Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. L’excursió transcor per carretera rural exceptuant per a arribar al punt 4 en el que cal botar una petita paret.

Durada:
5 hores aproximadament.

Longitud:
64,6 Km. des del punt 1 al punt 8

D’interès:
La gran importància del jaciment de Son Fornés és que és l’únic que posseeix un museu monogràfic dedicat al seu estudi, l’Arqueològic Museu de Son Fornés.

Descargas:

Introducció

Aquesta ruta es desenvoluparà entorn d’un significatiu conjunt de jaciments arqueològics situats en la zona del pla de l’illa de Mallorca que ens instruiran sobre les cultures talaiòtica i baleàrica.

Visitarem diversos poblats talaiòtics com el de Son Fred o Es Turassot; diversos talaiots de diversitat de formes: quadrats i circulars com a Son Corró, on es van trobar els tres caps de toro, o Son Fornés, on es troba el talaiot circular més gran de Mallorca; diverses coves d’enterrament de l’època baleàrica com en Cas Canar; una impressionant muralla com la des Pou Celat (o Salat).

Podrem veure amb claredat l’estreta relació que existia entre els poblats i els centres cerimonials, especialment a través des Racons. A més, podrem completar l’itinerari amb la visita del Museu en el Molí d’en Fraret on podrem contemplar objectes i elements extrets dels jaciments prehistòrics mallorquins.

Son Fred

Per a arribar fins a aquest jaciment arqueològic prendrem la carretera Sencelles-Inca. Passat el cementiri de Sencelles, a uns 200 metres, veurem un camí asfaltat a la dreta amb la indicació “talaiot Son Fred”. Després de recórrer uns 300 metres en línia recta, el camí acaba en una bifurcació que hem de prendre a la dreta i iniciar una lleugera pendent. A uns 200 metres veurem a la dreta el talaiot situat en un terreny públic.

Aquest majestuós edifici, de planta circular d’uns 12 metres de diàmetre, formava part d’un poblat, del que queda altre talaiot avui completament emmascarat i un tram de la muralla. Aquest poblat va ser intensament ocupat fins a època tardoromana, però el talaiot és molt anterior: va ser erigit en el segle IX abans de la nostra era i, com han demostrat les recents excavacions, va tenir un final abrupte uns segles després.

En el seu interior es pot apreciar la que fou una poderosa columna que sostenia un sostre de rames. Una base de llosetes planes servia per situar el foc que il·luminava els actes que allà dins se celebraven, segurament reunions dels líders de la tribu. Possiblement també tenia una funció de seguretat, com torre del poblat, més com senyal de poder que com recinte defensiu, ja que la seva entrada està a nivell del terra.

És peculiar el seu corredor d’accés, en ziga-zaga, que segurament perseguia ocultar el seu interior a mirades indiscretes.

L’any 2006 aquest talaiot va ser excavat, i els seus resultats estan encara en estudi.

Des de la seva part superior s’albira una àmplia panoràmica de la planícia dels voltants d’Inca amb el fons de la Serra, la mateixa que van contemplar els talaiòtics fa 2.800 anys.

Es Turassot

Al costat de l’observatori astronòmic de Costitx es troba aquest magnífic poblat de navetiformes, d’època pretalaiòtica. Quan arribem a l’Observatori cal seguir pel camí i molt aviat seran visibles les restes, pel que s’ha habilitat un pas.

El conjunt, que no ha estat excavat, comprèn mitja dotzena de grans navetiformes, cadascun amb la seva tanca per guardar el bestiar. En alguns casos la planta és difícil de veure, però en uns altres es pot entendre bé com eren aquests edificis típics de la vida a Mallorca fa 3.000 anys.

Son Corró

A la carretera que surt de Costitx cap a Sencelles, a l’altura del Km 2,8 de la carretera, cal anar mirant a la dreta. L’accés al jaciment està molt ben indicat amb pannells. A uns 100 metres de la carretera podrem veure les columnes del santuari. No cal travessar el sembrat. Seguint uns 300 metres trobarem a la dreta una petita entrada on es podrà deixar el vehicle, i des d’aquí cal seguir un camí que surt i que ens durà al santuari.

Una recent i polèmica reconstrucció ho representa com un edifici de planta rectangular i 3 naus separades per columnes, però altres investigadors sostenen que no hi havia aquestes columnes, sinó pilars rituals monolítics que van aparèixer en desordre i no alineats com a l’actualitat.

Va Ser descobert l’any 1894, quan el pagès, al llaurar la terra, va ensopegar amb tres caps de toro, de bronze, el major pesava 38 quilos. Al lloc aviat van acudir-hi erudits que van promoure una recol·lecta popular per pagar les 3 .500 pessetes que demanava el descobridor, però no es va trobar l’adequat eco. Quan ja gairebé estaven en camí del Louvre, per fi es va poder persuadir la reina Isabel II i a Cánovas del Castell perquè compressin les testes, raó per la qual ara es troben en el Museu Arqueològic Nacional, a Madrid.

Molt s’ha discutit sobre la funció d’aquests caps de toro, encara que possiblement eren símbols de divinitats associades a la ramaderia, a la fecunditat o a la guerra. També es discuteix sobre el seu origen: si van ser fabricades a l’illa pels baleàrics o importades de centres més refinats. De moment no hi ha proves que els baleàrics arribessin a tan alt nivell tècnic, però podria haver sorpreses.

Al costat dels caps, es van trobar diverses banyes de toro, un ceptre rematat per una coloma, discos de bronze, banyes de cabra, ullals de porc, restes dels festins rituals que s’hi celebraven.

Encara que a primera vista el santuari es troba aïllat a la meitat del camp, no era així en la prehistòria. Devora hi ha les restes d’un talaiot circular i, una mica més lluny,un altre de quadrat. Si tenim en compte que es troba, a més en el punt intermedi entre tres poblats, podem pensar que el lloc va ser, durant tot el primer mil·lenni cC, un lloc ritual de diverses comunitats.

Cas Canar

Aquest preciós llogaret es troba a la carretera que condueix de Sencelles a la carretera de Sineu, a uns 2 quilòmetres del primer. Quan hi arribem i enmig d’una tancada corba a la dreta en pendent de baixada, trobarem un encreuament de camins a la dreta i esquerra: el primer, condueix als talaiots que ara tractarem, mentre que el de l’esquerra duu, directament, al talaiot de Binifat, que més endavant també visitarem.

Si seguim, doncs, el camí a 200 metres veurem, a l’esquerra, un gran talaiot quadrat. Ocult després d’ell veurem un altre, en aquests moments en curs d’excavació per l’associació Arqueobalear.

Ens trobem davant un centre cerimonial format per dos talayots quadrats i unes coves de soterrament properes (d’època baleárica), tot això relacionat amb el poblat que es troba sota les cases del llogaret i la muralla del qual pot intuir-se en la paret seca que voreja el camí pel qual hem vingut.

En aquest poblat de les cases no s’han fet excavacions, però des de temps immemorial, quan el pagès cavava per plantar arbres descobria troballes, entre elles, enterraments i un motlle per fabricar una espècie de gran fulla.

Tornant al centre cerimonial, el primer talaiot es conserva bastant sencer, amb la porta de llinda, encara que està pràcticament ple de pedres. El segon, més allunyat, conserva menys altura, especialment en la seva façana, però les excavacions en curs permeten veure la seva planta completa.

Ambdós tenen el corredor d’entrada en ziga-zaga i ambdós estan orientats en la mateixa direcció: les seves portes s’obrin al sud-oest, cap a la posta del sol en el solstici d’hivern, la qual cosa és estrany en els talaiots quadrats, ja que les portes se solen obrir al sud-est.

Després de perdre el seu ús original, aquest talaiot va servir com refugi ocasional d’algun pagès baleàric, que va construir sobre ell una caseta. Ja en època romana es va instal·lar una casa en el seu costat sud-est. Restes d’aquestes dues ocupacions s’han trobat en les excavacions.

Binifat

Talaiot situat en el terme municipal de Sencelles, molt a prop del límit amb Costitx. Hem de sortir de Cas Canar, llogaret que es troba a la carretera que condueix de Sencelles a la carretera de Sineu, a uns 2 quilòmetres del primer. Quan hi arribem, i enmig d’una tancada corba a la dreta en pendent, trobarem un encreuament de camins a la dreta i esquerra. Agafarem el camí de l’esquerra i seguirem aquest camí cap al llogaret de Son Vispó. Poc abans d’arribar-hi es troben les cases de Binifat, en els voltants de les quals -i visible des del camí – es troba el talaiot.

