Dades i descàrregues

Dificultat:
Fàcil. L’excursió transcor per carretera rural exceptuant algun tram que cal anar a peu per camins de terra.

Durada:
3 hores aproximadament.

Longitud:
47 Km. des del punt 1 al punt 7

D’interès:
Són Real, la necròpolis més extensa de Mallorca. Destaquen diverses tombes de diferents tipologies.

Descargas:

Introducció

Aquest recorregut abastarà un destacat conjunt de jaciments arqueològics situats en la zona nord-est de l’illa de Mallorca que il·lustraran la cultura talaiòtica i baleàrica. Les restes més antigues que trobarem en aquesta àrea es remunten al 1700 aC (Dolmen de s’Aigua Dolça).

Visitarem diversos poblats talaiòticos com el de s’Heretat, Ses Païses, que és un dels més grans de Mallorca, o Es Figueral de Son Real que és l’únic poblat excavat on es pot apreciar la transició de la cultura pretalaiòtica a la talaiòtica; diversos talaiots de diverses formes, quadrats i circulars com Sa Canova; diverses tipologies de tombes amb formes quadrades, circulars i navetiformes com en el cas del Cementiri des Fenicis de Son Real, que constitueix la necròpolis de majors dimensions de Mallorca; el Dolmen de s’Aigua Dolça que és considerat com un dels dos monuments més antics de l’illa (al costat de Son Bauló), etc.

Son Real. Cementeri dels Fenicis

Cada poblat talaiòtic tenia una gran cova d’enterrament per als seus notables, excepte el poblat de Son Real, situat sota les cases del mateix nom, a Santa Margalida, recentment adquirides pel govern Balear. Aquest poblat disposava d’un cementiri únic: avui denominat “Cementiri des Fenicis”. En lloc d’amagar-se en coves, van voler mostrar als visitants i veïns els seus mausoleus que imitaven, en petit, els talaiots quadrats i rodons que havien estat el senyal identificatiu de la seva comunitat. Aquesta originalitat ha fet pensar a alguns arqueòlegs que es tractava d’un cementiri de prínceps de tota l’illa.

Per a anar a aquest jaciment cal partir del torrent de Son Bauló, a l’extrem oriental de Can Picafort i caminar per la costa cap a l’est, una mitja hora. També s’hi arribar des de les cases de Son Real. El passeig, por una platja verge en el primer cas, i per una pineda, en el segon, no cansarà a ningú; no té tampoc cap risc de pèrdua. Gairebé 80 tombes ens sorprendran i originàriament encara n’hi havia més, fins que la mar les va destruir, segons es pot veure en les marques que han deixat en les roques prop de la mar.

Hi ha diversos tipus: les més grans són les més antigues, les quals imiten talaiots quadrats i rodons. Altres imiten santuaris o navetes i per això se les sol denominar “micronavetes”.

A les parets de moltes tombes hi ha petites finestres. No se sap quina era la seva funció, però podien ser entrades de llum o d’ofrenes dipositades de tant en tant. Crida l’atenció que les orientacions de les tombes i les finestres siguin constants, en un eix sud-est-nord-oest, o bé, en menor mesura, a la perpendicular.

La necròpolis va ser excavada en els anys cinquanta del passat segle i, més recentment, en els noranta, i els resultats donats a conèixer en monografies molt acurades. Així coneixem que la necròpolis va començar sobre el segle VI aC i va estar en ús fins a la conquesta romana. També sabem que els enterrats, al començament, eren més homes que dones, amb tendència a equilibrar la proporció al llarg dels segles i que l’esperança de vida mitjana no superava els 34 anys. En una de les tombes, coneguda com la tomba del guerrer, es va trobar el cadàver d’un home amb un ca i com parament una espasa, un passador per a ell i atuells, però en la majoria de tombes hi havia molts enterrats, regirats amb un aixovar de joies i armes, de bronze i ferro.

També es van trobar dos cranis trepanats, o sigui, perforats en viu, un d’ells amb 4 orificis. A pesar de fer aquestes perforacions amb un trepant de pedra, hi ha constància que, en ocasionis, sobrevivien a l’operació.

