Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil, a peu.
Durada:
1 hora i mitja aproximadament, ja que la visita s’efectua pel centre de Palma.
Longitud:
3,5 quilòmetres aproximadament.
D’interès:
És una ruta que es pot realitzar qualsevol dia, en qualsevol moment, ja que és un trajecte curt i ràpid pels carrers del centre de Palma.
Descàrregues:

La Guerra Civil espanyola

Per comprendre els esdeveniments que van dur a l’esclat de la Guerra Civil, s’ha de conèixer el convuls panorama polític espanyol, que s’havia estat gestant ja des del segle XIX (guerres carlistes, I República, etc.) i que va arribar al seu zenit a la següent centúria. El rei Alfons XIII va abandonar Espanya davant la falta de suport popular en les eleccions municipals de 1931. Es proclamà la República i es convocaren eleccions en les que van triomfar les esquerres republicanes i obreres (el PSOE resulta el partit amb més diputats a les Corts): es va iniciar així el Bienni Progressista. No obstant això, el fracàs en l’aplicació d’unes noves lleis d’alt contingut social provocaren una sèrie d’aixecaments anarquistes el 1933, que provocaren la caiguda del Govern i la celebració d’eleccions anticipades el 1933
La CEDA, partit de dretes , guanyà aquestes eleccions, però el President de la República no els permetí formar govern, l’ acabaren formant els radicals d’Alejandro Lerroux (president de la II República), amb l’imprescindible suport de la CEDA, començant així el govern de centre dreta.

La CEDA exigí la seva participació en el govern. Es nomenaren tres ministres de la CEDA, però aquest nomenament (constitucional) no va ser acceptat ni per l’esquerra ni pels nacionalistes. ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) proclamà des de Barcelona l’Estat Català i UGT declarà una vaga general revolucionària, el que provocà la Revolució de 1934 i la proclamació des d’Oviedo de la República Socialista Espanyola. La situació va quedar ràpidament dominada pel govern, que reprimí durament la revolta i s’inicià una forta repressió.

La mala administració feu caure al Govern i es convocaren noves eleccions, que acabaren guanyant el Front Popular. Poc temps després, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, va ser destituït el President de la República, Alcalá-Zamora.

Durant la Segona República, la polarització de la política espanyola que es va iniciar a finals del segle XIX va arribar al seu súmmum i van conviure els extrems en tots els camps.
Tot aquest rerefons polític feu que, durant la Segona República, el clima social fos molt tibant, la inseguretat ciutadana molt alta i els atemptats de caràcter polític o anticlerical una xacra per al país.

Entre febrer i juliol de 1936 es van produir grans disturbis en el carrer. El 14 de abril de 1936 va acabar amb la mort de l’alferes dels Reis en la desfilada de commemoració del Cinquè aniversari de la República, presidit per Manuel Azaña. L’enterrament va constituir una excusa perquè la dreta es tiràs al carrer per a protestar efusivament; la comitiva va acabar per provocar batusses, tirotejos. Després d’una sèrie d’atemptats en els quals van finir membres d’ambdues parts, la matinada del 13 de juliol de 1933, un grup de guàrdies, al no trobar a la seva casa a Gil-Robles (Front Popular), mataren a José Calvo Sotelo, qui era membre de les Corts i líder de l’oposició del Frente Popular.

Aquest crim va convèncer als militars a donar un cop d’estat, entre ells, Franco. Aquest cop d’estat estava preparat per juliol temps enrere, contant amb el suport de la Falange i, dels moviments conservadors i catòlics. L’aixecament acabava de començar.

El conflicte va assolar el país entre el 17 de juliol de 1936 i l’1 d’abril de 1939, concloent amb la victòria dels rebels i la instauració d’un règim dictatorial de naturalesa feixista, acabdillat pel general Francisco Franco.

