Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. En automòbil per a arribar d’un municipi a un altre, i a peu per dins aquests.
Durada:
Excursió de tot el dia.
Longitud:
85 Km, aproximadament, per a arribar a tots els punts.
D’interès:
Per a entrar en contacte amb el que va ser l’Islam a l’illa de Menorca, pot realitzar-se una ruta que travessa l’illa d’est a oest, de Maó cap a Ciutadella. Pot visitar-se el Museu de Menorca (Maó), obert de dimarts a diumenge, i també el Museu Municipal de Ciutadella, obert de dimarts a dissabte. Es pot acabar la ruta visitant l’ecomuseu del Cap de Cavalleria.

Descàrregues:

Introducció

La dominació islàmica de Menorca va ser diferent a la de la resta de les illes. Sa’id ibn Hakam, es va fer càrrec del govern d’aquesta illa poc després de la conquesta de Mallorca el 1229. El 1232 es va signar el que es coneix amb el nom de tractat de Capdepera. Aquest document suposa un autèntic vassallatge a la figura de Jaume I, per part dels habitants de l’illa, representats pel consell d’ancians i la jerarquia religiosa. Per evitar l’ocupació efectiva, es comprometien a pagar una renda anual en espècies.

Com ja hem indicat, poc després de la signatura del tractat, tot el poder recau sobre la figura del rais Sa’id ibn Hakam, un antic recaptador d’impostos per als almohades. La seva actuació personal es va dividir entre una avantatjosa situació enfront de la Corona d’Aragó i l’aplicació d’un estricte codi corànic als habitants de Menorca, exercint, segons els seus contemporanis, una violència innecessària. Va governar durant gairebé mig segle, fins a la seva mort el 1282.

L’època de Menorca com taifa autònoma va ser la més coneguda del període islàmic. Gaudia d’una economia pròspera i una població relativament densa (és possible que sobrepassàs els deu mil habitants en el segle XIII). Es va encunyar moneda de plata, en la seca que estava al castell de Santa Àgueda, que es pagava com part del tribut a la corona catalana.

El rais es va envoltar d’intel·lectuals i erudits que van fundar escoles de diverses disciplines a l’illa de Menorca. Aquest estava interessat en la medicina, la tradició, el dret i la història, mantenint una intensa correspondència amb l’exterior. Era abans de res un poeta, que ens ha deixat diverses obres. El poble de Menorca el va recolzar en moment de crisi a pesar de la seva mà dura. Encara que no es va lliurar d’un atemptat en el seu propi palau que, suposadament, no va tenir conseqüències.

Després de la mort de Sa’id ibn Hakam, el va succeir el seu fill Hakam ibn Sa’id però poc temps després es va produir la conquesta definitiva per part de les tropes d’Alfons III (1287). En qualsevol cas, a diferència dels casos de Mallorca i Eivissa, alguns membres vinculats a aquest aparell estatal creat per Hakam ibn Sa’id i, entre ells, tots els seus parents, van sortir lliurement i sense pagar cap tipus de rescat cap al Nord d’Àfrica, salvant la vida.

El port de Maó

La ruta s’inicia a Maó, concretament en el Port. En ell van desembarcar-hi les tropes feudals que van dur a terme la conquesta de l’illa el 1287. Llavors, la ciutat no tenia pràcticament cap característica urbana. Era un castell sobre el port situat en la zona de l’actual església de Santa Maria. La documentació generada després de la conquesta feudal esmenta que en el seu interior només havia solars sense edificar, mentre que fora de les muralles es trobaven algunes coves habitades.

De totes aquestes edificacions no queda cap resta arquitectònica visible in situ. Possiblement, ni les restes actuals del castell de Santa Àgueda corresponen a aquest període i, com en el cas dels castells de Mallorca, les torres i llenços existents corresponen a reedificacions posteriors.

Existia una fortalesa defensiva que protegia el port de Maó, freqüentat per vaixells corsaris i mercants, i que estava situat en la zona que havia albergat el castrum romà, encara que pareix ser que no tenia cap nucli poblacional associat, sinó que era un castell de refugi (hisn) de la població que vivia dispersa pels voltants.Existia una fortalesa defensiva que protegia el port de Maó, freqüentat per vaixells corsaris i mercants, i que estava situat en la zona que havia albergat el castrum romà, encara que pareix ser que no tenia cap nucli poblacional associat, sinó que era un castell de refugi (hisn) de la població que vivia dispersa pels voltants.

