La Peixeteria

Pràcticament al costat, vora el Portal de ses Taules, es troba l’edifici de la Peixateria, construït l’any1875, a l’antiga Plaça des Carbó, i que presenta una peculiar planta octogonal. Actualment, pràcticament no queden botigues obertes. Aquesta obra va ser realitzada conjuntament amb el Merrcat Vell i es va acabar el 1872. Aquest mateix any es va fer el sorteig per adjudicar les desocupades. Des de 1872 fins a principis del segle XXI ha estat en funcionament. Actualment, perduda ja la seva funció inicial, se li cerquen altres funcions.

Monument als corsaris eivissencs

Tornant de nou al carrer de les Farmàcies (que en aquesta altura es denomina carrer d’Antoni Palau), agafant el segon carrer a mà dreta, trobam el carrer del Mar, que desemboca en la plaça d’Antoni Riquer, on es troba el monument als corsaris eivissencs.

La construcció del monument va ser idea d’Isidor Macabich qui, mentre estava realitzant un treball sobre el cors l’any 1905, es va adonar que l’any següent es compliean cent anys de la gesta del corsari eivissenc Antoni Riquer, qui va capturar l’any 1806 el vaixell anglès Felicity capitanejat pel corsari italià Miguel Novelli conegut com “el Papa”. Atès que l’enfrontament naval es va produir a la vista dels eivissencs, situats sobre les muralles, l’acció de la captura del Papa sempre s’havia considerat com el més important de la història del corsarisme pitiús. Macabich va creure que era oportú commemorar aquest aniversari i així ho manifestà en un article publicat en premsa. La proposta va rebre la acceptació popular i aviat es va crear una comissió per ocupar-se de l’assumpte. Va ser així com es va decidir impulsar una la subscripció popular per erigir un obelisc en homenatge a Riquer i a tots els corsaris eivissencs. La primera pedra va ser col·locada el juliol de l906 durant una festa multitudinària, però el projecte va quedar estancat fins l’any 1914 que s’encarrega al taller dels escultors catalans August i Josep Maria Font.

El monument va ser inaugurat el 6 d’agost de 1915 . La placa d’un dels costats del monument té una representació del vaixell Verge del Rosari, anomenat també Sant Antoni i Santa Isabel, que governava el capità Riquer quan va abordar al vaixell enemic. Els altres tres costats tenen diferents inscripcions.

Plaça de sa Font

El carrer de Guillem de Montgrí desemboca a la plaça de sa Font, que rep aquest nom perquè és on se situa la primera font que va tenir Eivissa i que té el seu origen en les millores dutes a terme pels il·lustrats. Aquesta font duia aigua des del Coll de Portmany fins a Sant Rafel. Es troba al peu del baluard de Sant Joan, des d’on va partir la primera estacada.

Durant gran part del segle XX va dur el nom de Plaça Canalejas, en record del president assassinat l’any1912. El 1981 va tornar a recobrar el seu nom tradicional.

Aquí finalitzarà el recorregut per la Marina, que l’any 1889 va visitar l’escriptor francès Gaston Vuillier, qui de la seva estada al barri deixà testimoniatge escrit en el seu llibre “Les illes oblidades” amb les següents paraules: “Sovint, durant el dia i també l’horabaixa, he vist, en ple carrer, matar porcs, tallar-los, fer botifarres i altres embotits. El carrer és propietat de tot el món, cadascun s’instal·la i exerceix la seva indústria sense preocupar-se pels que passen”.

El passeig de Vara de Rei

Per a arribar al passeig des de la Plaça de sa Font ens dirigirem, a través del carrer Anníbal, cap al carrer Comte de Rosselló, que ens durà, després de recórrer escassos metres, al passeig de Vara de Rei, on estan tots els punts que queden del recorregut.

A principis del segle XIX, aquest passeig era “s’Hort de sa Tarongeta”. L’any1849 es van plantar 36 arbres procedents de Barcelona is i va convertir en la zona de passeig dels habitants de la ciutat d’Eivissa. L’any1867 L’Arxiduc Lluís Salvador ho descriu com un passeig limitat per arbres que donen ombra i amb bancs de pedra que es coneix com el passeig de “s’Alamera” (per a molts eivissencs aquest és encara el seu nom). Però el seu actual aspecte, així com el seu nom, arrenca de principis del segle XX.

Joaquim Encalla de Rei i Rubio ser un general mort a la guerra de Cuba, a la batalla del Caney, que va tenir lloc el dia 1 de juliol de 1898, lluitant contra els nord-americans que havien acudit a donar suport al moviment de la independència cubana. La seva mort va tenir un gran eco mediàtic, però la sorpresa per als ciutadans d’Eivissa va arribar quan el Diari d’Eivissa, del dia 6 de juliol d’aquell mateix any, va informar que el general Vara de Rei havia nascut a l’ illa. Una vegada realitzades les consegüents comprovacions va quedar esclarit que el general havia nascut, efectivament, a Eivissa el 14 d’agost de 1841 i que era el fill d’un capità de l’exèrcit destinat a l’illa. Els eivissencs van acordar dedicar-li primer un carrer i col·locar una placa de marbre en el pati des Castell, encara que després de la gran acollida de la subscripció popular per col·locar la placa, van decidir nomenar-lo Fill Il·lustre de la ciutat i dedicar-li un monument.

Monument al general Vara de Rei

El recorregut pel passeig s’inicia en el monument al general Vara de Rei. L’any 1902 es va col·locar la primera pedra d’aquest monument en el ras de Sa Tarongeta, enmig d’una gran multitud. El 25 d’abril de 1904 es va inaugurar amb la presència del Rei Alfons XIII. L’obra escultòrica va ser realitzada per l’artista català Eduard B. Alentorn i el pedestal per l’arquitecte, també català, August Font, autors ambdós d’importants projectes escultòrics i arquitectònics entre els quals destaquen les obres en el cimborri de la catedral de Barcelona de principis del segle XX on també van col·laborar. També van ser instal·lats en el passeig bancs que encara avui poden contemplar-se i que presenten un treball en forja amb reminiscències modernistes.

Va ser així com un conjuntural naixement a Eivissa va vincular per a sempre, através del nom d’un passeig, a aquest general mort a la guerra de Cuba amb la ciutat.

Cas Turs i l’edifici de la Mutual

El pla d’urbanització d’ambdós costats del passeig data de 1912-1913. De l’any 1916 és l’edifici situat en els número 5-7 del passeig que es coneix com Cas Turs. El projecte i la construcció es deuen A Antoni Costa Marí. A la seva façana poden observar-se influències de l’estil colonial. Una de les seves aportacions noves va ser la presència de banys individuals per a cada casa.

De 1914 és l’edifici de la Mutual, que ocupa els número 8-16 del passeig. L’ajudant d’Obres Públiques Salvador Quetglas Ramon va impulsar la creació d’una associació eivissenca per a acollir-se a unes ajudes del Govern Canalejas per la construcció de nous habitatges. L’associació es va denominar “Mutual constructora” i d’aquí prové el nom de l’edifici. El propi Quetglas va ser autor del projecte que va constar de cinc escales d’habitatges adossats. Les obres van començar el gener de 1914, a càrrec del constructor Vicent Bonet “Carabassó”, i van finalitzar l’any 1929 . Algunes institucions, com la Comandància Militar o la Creu Roja, van tenir aquí la seva seu.

Hotel Montesol

En aquest passeig es van inaugurar dos hotels l’any 1933, precisament l’any que a Eivissa es va crear el Foment del Turisme i que és la data que, a méss d’aquests dos hotels, s’inauguren l’Hotel Portmany a Sant Antoni i l’Hotel Buenavista a Santa Eulàlia, que poden considerar-se, juntament amb els dos hotels del passeig, com els primers allotjaments que pretenen donar resposta a les expectatives d’un turisme de qualitat substitueixi les antigues fondes i les cases de particulars. Els primers creuers procedents de Barcelona o de Palma ja començaven a aportar una quantitat important de turistes a l’illa i en el Diari d’Eivissa es feien peticions perquè es desenvolupàs una indústria turística a l’illa.

En el número 2 del Passeig encara avui es troba un d’aquests dos hotels inaugurats el 1933: l’Hotel Montesol, obra de Joan Gómez Ripoll “Campos” nascut a Eivissa en el 1888. Com molts eivissencs de la seva generació, va marxar a Cuba d’on va tornar el 1929. Aquesta estada a Cuba li va permetre conèixer una estètica clarament colonial que queda reflectida en la façana d’aquest hotel que, en el moment de la seva inauguració, el 3 de juny de 1933, es va denominar “Gran Hotel”.

L’hotel es va caracteritzar, des d’un primer moment, per la grandiositat i el luxe. Inicialment tenia un gran vestíbul, menjador, biblioteca i sala de fumadors.

Aquest hotel es convertí en el símbol de l’inici de l’activitat turística de ‘lla i va ser el primer a adquirir caràcter internacional.

El Gran Hotel va albergar els anys 30 del segle XX la primera oficina d’informació turística d’Eivissa, la International Tourist Office, destinada principalment a gestionar l’arribada de creuers al port.

La Guerra Civil es troba tristament relacionada amb aquest hotel. El seu constructor, militant del PSOE, va ser executat a Palma per sentència d’un tribunal militar, una vegada finalitzada la guerra.

En aquest hotel, després de l’ocupació franquista d’Eivissa, i una vegada institucionalitzada la repressió, es va instal·lar el Jutjat Militar d’Instrucció des d’on es van coordinar les accions repressores encaminades a la cerca i detenció dels defensors de la causa republicana.

El Foment de Turisme d’Eivissa impulsà la reobertura, creant una societat que aportàs els fons que l’hotel necessitava per tornar a funcionar. Finalment, el 14 de juny de 1946 , es reinaugurà el Gran Hotel, ara amb el nom d’Hotel Eivissa. A partir de 1958 va passar a denominar-se ‘Hotel Montesol.

Hotel Illa Blanca

Per a acabar la ruta, en el número 20 del mateix passeig es trobava l’Hotel “Illa Blanca”, en clara al·lusió al nom utilitzat per Santiago Rusiñol para l’illa d’Eivissa. En la façana, encara avui, una petita placa recorda la funció primigènia d’aquest edifici. Actualment, l’immoble està ocupat per una entitat de gran transcendència en la vida social i cultural d’Eivissa: la “Societat Cultural, Artística i Recreativa Ebusus”. Aquesta societat va ser creada l’any1927 i va suposar la presència a l’illa del model de club britànic que va oferir als seus socis (fins 1954 l’entitat no va admetre les dones com sòcies) un local on passar els moments d’oci. Fins pràcticament els anys setanta, va ser el focus de bona part de les activitats culturals d’Eivissa a través de l’organització de conferències, exposicions de pintura, lectures poètiques, concerts… L’entrada està reservada als socis i sòcies, però paga la pena endinsar-se en els seus salons perquè s’experimenta la sensació d’haver retrocedit unes quantes dècades en el temps històric de l’illa.

El passeig de Vara de Rei finalitza a l’inici de l’avinguda d’Ignasi Wallis, on un gran rellotge electrònic, que és també un baròmetre, s’ha convertit en el punt de trobada de molts eivissencs i eivissenques, especialment adolescents.