Fundació Barceló (Can Rul·lan)

Tornam enrere pel carrer de la Riera i seguims recte fins al final passant per la plaça del Mercat i el carrer Unió. AL final d’aquest ens endinsam en el carrer de Sant Jaume, on es troba la Fundació Barceló, a la dreta, en el número 4.

Aquesta se situa en l’antiga casa dels Zanglada, que es trobava unida a l’actual Casal Balaguer. A mitjan segle XIX la casa va passar als comtes de Sant Simó, els quals van enderrocar l’antic edifici i patrocinaren l’actual També va ser residència de la família Rul·lan i va ser coneguda amb el nom de Can Rul·lan. Des de 1990 es localitza la Fundació Barceló.

És un edifici neogòtic aixecat el 1883 segons disseny de Bartomeu Ferrà. L’entra, amb decoració floral en relleu (reformada), ens introdueix en un vestíbul cobert per cassetonat. A l’esquerra es troba el portal de l’antic estudi, ricament decorat amb l’escut dels Sant Simó, lleons alats i motius vegetals, com raïms i fulles de parra. Dos arcs escarsers comuniquen amb el pati descobert. L’escala se situa a la dreta i mostra una barana de pedra amb medallons decorats amb traceries gòtiques, amb pinacles ornamentals i a la base, entre els dos trams d’escala, una escultura representant a un mico jugant amb una tortuga. A la part superior de l’escala, en el terrat del primer pis, apareix una escultura d’un lleó. Tot el conjunt del pati i el vestíbul hagué d’influenciar-se en models com Can Oleo o Can Burgues. La planta baixa, dedicada a sala d’exposicions, està coberta per voltes d’aresta.

Can Sant Simó

En el carrer de Sant Jaume número 7, en la part oposada de la Fundació Barceló, ens trobam amb l’edifici anomenat Can Sant Simó.

Can Sant Simó era propietat en el segle XVIII de la família Orlandis. El 1803 Josepa Orlandis i de Comelles es va casar amb Louis de Saint-Simon, comte francès instal·lat a Mallorca el 1795, després d’abandonar la França revolucionària.

És un edifici que segueix la tendència historicista renaixentista, obra de Miquel Ferrà, realitzat entre 1854 i 1856, per iniciativa de Lluís de Sant Simó i Orlandis, fill del primer comte de Sant Simó a Mallorca. Presenta un alçat de quatre plantes: una planta baixa d’aparell rústic amb arcs cecs; la planta noble i el segon pis es mostren solcats per quatre pilastres sobre plints, amb fusts estriats i capitells corintis. Presenten també pannells amb relleus decoratius i, una alternança rítmica de finestres i balcons. Destaca l’escut dels Sant Simó sobre el balcó central.

A l’interior, un vestíbul amb coberta de volta d’aresta comunica amb el pati descobert central, de planta rectangular. L’accés principal als pisos superiors presenta quatre columnes jòniques que deixen pas a una escala de tipologia imperial de marbre blanc. A la dreta, hi ha una finestra coronella reconstruïda i recol·locada. El jardí presenta una interessant exedra classicista.

Can Torrella

Un poc més lluny en el mateix carrer de Sant Jaume, en el número 17, ens trobam Can Torrella.

L’antic casal pertanyia ja en el segle XVI a la família Gual, senyors de Canet. A finals del segle XVIII (1799), va passar a les mans dels Torrella, que van adquirir unes cases i un hort, espai que posteriorment es va transformar en jardí. La família propietària es va conèixer amb el nom de Gual de Torrella.

L’estil del casal s’inscriu dins un classicisme tardà d’arrels molt academicistes, allunyades de la tradició mallorquina. Conserva la façana original del segle XIX, ja que la resta del casal va ser reconstruït completament el 2002 i es va perdre un interessant i luxós interior, a més d’un espectacular jardí.

La façana és obra de Juan Bautista Peyronnet cap a 1860, el qual va arribar a Mallorca per a treballar en la reconstrucció de la façana principal de la Catedral de Mallorca. En la mateixa època, va realitzar aquesta obra, consistent bàsicament a adossar una nova façana a l’antiga construcció. La planta baixa presenta un parament encoixinat i les obertures de la façana es distribueixen simètricament. Les finestres del primer i segon pis es troben flanquejades per pilastres corínties i estan coronades, alternadament, per frontons corbats, triangulars o en cornisa, marcant un ritme dinàmic de clara tradició miquelangelesca. Els frontons originals de la planta noble contenien elegants relleus a l’interior, però van ser eliminats en una reforma posterior, per incloure una nova planta, entre la planta noble i el segon pis.

Sepulcre de Santa Catalina Thomàs (església de Santa Magdalena)

Seguint pel mateix carrer de Sant Jaume i arribarem a la plaça de Santa Magdalena, on veurem, a la dreta, l’entrada principal de l’església. Entrarem, respectant els horaris de missa, i al fons a l’esquerra veurem la capella amb el sepulcre de la santa.

