingut a rasser de progressives transformacions i reutilizacions, i encara es troba en gran part enterrada. Les excavacions realitzades en els últims seixanta anys per equips d’arqueòlegs nacionals i internacionals han permès documentar rigorosament el procés històric d’utilització i l’evolució històrica de la ciutat, que es perllonga des dels anys 70-80 aC fins al segle VII, i han posat de manifest l’existència de dues fases constructives ben diferenciades, la primera de les quals se situa en l’època republicana i la segona entorn del segle III dC. i fins al segle VI dC.

El yacimiento fue descubierto en el siglo XVII, a raíz de diversos hallazgos de monedas y esculturas, pero no fue hasta el siglo XVIII cuando se hallaron unas lápidas funerarias que se relacionaron con la ciudad romana que mencionan las fuentes clásicas. Los primeros estudios históricos sobre la ciudad empezaron en el siglo XIX, y las primeras excavaciones, entre 1924 y 1928, fueron realizadas por G. Llabrés y R. Isasi, a los cuales sucedió J. Llabrés entre 1942 y 1948. Con posterioridad, L. Amorós, V. Ruiz Argilés y B. Ensenyat realizaron la excavación de diversas necrópolis, pero la titularidad privada de las fincas obligaba a los investigadores a recubrir de nuevo las trincheras una vez acabados los trabajos de excavación. La documentación que queda de esa época es, además, muy escasa. Mucho se tiene que agradecer a la Fundación Bryant como promotora de las primeras excavaciones sistemáticas y rigurosas en la ciudad, que se realizaron en el año 1952 en su teatro romano; posteriormente el equipo (L. Amorós, M. Almagro y A. Arribas) se trasladó a la finca conocida como La Portella, donde, a partir de 1957, recuperaron gran parte de un barrio residencial así como una muralla que cerró la ciudad durante el siglo III, momento en el que ésta había sufrido una constricción en su extensión. Muchos materiales de estas intervenciones se encuentran actualmente en el Museu Monogràfic de Pol·lèntia (Alcúdia) y constituyen un importante conjunto arqueológico tanto por su calidad técnica como por su valor cultural.

La arquitectura romana

La historia de Roma se divide en 3 períodos: Monarquía (s. VIII-IV a.C.), República (s. III-I a.C.) e Imperio (27 a.C. – 476 d.C). La época de mayor esplendor de Roma es la imperial, concretamente del siglo I a.C. al II d.C. A partir del siglo III se iniciará una época de crisis que culminará en la caída del Imperio Romano de Occidente en poder de los visigodos.

Las manifestaciones arquitectónicas romanas de la época imperial reflejan la grandeza del emperador, la magnificencia de su gobierno, convirtiéndose en el perfecto exponente del arte al servicio del poder. Esto se traducirá en la monumentalidad de su arquitectura, que plasma perfectamente la ideología imperial.

La perfección y desarrollo de la arquitectura romana es la principal aportación de su civilización, de la que beberá la historia del arte posterior. Los romanos, a diferencia de los griegos, prestaron mucha atención al espacio interior (al igual que al exterior), el cual debía ser apto para el deambular del hombre. Esto se debe a una mentalidad racional y práctica cuyo funcionalismo se verá reflejado en toda manifestación arquitectónica y urbanística. Los arquitectos eran más ingenieros, ya que prevalecía el funcionalismo por encima de toda concepción estética (a diferencia de los arquitectos griegos que eran casi escultores). Sus elementos arquitectónicos como el arco, bóveda, cúpula, materiales y estructuras serán la base del arte occidental posterior. El poder imperial tendrá su símbolo en la arquitectura monumental que reflejará su grandeza, que romperá totalmente con la escala humana griega anterior.

El arte romano debe constituir un arte uniforme, que se impondrá en todas las provincias que conforman el Imperium, por funciones propagandísticas al servicio del Estado. Éste será el caso de Hispania y sus ciudades romanas como Pol·lèntia o Palma, donde se reflejarán sus concepciones urbanísticas, arquitectónicas y plásticas.

Itinerari

Alcúdia està situada en el nord-este de Mallorca a 54 quilòmetres de la ciutat de Palma. S’arriba a través de la carretera de Palma a Alcúdia per la Ma.-13.

