Can Barceló

A l’esquerra de la plaça, veurem la façana de l’església de Sant Francesc. Entrarem pel carrer de Can Troncoso, a l’esquerra del temple, que ens durà a la plaça Josep Maria Quadrado, núm. 9 (flanc dret), on es troba la casa.

Bartomeu Ferrà va projectar un edifici plurifamiliar de quatre plantes i terrat amb balustrada, construït sobre el solar de l’antiga fàbrica de teixits de Bartomeu Barceló Mir. La façana presenta un sistema de finestres i balconades articulades a partir de l’eix de simetria que marca el portal central. En el pis superior, finestres geminades i dobles combinen amb composicions ceràmiques que representen estilitzades al·legories de les arts, de l’artesania i de l’economia (artesania tèxtil, ceràmica, ciència, arquitectura, música, pintura i comerç), d’acord amb l’esperit burgès que envolta al Modernisme. D’inspiració igualment modernista són l’ús del ferro forjat i els detalls ornamentals vegetals i zoomòrfics.

Museu de Mallorca

Tornam enrere fins la plaça de Santa Eulàlia. Quan hi arribam ens introduïm pel carrer de l’esquerra el carrer Morey. El seguim fins al final i a la bifurcació, avançam pel carrer de l’esquerra, de la Portella, on es troba el museu en el núm. 5.

Podem contemplar, entre les seves col·leccions, realitzacions de la fàbrica de ceràmica La Roqueta (1897-1918), l’empresa de rajoles i mosaics de Pere Aguiló Cetre. Les seves obres modernistes es poden contemplar a Can Forteza-Rei, en els Magatzems L’Àguila, a Can Barceló, a la centenària xocolateria i gelateria Can Joan de s’Aigo, a la botiga de Sa Capelleria, a Can Cetre de Sóller, a Can Quetglas a Santa Catalina, i en el viacrucis del castell d’Alaró, entre altres llocs. La fàbrica es trobava a Son Espanyolet, zona que a finals del segle XIX concentrava gran part de les indústries.

Can Marquès

Tornam enrere fins al final de la Portella i seguim pel carrer de l’esquerra, de Sant Pere Nolasc. Giram per la primera a la dreta, que és el carrer de Zanglada, i en núm. 2 ens trobarem amb el casal, del qual destacam els detalls modernistes de la decoració del pati i de l’escala.

Parlament balear

Seguim fins al final del carrer Zanglada i acabarem al a carrer Almudaina. Girarem a l’esquerra i donarem al carrer del Palau Reial on, a l’esquerra, trobarem el Parlament.

La façana del carrer del Conquistador, en el núm.11 , és lleugerament modernista. L’edifici es va erigir després de la Desamortització de Mendizábal de 1835 en els terrenys del demolit convent de Santo Domingo. Aquesta façana fou posteriorment executada, entre 1913 i 1918, per l’arquitecte català Miquel Madorell, amb la col·laboració de Pasqual Sanz i Lluís Callú. S’estructura en tres plantes articulades per un eix marcat per l’accés principal, la balconada central i l’arc superior, que emmarca un escut de Mallorca envoltat de decoració vegetal i les lletres corresponents al Cercle Mallorquí. La decoració modernista es concentra a les portes, les finestres i les columnes, que presenten capitells ornamentades amb flors.

Finalment, podríem destacar també l’estil neomudèjar de Can Corbella (Plaça de Cort, 6), que s’emmarca en les modes historicistes medievalistes de finals de segle XIX. Aquest edifici plurifamiliar, de cinc plantes, va ser dissenyat per Nicolau Lliteres a instàncies de la família Corbella. Hi destaquen els arcs de ferradura amb vidrieres de colors i els plafons, amb temàtica referida a les arts plàstiques, de la planta baixa, destinada originàriament a comerç. Les tres plantes superiors presenten altes finestres amb decoració lobulada separades per columnes ornamentals de fusta. La planta superior, més clivellada en relació amb la resta de la façana, es troba coronada per una torre octogonal.

