Dades i Descàrregues

Dificultat:
Moderada.
Durada:
3 hores.
Longitud:
Aproximadament 6 quilòmetres a peu, si es visita el raval de Santa Catalina.
D’interès:
Gran Hotel. Can Rei. Magatzems L’Àguila. Can Barceló. Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat. Museu de Mallorca.
Descàrregues:

Introducció

Als inicis del segle XX sorgeixen a Europa moviments artístics renovadors. A Bèlgica i França floreix l’Art Nouveau, de línies ondulades i exuberant decoració floral, amb símbols iconogràfics recurrents com lliris, nenúfars, dracs, lleons i papallones. A Àustria triomfa el Sezessionisme auster, lineal i geomètric. I en molts llocs es reviuen els historicismes, que evoquen el passat i l’exotisme colonial i recullen elements d’altres estils precedents com el neomudèjar, neogòtic i neobarroc. Tots ells són freqüentment etiquetats com modernisme, doncs, de fet, al parlar de modernisme no hem de fer referència a un estil sinó a una actitud de renovació, que trenca amb el passat i cerca noves formes d’expressió , que recupera el valor de l’artesania alhora que aplica nous materials, com ferro, vidre i ciment, i alhora és una nova forma d’entendre l’art, de pensar, vestir, creure.

El Modernisme a Mallorca s’emmarca entre 1901, any que s’inicia la construcció del Gran Hotel, i 1914, data que l’arquitecte català Antoni Gaudí abandona les obres de la Catedral. Coincideix amb els anys de gestació i aprovació del Pla Calvet i es caracteritza per la realització d’edificis innovadors, com el Gran Hotel, l’Estació del Tren de Sóller, l’Escorxador Municipal i, habitatges i comerços burgesos. Conviuen a l’illa projectes executats per arquitectes catalans com Gaudí i Lluís Domènec i Montaner -que aporten el modernisme català de tendència pròxima l’Art Nouveau- amb arquitectes locals, de tendència sezessionista i historicista per les seves estades a Madrid i a les capitals europees, com són Gaspar Bennàssar, Jaume Alenyar, Josep Alomar, Francesc Roca i Guillem Reynés.

La Introducció del Modernisme en les Balears

A la darrera dècada del segle XIX, ni Mallorca, ni el conjunt de les Balears, van comptar amb un context socioeconòmic apropiat, al contrari que Catalunya, per a acollir i implantar el nou moviment artístic. La indústria tèxtil i del calçat havia sofert un fort revés a causa de la pèrdua de mercats a Cuba, Filipines i Puerto Rico, i tampoc l’agricultura, concretament la producció de vins, va tenir més sort a causa de la fil·loxera. El procés d’industrialització no es va donar encara, pel que tampoc existia una burgesia forta capaç de finançar la nova arquitectura floreixent.

No obstant això, el Modernisme balear sí es desenvolupà al marge d’aquesta realitat. Igual que en el cas de l’arquitectura renaixentista i barroca, la modernista també va afectar majoritàriament a la decoració de façanes (excepte algunes excepcions).

El principal canal difusor del Modernisme a Mallorca va ser Barcelona, la corrent més ondulant i floral (Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner), encara que també recull la influència de l’Art Nouveau belga i francès (Guimard, Horta, Van de Velde, etc.).

La majoria dels edificis modernistes de l’illa segueixen el corrent decoratiu català. Molts dels seus arquitectes van venir a les illes per realitzar algun projecte, com Gaudí a la catedral, Rubió, Domènech…, les obres mallorquines no suposen cap novetat respecte a les seves obres catalanes.

Per altra banda, va haver-hi arquitectes illencs que es van afiliar a aquest corrent com Bennássar, Roca, Reynés, que van acceptar el nou estil per respondre a uns gustos molt puntuals dins la societat balear.

A pesar de l’adscripció d’aquests artistes oriünds, el Modernisme a les illes va ser bàsicament epidèrmic, aplicant decoració Art Nouveau a estructures arquitectòniques tradicionals.

Gran Hotel

El recorregut comença en el Gran Hotel situat a la plaça Weyler, núm. 33, enfront de la plaça del Mercat.

És la primera mostra important del modernisme a l’illa i l’establiment que marca l’inici del turisme a l’illa. L’edifici va ser realitzat entre 1901 i 1903 pel català Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), autor també del Palau de la Música Catalana. A l’acte d’inauguració hi va assistir el bisbe Campins i la flor i nata de la societat mallorquina. Des de la seva obertura i fins l’inici de la guerra civil, quan l’hotel va tancar les seves portes definitivament, es van allotjar els més il·lustres i rics visitants i es van dur a terme els principals actes culturals i socials de principis de segle. A partir de 1942 es van dur a terme treballs de reforma i instal·lació de la seu de l’Institut Nacional de Previsió. A principis de la dècada dels noranta del passat segle es va realitzar una completa restauració i des de 1993 es destina a centre cultural.

