Dades i descàrregues

Dificultat:
Fàcil. L’excursió transcor per carretera rural exceptuant un tram per a arribar Al punt 3, que cal vorejar la costa a peu per un camí d’1 ,8 km.

Durada:
6 hores aproximadament.

Longitud:
79 Km. des del punt 1 al punt 7

D’interès:
Capocorb és un dels escassos jaciments arqueològics mallorquins habilitats per a la visita turística i l’únic que ho és per iniciativa privada. El seu horari de visita és de 10 a 17 hores. El preu d’entrada és de 3 €.

Descàrregues:

Introducció

Aquest recorregut abastarà un important conjunt de jaciments talaiòtics i pretalaiòtics situats a la zona sud-est i costa de Llevant de l’illa de Mallorca que la seva datació es remunta al 2500 en plena Edat del Ferro i fins i tot anterior en el cas de les restes de la cultura pretalaiòtica, en la que estaríem parlant de l’Edat de Bronze.

Podrem observar restes de poblats i centres cerimonials en milloris o pitjors condicions, però amb un interès i qualitat indiscutibles. Trobarem una considerable  quantitat de talaiots circulars i quadrangulars com en el cas de Capocorb, diverses edificacions navetiformes com en Es Clossos de Can Gaià, túmuls com a Sa Gruta, santuaris i torres com a S ‘Illot, muralles com en És Bauç, la talaia d’Els Antigors, etc.

Es podrà comprovar la gran importància que donaven els primers pobladors prehistòrics de l’illa als ritus i cerimònies. A més, podrem recrear amb un poc d’imaginació el caràcter d’aquestes restes ciclopis amb funcions religioses, funeràries i d’hàbitat.
Cal destacar que trobarem el talaiot més alt de Mallorca a Capocorb i l’únic jaciment pretalaiòtic que s’està excavant.

A més, podrem apreciar al llarg del recorregut la visió de diverses finques rústiques tan típiques de l’arquitectura popular mallorquina.

Capocorb

A la carretera de Llucmajor a Ca p Blanc, i després de passar l’antiga  caserna del mateix nom, hem de continuar uns 5 km per la mateixa carretera. Poc després de passar el desviament a Cala Pi, en el punt quilomètric 23 , veurem el poblat en una corba a la dreta, a l’esquerra de la carretera, degudament senyalitzat.

A pesar de la seva monumentalitat, aquest jaciment és d’interpretació complicada, fins al punt que tan sols recentment s’han trobat les claus per desxifrar els seus enigmes. No convé perdre de vista que el que anam a veure és, bàsicament, un complex centre cerimonial annexa a un poblat del que no resten gairebé signes visibles.
Entrant al recinte ens trobarem un gran talaiot rodó. D’acord amb els darrers estudis, aquest talaiot, juntament amb un altre descobert fa poc temps a l’altre costat de la carretera, va pertànyer al poblat desaparegut. La resta de talaiots que veurem (dos quadrats i dos circulars, a més de desenes de sales i habitacions) formen part del centre cerimonial, que també s’estén per la tanca veïnada ocupant gairebé un quilòmetre.

Dins el recinte ens detendrem en els majestuosos talaiots quadrats, un dels quals és el talaiot més alt de Mallorca, amb 7 metres d’alçada. Observam que els seus interiors són diferents: un té una cambra elevada sobre un cos massís al que s’accedeix per un túnel helicoïdal. L’altre té la porta tapiada per altres construccions posteriors. Aquestes característiques han creat confusió entre els investigadors, sense que les excavacions realitzades a començaments i a mitjan segle XX hagin aportat la suficient llum.
Davant el segon talaiot quadrat hi ha un considerable número d’habitacions formant un laberint. Malgrat la seva excavació en els anys 20 del segle passat, res se sap de la seva funció, però almenys podem fer una passejada per l’interior d’uns edificis de fa 2500 anys o tal vegada un poc més.

 

Entre els dos talaiots quadrats s’estenen  també un grup de grans sales normalment precedides per una davantsala. Tradicionalment s’han considerat habitacions domèstiques però, a causa de la seva forma i el tipus de murs, més bé semblen magatzems o similars. El costat exterior d’aquestes sales forma una muralla que ha servit per explicar el jaciment com un poblat, però d’un cop d’ull es pot veure que aquesta muralla no té res a veure amb la dels típics poblats talaiòtics, sinó que sembla molt més recent, segurament dels darrers segles de la cultura talaiòtica.

