Dades i Descàrregues

Dificultad:
Mitjana. L’excursió transcor per carretera rural exceptuant algun tram en el que cal anar a peu per camins de terra. També cal destacar la petita costa que ens trobarem per a arribar a El Puig de Sa Morisca.

Durada:
5 hores aproximadament.

Longitud:
94,8 Km. des del punt 1 al punt 8.

D’interès:
En l’El Puig de Sa Morisca podrem gaudir d’un agradable passeig amb valors naturals, arqueològics i etnològics, que ha estat condicionat per a les visites.

Descàrregues:

Introducció

Aquesta ruta recorrerà una destacada sèrie de conjunts arqueològics de l’època talaiòtica, baleàrica i, fins i tot, pretalaiòtica, situats en la zona nord-oest de l’illa de Mallorca la datació de la qual es remunta 3.000 anys, en plena Edat del Ferro i fins i tot anterior, en l’Edat de Bronze, en el cas de les poques restes de la cultura pretalaiòtica que trobam.

Podrem visitar santuaris destinats a ofrenes i libacions als déus com en el cas de Son Oms i Son Mas; restes de recintes amurallats com a Son Oms Vell, talaiots com el Claper del Dimoni o el de Son Miralles; túmuls com el de Son Ferrer; necròpolis com la de Son Sunyer (on trobam vuit coves excavades de tipologies simples i complexes amb la seva distribució interior completa); algunes torrasses i torres com al Puig de Sa Morisca on podrem realitzar un passeig pels seus valors naturals, arqueològics i etnològics.

Podrem apreciar la importància dels rituals i cultes d’aquests primers pobladors de les Illes Balears i intentarem desxifrar els seus vestigis patrimonials.

Son Sunyer

Des de l’autopista de Palma a s’Arenal, hem de prendre la sortida número 10, en direcció a S’Aranjassa i Manacor. Poc abans del desviament que surt a l’esquerra cap a Manacor veurem, a la nostra esquerra i a uns 100 m. de la carretera, les cases de l’antiga possessió Son Oms Vell. Uns 350 metres més enllà veurem un camí que passa per sobre d’un petit pont i es dirigeix a aquestes cases. Agafarem el camí que surt just enfront d’aquest, a la nostra dreta (anomenat Camí de Muntanya). Ja en el camí ens dirigirem a un pujol, on es troben, més o menys a 1 quilòmetre de la nostra posició, les cases d’una altra possessió, Son Sunyer. Ens dirigirem cap allà. Quan el camí arribi a una paret que no ens deixi seguir recte, girarem a la nostra esquerra i hem de demanar permís a la primera casa blanca amb dos arcs a l’esquerra. Les coves es troben en el terreny d’enfront de la casa. Després de passar pel portal, veurem, a uns 50 m., lleugerament a la nostra esquerra, una caseta per a coloms. Hem de passar pel costat dret de la caseta, ascendint pel pendent uns 50 metres més.

La necròpolis es troba a mitjan vessant, bastant coberta per la vegetació. Comprèn vuit coves excavades per l’home, d’època navetiforme (1600-1200 aC), situades molt pròximes entre si, excepte dues d’elles (una és la més espectacular i està situada a l’extrem del tancat més proper al camí).

Les coves són de diferents tipus, des de simples buidors absidals, fins a formes complexes, amb corredor, càmera, nínxols laterals i banc corregut en el seu interior. Desgraciadament, només una d’elles conservava part del jaciment, recuperant-se vuit cranis i part de l’aixovar, el que prova que eren llocs de soterrament col·lectiu, segurament d’alguna família extensa que viuria en algun dels navetiformes que s’estenen per la planícia circumdant.

El pujol es va emprar com pedrera de marès des de temps immemorial, pel que algunes coves estan danyades, tallades com per un ganivet gegantesc. En el museu del castell de Bellver es conserva la planimetria de les coves i les troballes.

Son Oms

L’edifici que anam a visitar és l’únic supervivent d’un gran centre cerimonial ja desaparegut, cobert per la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan. Per arribar a aquest lloc prendrem l’autovia de Llevant Ma.-19 en direcció Palma. Ens ficarem a l’aeroport i a la primera rotonda, canviarem de sentit, en direcció a s’Arenal. Recorrerem la carretera en corba i aproximadament a la meitat, a la dreta, trobarem l’entrada al terreny on es troba Son Oms. Allà hi podrem deixar el cotxe aparcat i visitar el monument a peu.

