Carrer Reina Maria Cristina

Si del cinema Augusta avança, pel carrer Reina Maria Cristina, en el núm. 15 es localitza un dels nombrosos refugis civils antiaeris que es van construir a Palma per protegir la població dels atacs aeris. És un corredor estret, que descendeix fins a tres metres, amb entrada per un portal situat sota l’escala i un total de 24 ecalons. L’interior amida poc més de 70 cm d’amplària i uns 1’90 m d’altura. En el fons, una escalereta d’escalons de ferro permetia arribar a la sortida d’emergència, en el corral de la casa. Segons testimoniatge de la senyora Joana Vilallonga, filla del constructor del refugi, molts dies, a les 6 del dematí, ja era habitual escoltar les sirenes que anunciaven els avions, i descendien al refugi. Entraven els de la finca, veïns pròxims i gent que passava pel carrer.

En el mateix carrer Reina Maria Cristina, cantó amb el carrer de Sanchis Guarner, hi ha el solar de l’antiga Casa del Poble. L’edifici va ser un donatiu de Joan March al Partit Socialista i a les societats obreres. El local va ser ocupat pels revoltats el mateix 19 de juliol i saquejat immediatament. Van ser detinguts destacats militants socialistes i comunistes que s’havien refugiat, com Aurora Picornell. L’edifici va ser convertit en seu de la Falange, de la mateixa manera que el local d’Esquerra Republicana Balear, en el Born, va ser ocupat per la Secció Femenina. Quan era caserna general falangista, passaven per allà els detinguts, que sistemàticament eren vexats i torturats. L’edifici va ser enderrocat l’any 1975 i, des de llavors, només queda un solar fantasmagòric.

Estació del Tren

Anam cap a l’Estació del Tren, situada a la plaça d’Espanya, per recordar la vaga general del 19 de juliol. Les organitzacions obreres i d’esquerra, com defensa contra el cop d’estat, havien declarat una vaga general, que el dia 19 es va notar a Palma -encara que era diumenge-, i, que Goded i García Ruiz van voler fer avortar per tots els mitjans possibles.

El mateix 19 de juliol els soldats del Regiment d’Artilleria es van ocupar de vigilar els serveis d’autobusos i tramvies, “obligant als obrers poc inclinats a sortir de grau o per la força i aconseguint donar a les poques hores la sensació de normalitat en aquells serveis que, gràcies a aquests treballs, no es van interrompre ni un sol instant”, i es van apoderar de “les quatre centrals de llum i força, comminant al personal obrer a no oferir resistència i obligant a la reacció i a reprendre el tràfic, el que es va aconseguir després de dominar algunes rebel·lies i realitzar algunes detencions, quedant des d’aquell moment militaritzades les centrals”.

En dies successius, “fins a la completa normalització de la ciutat” van continuar aquests serveis de vigilància, “dominant-se alguns focus de rebel·lia a fàbriques i cotxeres, detenint-se sospitosos i vigilant especialment els llocs de possible reunió dels rojos”.

Porta de Sant Antoni

Per les Avingudes ens dirigim a la Porta de Sant Antoni, cantó amb el carrer de la Ferreria.

El bombardeig del 7 de desembre de 1937 va ser un dels més greus que va sofrir Palma. L’efecte més demolidor es va concentrar a la Porta de Sant Antoni i els seus voltants. Va destruir tot l’edifici situat en el cantó de la Porta de Sant Antoni amb el carrer de la Ferreria, inclosa la farmàcia de la planta baixa. Va haver-hi 7 morts i 40 ferits. Els avions republicans s’enfrontaven a un niu de metralladores, situat en la finca de Casa Cros (Avinguda – Carrer de Manacor). En una incursió anterior, el 7 d’octubre, van intervenir 16 avions; llavors fou tocat el monestir de Sant Jeroni, destruint la Sala Capitular i matant a dues monges.