Accedirem a la ciutat romana pel barri de La Portella, que es troba enfront de l’església parroquial de Sant Jaume d’Alcúdia. El recorregut, senyalitzat i adequat per a la visita, continua cap al fòrum romà i posteriorment s’acosta fins al teatre romà.

La seva gradual excavació i estudi arqueològic, desenvolupats avui dia per especialistes de diverses universitats espanyoles, probablement revelaran com es va fundar la ciutat després de la conquesta de l’illa per part de Q . Cecilius Metellus l’any 123 aC, i aportarà interessants detalls de la vida quotidiana en una urbs fundada i organitzada seguint els dictats de Roma.

L’entrada en el món romà i l’aplicació de la política urbanitzadora de l’imperialisme de Roma va suposar per Mallorca la plena incorporació en la forma de vida urbana, al crear-se dues colònies, Palma i Pollèntia, la primera en la zona occidental i la segona en la zona oriental. Pollèntia va ser amb tota probabilitat més important en extensió i població i presumiblement la capital de l’illa.

Les excavacions han posat de manifest que en el lloc on es va aixecar Pollèntia va existir anteriorment un nucli de població indígena, sobre el qual es va edificar la nova ciutat. El topònim Pollèntia, que significa ‘poder’, és un nom típic de fundació republicana i apareix esmentat en les fonts clàssiques quan fan referència al procés d’incorporació de les Illes Balears a l’Imperi romà: Plini, Estrabó, Pomponi Mela. La cita d’Estrabó diu: «%[…] de les Gimnesias, la major té dues ciutats, Palma i Pollèntia, de les quals una, Pollèntia, està a l’est i Palma, a l’oest […]. Metel el Baleàric va ser a les illes i hi va fundar les dues ciutats […] allà va dur com colons a tres mil romans d’Iberia.» (Estrabó, III, 5, 1).

L’assentament va començar sent un nucli de petites dimensions. En l’època d’August se li va donar un fort impuls urbanístic, es van superar les dotze hectàrees d’extensió i es van reformar diversos edificis. Al voltant del segle III dC s’ha observat una crisi que va fer entrar en decadència a la ciutat i que va ser acompanyada d’incendis i de destruccions d’edificis. Aquest procés que va afectar Pollèntia es va veure agreujat per l’arribada dels vàndals en els anys 425 i 455. L’any 534, Mallorca va ser annexionada a l’Imperi bizantí i s’han trobat també restes d’aquest període en el fòrum de Pollèntia.

Pollèntia és el prototip de ciutat romana de províncies, de traçat reticular amb carrers paral·lels i perpendiculars —alguns dels quals han estat localitzats amb els treballs d’excavació—. El centre urbà de Pollèntia es trobava arran de mar, a l’istme que uneix el Pla de Mallorca amb una petita península que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença. Un lloc destacat, en el centre de la ciutat, l’ocupava el fòrum, que se situa sobre un pujol d’una altura de fins a 14 metres sobre el nivell de la mar.

En aquesta plaça a l’aire lliure es trobava el temple capitolí, dedicat al culte imperial, i dues illes d’establiments (denominats tabernae). D’aquesta ciutat també coneixem el seu teatre, diverses necròpolis a l’extraradi (Can Fanals, La Solana, Can Copido, Can Corró, Can Troca) i diverses àrees residencials (Sa Portella, la casa de Polymnia, Can Viver, Can Costa i Can Basser). En aquesta última els investigadors van determinar la presència d’instal·lacions de tipus industrial. Així mateix s’han detectat una possible terrisseria a la finca de Santa Anna, un hipocaust corresponent segurament a una estada d’unes termes i part de dos recintes amurallats.

