Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. Passeig urbà.
Durada:
1 hora i mitja.
Longitud:
1 Km aproximadament a peu.
D’interès:
Podrem conèixer el panorama arquitectònic balear del segle XIX, centrant-nos en la ciutat de Palma, i, admirar la seva riquesa i heterogeneïtat.
Descàrregues:

Introducció

A partir de la dissolució del Barroc a Mallorca en la primera dècada del segle XIX comencen a introduir-se els academicismes. Es donarà un pensament il·lustrat amb el seu reflex corresponent en les arts a través del neoclassicisme, però aquest no serà pur sinó que presentarà heterodòxies pròpies del panorama illenc i fins i tot d’estils anteriors com el tardobarroc o el renaixement. Seran crucials les aportacions del Cardenal Despuig, que reflectirà el canvi de mentalitat a l’illa, i la presència de l’arquitecte neoclàssic espanyol Isidoro González Velázquez, entre altres, que condicionaran les directrius artístiques durant aquest període amb arquitectes com Joan Sureda i Ripoll i Llorenç Abrines.

A partir dels anys 40, l’arquitectura insular sofrirà una canvi d’orientació que es manifestarà en dues tendències que duraran fins a finals del XIX: la línia classicista com continuació del neoclassicisme d’Isidoro González amb artífexs com Miquel Rigo Clar; i la línia historicista vinculada als corrents romàntics europees que es traduirà en diverses tendències com la neogòtica, de gran rellevància a Mallorca i dotada d’una gran llibertat compositora, amb exponents com Antoni Sureda i Vilallonga o Bartomeu Ferrà amb una clara inclinació cap al gòtic mediterrani.

A finals del segle XIX s’introduirà el modernisme, com un estil uniforme amb l’objectiu de posar fi a tot l’eclecticisme anterior, que durarà fins a la segona dècada del segle XX.

Aquest itinerari mostrarà alguns dels edificis més representatius de la ciutat de Palma de totes les tendències arquitectòniques citades.

Seminari Vell

Iniciarem la nostra ruta en el Seminari situat en el carrer del Seminari, núm. 4, entre el col·legi Monti-sion de Palma i la plaça de Sant Jeroni.

El Seminari Conciliar de Sant Pere va ser creat el 1699 pel bisbe Pere d’Aragó. La institució es va localitzar en aquest lloc quan s’acabaren les obres de l’actual edifici l’any 1772 . El 1954 es va fer el trasllat al denominat Seminari Nou, situat a Son Gibert. Novament, des de finals dels anys setanta, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca torna a estar situat en aquest edifici. També allotja les instal·lacions de la Casa de l’Església. El 1993 es reinaugurà el Museu Bíblic Diocesà, provinent del Seminari Nou, i que actualment ocupa la tercera planta. L’edifici també compta amb la Biblioteca Diocesana.

L’edifici és bàsicament d’estil tardobarroc barrejat amb alguns elements neoclàssics, típic de l’arquitectura de transició del segle XVIII al XIX. Presenta una planta rectangular amb tres patis interiors i un alçat dividit en quatre pisos. La façana és molt senzilla, amb línies d’imposta que separen les diferents plantes i amb finestres motlldurades rectangulars. Tota la decoració es concentra en el portal amb un entaulament amb el bust de Sant Pere rematat per un frontó trencat amb l’escut del Seminari.

L’església se situa en plena època d’hegemonia del neogòtic a Mallorca durant la segona meitat del segle XIX. La façana principal comunica amb un dels patis del Seminari i té un pòrtic de tres arcs ogivals i coberta amb volta de creueria. A la part inferior hi ha una galeria amb finestres rectangulars i a la superior una rossassa calada i tres finestres ogivals. Corona el conjunt un campanar central i pinacles laterals. Presideix el portal major una imatge de Sant Pere, obra de Lluís Font i Martorell. L’interior, de nau única amb capelles laterals, presenta un alçat interior dividit en tres cossos: arcades apuntades que donen pas a les capelles (entre les quals figuren les imatges dels apòstols), un trifori amb arcs apuntats i una coberta de volta de creueria. El retaule major dedicat a Sant Pere també és d’estil neogòtic, obra de Guillem Galmés. Actualment, el temple es troba fora de culte.

Can España-Serra (Hostal Isabel II)

Situat en el Carrer de la Portella, nuúm. 8 . Per a arribar-hi continuarem pel carrer del Seminari, donarem al carrer de Monti-sion i, al final d’aquest, girarem a l’esquerra pel carrer Pont i Vic. Seguirem recte i arribarem al carrer Portella, on es troba el casal.

Aquest edifici neogòtic va ser construït entre els anys 1892 i 1900 i es troba situat en un antic casal, propietat de Pere de Sala el 1576 . Durant els segles XVIII i XIX va ser habitat pels Serra. Un membre notable d’aquesta família va ser Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), un dels més destacats exponents de la Il·lustració mallorquina. El 1892 l’antic edifici va passar per herència a la família Espanya i, immediatament, va ser reedificat i convertit en l’Hostal Isabel II. Recentment ha estat rehabilitat com edifici d’habitatges plurifamiliar.

