Cas Pagès

Abans d’arribar-hi, es poden contemplar les barraques militars construïdes a la dècada dels quaranta del segle XX, que actualment serveixen per albergar els treballadors i investigadors del parc.

Cas Pagès es troba a uns 100 metres de la casa del Rei. Es una casa tradicional, amb un alçat d’una planta, amb portal d’entrada a llinda, fou el centre de l’explotació agrícola i ramadera de l’illa des de principis del segle XX. El molí de tracció animal per moldre el blat cultivat a l’illa, ocupa part de l’estada situada a l’esquerra de la casa. Es conserva complet, amb arbre i roda de ferro i penjarobes de fusta.

Davant Cas Pagès, hi ha un petit moll amb una plataforma de planta rectangular, empedrada, amb dos pilons llisos per subjectar les embarcacions. En la part posterior de la casa, es troba l’era de trillar.

Pou de sa Platgeta

Un poc més endavant es localitza el pou de sa Platgeta. Es troba situat prop de sa Platgeta, a la dreta del camí, vora a la mar.

Presenta un brocal circular amb un sistema de piles i abeuradors, que en total sumen set elements. Les dues piles més antigues se situen damunt la paret, a l’esquerra del pou. Són de pedra viva i estan comunicades entre elles.

Es Celler

A l’esquerra del pou neix el camí que puja fins a Es Celler, actualment el Museu de Cabrera, dins la vall coneguda com ses Quatre Quarterades.

És un testimoniatge de la colònia Vila Cristina, de l’època de Jacint Feliu. Té planta rectangular amb tres pisos d’alçat. Fins a la declaració de Parc Nacional, l’edifici estava en ruïnes i pràcticament sols s’utilitzava com magatzem; va ser restaurat entre els anys 1993-94 i des del 30 d’abril de 1996 allotja el Centre de Visitants de Cabrera, on es mostra una exposició de caràcter històric i etnogràfic, de gran interès i amb un enfocament didàctic molt encertat.

El seu objectiu és mostrar la naturalesa i la petjada humana a l’illa. El petit museu està dividit en tres seccions: Història, Etnologia i Recursos Naturals.

De la primera secció, destacam la col·lecció de ceràmica púnica i romana. La secció de Etnologia té tres apartats: la pesca, els usos culturals i les activitats humanes. Els continguts dels recursos naturals expliquen l’aigua, el sòl, la vegetació, la fauna, el paisatge, els recursos marins i el Parc Nacional de Cabrera.

Monument dels Francesos

Des del Celler, i per un camí propi molt curt, s’accedeix al propi Monument dels Francesos.

Va ser aixecat el 1847 per l’esquadra francesa comandada pel Príncep de Joinville, en memòria de l’estada tràgica a l’illa dels presoners de Bailèn, entre els anys 1809 i 1814. Té sòcol quadrat, que apareix tancat a manera de protecció per una barana de ferro, amb elements ornamentals. Damunt del sòcol s’aixeca l’obelisc. Aquest té una base cúbica, de la qual arrenca pròpiament la columna piramidal, rematada per una creu de ferro. L’Arxiduc descriu el monument com un obelisc de pedra de Santanyí, de 7,23 m d’altura.

Cas Garriguer

A la part alta del Xaragall des Celler i de ses Quatre Quarterades, es troben les ruïnes de Cas Garriguer, un testimoniatge més de l’època de l’explotació agrícola i, especialment, forestal de l’illa, entre finals del segle XIX i principis del XX.

Aquesta construcció no es pot visitar, sent sol possible contemplar-la des del camí o des del Celler.

Can Feliu y sa Font

Des des Celler ens dirigim fins al camí de baixada cap a sa Platgeta. Des d’allà, podem contemplar Can Feliu, que deu el nom a un dels últims senyors de Cabrera. Davant la façana principal, a l’altra part del camí, destaca l’hort i la font. L’hort apareix tancat de paret seca i constituït per marjades de bona factura, amb rampa lateral d’accés. És important assenyalar que tampoc a aquesta construcció s’hi pot accedir, encara que es pot demanar permís en el port quan arribem.