Des del lloc més al nord no hem de deixar de mirar en aquesta direcció per a contemplar la resta de monuments que per estar dins  d’un altre  tancat no es poden visitar. Es tracta d’un tumult, un monument quadrat i un altre circular. Amb ells es comprèn millor el caràcter de centre cerimonial de gran part del conjunt.

Sortint del recinte no hem de deixar de contemplar les cases de les dues possessions del lloc: Capocorb Vell i Betlem, que eren  l’alqueria islàmica Jnjar, amb un nom que tal vegada era el mateix que en època talaiòtica. Aquesta successió de poblament en el mateix lloc pot explicar-se per l’abundància d’aigua en contrast amb l’aridesa dels voltants. De fet, després de la conquesta catalana, Capocorb va estar a punt de convertir-se en un poble més.

La visita a Capocorb pot complementar-se, per qui desitgi comprendre un poc millor com era el món talaiòtic, pegant una ullada al jaciment veïnat de Capocorb d’en Jaquetó, situat a 700 metres, al costat dret del camí des Palmer (que surt des de la mateixa entrada de Capocorb) a l’encreuament amb el camí de la possessió de s’Àguila.

Es tracta d’un centre cerimonial al voltant d’un túmul, amb desenes d’habitacions de tipus similar als santuaris. Després d’aquesta visita ens quedarà ben clara la importància que els talaiòtics donaven als rituals i les cerimònies i als llocs on se celebraven.

 

Ets Antigors

Aquest majestuós poblat talaiòtic es troba molt a prop del poble de Ses Salines, des d’on s’hi pot arribar seguint els indicadors. Es troba mínimament condicionat per a la visita pública, per tant aquesta és fàcil i còmoda. Hem d’agafar el carrer que surt just davant l’església de Ses Salines. Aquest carrer dóna pas a una carretera que aviat acaba, on girarem a l’esquerra. Poc després s’acaba l’asfalt, i uns centenars de metres més enllà ens trobarem amb l’esplèndida Talaia Joana al costat de la carretera, a la nostra esquerra.

La Talaia Joana és un talaiot rodó molt ben conservat embotit en la muralla del poblat. Fou excavat pel mateix arqueòleg que Capocorb, Josep Colominas, a començament del segle XX però també se sap molt poca cosa dels materials trobats, destacant una punta de llança de bronze i un ganivet de ferro. No obstant això, la troballa d’ossos humans cremats donaren origen a una polèmica sobre si els talaiots eren el lloc on es cremaven els cadàvers dels talaiòtics. Avui aquesta vaig discussió s’ha deixat de costat perquè s’ha demostrat que dins  d’un talaiot és impossible fer un foc de la potència adequada com per  cremar un cadàver. Després d’aquest, podrem observar la muralla del poblat amb una porta que conserva la llinda.

Per entrar dins del poblat hem de tornar a la carretera i fer-ho pel lloc indicat. L’interior conserva un talaiot rodó central en bon estat i restes de tres més, així com  parts d’altres edificis, entre els quals es poden destriar els fonaments d’un santuari que va ser excavat per Colominas. Dóna la impressió que l’interior del poblat conserva els edificis monumentals però hi manquen de cabanyes, que pel fet d’haver estat construïdes amb pedres petites, els llauradors, durant anys, les han desfet, amuntegant les pedres damunt de la muralla.

Es Bauç

L’accés a aquest poblat talaiòtic exigeix un lleuger passeig d’uns 30 minuts. Ho hem inclòs en aquest itinerari perquè es troba en un lloc espectacular, tant pels penya-segats  com per la solitud del lloc, allunyat de qualsevol espai habitat.

Per a accedir a aquest punt hem de deixar el cotxe a Cala s’Almonia (Santanyí) i baixar per unes escales que ens condueixen a la platja. Des d’aquesta, prendrem una camí que puja serpentejant pel vessant oposat. Hem de seguir el camí que surt d’aquest caminoi, seguint més o menys la línia de la costa. Agafarem un camí per la costa cap al sud i aproximadament a un quilòmetre de distància trobarem una antiga caseta militar on es troba sobre el poblat.

El primer que ens trobarem serà un talaiot quadrat en bon estat de conservació, amb la columna caiguda però conservant la posició de les seves pedres. Observarem que la porta d’aquest talaiot s’obri cap a l’horitzó infinit de la mar. Precisament va ser aquest fet un dels que més importància van tenir per la definició del significat de l’orientació d’aquest tipus de talaiot.

