Dades i Descàrregues

Dificultat:
Mínima. El trajecte ha de realitzar-se a peu.
Durada:
existeixen diverses maneres de visitar aquestes quatre institucions: de forma més completa amb guies, prèvia concertació a l’organisme corresponent, en aquest cas tendria una durada d’unes 3 hores en total. També poden visitar-se per lliure, tenint en compte que hi haurà un accés limitat ja que no es podrà entrar en algunes sales sense el guia corresponent. En aquest cas la durada seria d’1 hora aproximadament.
Longitud:
1 Km.
D’interès:
És una ocasió única per a conciliar origen i actualitat de les institucions que ens regeixen, a més de poder observar excel·lents exemples de l’arquitectura i les arts plàstiques mallorquines des de meitat del segle XVII fins al XX.
Descàrregues:

Introducció

La ruta de les institucions pretén fer un recorregut per la història dels edificis que alberguen les principals institucions polítiques situades a la capital de les Illes Balears. Conèixer com és l’exterior i interior d’edificis tan característics com són l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Parlament Balear o el Consolat ens ajudaran a conèixer més profundament les nostres institucions, la seva ubicació i funcions. Moltes vegades els ciutadans sabem on estan i potser coneixem algunes de les seves competències o atribucions però desconeixem la seva trajectòria i evolució, i fins i tot la història de les parets que els alberguen. Intentarem que els murs ens contin el seu desenvolupament, que els espais cobrin veu i, expliquin què van albergar en el passat i què acullen en l’actualitat.

La ruta és bastant fàcil i interessant alhora ja que discor en ple centre de la ciutat al voltant de carrers transitats com son la plaça de Cort, el Palau Reial o el Passeig de Sagrera, on es poden contemplar alhora altres edificis d’interès i fins i tot prendre’s un cafè en un dels nombrosos establiments que es poden trobar al llarg del trajecte.

Ajuntament de Palma

La ruta de les institucions s’inicia a la Plaça de Cort, considerat un dels punts neuràlgics de la Ciutat i el quilòmetre “0” de Palma. El nom de “Cort” prové de les cúries feudals que tenien el seu emplaçament antigament en aquest mateix lloc. En aquesta plaça es pot observar la centenària olivera que la presideix i, davant, l’edifici barroc de l’Ajuntament de la ciutat, un edifici que es distingeix de lluny i que a més dóna un aire senyorial al conjunt de la plaça.

La seva construcció es va iniciar el 1649 sobre el solar on anteriorment es va situar l’Hospital de Sant Andreu , impulsat per Nuno Sanç, i posteriorment la seu de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca. La construcció va finalitzar en el segle XVIII i a finals del segle XIX l’edifici va ser altra vegada objecte d’una intervenció per part de l’arquitecte municipal Manuel Chápuli a causa d’un incendio que li va ocasionar greus danys en el seu interior. Aquest també va voler remodelar la façana, eliminar el banc central per a construir un portal central en el seu lloc, no obstant això va haver una gran revolada popular a causa de l’estima al citat banc i, finalment, no es va dur a terme.

A la façana es distingeixen clarament tres parts que corresponen a les tres altures de les que consta la construcció. Alhora es va voler reproduir el model de casa tradicional mallorquina com es pot observar amb la volada de fusta que remata la façana acompanyat per un conjunt de figures antropomòrfiques que daten de 1680 obra de l’escultor Gabriel Torres.

En la planta baixa podem observar a la façana dos portals laterals d’entrada a l’edifici amb elements manieristes (la ubicació lateral de les dues portes no és molt comuna). Entre els portals destaca un llarg banc conegut com el Banc dels Ganduls o del “Sinofós”. La tradició popular conta que s’hi s’asseia gent amb poca inclinació al treball i sempre s’excusaven argumentant que tenien mals que els impedien treballar i que si no fos per ells treballarien.