Barri de La Portella

La primera aturada és el barri residencial de La Portella, en l’extrem nord-oest de la ciutat, on es poden distingir part de la muralla, dos carrers i tres cases, una de les quals s’ha recuperat en tota la seva extensió. És la Casa dels Dos Tresors, un excepcional exemple de domus romana, de 450 metres quadrats, construïda en el segle I dC seguint l’estructura de la típica casa itàlica. Rep aquest nom perquè s’hi van trobar dos conjunts de monedes, amagades probablement en un moment de perill, que estan datades en els segles III i IV d C. La porta d’accés o ostium es troba en un lateral, des d’on s’accedeix al vestibulum. La distribució de les diverses habitacions (cubicula) es fa entorn d’un pati, o atrium, cobert per un compluvium que recollia l’aigua en el impluvium i deixava passar la llum. S’han identificat el menjador de la casa (triclinium), la cuina, un rebost ple d’àmfores, i l’habitació principal, on el senyor de la casa treballava i rebia als convidats (tablinium). Constava també d’una taverna (botiga), amb entrada independent. Dos carrers perpendiculars —carrer porticada (decumanus) i carrer nord-sud (card)- la separen dues cases de grans dimensions. En una d’elles, la Casa del Cap de Bronze, abandonada arran d’un incendi en el segle IV i trobada parcialment mutilada en el segle XX, es va trobar un petit cap de bronze que representava una nina i que es conserva en el Museu Monogràfic de Pollèntia. Aquesta sumptuosa casa, construïda al voltant d’un pati porticat de deu columnes, o peristil, va ser aixecada durant l’època republicana, remodelada amb l’apogeu urbanístic de la ciutat en l’època imperial (segle I aC-I dC) i habitada fins als segles V-V dC. Una excavació realitzada sota el carrer porticat va posar al descobert un poblat talaiòtico anterior a la fundació de la ciutat romana, restes que es poden observar en la part contigua a la Casa del Cap de Bronze.

La muralla que tancava la ciutat en el segle III d C., moment de perill per a la ciutat, aprofita les ruïnes de la derruïda casa nord-oest. Està formada per dos paraments de pedres de grans dimensions i un farciment de pedres més petites i terra. El parament exterior presenta fins a nou filades de pedres, disposades horitzontalment encara que de manera irregular. El tram conservat té una longitud de cent metres i no presenta cap porta ni torre. La seva presència en aquest barri ens indica que la ciutat havia sofert una constricció en la seva extensió ja que a l’exterior de la muralla van quedar-hi moltes cases deshabitades.

Molt a prop d’aquestes cases es va excavar la Casa de Polymnia, una rica casa amb pintures murals entre les quals es va reconèixer a Polymnia, una de les muses de la poesia. Avui dia la casa està pendent de restauració i no es pot visitar.

Una vegada excavada l’àrea de La Portella, es van sondejar diverses finques per a avaluar el perímetre i les característiques de la ciutat, i es van trobar abundants restes arqueològiques que confirmaven el seu estatus de ciutat i un perímetre estimat de 12 hectàrees.

Fòrum

A continuació, es pot accedir a l’àrea del fòrum, la plaça pública que marcava el centre polític, social, religiós i econòmic de Pollèntia. El temple capitolí, dedicat als déus Júpiter, Juno i Minerva, constituïa l’edifici major de la plaça, però s’han trobat també dos petits templets dedicats a divinitats que no han estat reconegudes, un carrer porticat, un edicle probablement fundacional i una petita illa de tavernes(botigues). Es va localitzar també un edifici que podria correspondre, per la seva planta, a una cúria o borsa. Així mateix, s’han trobat gran quantitat d’inscripcions honorífiques i escultures, algunes de les quals estan exposades en el Museu Monogràfic de Pollèntia, i una necròpolis d’època tardana amb més d’un centenar de tombes d’inhumació. Malgrat que a final del segle III dC el fòrum va ser saquejat i destruït, en època bizantina va tornar a ser ocupat, ja que s’ha trobat en ell un recinte fortificat.

A principis dels anys 80 es va decidir continuar amb les excavacions en la finca anomenada Santa Anna d’en Reynés, on s’intuïa la localització del fòrum de la ciutat, centre de la vida política, social i religiosa dels romans, i on continuen actualment els treballs.

El coneixement del fòrum de Pollèntia ha millorat notablement durant les últimes campanyes amb l’estudi geomètric dels edificis i el traçat de la ciutat, ja que la regularitat existent, característica de la planificació de tota ciutat romana, ha permès establir diverses hipòtesis vinculades amb l’extensió i configuració de la plaça.