Si la vostra visita a Son Real es fa a l’estiu , podeu intentar acostar-vos al veí illot des Porros, que és la continuació de la necròpolis. Aquí trobareu tres cambres circulars parcialment excavades a la roca que també van servir per enterraments col·lectius (230 persones d’ambdós sexes) al final de la cultura baleàrica. Anteriors a aquestes cambres, també es van trobar restes d’algunes sepultures del segon mil·lenni a C, el que prova que el lloc va ser, des de la més primerenca ocupació humana, un lloc funerari.

Tornant a terra ferma, encara podem visitar dues coves artificials que es troben als voltants .

En canvi, avui ja no es pot veure el santuari de la Punta des Patró, tapat d’arena, immediat a l’Illot des Porros, i excavat recentment per a evitar la seva completa destrucció per la mar i el vandalisme. En qualsevol cas, tot junt constitueix una autèntica ciutat protohistòrica dels morts.

Son Real. Es Figueral

Aquest jaciment es troba al costat nord de la carretera Can Picafort a Artà, en el Km. 17,7 però l’accés es pot fer des de les cases de Son Real, ara ja de titularitat pública. Es tracta d’un original poblat de cabanyes similars a les navetiformes, però més irregulars i agrupades, unes contra les altres, cobrint un petit turó. Per aquestes característiques, els tipus d’atuells i unes dades de ràdiocarboni que es van fer durant les seves excavacions per al Museu de Mallorca, es considera un poblat de transició entre el pretalaiòtic i el talaiòtic. De fet és l’únic poblat excavat on es pot seguir aquest canvi. Original també és una navetiforme excavada en la roca que es troba en la part baixa, amb un banc al llarg de les parets.

Aquest poblat està molt a prop d’un poblat de navetiformes (que gairebé no és visible per estar molt arrasat) i a prop també del poblat talaiòtic i baleàric que es troba sota les cases de la possessió, pel que és el millor conjunt per observar com va ser canviant el lloc d’habitació dels nostres avantpassats.

En època musulmana el turó va ser ocupat per una família que va deixar restes de les seves ceràmiques i de la seva alimentació.

Son Serra de Marina

Incloem aquest talaiot, conegut popularment com la Cova de sa Nineta, pel seu fàcil accés i visibilitat al costat de la carretera Can Picafort a Artà, just a l’entrada de la urbanització de Son Serra de Marina. Es tracta d’un típic talaiot quadrat que pertany al poblat que hi ha a les cases de Son Marí i que devia marcar el límit del seu territori, ja que està al costat d’un torrent. Observant la seva estranya porta, hem de tenir en compte que va sofrir una restauració no fa molts anys.

Ens fixarem que el seu portal s’obri al sud-est i que té l’horitzó clar i també que els seus costats amiden quasi 11 metres, característiques ambdues típiques dels talaiots quadrats. L’explicació de l’orientació és objecte de debat, però no hi ha dubte que segueix algun tipus de norma astronòmica.

A la part nord d’aquest talaiot s’estén un ampli conjunt de restes de monuments, raó per la qual alguns pensen que es tractava d’un poblat, però sembla clara la seva dependència, com lloc ritual, del poblat de Son Marí, que està envoltat d’altres talaiots com el que ara visitam.

Sa Canova

Per a arribar a aquest jaciment hem de deixar el cotxe a l’altura del Km 1 de la carretera que baixa cap a la Colònia de Sant Pere des de la carretera de Can Picafort-Artà. Hi ha un “botador”, escala feta amb branques per a botar per sobre del reixat, i al costat esquerre ens trobarem un talaiot quadrat aïllat. És un dels monuments que formen part del centre cerimonial del poblat que després visitarem i del que també formen part un túmul i un altre talaiot circular situats al costat dret (est) de la carretera.