A l’interior de la planta baixa podem observar l’ampli vestíbul que normalment sempre està obert al públic per visitar-lo. En aquest vestíbul podem observar els sis “gegants”, articulats en tres parelles, destacant en Tòfol i na Francinaina construïts el 1961 i vestits a la manera tradicional mallorquina; a més d’altra parella de pagesos i la colla dels xeremiers, portant els instruments tradicionals mallorquins: fabiol, tamborino i xeremia. També hi podem observar l’antic portal gòtic de la capella de l’Hospital de Sant Andreu i l’escala d’honor que dóna accés a la planta noble. L’escalinata, de tipologia imperial, denota una clara influència francesa i va ser obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Finalment, des del vestíbul es pot accedir a la Biblioteca Municipal oberta al públic i situada en aquest mateix lloc des de 1927 (anterior a aquesta data era la seu del cos de bombers).

En la part de la façana que correspon a la planta noble podem observar la gran balconada central que dóna al despatx de la batlessa . A l’interior d’aquesta planta destaquen l’ampli vestíbul i la sala de plens. En el vestíbul podem contemplar la còpia de l’estendard de Jaume I, part del casc del rei Martí l’Humà, maces dels macers dels jurats, la caixa de les insaculacions del segle XVII, el quadre amb el martiri de Cabrit i Bassa, el de l’enterrament de Ramon Llull, el de Sant Sebastià del segle XVII atribuït a Van Dyck, un quadre sobre l’audiència entre Carles V i el bisbe de Mallorca, altre quadre sobre la mort de Jaume III, dos tapissos, un amb el desembarcament de Jaume I i l’altre amb el funeral pels germans Montcada, etc. L’interior de la sala de plens conté una important col·lecció pictòrica amb els retrats dels fills il·lustres de la ciutat de Palma de totes els èpoques, que continuen a l’anterior vestíbul, (Eusebi Estada, Maria Antònia Oliver, Joan Miró, Joan Crespí, Ramon Llull, Sant Alonso Rodríguez, Alberta Jiménez, Arxiduc Lluís Salvador, etc.) i dels reis de l’antic Regne de Mallorca. També podem observar el magnífic cadirat llaurat pel batles, tinents de batle i regidors, el retrat de Jaume I anomenat “L’home dels nassos”, un bust del rei Joan Carles I, i, en la part superior, vidrieres decorades amb els escuts que conformaven la monarquia hispànica. Aquesta planta pot visitar-se prèvia concertació.

En la façana de la tercera planta observam el rellotge central conegut com En Figuera, en honor al personatge que va fondre la primera campana en el segle XIV.
L’actual rellotge data de 1863 i sona cada quart d’hora.

A nivell plàstic la façana de l’ajuntament constitueix un dels millors exponents del Manierisme mallorquí, un estil classicista que es va a conrear en alguns edificis de principis del segle XVII. Afecta especialment a l’exterior de l’edifici, on ho veiem aplicat en la característica decoració escultòrica a força de màscares, estípits, guirnaldes, cartel·les, encoixinat, frontons corbs, triangulars o partits, etc. Alguns exemples destacats que podem citar són la casa Pavesi o Can Sales, en el carrer Sant Feliu, l’església del convent de la Concepció, l’església del convent de Santa Clara, i, per descomptat, l’edifici de l’Ajuntament. Aquest últim edifici és un cas excepcional, ja que no només afecta a la façana sinó també a la remodelació interior.

Les obres de construcció de l’edifici es van dur a terme entre 1649 i 1680, ja que a principis del segle XVII l’edifici anterior es trobava en un estat ruïnós. Per a això, es va procedir a la remodelació interna i a la construcció d’un gran frontis.
La fàbrica de la façana es va dur a terme en tres etapes: la primera, de 1650 a 1665, va afectar al pis inferior, i va ser realitzada per Pere Antoni Bauçà i Joan Antoni Oms; la segona, entre 1666 i 1680, va afectar al segon (planta noble) i tercer pis (porxo), realitzat per Miquel Oliver i Antoni Carbonell; i l’última etapa, el 1680 , es va dur a terme en la volada, obrat per Gabriel Torres.