Segons Francisca Sunyer, “prop de l’única font de l’illa, amb un aigua que rajava sense cap pressa, es feien un parell de bancals d’hort…”. Es tracta de la font de més cabdal de tota l’illa. J . Vidal i Vaquer va escriure, el 1893, que la seva aigua és “molt abundant i tan bona que antigament moltes persones la feien portar a Mallorca per a la seva beguda”. Darrerament s’ha transformat considerablement i han desaparegut els escalons que baixaven fins a la mina, on molts presoners francesos havien deixat inscrits els seus noms. Presenta mina de paret seca, amb coberta de lloses de pedra maresa en dos vessants. Té un pou d’aireació prop de la surgència.

Bellamirada o sa Miranda

El camí que passa per davant de Can Feliu puja cap a un serral on hi ha l’encreuament que, cap a l’esquerra, condueix a un punt estratègic, denominat Bellamirada o sa Miranda, on està el principal observatori del parc natural. Sols s’hi pot accedir mitjançant un permís concedit pel Servei d’Interpretació del Parc, situat en el port. Allà ens informaran dels horaris de visita d’aquesta zona.

El camí que des de l’encreuament avança més cap al nord-est és el que arriba a s’Olla. Abans, ens introduirem entre espesses pinedes, per la regió anomenada es Burrí, i passarem prop d’un forn de calç, el major de Cabrera, situat a la dreta del camí. La paret exterior sobresurt a la part de ponent, la més alta, de més de 2 metres i mig d’altura. La boca, orientada a llevant, es troba deteriorada i en part destruïda. La calç que s’extreia d’aquest forn, i dels altres quatre que existeixen a l’illa, era transportada a Mallorca per a la seva venda.

Pels voltants també trobam dues sitges o carboneres. La primera se situa a la dreta del camí de s’Olla i consta de perímetre de pedres encadenades. La segona sitja també se situa a la dreta del camí de s’Olla, per una sendera pròpia, que surt després del forn de calç, i és la major de Cabrera, amb 10’25 metres de diàmetre. Separada, cap al nord-est, hi ha restes de la barraca del carboner.

Des d’aquest cim es pot gaudir d’una immillorable panoràmica del port i de gran part de Cabrera, com l’ illa des Fonoll, la Cova Blava, etc.

Far de n’Ensiola

Per a arribar al Far de n’Ensiola hem de baixar el camí fins a sa Platgeta. Des d’allà es pot accedir al Far de n’Ensiola, per un camí asfaltada que passa pel costat de la cala s’Espalmador i que puja al Coll Roig. Després es descendeix fins al collet de n’Ensiola i es reprèn la pujada final al far, amb estretes corbes en ziga-zaga. El camí en aquest darrer tram té gran interès constructiu, amb marges o murs de sosteniment lateral.

La bellesa paisatgística de la regió arrodoneix el conjunt. El far es va aixecar el 1857 segons un projecte de l’enginyer Emili Pou i va funcionar, per primera vegada, dos anys més tard. Es tracta d’una rèplica del far de Formentor. A la part superior del portal posterior hi ha una inscripció que diu: “Regnant Isabel II. Any MDCCCDLVII”. La torre del far té una escala amb noranta escalons. Vora 1970 va ser automatitzat.

La planta ocupa una superfície de 360 m2 i va ser construït en pedra de Santanyí. Davant de la façana del far està l’aljub, del que destaca el brocal situat en el centre.

Sota el far, a la dreta del camí, es troba el denominat varador de n’Ensiola. Té una entrada empedrada, en part desapareguda. Més a dalt, sota una gruta, el varador, per pujar la barca, mostra encara restes d’escalons de fusta i un interessant corró de fusta, deteriorat, per estirar i recollir la soga de la barca.