Si deixam a l’esquerra el talaiot quadrat i ens allunyam de la carretera 500 metres, trobarem les restes del poblat, del que sobresurt el gran talaiot rodó. Però per gaudir del seva majestuositat hauríem d’observar-lo des de l’altre costat, de ponent, o, dit d’altra manera, des de fora del poblat, que és com devia impressionar als seus veïns, ja que es tracta d’un dels talaiots més grans de Mallorca. És necessari pujar a aquest talaiot per adonar-se de les seves dimensions, del gruix dels seus murs o de la mesura de la seva columna central; alguna de les seves pedres arriba a pesar fins a 10 tones, cosa que ens permet especular sobre com feien els talaiòtics per moure-les.

A partir d’aquest talaiot podrem seguir la muralla del poblat, conservada a trams i molt emmascarada per la vegetació. D’aquesta manera ens adonarem que aquest poblat era petit i, malgrat això, els seus talaiots eren veritablement colossals. Aquest poblat encara disposava de més talaiots en els seus voltants, a més dels que indicaven els límits amb els veïns: prop de les cases de Sa Canova, uns 500 metres al sud del poblat hi ha un gran centre cerimonial amb un talaiot rodó i un túmul, i just a l’entrada d’aquesta possessió, la carretera ha tallat un altre túmul.

Dolmen de s’Aigua Dolça

Per a anar a s’Aigua Dolça hem de deixar el cotxe a la punta de Ca els Camps (Colònia de Sant Pere) i seguir el camí de la costa cap a Betlem uns 200 metres, fins al Caló des Marès. De seguida ens trobam amb un tancat en el qual es troba el dolmen.

Encara que sigui un monument que tot just s’alça uns 20 cm de terra, el dolmen de s’Aigua Dolça és visita obligada per als interessats en la prehistòria mallorquina perquè, juntament amb el seu veí de Son Bauló (situat en una rotonda del polígon industrial del mateix nom, a Ca Picafort) són els monuments més antics de Mallorca, amb aproximadament 3.700 anys d’antiguitat.

Les lloses que ara hi queden són una ombra del que va ser aquest monument: un túmul de pedres i terra que contenia en el seu interior una caixa de pedra on es depositaven els morts i a la que s’accedia per un petit passadís també fet de lloses. Avui es pot veure l’anell de pedres que delimitaven el túmul i la part baixa de la cambra i el passadís. Observem que a la cambra s’accedia per una llosa amb un forat central, un detall típic de l’arquitectura megalítica que es troba per tota Europa Occidental.

A l’interior del dolmen es van trobar 8 cranis, 6 dels quals estaven en un racó. També es van trobar altres ossos, però no esquelets sencers, pel que es creu que els cadàvers es portaven d’una sentina. També es van trobar eines senzilles, botons d’os i objectes metàl·lics, com un ganivet de coure i agulles.

A un quilòmetre del dolmen es troba un poblat de navetiformes que, possiblement, era el lloc on vivien els seus constructors.

Ses Païsses

El poblat talaiòtic de ses Païsses es troba a la sortida d’Artà a Capdepera. Sense deixar el poble, en una rotonda, ja ens trobarem un cartell indicador a la dreta. Seguint menys d’un quilòmetre per aquesta carretera local, arribarem al recinte, que es troba obert al públic de novembre a març de 9 a 13 hores i de 14 a 17 hores, de dilluns a divendres (dissabtes, diumenges i festes, tancat) i d’abril a octubre de 10 a 13 hores i de 14,30 a 18,30 hores, de dilluns a dissabte (inclosos els dies festius).

Sens dubte, el primer que ens cridarà l’atenció d’aquest jaciment és el bosc en el qual es troba. La combinació d’alzines i pedres mil·lenàries ens evocarà un món perdut i misteriós, al que podrem accedir a través d’una porta trilítica que és el símbol més conegut de la prehistòria mallorquina.

Mentre travessam aquesta porta, hem de fixar-nos en el gruix de la muralla, que arriba als 4 metres. Massa gruixuda per les fones, espases i llances de bronze i ferro que tenien els baleàrics i que, per tant , ha de poder explicar-se més per raons de mostrar la fortalesa i poder del poblat als forasters.