Tots aquests autors que hem esmentat són picapedrers o escultors, ja que la figura de l’arquitecte era absent. Per això es donen una sèrie de manifestacions comunes: una sèrie de pervivències tradicionals quant a l’estructura arquitectònica, a causa del treball dels picapedrers, i un art d’avantguarda quant a l’escultura aplicada, de la mà dels escultors.

La façana es caracteritza per una gran unitat estètica i és paradigmàtica perquè reprodueix totes les pautes constructives mallorquines a l’època barroca. A pesar de la unitat, és difícil etiquetar-la dins d’un estil concret, ja que té elements barrocs, manieristes i, fins i tot, medievals. Podem afirmar que és una façana de transició d’estil.
Els elements manieristes serien l’acumulació decorativa amb màscares, estípits (atalants i cariàtides), volutes, frontons partits, hídries… unit a la compartimentació horitzontal (tres pisos) creuats per elements verticals mitjançant pilastres de derivació jònica (pilars adossats a la paret).
Els elements barrocs serien l’acumulació d’elements decoratius en sentit dinàmic i alguns elements monumentals, com la balconada contínua de la planta noble (on, com ja hem dit, es troba el despatx de la batlessa).

A mesura que l’altura va augmentant, la decoració es va simplificant fins arribar al darrer pis (el del rellotge), caracteritzat amb una gran senzillesa tant en obertures com en la línia d’imposta, sense motllures.

Destaca la posició dels accessos a banda i banda del banc “Sinofós” i del gran finestral central, que li dóna dinamisme i trenca un poc amb la rigidesa axial.

El Consell de Mallorca

Just al costat de l’Ajuntament de la ciutat, cap a la dreta, trbarem l’edifico neogòtic, seu de l’actual Consell de Mallorca. L’edificació està situada en el carrer Palau Reial, número 1 . La construcció destaca entre la resta d’edificacions per la seva majestuositat i per l’estil que va ser construït ja que no té en el seu entorn cap edifici amb les mateixes característiques.

Les obres de construcció es van iniciar el 1882 per convertir-se en la seu de la Diputació Provincial de les Illes Balears , institució creada el 1812 arran de les Corts de Cadis. Anteriorment en aquest solar es va situar l’antiga presó. El disseny de l’edifici va ser encarregat a l’arquitecte Joaquín Pavía Birmingham. A partir de 1885 es va fer càrrec l’arquitecte Joan Guasp Vicens. És un dels millors exemples del neogòtic illenc.

En la façana podem observar les quatre torres octogonals i quatre pilastres intermèdies coronades per escultures amb els escuts de cadascuna de les quatre illes majors, a més d’un conjunt d’elements característics de l’edat medieval com són els pinacles, merlets, motllures i els arcs cecs, entre uns altres, així com l’escut dels municipis que ostenten el títol de ciutat: Pollença, Inca, Alcúdia, Felanitx, Llucmajor, Manacor i Sóller. L’obra escultòrica de la façana va ser realitzada per Llorenç Ferrer i Martí.

L’escala imperial puja a la planta noble i mostra, en el primer replà, els finestrals amb les al·legories dels Illes Balears: Menorca a l’esquerra, Mallorca en el centre i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) a la dreta. La sala de sessions es caracteritza per una gran riquesa ornamental, on hi destaquen el cassetonat de fusta de roure, obra d’Isidre Ripoll, i els vitralls de temàtica relacionada amb la conquesta de Mallorca de Faust Morell.