Es tracta d’un edifici ciclopi de planta rectangular d’uns 10 metres de costat, amb porta orientada al sud-est i en el seu interior es poden apreciar les bases de 6 columnes.

L’edifici va tenir una funció de santuari, lloc de culte i sacrifici, utilitzat almenys des de finals de la cultura baleàrica fins a època romana.

Fins als anys 70 del passat segle, aquest santuari va estar integrat en un centre cerimonial, que comprenia un túmul, un estrany edifici denominat “el laberint”, dos talaiots circulars i un altre quadrat, una mica més allunyat. També havia una necròpolis de soterraments infantils en urnes de pedra i atuells. Aquest gran conjunt es trobava en el fons d’un tàlveg equidistant de dos poblats talaiòtics situats sobre turonss: un d’ells pot veure’s als voltants de les cases de Son Oms Vell i conserva la meitat del seu recinte amurallat (l’altra meitat va ser tallada per la zona de respecte de l’aeroport).

Com dèiem, aquest centre cerimonial va tenir la mala fortuna d’estar en el lloc on 3000 anys després es va planificar l’ampliació de l’aeroport. Per a això, es van excavar els monuments i es va intentar el seu trasllat a una altra zona. No obstant això, el mal estat de les pedres dels monuments, poc inclinats a moure’s de la seva llar ancestral, va fer que només pogués traslladar-se el santuari que hem visitat. La resta va ser demolit, encara que una maqueta del conjunt pot veure’s en el Museu del Castell de Bellver.

Son Matge

La balma de Són Matge uneix al seu valor arqueològic un entorn de parets rocoses dinse un bosc d’alzines que bé val un passeig. Es troba prop de la carretera Palma-Valldemossa, just al sortir del coll de s’Estret. Deixarem el cotxe prop d’un pont de l’antiga carretera en el Km. 14,5 i prendrem un camí que surt cap a l’esquerra. Seguim uns dos-cents metres, travessant un portell i després pujarem per una curta però pesada costa fins a la base d’una paret rocosa que sobresurt del bosc i que recentment ha sofert un aparatós enderrocament.

El que trobarem, entre un caos de blocs, serà un gran buit, fruit d’anys d’excavacions. D’estructures tan sols hi queda un tancat ciclopi talaiòtic construït quan el lloc s’emprava per enterrar, fa uns 3.000 anys i que servia com límit de l’espai mortuori. San Matge ha estat, fins fa poc, el jaciment de referència per a la primera presència de l’home a Mallorca perquè presentava una seqüència completa de les seves trepitjades, però recentment està sent objecte d’una profunda crítica i revisió, i el seu valor ha decaigut considerablement. En qualsevol cas, és segur que per allà van romandre aquests primers mallorquins i després tots els seus successors fins a l’època romana.

D’allà també va sortir un soterrament un cap talaiòtic amb una gran espasa de bronze, juntament amb milers de restes humans talaiòtics enterrats, coberts amb calç viva, i les ofrenes que els seus parents van dipositar-hi: atuells amb un contingut desconegut, adorns personals, algunes armes i eines.

On vivien els enterrats a Són Matge? Recentment s’ha descobert que sota les cases de la pròxima possessió de Son Brondo hi havia un petit poblat talaiòtic. Per tant, aquesta petita i fèrtil vall on hi ha tres possessions (Son Matge, Son Brondo i Son Salvat) era el lloc de vida i mort dels talaiòtics de Son Matge.

Son Mas

La vall que s’estén a ponent de Valldemossa conté una variada representació de vistosos jaciments arqueològics de diferents èpoques, amb l’interès afegit que molts d’ells han estat excavats recentment. La visita ha de començar pel santuari de Son Mas, situat al costat esquerre de la carretera que va al port de Valldemossa, a 500 metres de l’encreuament amb la carretera Valldemossa – Esporles. Poc abans d’arribar a la possessió de Son Mes ens trobarem, sobre un petit turó, un edifici fet amb grans pedres, de forma rectangular amb façana còncava. En aquest lloc, els talaiòtics adoraven als seus déus amb ofrenes d’animals i libacions de líquids sagrats. Els arqueòlegs van trobar també restes de focs que cremarien en les cerimònies.

