El cementiri de Sóller (Son Sang)

Per finalitzar el recorregut, ens dirigirem cap al cementiri de Sóller. Del carrer de sa Mar, ens tornem a acostar cap a la plaça de la Constitució (passarem pel carrer Bauçà). Des de la plaça, avançarem pel carrer des Born (carrer de la dreta de l’església parroquial), girarem a l’esquerra cap al carrer de Santa Bàrbara i després en el primer cantó a l’esquerra , pel carrer Pastor. Seguim uns 20 metres fins al començament del carrer de Pau Noguera, on en el núm. 86 se situa el cementiri de Son Sang.

El cementiri de Sóller és un dels més bells i enigmàtics de Mallorca. Constitueix un autèntic museu d’escultura funerària d’estil modernista amb un important repertori simbòlic. Va ser beneït l’any 1814, encara que no es va començar a utilitzar de forma sistemàtica fins 1841. El nucli original va sofrir tres ampliacions més, el 1894, el 1913 i el 1989 respectivament, les quals queden reflectides en els diferents nivells que podem contemplar en el cementiri.

Fruit també d’aquestes ampliacions, existeixen tres portes d’accés al recinte: la més antiga, el portal de baix, es troba rematada per un frontó triangular coronat per una creu, en el timpà hi apareix l’escut de Sóller amb el sol i la inscripció amb la data de construcció de 1829 i un ràfec de teules que protegeix tot el conjunt de la pluja, el portal del mig, fruit de l’ampliació de 1894, dissenyat el 1900 per l’arquitecte Joan Guasp, és una obertura d’arc de mig punt, sobre el qual apareix un fris amb la inscripció “Requiescant in pace”, culminat també amb una creu, flanquejada a banda i banda, sobre els brancals de la porta, per dues escultures en forma de taüt amb estovalles funeràries sobre ells i una barrera de ferro, obra de Nicolau Huguet; la tercera porta, el portal de dalt, en forma d’arc de ferradura amb les lletres alfa i omega (en relació al principi i la fi de la vida, naixement i mort) i un sol a la clau. L’arc està rematat per un àngel trompeter apocalíptic i per dues copes quadrades cobertes per un vel funerari.

Dins el recinte ens trobarem un gran repertori de tombes, monuments funeraris i panteons, de diverses tipologies, dels quals destacam els conjunts d’estil modernista amb les seves decoracions florals, figures enigmàtiques i símbols… que doten d’un aire de misteri i recolliment a tot el conjunt. Farem especial esment al monument funerari de la família Morell, en el qual es representen la Mare de Déu, San Juan i Maria Magdalena plorant sobre el cos de Crist mort, obra de l’escultor modernista Josep Llimona. També destacarem el panteó de la família Darder Ferrer, on apareixen representades les ploraneres (dones que ploren pel difunt).

Josep Llimona va ser un dels escultors modernistes més destacats del panorama nacional. Va néixer a Barcelona el 1864 i va estudiar a l’escola de la Llotja, i en el taller d’Agapit i Venanci Vallmitjana. Va anar-se’n a Roma el 1881 , becat per l’Ajuntament de Barcelona per realitzar uns esbossos per l’estàtua eqüestre del comte de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran. També va estar a París, on va conèixer l’obra de Rodin, el simbolisme de la qual li va influir molt. Al seu retorn a Espanya va fundar el Centre Artístic de Sant Lluc amb el seu germà, el pintor Joan Llimona. Va realitzar una gran quantitat d’obres i va participar en moltes exposicions a Catalunya, Madrid, París, Buenos Aires i Brussel·les. És molt famosa la seva obra escultòrica per a monuments públics i per a cementiris, com en el de Sóller o en el de Cometes, amb la seu famós Àngel exterminador. Destaca també el famós fris de l’Arc de triomf de Barcelona, realitzat el 1888.

L’estètica modernista del cementiri reflecteix encara més aquesta idea d’art total a la qual els artistes modernistes aspiraven. Els mateixos que es feien construir la seva residència en aquest estil, també el seguien per dissenyar la seva llar després de la mort. Les tombes, en la seva major o menor opulència, reflecteixen l’estatus social aconseguit en vida del difunt. En el cementiri de Sóller, les inscripcions de les sepultures en català, castellà i francès són el testimoniatge del moviment migratori que va viure Sóller des de finals del segle XIX, a més de demostrar com els sollerics aspiraven a retornar a la seva terra natal per al seu seva repòs etern.