Una vegada a l’interior de l’edifici sobresurt l’escala imperial que ens permet accedir a la planta noble. La composició d’aquesta escala és molt teatral. Destaca la inspiració en el gòtic de Guillem Sagrera (autor de La Llotja de Palma) que es poden observar en els elements del replà de l’escala. La vidriera que il·lumina l’escala és altre dels elements que ajuden a realçar-la. Aquesta és obra de Faust Morell i Ballet que va representar al·legories femenines que cadascuna d’elles representa a Mallorca, Menorca i Eivissa respectivament. A la planta noble hi destaca la sala de sessions, obra de l’arquitecte Guillem Reynés. D’ella destaquen les vidrieres, obra de Faust Morell, relacionades amb la temàtica de la conquesta de Mallorca. Altres elements a destacar són el cassetonat de fusta de la sala realitzat en roure, obra d’Isidre Ripoll. També cal destacar el mobiliari d’aquesta estada. Quan es va construir l’edifici i es va optar pel neogòtic es va fer amb totes les seves conseqüències no cenyint-se únicament a elements arquitectònics, escultòrics o pictòrics sinó que es pretengué que abastàs fins al darrer element de l’edifici. Els seients estan decorats amb personatges històrics o folklòrics portant cadascun un escut d’un municipi de les Illes Balears. En aquesta mateixa planta també hi destaca la sala de Presidència on actualment la presidenta del Consell de Mallorca realitza les audiències. En aquesta hi destaca el cassetonat neomudèjar.

L’edifici també alberga en les seves parets una important col·lecció pictòrica de pintura mallorquina de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX. Entre els pintors cal destacar a: Antoni Ribas, Joan O’Neille, Joan Bauçà, Gaspar Terrassa, Antoni Fuster, Francesc Maura, Vicenç Llorens, Faust Morell, Ricardo Anckermann, Joan Fuster, Llorenç Cerdà, Fuster Valent i Blanes Viale, entre d’altres.

Des de 1979, moment que es va repartir el patrimoni de la desapareguda Diputació Provincial, l’edifici en qüestió es va convertir en la seu del Consell de Mallorca. Actualment és la dels plens de la institució i de la seva presidència.

La institució insular és l’òrgan de govern i administració de Mallorca que gestiona importants competències. La regulació dels Consells com institucions de naturalesa autonòmica ha quedat regulada per la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia esdevinguda el 2007.

El Parlament de les Illes Balears

Per a accedir a l’entrada principal de l’edifici del Parlament, hem de baixar pel mateix carrer Palau Reial i girar a la dreta pel carrer Conquistador. Gairebé al final d’aquest carrer, a l’esquerra, trobarem l’entrada a l’edifici.

L’edifici actual va ser construït sobre un solar on antigament es va situar el convent gòtic de Sant Domingo, edifici conventual que va ser desamortitzat el 1835 i demolit el 1837 . En una part d’aquest solar el Casino Balear el 1848 va decidir construir la seva seu, obra de l’arquitecte Antoni Sureda i Vilallonga. El 1851 aquesta entitat social es va fusionar amb el Liceu Mallorquí creant el Cercle Mallorquí. Aquesta nova societat va tenir entre els seus socis a l’aristocràcia i a l’alta burgesia mallorquina . A partir de 1983 es va convertir en seu del Parlament de les Illes Balears.

La major part de l’aspecte actual de l’edifici es deu a una remodelació pràcticament integral encarregada a l’arquitecte català Miquel Madorell i Rius. La reforma es va començar el 1913 i va finalitzar el 1918. Es va modernitzar i exalçar la societat incorporant les noves prestacions per als associats com un ascensor, un restaurant o una barberia, entre d’altres.

La façana del carrer Conquistador d’estil modernista es va realitzar durant la reforma de 1913. En ella hi podem observar clarament les tres plantes que consta l’edifici i una important decoració modernista que es concentra en les columnes, portes i finestres. De la façana destaca la balconada central i l’arc superior on està emmarcat l’escut de Mallorca i al voltant el nom “Cercle Mallorquí”.

De l’interior de l’edifici destaquen importants espais com:

La sala de les Cariàtides, actualment és el lloc on es realitzen les sessions plenàries de la institució, va ser decorada el 1884 pel pintor Ricardo Anckerman amb elements de la mitologia clàssica. Aquest és un dels espais més esplendorosos de l’edifici. Antigament era la sala de ball del Cercle Mallorquí.