Museu de Menorca, Maó

Aquest museu està situat a l’antic convent franciscà de Jesús, adossat a l’església del mateix nom. Per a arribar-hi des del port al museu a peu, pujarem per sa Costa de ses Voltes arribant a la plaça de la Constitució. Girarem a la dreta, continuarem fins al final passant per l’església i l’ajuntament, i a l’esquerra trobam l’inici del carrer Isabel II, que ens durà a la plaça del Pla del Monestir on es troba el museu.

Les úniques restes conservades d’època islàmica es troben en el Museu de Menorca i en el Museu Municipal de Ciutadella. Es tracta d’una quantitat molt petita de restes donada la perdurada de l’Islam a Menorca.

Aquesta institució està dedicada a la història de Menorca a través de les diferents èpoques. En el primer pis trobam les sales dedicades als primers habitants, la cultura talaiòtica, els contactes comercials amb el món exterior i, les èpoques romana i bizantina; en el segon pis es troba una sala dedicada al món islàmic i medieval, i les altres sales dedicades a la Menorca del segle XVIII, als pintors i al port de Maó, a la cartografia, a la Menorca dels segles XIX i XX, i a la pintura del XX.

A la sala dedicada a l’Islam i al món medieval podem trobar objectes materials musulmans com una llàntia i un gerro d’època almohade (la darrera, abans de la conquesta cristiana), trobades a Son Catlar, Ciutadella.

Castell de Santa Àgueda, Ferreries

Des de Ferreries pot accedir-se al castell de Santa Àgueda. Per a arribar a aquest municipi des de Maó, ha de prendre’s la Me-1 i passat Alaior, prendre a l’esquerra la carretera de l’Encreuament, la Me-16, que ens durà fins a Ferreries. Per a arribar al castell, passat aquest municipi, prendrem la ruta que du cap a Binisues i Ets Alocs. Val a dir que després de deixar la Me-16 recorrerem uns 3 Km i trobarem a la dreta l’indicatiu que condueix al castell, en aquest punt hem de deixar el cotxe i iniciar la pujada caminant, a uns 45 minuts a ritme moderat entrarem aquesta fortificació.

És el testimoniatge més destacat de la Menorca musulmana, el qual conserva encara una part important de les seves estructures, a pesar del seu abandonament cap al segle XV. Podem observar una maqueta de la fortalesa original en el Museu Militar de Menorca (en la caserna de Calacorb des Castell). El castell està situat a la part alta d’una forest a 264 metres sobre el nivell de la mar, per qüestions defensives. La seva funció era la de refugi de la població, com els castells de muntanya de Mayurqa (castells roquers d’Alaró, Santueri i Pollença). Aquesta mont ja va servir d’instal·lació militar en època romana, denominada Mons Jovis (muntanya de Júpiter).

En el castell poden distingir-se tres recintes clarament definits i en certa forma independents: constava d’un nucli defensiu central i dos recintes adossats on es podien refugiar la gent amb els seus ramats.

El recinte central: ocupa el cim del mont, i adopta la forma d’un polígon de set costats amb longituds desiguals. Els eixos majors arriben a 160 i 135 metres de longitud i la seva extensió és de 1,54 Ha. amb superfície plana.

El recinte comptava amb setze torres i s’accedia mitjançant una porta situada al sud de la muralla. La majoria de les torres eren de planta circular, d’entre 3,60 i 6 metres de diàmetre. Algunes van ser recobertes posteriorment amb una estructura rectangular.

El Recinte des Castellet: presenta una forma rectangular, amb una longitud d’aproximadament 275 metres en la seva part més ampla i 80 metres en la més estreta. Compta amb una extensió de 2,8 Ha. igual que el recinte central, compta amb torres rodones i quadrades, la qual cosa podria ser indicatiu d’haver-se construït i modificat al mateix temps que el recinte central. Aquest recinte compta amb subministrament propi d’aigua mitjançant dos aljubs de 28 x 5,9 i 15 x 9 metres. En diverses parts poden apreciar-se restes de murs i teules.

El recinte de la Casa d’Armes: de forma irregular, és la de més recent construcció, probablement amb la intenció de protegir els aljubs de la seva part inferior. Té 155 metres de llarg, 44 d’ample en el punt més estret i ocupa 0,82 Ha.

Es tracta d’un recinte fortificat que es pot equiparar als castells mallorquins. En ell s’hi van refugiar centenars de persones que van deixar el camp i les ciutats durant la conquesta feudal. Una vegada produïda la capitulació de l’illa, es va signar un tractat, conegut com el tractat de Santa Àgueda, pel qual es permetia la sortida de l’illa de la família del governant i els refugiats del castell que podien pagar un rescat per la seva persona, mentre que la resta de persones i, béns mobles i immobles quedaven en mans del rei d’Aragó.