Un centenar de metres seguint les estructures, arribarem a les muralles del poblat, que conserva tres de les seves portes amb les lloses de les cobertes caigudes. El fet que no hagi hagut poblacions pròximes ha permès conservar en magnífic estat gairebé totes les estructures, excepte les situades més a prop del penya-segats.

En un cantó de la muralla i marcat per una figuera, ens trobarem amb un gran pou que segué ser un dels punts més importants del poblat. També està a prop d’un talaiot rodó amb la porta girada cap al pou.

Encara no s’ha fet un estudi complet d’aquest i poblat. Els seus misteris continuen amagats.

Es Clossos de Can Gaià

Per anar a aquest poblat pretalaiòtic des del punt anterior hem d’agafar la carretera en direcció a Santanyí per seguir posteriorment direcció S’Alqueria Blanca, Calonge i s’Horta. És en aquest darrer punt on hem de parar més atenció ja que hem de seguir cap a Portocolom per la mateixa carretera. A uns 2,5 quilòmetres veurem al a dreta un desviament que es dirigeix a Portocolom i a Cala Marçal , girarem per aquest i seguim uns 2 quilòmetres. Just abans d’entrar en la urbanització, hem de parar atenció a l’esquerra fins a observar les estructures d’aquest jaciment, que s’albiren amb claredat des de la carretera.

Clossos de Can GaiaEl poblat està actualment en curs d’excavació i com és l’únic d’aquesta època pretalaiòtica que avui s’està estudiant, els seus resultats són esperats amb molt interès pels investigadors. Aquest poblat ens ha arribat sortejant tot tipus d’agressions: l’any 1965 es destruí parcialment el jaciment al construir la carretera i anys després van tornar les destrosses per construcció de xalets i xarxes d’aigües.

A pesar de tot això, encara podem contar nou construccions navetiformes, de les quals de moment se n’ha excavat una. Es tracta d’una gran cabanya allargada, d’una longitud de 16 metres per 6 d’ample. Els seus murs tenen d’entre 2 i 3 metres de gruix, malgrat que d’altura tan sols conserven un metre i mig. En la façana es va trobar un enllosat i a l’interior un altre que ocupa tan sols ocupa una part. També a l’interior hi havia  quatre pilars que tal vegada suportaven un altell. Prop de la porta encara es pot veure una pedra central que servia com àrea de treball domèstic: tallar, raspar… i al seu peu hi havia un morter. Davant de la naveta es van localitzar tretze forats de pal fent un semicercle que devia servir per aguantar un porxo o paravents. Tot abandonat fa 3000 anys. Finalment, tota la cabanya aniria coberta amb branques i argila, com les cabanyes de roter. Aquesta era la casa d’una família extensa, dedicada a la ramaderia, autosuficient en gairebé tot: ells mateixos fonien el metall, que era la tècnica més complexa del moment, com s’ha pogut comprovar en altres jaciments similars al trobar-se motlles. Més a prop de la carretera s’ha excavat una estructura comunal, de funció encara poc clara. Entre el farciment es pot veure una pedra com las que s’utilitzen de premsa per fer formatge o oli.

Hospitalet Vell

Per arribar a aquest punt des d’es Clossos de Can Gaià, tornarem fins a l’encreuament de la carretera per la que hem vengut i en arribar al citat encreuament, girarem a la dreta en direcció Porto Cristo. Seguim sense deixar aquesta carretera durant uns 8,3 quilòmetres i estarem atents ja que a la dreta apareixerà un desviament en el qual s’indica el jaciment. Seguim per aquest desviament aproximadament un quilòmetre i a la dreta veurem una entrada amb un pannell informatiu i unes barreres que donen accés al jaciment.

Primer trobarem un gran mur, semblat a una muralla, fet amb pedres molt ben encaixades, recordant l’estil dels edificis inques. Es tracta d’una enigmàtica construcció ja excavada i que alguns consideren una construcció militar cartaginesa. A l’interior es poden veure habitacions i un pati, però aquestes particions són posteriors al primer ús de l’edifici. Aquesta construcció va ser abandonada a l’època de la conquesta romana de l’illa.