El convent de Santa Magdalena va ser inicialment un hospital, fundat per Guillem de Torrella per mandat del comte Hug d’Empúries, magnat de la Conquesta que va morir a causa de la pesta el 1230 i va ser enterrat en aquest solar. A principis de segle XIV s’hi van instal·lar les monges de la Penitència de Santa Maria Magdalena i van manar construir el conjunt arquitectònic d’estil gòtic. Després d’alguns canvis d’ordre intern, el 1533 aquestes religioses adoptaren la regla de Sant Agustí i es van adscriure a l’ordre de les Canoneses Regulars Lateranenses.

L’església del convent, d’origen medieval, es va reconstruir completament el 1740. La façana principal és un parament desornamentat que consta d’un portal amb llinda, coronat per un nínxol de mig punt, que conté una escultura de Santa Magdalena, amb un crani a la mà, símbol de la penitència. L’interior del temple presenta la típica planta mallorquina de nau única amb capelles laterals entre contraforts, l’origen de les quals se situa a l’època gòtica. Destaca al fons, a la capçalera, el retaule major de reminiscències barroques (columnes salomòniques) i acadèmiques, presidit per una bella escultura de la titular de l’església, obra atribuïda a Lluís Font i Martorell. Destaca en la zona superior del retaule, un llenç en el qual es representa l’illa de Mallorca, santa Catalina Thomàs i el cardenal Despuig, il·lustrat benefactor del convent.

L’element més destacat de l’interior és el panteó de santa Catalina Thomàs (Valldemossa, 1531-Palma, 1574), finalitzat el 1815, d’estil neoclàssic, el sepulcre del que va ser patrocinat pel cardenal Despuig. La popular Santa, canonitzada el 1929, va entrar com religiosa d’aquest convent el 1552 . El cos incorrupte de la santa està dipositat en una urna de plata i vidre, situada en un absis al fons del recinte de planta quadrangular, emmarcat per vuit grans columnes corínties. La coberta presenta un cassetonat de cassetons i, a l’absis, una volta de cambra d’esfera. El 1993, van col·locar-hi també les restes del Cardenal.

La Misericòrdia

Sortim de l’església, recorrem recte la plaça fins al fons, giram a la dreta i, immediatament, a l’esquerra veurem el complex de La Misericòrdia (intercessió Plaza de l’Hospital, 3 – La Rambla, 1), on finalitzarem el nostre recorregut.

Aquest complex s’emmarca dins de la tendència classicista vuitcentista. En el solar de l’antic cementiri del Camp Roig, situat al costat de l’Hospital General, en el segle XIX es va construir la nova Casa de la Misericòrdia, institució benèfica dedicada a acollir indigents. La part alta presenta dos blocs constructius, corresponents a la distribució originària entre “Departament d’homes” i “Departament de dones”. Des de 1977 l’edifici depèn del Consell de Mallorca i es dedica a serveis culturals i administratius. Conté la Biblioteca de Cultura Artesana, l’arxiu de l’antiga Diputació, i la Biblioteca Lluís Alemany, especialitzada en temàtica balear.

L’entrada al “Departament d’homes” es realitza per la plaça de l’Hospital. Aquesta dóna a un gran pati porticat trapezoïdal de grans dimensions. Respon a un projecte realitzat per Joan Sureda, encara que també hi van intervenir Miquel Rigo i Joaquim Pavía, i presenta una estructura de quatre ales i pati central. En alguns trams de l’alçat veim columnes dòriques en la planta baixa i jòniques en el primer pis, però en la majoria del perímetre dominen els arcs de mig punt.

El “Departament de dones”, amb accés pel carrer de la Misericòrdia, està atribuït al mestre d’obres Pere Joan Bauçà. Presenta un portal de llinda i està flanquejat per dues columnes toscanes sobre plints. Damunt, sobre un entaulament amb tríglifs, s’obri una balconada, coronat per una cornisa i l’escut de la Ciutat. A la dreta d’aquest portal principal, hi ha un portal de llinda amb un petit frontó semicircular que comunica amb l’atri de la capella, obra de Joan Sureda realitzada en 1831. Actualment es troba fora de culte i es dedica a espai d’exposicions. Presenta planta rectangular amb alçat de murs llisos amb columnes de tradició jònica adossades als murs, més les del presbiteri, que dissenyen una columnata absidal. La coberta és de volta de canó amb llunetes, que acullen finestres amb frontons triangulars. El presbiteri es cobreix amb una volta de mig oval decorat amb cassetons.

La façana posterior, que mira a la Rambla, presenta un alçat més alt motivat pel desnivell del terreny. Té un bloc afegit a manera de sòcol de dues plantes, amb una terrassa i una escala imperial exterior. El jardí, com s’accedeix des de la Rambla per un portal d’estil regionalista, de principis de segle XX, acull diverses mostres d’escultura contemporània.