Podem observar l’original ornamentació que cobreix la seva façana. Cadascuna de les finestres es troba emmarcada per una motllura que acaba en sengles relleus que representen caps de figures mitològiques, al·legories religioses i altres iconografies simbòliques. D’un total de vint-i-vuit màscares, destacam l’al·legoria de la Fe, de Mercuri i de Medusa, a més de representacions de diferents bisbes i reis. En el cantó que mira al carrer Portella sobresurt un singular rellotge de sol, portat per un àngel amb un filacteri amb el següent missatge: Ultima multis (“L’última [hora] per a molts”). L’interior té un interessant pati neogòtic, amb una escala excepcional.

Consell de Mallorca

Ens dirigirem des del carrer Portella al carrer Morey. Girarem en el primer carrer a l’esquerra, denominada carrer de l’Almudaina. Seguirem fins al final i ens trobarem en el carrer Palau Reial. Girarem a la dreta i visualitzarem el primer edifici, que és el Consell de Mallorca.

Aquest és un dels millors exemples del neogòtic illenc. L’edifici va ser començat per Joaquim Pavía el 1882 i continuat per Joan Guasp a partir de 1885. La façana està rematada amb quatre torres octogonals i quatre pilastres intermèdies coronades per escultures amb els escuts de cadascuna de les quatre illes majors. Els motius heràldics del primer pis corresponen a poblacions importants de Mallorca: Pollença, Inca, Alcúdia, Felanitx, Llucmajor, Manacor i Sóller. Destaquen elements decoratius com pinacles, motllures, arcs cecs, merlets, etc. realitzats per l’escultor Llorenç Ferrer.

L’escala imperial puja a la planta noble i mostra, en el primer replà, les finestres amb les al·legories dels Illes Balears: Menorca a l’esquerra, Mallorca en el centre i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) a la dreta. La sala de sessions es caracteritza per una gran riquesa ornamental, on destaquen el cassetonat de fusta de roure, obra d’Isidre Ripoll, i els vitralls, de temàtica relacionada amb la conquesta de Mallorca, de Faust Morell.

Can Corbella

Ens dirigirem a la nostra esquerra fins a la Plaça de Cort. Quan entrem en la plaça, a l’esquerra al final, trobarem Can Corbella fent cantó amb el carrer Sant Domingo (núm 1).

Aquest edifici es basa en un projecte de Nicolau Lliteras fet a instàncies de la família Corbella. Aquest s’insereix en altre corrent historicista anomenat neomudèjar, a imitació de l’art musulmà realitzat en territori cristià. Va Ser dissenyat com un edifici plurifamiliar d’habitatges i presenta cinc plantes. En la planta baixa hi destaquen els arcs de ferradura amb vidrieres de colors i elements decoratius de temàtica al·lusiva a les arts plàstiques que s’acosten a la iconografia art nouveau. Les tres plantes superiors presenten altes finestres amb decoració lobulada, separades per columnes ornamentals de fusta. La planta superior apareix més endinsada en relació amb la resta de façana i està coronada per una torre octogonal.

Banc d’Espanya

Des de Can Corbella, en la part oposada a l’inici del carrer Sant Domingo, trobarem una bifurcació en dos carrers: deixam a la dreta el carrer Jaume II i anam per la de l’esquerra, que és el carrer de Sant Bartomeu, que és on es troba el Banc d’Espanya.

Aquest edifici s’emmarca dins d’altra tendència historicista que és la neogrega, estil vinculat, a Mallorca, a la figura del Miquel Rigo. Desgraciadament, aquesta va ser la seva única obra realitzada ja que va morir prematurament el 1876, i les obres van ser continuades per Eusebi Estada, en col·laboració amb l’arquitecte neogòtic Bartomeu Ferrà. El 1874 el Banc Balear va ser absorbit pel banc d’Espanya. L’edifici es va aixecar sobre el solar de l’antic convent de la nostra Senyora de la Misericòrdia.

Presenta un alçat de tres plantes més un soterrani. La façana principal mostra tres cossos. El portal principal està flanquejat per brancals en forma de pilastres jòniques. El primer pis mostra un total de cinc obertures, dues en els laterals respectivament amb el seu corresponent balcó, mentre les tres centrals s’obrin en un balcó corregut. La golfa presenta cinc finestres geminades.

Teatre Principal

Seguim pel carrer de Sant Bartomeu i gairebé arribant al final, giram a l’esquerra baixant per l’estret carrer escalonat denominat la Costa d’en Berga. El carreró acaba en el carrer de la Riera. Giram a la dreta, i ens trobarem la gran façana rematada pel frontó triangular del Teatre Principal, en el número 7.

Aquesta obra s’engloba en la tendència classicista del segle XIX, també anomenat “Revival clàssic”. Ocupa el solar de l’antic edifici de la Casa de les Comèdies, inaugurat el 1662 i derruït el 1854. El nou teatre es va construir entre 1854 i 1857, sota la direcció d’Antoni Sureda. Set mesos després de la inauguració, un incendi va destruir l’edifici. La restauració va començar immediatament, amb els mateixos autors i criteris que en la primera construcció, reinaugurant-se el 1860. Posteriorment, el 1895 es va realitzar altra reforma, consistent en l’afegiment d’un altre pis al cos central de la façana.

La façana actua realment com una pantalla sense correspondència amb la planta, i es distribueix en tres cossos, el central de major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l’estil dels temples de l’Antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricardo Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt, el primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Les columnes dòriques apareixen a la dreta, en la zona de l’accés principal. Aquesta superposició d’ordres recorda exemples como el Coliseu de Roma o l’interior del Partenó a Atenes.
Destaca de l’interior la decoració pictòrica de la coberta, obra de Fèlix Cagé, en el qual es representa a déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa.