Església parroquial de Lloseta

Seguirem amb el nostre recorregut i ens dirigirem a Lloseta. Per a això, tornarem a la carretera Palma-Inca i ens desviarem cap a l’esquerra en el desviament pertinent (davant del Foro de Mallorca). Continuarem per la carretera fins arribar al carrer denominat Avinguda del Cocó. Des d’allà seguirem fins al carrer de Truiola i girarem a l’esquerra pel carrer de Josep Ferragut. Al fons, a l’esquerra ens trobarem la Plaça de l’ Església, on podrem visitar l’Església , la construcció primitiva de la qual datava de finals del segle XIII i va ser modificada posteriorment.

El primer propietari del palau de Aiamans, Arnau de Togores, hagué de promoure la construcció d’un oratori per dedicar-lo a la talla romànica de la Verge que probablement va portar amb si de la Gascunya francesa, encara que segons la tradició, la imatge va ser trobada per uns pastorets en els voltants del poble. El temple definitiu consta de dues fases constructives: una de finals del segle XVIII i, l’altra, ja en el segle XIX, la característica principal és el tractament neoclàssic, propi ja del segle XIX. Del temple, però, podem destacar alguns retaules barrocs en les capelles de Sant Josep i la Puríssima, datats ambdós en el segle XVIII. També és important una escultura de Sant Jeroni (de la mateixa època que les anteriors), que està atribuïda a un deixeble de Francesc Salzillo i portada des de Sanlúcar de Barrameda (Cadis).

Antiga Casa dels Posaders d’Aiamans

També és interessant la visita a l’Antiga casa dels Posaders d’Aiamans, obra datada en el segle XVIII i situada entre l’església parroquial i el palau comtal.

Originàriament eren les cavallerisses del comte d’Aiamans i posteriorment, amb la reforma del palau, es va convertir en la residència dels criats dels comptes. Actualment, i després d’una completa rehabilitació, respectant el seu caràcter històric i el seu entorn, s’ha convertit en un petit hotel d’interior. L’edifici consta de tres plantes i rodeja una antiga clastra, on podem destacar el seu enrajolat antic amb pedres de torrent. També és interessant la façana de pedra (igual que les parets interiors) i la gran escala oberta al pati mitjançant una arcada.

Convent de Sant Domingo d’Inca

Finalment ens dirigirem al darrer punt del nostre itinerari. Per a això, encara a Lloseta, agafarem el carrer de Joan Cares I , quan arribem a la rotonda, al carrer de Josep Bibiloni. Ens trobarem a la carretera Ma.-2110, que ens durà fins a Inca. Una vegada allà, seguirem per l’Avinguda Raiguer i després per l‘Avinguda Germanies fins arribar a la Plaça de Sant Domingo, on es troba el convent del mateix nom.

A principis del segle XVII els dominics es van establir a Inca i se sap que l’església inicial aviat va ser insuficient, amb el que a mitjan segle es va iniciar l’actual. El claustre és més recent, datant-se el 1730. Des de la Desamortització de 1835, l’església ha sofert diverses reformes per convertir-la d’església conventual a església parroquial. La façana és llisa, de pedra i l’única decoració que trobam és la rosassa i la portada. Interiorment, l’església presenta una nau central, amb capelles laterals i absis trapezoïdal. La coberta és de volta de canó i el cor es troba als peus.

El claustre, del segle XVIII, té planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i porxo. Està fet de carreus i bigues de fusta en els sostres.

Església de Santa Maria la Major

Seguint amb el nostre itinerari, ens dirigirem des de la plaça Sant Domingo cap al carrer de Jaume Armengol i, a uns cent metres, girarem a l’esquerra per carrer Comerç i, posteriorment, pel carrer Major cap a l’Església de Santa Maria la Major. El temple actual, del segle XVIII, substitueix un anterior del segle XIV. La façana, de carreus, és molt senzilla (típicament del barroc mallorquí). El campanar, obra anterior a l’església, es troba separat de la façana de l’església, però toca la capella del Sant Crist. Aquest campanar també reprodueix el model mallorquí: un primer cos massís i els dos darrers trams amb dues finestres ogivals a cada costat. De l’interior podem destacar el retaule de Sant Sebastià, obra del segle XVII.

La planta de l’església és d’una nau amb capelles laterals entre contraforts. La coberta és de volta de canó amb llunetes (a les quals s’obrin finestres per a il·luminar l’església). L’absis és semicircular i el cor es troba en els peus.

Monestir de Sant Bartomeu

Finalment, pujarem pel carrer Font fins al Monesteri de Sant Bartomeu, a l’interior es troba un petit museu amb grans obres renaixentistes i barroques. L’església també és recomanable visitar-la i en ella destaquem el retaule major, obra del segle XVIII, amb una monumentalització de les fornícules, a imitació d’alguns models de façanes de Palma del segle XVIII.