Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil
Durada:
Excursió d’un dia (seleccionant un o dos dels itineraris proposats)
Longitud:

Port- Celler: 2 quilòmetres (anada i tornada).

Celler –  Bellamiranda: 2,5 quilòmetres (anada i tornada)

Sa platgeta – Far de n’Ensiola: 8 Km (anada i tornada)

Sa platgeta – Na Picamosques: 8 Km (anada i tornada)

D’interès:
La visita a l’illa no és lliure i actualment sols es poden visitar alguns punts del recorregut, des del port fins a es Celler. Per a accedir a la resta de l’itinerari, i de l’illa, cal sol·licitar una visita guiada a les oficines del parc, situades en el port, en el moment de l’arribada.

Donada la impossibilitat de realitzar la visita completa en un sol dia, proposam un itinerari bàsic, que s’iniciaria en el port i finalitzaria en es Celler. Les següents rutes serien a elecció del visitant, tenint en compte el grau de dificultat i la llunyania: des  Celler fins a Bellamiranda, des de sa Platgeta fins al Far de n’Ensiola o des de sa Platgeta fins a Na Picamosques.

És molt important respectar els senyals i normes que ens indicaran els guies a la nostra arribada.

Descàrregues:

Introducció

L’illa de Cabrera és el primer parc nacional marí i terrestre de l’Estat espanyol. Tant el seu litoral, com el seu interior guarden una riquesa natural, geològica i paisatgística de primer ordre, fet que fou constantment admirat pels nombrosos visitants il·lustres que van passar per l’illa entre els segles XVIII i XX.

L’ocupació humana de l’illa és molt antiga: s’han trobat restes de ceràmica i altres vestigis del període talaiòtic així com restes dels púnics ebusitans i dels romans. Recentment s’ha pogut constatar la presència de comunitats cristianes primitives, gràcies a les restes trobades a sa Platgeta i a la zona de l’Olla. És versemblant l’existència d’una basílica o monestir paleocristià a la zona del Clot des Guix, si s’ha de jutjar per l’abundància  de restes d’aquest període. Coneixem l’existència d’un document, datat cap a l’any 590, que el papa Gregori Magne amonestava als monjos de Cabrera pel seu comportament dissolut.

De l’ocupació àrab no se’n té constància. Després de la conquesta de Mallorca, Cabrera va correspondre al Paborde de Tarragona i posteriorment va passar a les famílies Saragossa, Berard, Malferit, Sureda i Font i Roig. Al llarg de la historia, l’illa va ser un focus de constants lluites entre els seus habitants i els corsaris. Durant aquesta etapa va haver-hi una destacada activitat agrícola i ramadera.

En el segle XIX, amb motiu de la Guerra del Francés, entre els mesos de maig i juny del 1809 van arribar a Cabrera uns 9.000 presoners francesos, procedents bàsicament de la batalla del Bailèn, que va tenir lloc el mes de juliol de 1808. La suprema Junta Central va decidir el trasllat dels presoners a les Illes Balears, a pesar de les reticències de la Junta Superior de Mallorca. Davant les protestes i la por de les illes majors, la Junta Central digué enviar als presoners a Cabrera. Durant cinc anys, la petita illa es va convertir en una presó militar, penosa per les dures condicions del lloc. Sovint els aliments no arribaven a temps i els presoners es van veure forçats a alimentar-se d’herbes, sargantanes o rates. El maig de 1814, una vegada acabada la guerra, vaixells francesos van alliberar als supervivents, que sols eren 3.600. Més de trenta anys després, el 1847, una esquadra francesa va aixecar un monument commemoratiu en homenatge als seus companys captius.
El 1878 Pere Morell i Font i Roig va fer donació de l’illa a Miquel Humbert. El 1890, la propietat de l’illa va passar a les mans de Jacint Feliu i Ferrà de la Mola, qui va morir a l’illa el 1903. Va ser heretada per Sebastià Feliu Fons, darrer senyor de Cabrera. El Governo Espanyol va expropiar l’illa el 1916. El 12 d’abril de 1991 el Congrés dels Diputats declarava l’arxipèlag de Cabrera Parc Nacional Marí-Terrestre.
Segons L’arxiduc Lluís Salvador, cap a 1880 Cabrera comptava amb 31 habitants i hi havia una cabanya ramadera formada per 400 cabres, 95 ovelles, 40 porcs i 4 muls. Es conreaven els camps de cala Ganduf, la Miranda, el comellar des Mal Nom, el comellar de ses Figueres i s’Espalmador.

La guerra del Francès o de la independència espanyola

Va ser un conflicte sorgit el 1808 per l’oposició armada a la pretensió de l’ emperador francès Napoleó I d’instaurar i consolidar en el tron d’Espanya Joseph Bonaparte, en detriment del rei Borbó Ferran VII, desenvolupant un model d’estat inspirat en els ideals napoleònics, i que, sumada a l’enfrontament precedent francès amb Portugal i el Regne Unit, convulsionà tota Espanya fins al 1814.