Es tracta d’un preciós talaiot circular d’uns 15 metres de diàmetre, que conserva la seva entrada i una altura d’uns 4 metres. L’interior no disposa de columna, segurament perquè va ser demolida per guanyar espai per a l’ús modern com a pleta.

Aquest talaiot formava part d’un poblat del que tot just queden restes. Devora, encara que perduts en l’espessor, disposa d’un centre cerimonial amb un talaiot circular i un altre quadrat.

Es Racons

Per a arribar a Es Racons, hem de sortir des de Llubí pel carrer Sineu, per a arribar a un camí que condueix a la carretera de Sineu. A mitjan quilòmetre del poble trobarem, a mà esquerra, les restes de la muralla del poblat talaiòtico, que d’altra banda està completament arrasat. Un poc més endavant es troba el gran centre cerimonial d’aquest poblat, del que destaquen, a banda i banda del camí, dos grans talaiots circulars, que es miren des de fa segles a través de les seves entrades afrontades. El més gran dels dos arriba als 5 metres d’altura.

En aquests talaiots no s’han realitzat excavacions, encara que es van netejar de pedres i mates.

Cent metres més enllà, al costat de la casa del Molí d’en Blanc, el centre cerimonial continua i es poden veure restes d’altres talaiots, santuaris i coves.

Aquest conjunt des Racons és un dels millor conservats de l’illa, on es pot apreciar amb claredat la relació existent entre els poblats i els seus centres cerimonials pròxims, composts aquests per talaiots quadrats, circulars, túmuls, als quals posteriorment se’ls van afegir santuaris i altres edificis.

Son Fornés

El poblat talaiòtic de Son Fornés es troba a la carretera de Montuïri – Pina, a la dreta del km. 3,6, molt a prop de l’encreuament amb la carretera d’Algaida – Sant Joan. Es troba indicat per un pannell. La finca en la qual es troba fou adquirida recentment per l’ajuntament de Montuïri. Una barrera dóna accés al camí que ens condueix cap al monticle on es troba el jaciment.

Actualment es troba en curs d’excavació pel que és possible que aviat hagi estructures a la vista. De moment es poden veure tres talaiots circulars units per diverses cases i una muralla, i en el cim del monticle, altra muralla. Tot el conjunt constitueix un complicat poblat talaiòtico, amb diferents etapes de creixement que són investigades en aquests moments, però que inclouen des de principis del primer mil·leni abans de Crist fins a època tardoromana, encara que des de mitjan segle I dC el poblat talaiòtic va desaparèixer.

El primer talaiot que trobem quan hi entram és el circular més gran de Mallorca, amb 17 metres de diàmetre i uns murs de 5 metres de gruix, amb un volum calculat de 2 .000 tones. Ens ha arribat en un bon estat de conservació, especialment la seva cambra, on encara es pot veure un cambril incrustat en el mur, que no se sap quina funció podia tenir ja que en el seu interior no s’hi van trobar restes, i la gran columna central, que arriba als 4 metres d’alçat. Algunes de les seves pedres arriben a pesar fins a 10 tones.

En l’excavació d’aquest talaiot es van trobar ossos de toro i porc més que d’ovella, al contrari del que succeïa en les habitacions properes, pel que, els excavadors pensen que en el seu interior s’hi celebrava algun tipus d’activitat ritual.

El segon talaiot és diferent al primer: és més petit i la seva cambra va ser folrada amb un mur nou que tapa la porta. Encara es poden veure els escalons que donarien accés a la càmera una vegada encegada la porta. En l’excavació van aparèixer copes però no els ossos que apareixien en el primer talaiot.

Entre els talaiots es poden contemplar cases de diferents èpoques; les més antigues solen ser les més properes al talaiot 1, encara que moltes estan superposades. En alguna d’elles es poden veure encara cisternes, bancs i prestatgeries, a més de terres enllosats i escales.

La visita al poblat s’ha de complementar amb la del museu existent en el Molí d’en Fraret, a la sortida cap a Sant Joan des de Montuïri (obert de març a octubre de 10 a 14 hores i de 16 a 20 h. i de novembre a febrer de 10 a 14 h., excepte els dilluns). Allà es poden trobar els objectes que es van rescatar de les excavacions i un ben exposat resum de la prehistòria mallorquina.