Repararemos en tres tambores de piedra colocados en su interior. A simple vista parecen bases de columnas, pero todavía hoy los investigadores discuten sobre su significado. Para unos, se trata de piedras sagradas, tal vez aras familiares, y se basan en el hecho de que nunca se han encontrado otros tambores de estas columnas. Otros historiadores, en cambio, dicen que sí son la base de columnas de madera. Éste es uno más de los misterios que quedan por aclarar de estos edificios. En todo caso debemos reparar en que este santuario estaba en las inmediaciones de un poblado del que hoy casi no quedan restos, al lado de las casas que se ven al sur del santuario.

Son Oleza – Son Ferrandell

De Son Mas podem anar al conjunt arqueològic de Son Oleza-Son Ferrandell, tornant a la carretera Valldemossa–Banyalbufar i prenent la carretera cap a la dreta, direcció Banyalbufar. Girarem pel segon camí a la dreta, on es troba un indicador que posa “Predio Són Oleza”, passarem per davant d’aquestes cases i després continuarem cap a la urbanització del mateix nom, prenent sempre els carrers cap a l’esquerra. Deixarem el cotxe just al costat d’un transformador de color blanc i caminarem pel peu del Puig de Sa Moneda, coronat per un mirador que sembla un minaret, fins a trobar el jaciment.

Primer veurem el recinte pretalaiòtic: un tancat quadrat de 60 metres de costat amb tres cabanyes navetiformes en el seu interior. Aquí van viure-hi diverses famílies amb els seus ramats entre 1600 i 1300 aC. És curiós observar l’entrada del recinte, situada en el mur sud, amb una estreta garita. També hem de fixar-nos en un canal que discor paral·lel a una de les cabanyes navetiformes. Per al seu excavador era una conducció d’aigua que venia d’un dipòsit situat fora del recinte, malgrat que no tots els investigadors estiguin d’acord amb aquesta interpretació, cosa que deixa camp lliure per a fer la nostra pròpia interpretació. Més endavant ens trobarem un preciós talaiot conegut com Es Claper des Dimoni. És el primer d’una línia formada per quatre talaiots circulars, un túmul i moltes habitacions intermèdies que s’estenen durant gairebé un quilòmetre, en gran part en la pròxima finca de Son Ferrandell. Es tracta d’un gran centre cerimonial que pertany a un petit poblat talaiòtico que estava on actualment es troben les cases de Son Ferrandell, just enfront del lloc on ens trobam. Resulta curiós observar l’orientació de les entrades d’aquests talaiots perquè el primer mira cap al túmul pròxim, tallat per la paret seca que divideix les dues possessions. Amb un poc d’imaginació podem veure-hi un sacerdot talaiòtico sortint del talaiot i pujant al túmul per la rampa helicoïdal que els sol envoltar.

Els dos següents tenen la porta mirant cap a un petit turó de l’altre costat de la vall. A la part alta d’aquest pujol hi ha altre talaiot, i la seva porta, alhora, mira a una important font, la font des Verger. La cambra talaiot s’obri cap a una altra font, pròxima a les cases de Son Ferrandell. Sembla que la relació d’aquests talaiots amb l’aigua és bastant evident. Entre els talaiots podem veure els fonaments de diversos edificis, alguns dels quals han estat objecte d’excavació. És freqüent que en aquests centres cerimonials hagi molts d’aquests edificis que tampoc sabem per què servien, però on és segur que es feien moltes funcions: cerimònies d’enllaços, pas a la pubertat, enterraments, i fins i tot algunes labors, com el treball de metalls podien donar-se en aquests llocs. Si volem aprofitar l’excursió per aquesta zona, podem visitar el mirador del Puig de Sa Moneda, fixant-nos en una ciclòpia muralla que l’envolta, la funció de la qual és també un misteri tot i que sembla més ritual que defensiva. Un poc abans d’arribar a l’aparcament des d’on pujarem al turó hi ha també restes de dues túmuls talaiòtics, abocant-se a la vall. Tot compon un jeroglífic prehistòric de desconegut significat, però que podem presumir que hi havia, en aquesta vall que des del mirador s’estén als nostres ulls, dos poblats talaiòtics, cadascun amb el seu centre cerimonial amb túmuls i talaiots i, segurament, les seves coves d’enterrament.