Una vegada després de passar la muralla ens trobarem amb les excavacions realitzades els últims anys. Podrem veure les escales monumentals que pujaven a les muralles, una a cada costat de la porta. També podrem veure les restes d’un gran edifici talaiòtic, anterior a la muralla que en el segle XIV de la nostra era va sofrir un gran mossegada per obra d’un forn de calç. A aquest edifici, i a la muralla, s’adossen alguns murs d’habitacions d’època baleàrica, distingibles perquè es van fer amb les restes d’edificis anteriors, amb pedres de diferents grandàries.

Després ens encaminarem cap all nucli central del poblat, pujant al talaiot central. Aquest talaiot té un traç peculiar: un corredor ho travessa de banda a banda , connectant amb una gran sala de la qual encara es poden veure les columnes que sostenien la teulada, però amb una altura que ens obliga a fer-ho de genolls. Com en altres casos, observant els seus endins ens preguntarem sobre el seu significat: no hi ha dubte que aquest talaiot era una marca visible a quilòmetres a la rodona, però la seva funció concreta se’ns escapa; potser un magatzem de carn o un lloc de cerimònies…

El talaiot central està envoltat per cabanyes, en forma de ronyó les més pròximes, i rectangulars les més allunyades, com si hagués hagut una evolució de les construccions domèstiques, perquè de fet, les rectangulars són més modernes, de manera que el poblat va anar creixent a partir del nucli central com les capes d’una ceba. Les excavacions recents han deixat al descobert diverses construccions que es van superposant unes damunt d’unes altres. La superior i, per tant , més moderna, era el santuari d’època baleàrica, on, al final, van enterrar a algun personatge important, amb tot el seu armament.

Si descendim del talaiot cap a la part de darrere del poblat ens trobarem unes grans habitacions fetes amb pedres ciclòpies, de factura similar a una pròxima a la porta principal. Encara no sabem quin era la seva funció: per a alguns podrien ser els habitatges dels caps, mentre que per a altres podrien ser habitatges comunals. Per aquesta zona, i seguint els indicadors, arribarem a la porta que hem utilitzat per a entrar al poblat. Aquesta porta està tancada per un mur modern, però conserva, caigudes, les lloses de la coberta.

El poblat de Ses Païsses és un dels més grans de Mallorca, amb una mica més d’una hectàrea. També és un dels millor conservats, donat que des de seu abandonament definitiu, a mitjan segle I dC no va ser reocupat, excepte ocasionalment: al costat de la porta central es va localitzar una cabanya àrab i també alguna activitat de carboners i com forn de calç, ja en època catalana. En realitat la vida del poblat es va tallar bruscament amb la conquesta romana en el 123 aC, però un petit nucli va perviure fins que els romans van fundar un nou assentament a l’actual vila d’Artà, sota la puig de Sant Salvador, on, per cert, també es pot veure una muralla talaiòtica utilitzada com fonament de la muralla medieval. Ses Païsses va caure, finalment, en l’oblit, però avui dia és un dels jaciments fonamentals per comprendre la manera de vida dels talaiòtics i baleàrics.

S’Heretat

Per a arribar a aquest poblat talaiòtic hem de prendre la carretera que va de Capdepera cap a Son Cervera. Trobarem un desviament que surt cap a les coves d’Artà, que passa al costat d’un camp de golf. En el Km. 7 hem de prendre l’últim camí a l’esquerra abans de l’entrada al club de golf. Deixam el vehicle en una esplanada al costat de la possessió Son Cabila. Continuarem per un camí, deixant la casa a la nostra dreta. Poc després ens trobam un portal que hem de travessar i una caminoi ens duu fins al poblat.

Primerament ens trobem amb el talaiot conegut com “Es Claper des Gegants”, que forma part de la muralla del poblat, de 300 metres de longitud i amb tres portes. La superfície de ruïnes s’estén gairebé 5000 metres quadrats, destacant una “cambra coberta” o subterrània amb sostre sostingut per columnes i, sobretot, el talaiot esmentat, que conserva quatre metres d’altura i un corredor que, en lloc de sortir a l’exterior, com és normal, comunica amb una altra habitació.

A la part baixa del poblat es poden veure diversos sitjots o depòsits excavats a la roca, que podien servir per a emmagatzemar gra o aigua. Aquest poblat no ha estat objecte de cap campanya d’excavacions.