Can Mulet i Can Salas

Baixarem el carrer del Conquistador i arribarem a la plaça de la Reina, on a l’esquerra es troben els jardins de l’Hort del Rei, zona on es trobava el teatre Líric (avui desaparegut), construït per Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyar l’any 1900. Era de planta semicircular amb ornamentació hispanoàrab i utilitzava el ferro amb funcions estructurals i ornamentals. Seguirem per l’Avinguda Antoni Maura (carrer a la nostra esquerra des de la plaça de la Reina) on ens trobarem dos edificis de cort sezessionista, obres de Gaspar Bennàssar: Can Mulet (núm. 24), si bé la part baixa es va modificar en la dècada dels trenta del segle XX, però manté el treball de pedra a la façana i ornaments geomètrics i florals en el coronament de l’edifici; i Can Sales (Antoni Maura, núm. 28 , cantó amb el passeig Sagrera), que recull elements del vessant floral i vienesa del modernisme en els vidres del portal, la pedra tallada de la façana i el disseny de les reixes de l’exterior i de l’escala interior.

Can Coll

Al final de l’avinguda d’Antoni Maura, seguirem cap a la dreta, pel Passeig Sagrera, i en el núm. 4 ens trobarem amb aquest edifici, construït entre 1906-1907, també obra de Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyar, que destaca pel treball ornamental de les tribunes vidrades i les baranes.

El raval de Santa Catalina

Per a arribar a Santa Catalina, seguirem el passeig Sagrera fins al final. Agafarem el carrer de la dreta, Avinguda de l ‘ Argentina. A la nostra esquerra ens trobarem amb els carrers que componen la barriada de Santa Catalina.

Algunes de les seves façanes oferixen exemples del denominat modernisme popular. Destacarem: l’Hostal Cuba (carrer de Sant Magí, 1), edifici en general molt auster, de línies historicistes i d’inspiració àrab, amb un alt minaret en el cantó; la façana de la Ferreteria La Central (carrer de Sant Magí, 37), obra de 1908 que presenta interessants detalls modernistes d’inspiració vegetal en fusta, ferro en les baranes i reixes i pedra en els arcs de les finestres i en les balconades; la façana de Can Palmer (zona plaça Progrés, cantó carrer Quetglas i carrer Despuig), datada el 1910, decorada amb ceràmica de motius florals i geomètrics; la casa situada en el cantó dels carrers Caro i Pou, datada el 1907, amb una interessant tribuna poligonal amb un pilar de pedra amb decoració vegetal a la planta baixa, amb balcó de fusta i vidre, i forja en les baranes dels pisos superiors; Can Pujol (carrer Pou, 24), obra de Gaspar Reynés i Jaume Alenyar amb interessants ornaments florals i vegetals en pedra en les llindes de les finestres, sota les balconades, en el coronament de l’edifici i en les baranes de ferro forjat (únic element tridimensional de la façana).

La zona de l’Eixample: Barriada del Terreno

En la barriada del Terreno també ens trobam alguns exponents d’estil modernista. Des de la plaça del Progrés, agafam el carrer de l’esquerra, Immaculada Concepció, i seguim recte passant els carrers Espartero, plaça del Pont i Marquès de la Sènia. Arribarem a una bifurcació, i prendrem el carrer més a la dreta, Avinguda Joan Miró. Giram en el cinquè carrer a la dreta, que és el Bellver, i, a continuació, agafam la primera a la dreta, on trobarem Villa Schembri, en el núm. 15 . Posteriorment, tornam al carrer Bellver i agafam el segon carrer a la dreta, Josep Vilallonga, i just al principio, a l’esquerra, agafam el carrer Drecera que dóna al carrer de Santa Rita, on es troba l’Hostal Corona, en el núm. 13.

Villa Schembri és una casa de principis del segle XX, atribuïda a Gaspar Bennàssar. Sobresurt per la seva torreta de planta octogonal situada a un lateral de l’edifici, equilibrant la construcció general. L’edifici presenta murs de pedra construïts en talús; conserva part de la decoració original i dels elements estructurals, com el ferro forjat de les baranes de les balconades i de l’escala d’accés a l’edifici.

L’Hostal Corona (1908), també anomenat Can Quetglas, és un habitatge unifamiliar realitzada per Francesc Roca. Resulta interessant pel treball de ferro forjat