Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. Passeig urbà.
Durada:
2-3 hores aproximadament.
Longitud:
2-3 quilòmetres, aproximadament.
D’interès:
Recorrerem una sèrie de llocs i edificis que ens evocaran la història de la ciutat d’Eivissa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Podrem observar la petjada dels historicismes, el protagonisme de l’estil colonial així com la lleu influència del Modernisme.
Descàrregues:

Introducció

La ciutat d’Eivissa, transcorregut algun temps des de la finalització de les muralles renaixentistes, va presentar dues zones clarament diferenciades: Dalt Vila, la zona intramurs, i el barri de La Marina, situat extramurs. La diferència sociològica va ser un dels trets distintius més característics. Mentre La Marina va acollir mariners, artesans, pescadors i comerciants, i Dalt Vila era habitada pels militars, el clergat, propietaris i rendistes. Aquesta diferent realitat social va donar lloc a diverses tensions i, sobretot, a molta rivalitat.

Els primers plànols del barri de La Marina són del segle XVIII. Des del poder es van anar prenent mesures per aconseguir que el creixement del barri fos controlat o inexistent. L’any 1724 es va prohibir que en aquesta zona hi visqués qui no fos mariner així com que poguessin instal·lar-se mercats. Però el fre definitiu a l’expansió seria la construcció de “s’Estacada”: un mur de poca altura (de 3 o 4 metres, consistent en dues parets paral·leles plenes a l’espai interior amb pedres i terra) des del baluard de Sant Joan fins a la mar i que tenia una sola porta d’accés: “sa Creu”, que coincideix amb l’inici de l’actual carrer de sa Creu. Aquesta estacada servia per protegir i separar aquest flanc del barri de la zona nord-oest de la ciutat, encara pantanosa, així com mesura de control fiscal de tots els productes que arribaven a la ciutat des del camp eivissenc. Fins i tot va arribar a estar previst un enderrocament del barri en l’any 1755, que no va arribar a produir-se. A finals del segle XVIII la població de la Marina era de més del doble que la de Dalt Vila.

Malgrat tots els intents d’acabar amb el barri, el seu creixement va ser imparable, la qual cosa va comportar la decisió de enderrocar la primera estacada i construir-ne una altra guanyant terreny al camp, aproximadament a una hectàrea de l’anterior. Però, paradoxalment, durant deu anys van coexistir ambdues i entre les dues estacades es va aixecar, entre els anys 1865 i 1890 , l’anomenat Poble Nou, amb una trama ortogonal per als seus carrers i amb uns habitatges de tres pisos d’altura.

La Marina

El barri de La Marina de la ciutat d’Eivissa es troba situat al peu de la vessant nord del Puig de Vila i limita amb la mar, Dalt Vila i el passeig de Vara de Rei.

Aquesta barriada va ser edificada sobre antics terrenys pantanosos, fonamentalment a partir del segle XVII, i s’anirà consolidant en els últims quatre segles. L’activitat, primer corsària i després comercial (segles XVII al XIX), aconseguirà desplaçar cap al barri la vida econòmica de la ciutat.

Segona estacada

L’itinerari s’inicia en el Comte del Rosselló, cantó amb el carrer Anníbal (més coneguda com carrer de les Farmàcies). Tot el recorregut del carrer Comte del Rosselló, que en la seva continuació a partir del Passeig de Vara de Rei es denomina Bartomeu Ramon, es correspon amb el traçat de l’esmentada segona estacada. L’any 1820 l’Ajuntament va sol·licitar permís al Govern central per a eixamplar el barri de la Marina i enderrocar la primera estacada, però això no va ser possible fins l’any 1857 que es va pactar amb l’estament militar que el desitjat enderrocament seria possible si s’aixecava un altre mur. Cap el 1860 la segona estacada estava gairebé finalitzada i la primera estava a mig enderrocar. Però a finals del segle XIX ja es planeja el seu enderrocament.

Teatre Pereira

Al principi del carrer es troba el primer edifici construït fora del límit de la segona estacada: el Teatre Pereira. Va ser finalitzat l’any 1899 i va suposar la introducció a Eivissa d’un estil ornamental d’inspiració classicista i colonial. Els introductors d’aquesta estètica van ser mestres d’obra de formació autodidacta que van retornar a la ciutat després d’haver estat a les colònies americanes. Es va concebre com un teatre (va ser el primer que va haver-hi a Eivissa), després va passar a ser un cinema, durant uns anys va ser la seu de la Conselleria d’Educació i Cultura fins que finalment es va convertir en un cafè amb música en viu. Des del 2001 està declarat com Bé d’Interès Cultural.

La construcció d’aquest teatre a la zona de l’eixample simbolitza el triomf i l’inici de la ciutat comercial, ja plenament burgesa, enfront de la ciutat de Dalt Vila.

Bar Can Pou

El barri conserva el seu caràcter comercial i alguns establiments són negocis iniciats en el segle XIX. És el cas del Bar Can Pou, on s’arriba després de recórrer el tram de la primitiva segona estacada, girar cap a la façana marítima i prendre el carrer de Lluís Tur i Palau. El bar es va crear cap a l’any 1870 i era el punt de trobada de mariners i pescadors, però també de pagesos que es desplaçaven a Vila. Tenia servei de barberia.

Menjars Bar San Juan

Des d’aquest punt agafarem el carrer de Guillem de Montgrí, el traçat del qual es correspon amb el de l’esmentada primera estacada. En aquest carrer es troba “Menjars Bar Sant Joan”, local fundat l’any 1870, any que es va inaugurar l’edifici on es troba emplaçat. El nom de l’establiment es deu al fet que el constructor de l’immoble era del poble de Sant Joan de Labritja.

Es Mercat Vell

El carrer de Montgrí ens duu al carrer de les Farmàcies que desemboca a la Plaça de la Constitució, on es troba el que es coneix amb el nom de “es Mercat Vell”, el primer mercat cobert que es va construir fora de les muralles. Va ser promogut per l’Ajuntament en un lloc on ja existien parades de venda de fruita i verdura. L’edifici és d’inspiració neoclàssica i copia la planta d’un temple grec. La seva creació es deu al mestre d’obres Jaume Rigués Torres. L’expedient de construcció va ser aprovat per una Reial Ordre de 21 d’abril de 1870 i va ser adjudicada conjuntament a la Peixateria i la Carnisseria. Va ser inaugurat l’any1872 i des de llavors està en funcionament. Entre 1994 i 1997 l’arquitecte Raimon Torres va dirigir una restauració que va incloure la conversió en zona de vianants de la plaça.

Abans de la construcció del Teatre Pereira estava projectat un teatre municipal en el primer pis del Mercat.