Els fòrums romans eren els centres neuràlgics de les ciutats romanes. Originalment estaven destinats a finalitats comercials amb els seus mercats (tabernae). Més tard es van consolidar com el focus de la vida política ciutadana i també religiosa, amb edificis com la basílica, el temple o temples, el comitium, el tresor, la cúria i l’arxiu.

Teatre

En tercer lloc, es pot visitar el teatre, construït a final del segle I dC als afores de la ciutat romana.

La política de romanització dels pobles conquerits va comportar la inclusió d’edificis de caràcter lúdic en les noves ciutats, edificant-se teatres, amfiteatres i circs. El teatre romà és una derivació de l’edifici grec, especialment dels grans teatres hel·lenístics, però va comportar importants diferències com l’aixecament de l’edifici sobre galeries voltades, encara que en el cas de Pollèntia segueix la premissa grega. Al principi, aquestes edificacions eren de fusta i es muntaven i desmuntaven en els llocs on s’anava a celebrar la representació. No obstant això, a partir del s. I aC van començar a construir-se amb carreus i formigó.

Concretament, el teatre de Pollèntia és un espai de planta semicircular, amb una capacitat al voltant de les 2.000 persones i un diàmetre de 35-40 metres. Es tracta d’un teatre a l’estil grec i no romà doncs s’aprofita el pendent natural d’un petit turó en el qual es van tallant les fileres de seients. En la seva estructura es distingeixen tres àmbits funcionals: graderies, orquestra i escena. Les graderies (o cavea) semicirculars, amb escales radials per a la circulació d’espectadors, que es dividien en tres parts: la prima cavea era la més propera a l’escena, en el centre hi havia la media cavea, i la part superior del teatre es denominava summa cavea. El desmantellament sofert al llarg dels segles ha fet que només s’apreciïn sis fileres de seients, si bé a principis del segle XIX se’n distingien onze. En segon lloc, s’aprecia l’orquestra (orchestra), situada entre les graderies i l’escena, de planta semicircular, que acollia als alts magistrats i als notables de la ciutat. Finalment, es troba l’escena (scaena), rectangular, totalment excavada en la roca i un poc més elevada que l’orquestra. Es conserva també el prosceni, espai pròpiament destinat a la funció, amb cinc forats per a encaixar pilars de fusta. Potser després del prosceni es va situar un gran mur de fusta, la scaena frons (front escènic) en lloc del doble ordre de columnes superposades que abunda en altres teatres d’època romana. Cal comentar que els teatres romans podien cobrir-se amb tendals per protegir als espectadors de les vicissituds meteorològiques.

Museu monogràfic de Pol·lèntia

Finalment, es pot visitar el museu monogràfic, situat a l’Hospital de Sant Jaume, edifici del segle XIV que des de 1987 allotja la seu del museu. Per a arribar-hi des del Teatre, seguirem el camí del teatre romà fins arribar al nucli urbà d’Alcúdia. El museu està situat just al costat de l’església parroquial, concretament en el carrer Sant Jaume, núm. 30.

S’hi exhibeixen de manera permanent objectes recuperats en les excavacions arqueològiques, com, per exemple, peces ceràmiques de taula i d’ús domèstic, objectes de vidre, joies, eines agrícoles, instrumental quirúrgic, peces de teler, jocs, i elements ornamentals i domèstics de bronze i os. També hi ha diverses escultures, entre les quals s’ha de destacar un bust d’August vetllat, un Eros de Lisip (I dC), el cap de nina en bronze (II dC.), màscares teatrals i objectes de culte domèstic i per a la protecció de la família. Destaca un toracat, escultura de marbre blanc d’un general o emperador vestit amb mantell militar i una cuirassa decorada amb un motiu mitològic. Trobam dues inscripcions de bronze (tabula patronatus), document jurídic pel qual la veïna ciutat de Bocchoris se sotmet a un patronat o clientela i que estan datades dels anys 10 aC i 6 dC., la lauda funerària del pancratista Cornelius Atticus i una maqueta de la Casa dels Dos Tresors.