Com hem dit, en aquesta fortalesa es trobava la seca que encunyava la moneda de plata que servia per pagar el tribut a Jaume I, després del tractat de Capdepera.

Després de l’ocupació cristiana es va aixecar un nou castell, que va estar en actiu fins al segle XIV, quan ja es trobava en mal estat de conservació i va ser abandonat. Comptava amb dues torres, cortines i baluards, així com una capella. Amb motiu de les incursions pirates, la muntanya va ser utilitzada posteriorment com lloc de refugi i vigilància. A principis del XVII, en el castell només hi vivia una família amb el seu bestiar. La capella era un lloc molt venerat, centre de romiatges. El 1811, ja inútil per a la defensa, va ser venut per l’estat a una família particular. Actualment, de l’extensa fortalesa només hi queden alguns baluards i torres apuntades al penya-segat, que les feia inexpugnables.

Una dada llegendària conta que allà va ser amagat el Vedell d’or.

Ciutadella

Aquesta ciutat apereix citada a la documentació musulmana com Medina al Yacira. El terme “medina” no s’aplicava a qualsevol ciutat, sinó a aquella on residia el poder polític, localitzat en una residència urbana fortificada anomenada genèricament al-Qars (alcàsser), que solia ocupar la part més elevada d’un barri fortificat anomenat al-Qasaba o al-Mudayna (ciutadella). Fora de l’almudaina, és difícil determinar si estava fortificat, però l’existència de muralles en les altres dues capitals insulars (Mallorca i Eivissa) i els assalts piràtics que va sofrir la ciutat durant el segle XII, apunta a l’existència d’algun tipus d’arquitectura defensiva.

Aquesta era la seu del poder polític de l’illa i en ella hi residia un governador delegat de l’emir o del walí de Mallorca (en funció de si les Balears eren independents o no). Els càrrecs públics eren ocupats per persones cultes, versades en jurisprudència i teologia alcorànica.

El port i la zona entorn a la Plaça des Born, Ciutadella

Per a arribar a Ciutadella des de Ferreries es pren la carretera de Ciutadella a Maó, la Me-1. Aquesta ens durà fins al centre del municipi que ens permetrà recórrer els seus carrers i port.

A partir de la conquesta cristiana, l’activitat es va traslladar a Ciutadella, on es va establir el mercat d’esclaus i es va concentrar el botí. Del seu port van sortir centenars de vaixells carregats d’esclaus, béns adquirits per mercaders i, també, evacuant de l’illa als musulmans que havien aconseguit pagar el seu rescat.

Fins llavors, Ciutadella era coneguda com Madinat Minurqa (la Ciutat de Menorca) o Madinat Yacira (la Ciutat de l’illa). Des del moment de la conquesta feudal de Mallorca (1229) era l’única ciutat islàmica de Balears i en ella hi residia el personatge que posseïa el poder de l’Estat Islàmic, Sa’id ibn Hakam, si bé actuava més com un senyor feudal adscrit a la Corona d’Aragó des de la signatura del tractat de Capdepera el 1232

El primer document escrit en el que apareix el nom de “Cap de la pera” (Capdepera, Mallorca) com a tal és en el “Llibre dels Feyts”, concretament en la crònica que fa referència a la rendició dels àrabs de Menorca en el Cap de la Pera. A la Torre des Nunis, situada a l’interior de les muralles del castell, es va signar el 17 de juny de 1233 el Tractat de Capdepera entre el rei Jaume I d’Aragó i l’algutzir de Menorca. Segons aquest tractat, Menorca continuava sota poder musulmà, però sotmès a un estat de submissió respecte Jaume I i els seus successors. En el repartiment del territori, el districte de Yartan va correspondre al rei que va cedir la part de Capdepera a les famílies Montsó i Nunis.

De Ciutadella es conserven documents posteriors a la conquesta feudal referents a prop de quaranta donacions de cases, tres de mesquites, tres de forns, dos d’horts intramurs, una de banys i diversos referents al solar d’una necròpolis.

La part de la ciutat que pot descriure’s millor és aquella relacionada amb el poder que s’estableix a l’illa de Menorca després de la conquesta de Mallorca de 1229. Es tracta de la zona de l’actual Plaça des Born, on es trobava l’alcàsser, un palau amb jardins, un hort en el qual es va edificar un cementiri i unes drassanes, tot això propietat de l’esmentat anteriorment Sa’id ibn Hakam.