L’edifici té una estructura de cinc plantes, fent cantó, amb una planta baixa porticada que facilita les funcions originals d’hotel ja que aportava llum al vestíbul, als salons i al restaurant. La resta de la façana mostra el clar ritme alternant de les obertures de les habitacions. Comptava a més amb un soterrani dedicat a les dependències de servei i dormitori del personal. Disposava de 150 llits, i deu de les seves habitacions tenien saló particular i cambra de bany. Entre les novetats de l’hotel destaquen l’ascensor, calefacció de vapor i electricitat. Denota una clara adscripció a l’Art Nouveau per la presència de decoració naturalista vegetal i animal en els arcs, capitells, motllures i finestrals. També destaquen: la gran il·luminació interior, que s’aconsegueix per l’eliminació de murs i la utilització de columnes, i les ceràmiques policromades d’influència hispanoàrab i les representacions escultòriques de caràcter prerafelita.

Forn des Teatre

Es troba just enfront del Gran Hotel i al costat del Teatre Principal. És una obra anònima de principis del segle XX i testimoni de l’aplicació del modernisme Art Nouveau a la decoració exterior d’un comerç. Una sèrie de pannells de fusta que combinen epigrafia, línies ondulants i motius vegetals emmarquen la porta i les finestres. En el centre, crida l’atenció un drac alat.

Can Casasayas

Molt a prop del Forn des Teatre, a la dreta, a la plaça del Mercat número 13 i 14 , se situen les cases Casasayas, també conegudes com edifici Casasayas i pensió Menorquina.

Es van construir entre 1908 i 1911 a instància de Josep Casasayas Casajuana, propietari de la pastisseria Can Frasquet. El projecte és de Francesc Roca, qui va dirigir les obres en una primera fase, però van ser acabades sota la direcció de Guillem Reynés. Són edificis simètrics, d’idèntica factura, separats pel carrer de Santacília, encara que van ser planejats amb la intenció d’unir-se, però aquest projecte mai es va dur a terme. El tractament ondulant de la façana afavoreix el dinamisme i plasticitat de l’edifici. Apareixen representades estilitzacions de falgueres, acants i papallones, especialment en les balustrades i en el ferro forjat de les balconades. Les plantes baixes interioritzen els elements constructius, com les columnes metàl·liques. No obstant això, per a alguns, l’edifici pot enquadrar-se en l’estil sezessionista, per la presència de línies rectes, sense decoració floral, animal o antropomorfa clara.

Can Rei i Magatzems L’Àguila

Una vegada contemplades les cases de Can Casasayas, girarem a la dreta i seguirem el carrer de la Riera fins a trobar-nos amb les escales de la Costa del Teatre. Las pujarem i girarem pel tram de la dreta. Ens trobarem en el carrer del Forn del Racó que ens durà a la plaza del Marquès del Palmer on es troben, a mà dreta, els dos edificis en qüestió.

Ambdós edificis comparteixen part de l’estructura metàl·lica del cos inferior. De Can Rei, habitatge plurifamiliar de cinc plantes, destacam una cara fantàstica entre dracs alats situada a el mirador del segon pis, que realitza la funció d’eix central de distribució de tota la façana. També sobresurten els plats ceràmics i un trencadís de rajoles policromes fragmentades, de forta influència gaudiniana. El portal d’entrada, en el carrer de les Monges, ofereix un arc parabòlic. El sostre de l’entrada té mosaic de trencadís i la barana de l’escala de ferro forjat acaba en forma de serp. L’edifici veí, els Magatzems L’Àguila, va ser projectat el 1908 per Gaspar Bennàssar, però va signar el projecte Jaume Alenyar. Per aconseguir una major il·luminació natural interior es va utilitzar el ferro, també present com decoració de les dinàmiques baranes de ferro ondulat. Destaquen les ceràmiques policromes i una profusa decoració vegetal i floral que segueix la tendència modernista de l’Art Nouveau. Remata el conjunt un arc decoratiu de mig punt.

Taller de Forteza-Rei

Molt a prop, a l’esquerra, en el carrer Colom núm. 11 , es troben alguns exemples de modernisme aplicats a establiments comercials, com l’original façana amb una peculiar ondulació i un original revestiment de ceràmiques de colors. En el mateix carrer podem observar tres modests exemples de comerços modernistes, la Merceria Colom, La Gruta i Casa Banqué, de tendència Art Nouveau.

Caixa d’Estalvis i Forest de Pietat de les Balears

Seguim fins al final del carrer Colom, giram a l’esquerra pel carrer Cadena, travessam la plaça de Santa Eulàlia i recte arribam al carrer del Convent de Sant Francesc. Aquesta ens durà a la plaça de Sant Francesc on, a mà dreta, es troba l’edifici.

Projectada per Gaspar Bennàssar i construïda entre 1904 i 1906, mostra un estil a cavall entre el modernisme i l’historicisme. La plasticitat de la seva façana, rematada per una teulada corba de teules vermelles, el tractament de les superfícies de pedra, els forjats en ferro, els motius antropomòrfics en el cos central i el coronament de l’edifici, així com l’escut central que simbolitza les Balears entrellaçades entre la boca d’un lleó, les fulles de palmera i el rata-pinyada, són els detalls més destacats.