Si continuam cap a l’interior del jaciment, aviat trobarem un airós i singular talaiot quadrat. Es tracta d’un dels pocs talaiots d’aquest tipus que està situat a l’interior o als voltants d’un poblat, i també d’un dels més petits. Per contra és un dels millor conservats, mantenint encara algunes lloses de coberta sostingudes per una típica columna talaiòtica, de diàmetre creixent de baix cap amunt.

Una particularitat d’aquest talaiot és que manca de la porta a nivell del terra. A pesar que va ser excavat en els anys 80 del segle passat, no es va poder aclarir la seva funció. Adossat a aquest es poden veure vàries habitacions i més enllà restes informes d’altres estructures i talaiots, esperant, com tants altres, un estudi sistemàtic.
Quan tornem cap al cotxe podem visitar les restes d’uns navetiformes que es conserven a 20 metres de les ruïnes talaiòtiques, a la part nord. A pesar que avui gairebé aixequen un pam de terra, les excavacions que es van realitzar oferiren interessants dates i objectes , com el motlle per fabricar un punyal.

Sa Gruta

Per a arribar a aquest jaciment anirem cap a Porto Crist travessant la població i dirigint-nos a S ‘Illot. Des de l’encreuament de la carretera de Portocristo-Cala Millor amb la de cala Morlanda, aquest túmul és perfectament visible.

Es tracta d’un gran túmul que arriba als 13 metres d’alt per més de 40 de diàmetre. Al punt  més alt hi queden les restes d’una construcció quadrangular, pel que  la imatge original d’aquest monument devia parèixer-se a una piràmide maia. Cal relacionar-lo amb el poblat de S ‘Illot, del que a continuació parlarem. Segurament era un límit territorial d’aquest, emmascarat amb funcions religioses i potser funeràries. De fet, en els seus voltants existeix una cova d’enterrament pretalaiòtica.

S’Illot

Arribar a aquest poblat és molt fàcil perquè es troba dins d el nucli urbà de S ‘Illot. Per a arribar-hi des de Sa Gruta seguirem per la mateixa carretera uns 1,2 quilòmetres i arribarem a una rotonda. Hem de prendre la primera sortida en direcció s’Illot i seguir sense abandonar-la durant 1,5 quilòmetres. Trobarem aquest poblat gairebé a la vora de la mar i envoltat d’hotels.

Crida l’atenció la mida ciclopi de les pedres de la muralla de més de 2 metres d’altura i 4 o 5 tones de pes. Un dels fets més cridaners d’aquest poblat és que la muralla no envolta tot el poblat, sinó gairebé la meitat. Això ha donat motiu a diferents tesis per explicar-ho, entre les quals se citen que el poblat va ser abandonat abans d’acabar-lo o que, directament, va ser dissenyat d’aquesta manera, estalviant-se uns metres aprofitant les parets exteriors de grans habitacions. Una vegada en el seu interior ens dirigirem cap a la gran torre central, sens dubte l’epicentre del poblat, però del que tampoc sabem gran cosa, a pesar d’haver estat excavat en els anys seixanta per una universitat alemanya. Quan miram cap al fons d’aquesta torre podem veure les restes d’una construcció anterior, segurament pretalaiòtica, que fou aprofitada per aixecar la torre talaiòtica. Adossades a la torre podem veure diverses habitacions en forma de ronyó, que, aquestes sí sabem que eren on van viure els talaiòtics. Cada cabanya tenia vàries habitacions i una llar, i quan es va fer l’excavació, es recolliren moltes restes ceràmiques, morters de pedra i d’altres estris quotidians. També ens hem de fixar en un pou que s’obri a l’interior de l’habitació que està situada més al nord, que és la boca d’una àmplia cova que s’estén per davall de la torre central i que té un petit llac d’aigua dolça. Segurament aquest va ser el motiu que els talaiòtics triassin aquest lloc per aixecar el poblat. Finalment, descendint de la torre central podem observar dos santuaris amb la seva característica planta quadrada amb un absis.
Curiosament, la direcció de les seves façanes es troben mirant una la sortida del sol en el solstici d’estiu i l’altra a la posta del sol en el solstici d’hivern. I en cadascuna de les dues direccions, a un parell de quilòmetres , es troba un túmul: Sa Gruta cap al sud, i Punta de n’Amer cap al nord. Després de la seva ocupació talaiòtica el poblat es va abandonar i, malgrat alguna troballa bizantina, va romandre d’aquesta manera fins al present.