La sala dels Passos perduts, espaci contigu a la sala de les cariàtides, i conegut també com el saló vermell, conté dos interessants quadres. El primer és de Ricardo Anckerman “L’entrada del rei Jaume I el Conquistador a Medina Mayurqa” i altre de Joan Bauzà titulat “La visita de Carles V a Palma”.

La sala Montenegro deu el seu nom ja que va ser decorada pel pintor mexicà Roberto Montenegro el 1914. El saló de cortesia, situat just al costat d’aquesta sala, era l’espai dedicat a saló de lectura. Ambdós en l’actualitat ocupen espais destinats a la presidència del Parlament.

La sala Verda, actualment destinada a sala de comissions del Parlament, va ser antigament la sala d’esgrima i joc. Està decorada amb pintures del pintor català Aureli Tolosa i també contenen unes interessants vidrieres modernistes.

La biblioteca de la institució també destaca per la seva bellesa plasmada en el mobiliari. Està oberta al públic i consta d’uns 16.000 volums especialitzats en temes jurídics.

Aquest edifici es va convertir, a partir de 1983 , en seu del Parlament dels Illes Balears i actualment en s’hi desenvolupen les funcions legislatives pròpies de la institució. El 1980 l’Acadèmia de Sant Ferran va declarar Monument Històric Artístic diverses estades i el 1990 va ser declarat en la seva totalitat Bé d’Interès Cultural –BIC-.

L’accés a la institució està permès per la biblioteca i els plens. El dia de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears solen celebrar una jornada de portes obertes.

El Consolat de Mar

La darrera institució d’aquesta ruta és la seu del Govern de les Illes Balears situada en el Passeig de Sagrera. Per arribar-hia des del Parlament, hem de baixar el carrer Conquistador fins a la Plaça de la Reina, girar a l’esquerra per l’Avinguda Antoni Maura i al finalitzar-la girm a la dreta. Després de recórrer uns 100 metres, a la dreta, trobarem l’edifici de la Llotja i, uns 50 metres més cap a endavant, el Consolat de Mar.

A nivell artístic aquest edifici pot considerar-se de transició del Renaixement al Manierisme. Es va acabar de construir l’any 1669 . El treball escultòric s’atribueix a Pere J. Pinya i Antoni Carbonell (també va intervenir en la façana de l’Ajuntament). Consta d’una planta irregular, producte de l’addició de diversos volums en el transcurs del temps. La façana presenta una divisió en tres plantes, tradicional a Mallorca (arquitectura civil): la planta inferior funciona com sòcol de la planta noble, que presenta una galeria de cinc arcs rebaixats sobre columnes anellades i una balustrada, que s’obrin a la galeria cinc portals amb frontons triangulars interromputs per escultures. A l’interior hi destaca la sala amb cassetonat de fusta.

A la part posterior de l’edifici té adossada la capella de la Llotja finalitzada el 1600 i just al costat l’edifici de la Llotja. Aquest darrer, gran obra de l’arquitectura gòtica civil de Mallorca, va ser construït per Guillem Sagrera com seu del Col·legi de Mercaders. Actualment la seva funció és la d’albergar importants exposicions. Amb anterioritat a 1983 va ser utilitzat com espai de reunió del Parlament dels Illes Balears.

El Consolat de Mar i la Llotja durant la transició democràtica van ser propietat de la Diputació Provincial de Balears, institució que va desaparèixer al crear-se els Consells Insulars. Aquests edificis no van ser transferits al Consell de Mallorca ja que per la seva representativitat i interès històric eren un espai adequat per a albergar el govern de la Comunitat Autònoma.

El Consolat de Mar actualment situa les dependències del President del Govern de les Illes Balears i és l’emplaçament on tenen lloc els Consells de Govern on s’aproven les diferents decisions que afecten la vida dels ciutadans.

L’edifici es pot visitar si es concerten visites en grup i el dia de la Comunitat Autònoma solen realitzar-se unes jornades de portes obertes a la institució.