Per pujar fins al Far cal demanar permís en el port a l’hora d’arribar a l’illa. També cal tenir en compte que hi ha un llarg camí fins arribar al cim, cal amidar el temps per poder baixar i sortir de l’illa amb la barca.

Na Picamosques

Del far de n’Ensiola, hem de tornar enrere pel mateix camí, cap a Cas Pagès i al port. Prop de la platja de s Espalmador, una enforcadura que parteix cap a la dreta des del camí del far, puja fins al cim més alt de Cabrera , na Picamosques.

El camí passa pel forn de calç de s’Espalmador i deixa a la dreta la cala de sa Coveta Vermella. En aquesta cala, fora de camí, molt a prop del far, es troba el forn de cal de sa Coveta Vermella, en la part baixa del tàlveg. L’accés per mar és més fàcil que per terra. Fa 7 ’45 m de diàmetre exterior; la boca se situa en la part sud, mirant al tàlveg. Una pujada suau, sempre per camí, condueix al cim de na Picamosques, a 172 m d’altitud, amb un vèrtex geodèsic i les restes de l’anomenada Casamata. En aquest cas, també hi ha un accés restringit i, per realitzar la visita, cal dirigir-se a l’oficina del port, on ens informaran dels horaris de visita .

Quan abandonam el magnífic parc, el trist acomiadament que ens va deixar J. P. Pierre Péllissier, un dels supervivents francesos de 1814 , afortunadament queda ja molt llunyana:

“Adéu penyals, adéu muntanyes
Illa d’exili i esclavitud
Adéus barraques i adéus platges
Era bé era hora de deixar-vos ja!

Ja no tenen més víctimes per a vosaltres
Sense cap pena fugim d’aquest país
aquest cel ardent i terres descarnades
On setze mil dels nostres hem enterrat”

Restes arqueològiques

A través de la prospecció arqueològica del Pla de Ses Figueres realitzada a l’illa de Cabrera, s’han determinat tres fases d’ocupació: una d’època antiga , una entre els anys 1809 i 1814 (presoners francesos), i altra en el segle XIX o XX.

La fase de 1809- 1814 és la que correspon a la utilització de l’illa com presó dels captius francesos que hem tractat al llarg d’aquest fascicle. Moltes construccions d’aquesta etapa van acabar arrasant nivells antics. Encara qye contrasta amb el bon estat de conservació de les restes mobles i immobles utilitzats pels francesos, que segona Mateu Rigués es deu a dos motius principals: el poc temps transcorregut entre l’episodi dels presoners i les excavacions arqueològiques; i, el més important, l’incendi provocat de totes les estructures que havien utilitzat, al conèixer-se la decisió de la seva alliberació.

Els presoners van construir una habitació de planta rectangular de nova planta i van reutilitzar tres cubetes d’època antiga. En aquestes estances s’han trobat nombrosos objectes en bones condicions que ens donen informació sobre la funcionalitat dels espais.

A l’habitació de nova planta s’han trobat: un gran gerro d’aigua, una escudella, dues olles, el que semblen dos tassons i tres tapadores de marès fabricades pels mateixos presoners. A la cubeta denominada A (Mateu Rigués) es van trobar: dues banquets sobre els quals es feia foc, una paella metàl·lica, quatre olles i dues greixoneres.

S’ha arribat a la conclusió que la cubeta A era utilitzada com taller metal·lúrgic.

La cubeta C es creu que va ser una espècie de magatzem ja que es van trobar: una gran prestatgeria feta de pedres i fang, una olla, restes d’algun moble de fusta, dues greixoneres més, un possible ganivet, una caixeta de ferro i un botó d’os o fusta, faves carbonitzades, un raspall d’os, una sivella de bronze i nou botons d’uniformes militars, és a dir, l’autèntic tresor dels soldats que ho utilitzaven com moneda de canvi.

La cubeta B s’ha considerat com un espai de passada o vestíbul, ja que sol s’han trobat dues olles, a més de trobar-se quatre portes.