Un alcàsser és un tipus d’edificació similar a un castell o a un palau . El terme prové de l’àrab qaṣr, amb addició de l’article al-, que significa «palau» o «castell». En lloc del castellum llatí, moltes ciutats espanyoles posseeixen un alcàsser, on vivien els musulmans, els reis, en el període dels regnes de taifes. Són nombrosos els topònims castellans relacionats amb aquesta paraula i les seves derivacions. L’alcàsser de Ciutadella estava situat en el lloc que avui ocupa l’actual edifici de l’ajuntament, un lloc estratègic per a la defensa. A partir d’unes excavacions s’ha trobat un jaciment amb una potència de 3,5 metres, amb set nivells arqueològics, el darrer dels quals correspon a un paviment amb opus signinum tardoromà. De l’edificació musulmana no queden restes visibles.

La mesquita major, altre dels elements definidors de la medina, es trobava situada en el solar que ara ocupa la catedral. L’única resta visible és el minaret, convertit en campanar. Aquesta mesquita quedava immersa en la xarxa viària, entre els carrers que desembocaven en l’ella, i en els seus voltants, hi havia un barri comercial. Segons la documentació existent, havia altres mesquites de menor importància, concretament dues, situades als voltants del cementiri.

El palau del rais hagué de ser un dels edificis més majestuosos de la medina. Aquest es trobava en un solar de considerables dimensions, entre els carrers Major del Born, Sant Jeroni i Sant Francesc. Sa’id ibn Hakam es va fer construir un palau fora de l’almudaina, tal com ens conta Ibn Sa’id al-Magribi. El mateix rais va escriure un poema que havia de ser esculpit en el frontispici d’un palau-pavelló. L’edifici disposava d’un saló i un jardí, i una qubba, unsaló volat que servia com saló del tron o sala d’esbarjo per a la vida quotidiana, amb fonts i piles de marbre, envoltat d’habitacles laterals per adornar.

A l’interior de la ciutat hi havia cases amb patis , horts i corrals, amb el que els espais oberts dedicats al cultiu eren importants. També havia importants zones conreades fora de la ciutat, com el canal dels Horts.

Museu Municipal de Ciutadella

Està situat a l’edifici del bastió de sa Font, a la plaça de sa Font s/n. Per a arribar aquí des de la plaça des Born, arribarem a la plaça de la Catedral, que es troba a continuació. Giram a l’esquerra pel carrer de Santa Clara i arribarem al carrer de Portal de la Font, on està situat el museu.

Aquesta institució oferix un gran interès tant pels fons que alberga, com per l’edifici en si. El bastió tens el seu origen en les obres de amurallamiento de la ciutat en el segle XVII.

El museu actual té com objecte la història de Menorca des de la prehistòria fins a l’època musulmana. D’aquesta etapa trobam diverses peces ceràmiques i monedes de les diferents ocupacions musulmanes. Podem contemplar plats, gerretes i gerros d’època almoràvit-almohade (segles XII-XIII) amb diferents tècniques decoratives com el verd i manganès o decoració pintada; també diverses monedes des de l’Emirat de Còrdova fins al període almohade.

La mesquita de Sanisera

Per a arribar a Sanisera, ens dirigim cap al Cap de Cavalleria. En el camí, en direcció al far de Cavalleria, trobarem a la dreta una senyalització de l’ecomuseu del Cap de Cavalleria i també el jaciment de Sanisera.

És important assenyalar la relativament recent troballa de les restes d’un edifici que podria tenir un origen islàmic prop del port de Sanitja. En aquesta zona es troba el jaciment arqueològic que correspon a la ciutat romana de Sanisera. Es tracta d’un assentament abandonat a les darreries del segle VI o principis del VII de la nostra era.

La ceràmica que apareix per una àmplia zona, ens informa de la presència d’una comunitat musulmana d’època islàmica, difícil de precisar cronològicament. Tampoc sabem amb seguretat si hauria hagut una explotació agrícola o ramadera del tipus alqueria, una petita zona portuària, o ambdues coses.

Ara com ara, l’única construcció atribuïble a aquesta època seria la localitzada un poc més a septentrió de la necròpolis, en el lloc anomenat la Punta Nord. Allà hi queden els fonaments fets amb carreus, d’un petit edifici que s’havia mal interpretat com possible far. Actualment, gràcies a l’observació de la seva orientació i de les seves característiques constructives (sobretot per la presència d’un mihrab, és a dir, un petit absis localitzat a l’exterior de la seva paret sud-est), no sembla haver-hi dubtes que es tracta d’una mesquita. Aquest presenta una planta quadrangular amb un petit absis (el mihrab) en el centre d’un dels seus murs.