Puig de Sa Morisca

Es tracta d’un pujol fàcil d’identificar des de Santa Ponça, atès que domina la cala. Per arribar-hi entram a Santa Ponça des de la carretera Palma-Andratx per l’Avinguda del Rei Jaume I que condueix a la platja. A la primera rotonda prendrem la tercera sortida denominada Avinguda de Santa Ponça, a l’altura de l’hipermercat. Seguim per aquesta avinguda travessant rotondes. A la darrera, es puja una costa molt pronunciada i ens trobarem una altra rotonda on, a l’esquerra, a la tercera sortida, es troba el carrer Puig de Sa Morisca. Com referència, trobarem aquí un col·legi. Deixarem el cotxe a l’aparcament que es troba enfront de l’escola i ens dirigirem a l’entrada al parc. Al costat de l’entrada trobarem un pannell indicatiu en el qual s’explica tot el recorregut i la situació dels jaciments.

El Puig de Sa Morisca és un agradable passeig amb valors naturals, arqueològics i etnològics, que ha estat condicionat per a les visites. Té, a més, com culminació, una vista esplèndida sobre la cala de Santa Ponça.

El Puig de Sa Morisca acull un poblat talaiòtic i baleàric, que va ser reutilitzat pels àrabs. Mentre ascendim, podem veure un doble cinturó amurallat i, en els bords penya-segats, les restes de dues torrasses, una d’elles ja excavada. A la part superior hi trobam una torre circular d’època talaiòtica (no és un talaiot) i restes de cabanyes d’època àrab. En els voltants d’aquest poblat es troba un altre talaiot circular, denominat de Son Miralles.

El poblat del Puig de Sa Morisca va tenir un moment de floriment en el moment que els fenicis d’Eivissa van començar a comerciar amb Mallorca. La seva posició estratègica, dominant la cala de Santa Posaça, el convertia en un punt idoni per a controlar els intercanvis. Més tard, aquesta funció va ser directament assumida pels eivissencs, que van establir una factoria en la costa sud-est de l’illa.

La visita es pot completar amb el jaciment denominat Santa Ponça 6, que es troba en el complex residencial Kings Park, sortint del carrer Na Morisca. És una habitació aïllada, sens dubte relacionada amb el poblat que hem visitat. Les excavacions que es van dur a terme van localitzar materials des del segle III aC a l’III dC, inclòs un lot de monedes romanes. No obstant això, no va quedar clara la seva funció que bé podia ser ritual o domèstica.

Son Ferrer

Aquest monument es troba cap a la meitat, i en el costat dret de la carretera Magalluf -Son Ferrer, en el terme municipal de Calvià, a la part alta d’un monticle dins la zona urbana de Son Ferrer.

Es tracta d’un túmul escalonat, edificat sobre una cova artificial de la cultura navetiforme. A més, a l’altre costat de la carretera hi ha una altra cova funerària.

Recentment el túmul ha estat objecte d’excavació i condicionament, pel que és de fàcil visita.

La cova situada sota el túmul és un magnífic exemple de les coves funeràries del segon mil·lenni abans de Crist, perquè va romandre segellada des d’època romana. No obstant això, no ha proporcionat troballes del seu ús primigeni perquè va ser saquejada ja a l’antiguitat.

El túmul edificat damunt consisteix en una acumulació de pedres i terra amb una sèrie d’anells o escalons. A la part superior hi havia una estructura quadrada, que tot just es va conservar perquè en època moderna s’hi va instal·lar una era per a aprofitar l’elevació. Possiblement va ser edificat a l’època dels talaiots, com un lloc relacionat amb els morts, seguint la tradició que van iniciar les coves del lloc. Encara que la cultura talaiòtica va donar pas a la baleàrica, el lloc va seguir utilitzant-se com necròpolis fins a l’època romana, moment que van dipositar-hi enterraments infantils ficats en urnes.