Quan es va produir el cop d’estat contra la República, Mallorca va quedar en el ban que va recolzar les forces revoltades. Aquest cop a l’illa fou liderat pel general Goded. El 19 de juliol de 1936 aquest va publicar un ban que declarava l’estat de guerra les Illes, que destituïa totes les autoritats republicanes i que amenaçava als possibles rebels amb la pena de mort. Els soldats i falangistes van anar ocupant les principals institucions: Govern Civil, Ajuntament, Diputació, Casa del Poble, centres de telecomunicacions, estacions de ferrocarril, etc. També en els pobles va succeir el mateix, els revoltats van ocupar els principals càrrecs dirigents i institucions pertinents. En pocs dies el “Moviment” va quedar consolidat amb èxit, sense que, al principi, hagués tants enfrontaments com en altres llocs de la Península. No obstant això, la població no era conscient del que succeiria després. Davant alguns focus d’oposició contra els insurgents i, especialment, després del desembarcament de Bayo, es va emprendre una acció repressiva molt dura que va marcar els esdeveniments fins 1939.

Palau de l’Almudaina

Començarem l’itinerari en el Palau de l’Almudaina, antiga seu de la Comandància Militar de Balears , situat enfront de la Catedral de Mallorca.

La matinada del 19 de juliol, el General Goded va donar per escrit als caps militars l’ordre de sortir al carrer, “segons està ordenat”, a les 7 ’30 h. El general va partir amb avió cap a Barcelona, a les 10′ 30 h, per fer-se càrrec de la rebel·lió a la capital catalana, però va ser derrotat i executat poc després.

L’oficial d’artilleria Tejada explica que va rebre l’ordre d’actuar a les 7 i que va reunir a la tropa i l’arengà amb èxit. Una escena semblant hagué de tenir lloc en les altres casernes. A les 7’30 del dematí, un piquet d’Infanteria , comandat pel capità Ramon Fortuny, va llegir davant de Capitania -llavors denominada Comandància Militar- el ban del General Goded, pel qual declarava l’estat de guerra en les Illes Balears.

En el manifest s’incloïen les següents disposicions:

Article 1r.- Es declara l’estat de Guerra a tot l’Arxipèlag Balear.

Article 2n.- En defensa de la pàtria assumesc el Comandament absolut en tot l’Arxipèlag quedant destituïdes totes les autoritats civils.

Article 3r.- Resolt a mantenir inflexiblement la meva autoritat i l’ordre, serà passat per les armes tot aquell que intenti en qualsevol forma, d’obra o de paraula, posar la més mínima resistència al moviment salvador d’Espanya

Amb igual exemplaritat es castigarà el més lleuger intent de produir vagues o sabotatges de qualsevol classe i la tinença d’armes, que han de ser intrigades immediatament en les casernes.

Article 4t.- Tots els soldats que gaudeixin permís han d’incorporar-se immediatament. Així mateix s’incorporaran immediatament als seus llocs tots els soldats (…) que pertanyin als reemplaçaments de 1931 a 1935, ambdós inclusivament…

Palma de Mallorca, 19 de juliol de 1936

El Comandant Militar de Balears: Manuel Goded

Plaça de Cort

Pel carrer del Palau Real, ens dirigim cap a la plaça de Cort , on se situa l’Ajuntament de Palma.

A l’edifici de la Casa Consistorial o Ajuntament, un petit detall en forma de forat o impacte de bala testimonia l’inici de la Guerra Civil. L’orifici es troba a la porta del portal esquerre de la façana principal de l’Ajuntament; és el senyal que ha perdurat de la bala que va travessar la fusta de la porta i va continuar dins el vestíbul. Aquest detall és un record del tiroteig que es va produir el 19 de juliol de 1936 en el carrer de Colom i a la plaça de Cort , en el qual van resultar morts el falangista Joan Barbarà i el capità d’artilleria Josep Puig. Com afirma Massot i Muntaner, el dia 19 de juliol, “els únics incidents que tenim registrats a Palma són un tiroteig a la plaça de Cort, a causa d’una confusió dels revoltats mateixos, que va produir morts i ferits entre militars i falangistes, i algunes ferides per arma de foc o per culatada ateses a la Casa de Socors”. Els revoltats van aprofitar aquest episodi per a inculpar les forces del Front Popular.

Plaça Joan Carles I

De la plaça de Cort, descendim les escales del Pas d’en Quint, passam pel carrer de Sant Nicolau i, per la carrer Brondo, arribam a la plaça de Joan Carles I (plaça de les Tortugues). En el cantó de la plaça amb el carrer de la Unió, prop del Bar Bosch i davant del Casal Balaguer, estava l’edifici anomenat Can Brondo, avui desaparegut. El 1936 era la seu del Govern Civil.

El 18 de juliol dematí ja va arribar a les Illes la notícia del “pronunciament” del Marroc. El Govern Civil va prendre immediatament algunes precaucions, que van resultar inútils: interrupció de les comunicacions telegràfiques i telefòniques amb la Península, allunyament dels pilots militars, interrogatori de Goded, contactes amb els caps militars.

El governador civil de les Balears, l’escriptor madrileny Antonio Espina -que havia pres possessió del seu càrrec el dia 10- va cridar al seu despatx al general Goded per preguntar-li si el Govern de la República podia comptar amb la seva adhesió. Goded va contestar: “No faltava més naturalment”! i Espina es va donar per satisfet.

Com diu Josep Massot i Muntaner, els representants del Front Popular de les Balears, inquiets per la curs dels esdeveniments, van acordar manifestar la seva adhesió a la República i dirigir una crida a tots els ciutadans, “als republicans i als obrers, i en general a tots els treballadors lliures” perquè estiguessin disposats amb tota energia i en qualsevol terreny a defensar el règim republicà contra un possible intent subversiu i reaccionari dels enemics de la República i del poble. Van demanar armes a Espina, en previsió d’un aixecament dels militars i de les forces de la dreta, però el governador va respondre que tenia forces suficients per garantir l’ordre i que Goded li havia donat paraula d’honor de mantenir-se al costat del Govern legalment constituït. Poques hores més tard, aquests mateixos efectius, sorpresos per la declaració d’estat de guerra, van haver de fugir o amagar-se.

A les 5 del dematí del 19 de juliol, des del seu despatx, Espina va donar l’ordre de declarar una vaga general de protesta. Però poc després de les 7:30 h. va ser detingut pels militars i traslladat al fort de Sant Carles. Goded va recomanar a García Ruiz que respectàs la vida d’Espina, i va ser internat a l’Hospital Psiquiàtric, donat per boig.

Gran Hotel

Des del carrer de la Unió ens dirigim al Gran Hotel per la plaça del Mercat. Els aviadors italians tenien la seva caserna general en aquest edifici modernista, inaugurat el 1903.

L’octubre de 1936 romanien allà un centenar d’aviadors i mecànics italians, instal·lats a l’edifici. Eren els tripulants dels aparells bombarders Savoia Marchetti SM-79, «esparvers» (gavilans) els anomenaven, trimotors. Rapidíssims per a aquell temps, amb una velocitat de creuer entorn a 400 km per hora, feia que, anant més aviat que els caçabombarders de la República, sembrassin de bombes amb impunitat tot el Llevant de la Península. València, Cartagena, Tarragona, Barcelona van ser bombardejades per avions amb base a Mallorca, fet que va causar milers de morts i enormes destrosses. La presència d’aquests aviadors va tenir un pes decisiu en la derrota de l’expedició de Bayo i en el resultat final del conflicte a Mallorca.

Segons fonts italianes de l’època ens consta que, de gener de 1937 a novembre de 1938 , els aparells legionaris havien realitzat 19.191 vols amb un total de 29.275 hores de vol, durant els quals van ser llançats 2.843.775 quilos d’explosiu es van dur a terme 50 combats aeris i es van realitzar 1.207 reconeixements i 3.187 bombardejos; serien tocats 199 vaixells enemics, 32 avions republicans abatuts en combats aeris i 22 destruïts durant el bombardeig de camps d’aviació.

Via Roma

Passem per la Rambla, denominada des d’abril de 1937 Via Roma, en reconeixement al règim mussolinià. Les escultures dels dos romans qui presideixen el passeig, esculpits per Horaci d’Eguía a partir d’uns originals provinents de l’antic museu de Raixa, recorden aquest fet.

Per altra banda, la Rambla apareix en l’obra de Georges Bernanos (París 1888-1948) titulada Les grands cimetières sous la lune, s’esmenta aquesta via com testimoniatge del “darrer viatge” de molts represaliats: “He vist allà baix, a Mallorca, passar per la Rambla camions carregats d’homes. (…) Els arrestaven cada nit en els llogarets perduts, a l’hora que tornaven del camp; partien cap al darrer viatge, amb la camisa aferrada als muscles a causa de la suor, amb els braços encara plens del treball de la jornada, deixant la sopa servida sobre la taula i una dona que arriba massa tard en el llindar del jardí, molt sufocada, amb el fermat ben estret dins el mocador nou: Adéu! Records!”.

Escola d’Arts i Oficis

De la Rambla, arribam a l’Avinguda d’Alemanya -altre topònim motivat inicialment per l’homenatge a les potències de l’Eix- i, a la plaça del Institut Balear, localitzam l’Escola d’Arts i Oficis.

A partir del mes d’octubre de 1936 es van realitzar gran nombre de consells de guerra, que van perdurar durant alguns anys després d’acabar la guerra. Bona part dels consells de guerra es van celebrar a l’Escola d’Arts i Oficis. Aquestes actuacions, per descomptat sense cap garantia jurídica, van actuar contra tots els delictes previstos en el ban de declaració de guerra del general Goded i en el ban complementari del coronel Díaz de Freijó del 23 de juliol de 1936. Com diu Massot i Muntaner: “No es van alliberar ni els mateixos militars revoltats: Díaz de Freijó, Ramos Unamuno i altres caps i oficials van ser jutjats per ordre de Franco i empresonats, acusats de poca energia davant de Bayo i de negligència i desorganització en el comandament. La majoria de consells, no obstant això, es van dirigir contra les persones acusades de desafecció o de col·laboració amb els enemics i van seguir la pauta habitual en tota l’Espanya “nacional”, on, per una cabriola jurídica inqualificable, les accions realitzades durant la República i durant la guerra en defensa del govern legítim, es van convertir en delictes de rebel·lió dignes de ser castigats, sovint amb les màximes penes. A Mallorca en concret, es van donar unes tres-centes penes de mort”.

Un dels consells de guerra més destacat va acabar el 16 de febrer de 1937 amb la condemna a mort i l’afusellament, en el cementiri de Palma, el 24 de febrer de 1937 , del batle Emili Darder, i dels polítics Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu.

Avinguda Joan March

Continuam per les Avingudes i arribam a l’Avinguda de Joan March, on es troba el cinema Augusta.

Aquest edifici ocupa l’antic emplaçament del magatzem de fusta anomenat Can Mir. Entre setembre de 1936 i gener de 1941 Can Mir va ser la principal presó de Mallorca. Resulta impossible saber quantes persones van passar per aquest centre -conegut oficialment com la Presó de les Estacions-, a causa de la seva extraordinària mobilitat. D . Ginard calcula el nombre de detinguts en un miler, com mitjana. Els presos es tombaven a terra o en matalassos, deixant, entre les diverses files, un petit passadís.

Era el lloc d’inici de les trístement famoses “saques”. Com recorda Josep Massot i Muntaner: “A la presó de Can Mir, les nits de molts dies del primer trimestre de 1937, cap a les 9 era llegida una llista alfabètica d’uns deu presos, que eren conduïts a un centre policial i llocs oficialment en llibertat; de cap d’ells no s’ha sabut mai res més”.

A mitjans de 1937 es va produir una certa normalització, ja que es van acabar les “saques” que fins llavors havien tengut lloc a Can Mir o en el castell de Bellver, i que cada nit causaven diverses víctimes. També va existir una presó de dones, situada a les Germanetes dels Pobres, prop de l’actual biblioteca pública Can Sales.