1808 és una època convulsa per a l’illa, amb diferents revoltes davant la mala situació econòmica i l’augment de la pressió fiscal. A principis d’abril arriben les notícies de la abdicació de Carles IV (pare de Ferran VII) i la caiguda del seu primer ministre, Manuel Godoy, després dels successos del motí d’Aranjuez. Va haver regirades a Mallorca i personatges com Gaspar Melchor de Jovellanos, empresonat en el castell de Bellver per ordres de Godoy, va ser alliberat i aclamat per la multitud. A finals de maig va arribar a l’illa la notícia de les revoltes de regions mediterrànies espanyoles contra els francesos. El 30 de maig el capità general Vives va constituir la Junta Suprema de Govern com principal sobirana de l’arxipèlag balear, que  va declarar la guerra a França i va negociar la pau amb Anglaterra, mentre procedia a la mobilització i organització de tropes.

L’ocupació de la major part de la Península per l’exèrcit napoleònic, va fer arribar a les Balears milers de refugiats que s’establien majoritàriament a Palma i Maó. Després de la costosa derrota francesa a la batalla de Bailèn el 19 de juliol de 1808, els oficials francesos van ser confinats a Menorca, Mallorca i Eivissa, mentre que la tropa va ser confinada a l’illa de Cabrera, sense cap tipus d’auxili a causa de la gravetat de la situació de les autoritats mallorquines del moment. La fam, la falta d’aigua i les malalties van afectar aquests 9.000 presos, dels quals sols van quedar 3.600 supervivents.

El port

El port és el nucli de més activitat i de més concentració humana de l’illa. Està format per un conjunt de construccions d’arquitectura austera i funcional.

Trobam la Comandància (actual oficina d’informació del parc), els magatzems i sa Cantina, oberta cap a l’any 1925 pels mateixos pagesos de l’illa.

Hi arribam per via marítima i és el primer punt del nostre recorregut.

Darrera, trobarem conjunt de marjades cinegudes com les marjades de sa Cantina. Es tracta d’un tancat amb tres bancals dedicats a horta, amb algunes figueres.

 

La cova des Teatre

Iniciam el recorregut cap a Sa Platgeta. Poc després, giram a l’esquerra, pel camí del castell, cap on ens dirigim. Uns metres més enllà, mirant cap a la dreta, just damunt del camí, es localitza la Cova des Teatre, que va ser usada amb finalitats ramaderes. Presenta la part de la dreta de l’entrada tancada amb un mur de pedra seca irregular. Diuen que té aquest nom perquè va servir d’escenari per a representacions teatrals que els presoners francesos van realitzar.

No podem accedir a la Cova des Teatre, sols la podem contemplar des del camí.

Cementiri

Continuem la pujada cap el castell i allà, un poc abans d’arribar-hi trobarm el cementiri, de reduïdes dimensions. Té portal a llinda, deteriorat, amb una creu de pedra en la part superior. Conté la tomba de l’aviador alemany Joannes Bochler, caigut amb el seu avió a aigües de Cabrera l’1 d’abril de 1944 en plena Segona Guerra Mundial.

Es Castell

En el cim del penyal, presidint tota la badia, s’aixeca la construcció amb més interès patrimonial de tot Cabrera: el castell.

La fortalesa se situa a una altitud de 72 metres. L’accés al pis superior es realitza a través d’una escala de caragol de 34 escalons. Encara queden a les parets de l’edifici grafits dels presoners francesos, com els que hi ha a l’escala exterior que puja al pis superior.

El castell va ser aixecat en el segle XIV per repel·lir els continus atacs dels pirates. El 1534 , Miquel Anglada, senyor alodial de l’illa, va cedir el castell als jurats de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca , institució que va posseir el castell fins 1716, moment que va passar a ser dirigit pel governador militar de Cabrera.

Creu dels Sunyer

Tornam a baixar el camí pel qual hem arribat fins al castell i, a l’encreuament de camins, ens dirigim cap a Sa Platgeta, girant a l’esquerra. Uns metres més enllà, es troba la creu dels Sunyer. Recorda l’episodi de la mort de l’arrendatari de l’illa, Damià Sunyer Mascaró i dels seus dos fills, Joan i Gaspar, quan el dia 1 d’agost de 1936, la dotació d’un submarí republicà procedent de Maó va desembarcar al port i els va detenir. Més tard, serien afusellats a Menorca. La creu és de pedra i mostra l’escut de l’illa de Cabrera.

La casa del Rei

Seguim aquest mateix camí i, a uns 300 metres, entre el port i la platja, trobam l’antiga casa senyorial de Cabrera, actualment coneguda amb el nom de la casa del Rei; compte amb el petit oratori de Santa Peronella. L’edifici, que data de finals del segle XIX, va ser restaurat a la dècada de 1980. Abans de la Guerra Civil Espanyola l’oratori va tenir un ús continut, ja que tenia assignat un capellà.

La casa és visible des del camí, però té un accés restringit i no es pot accedir fins a ella.