Dades i Descàrregues

DificultaT:
Fàcil, a peu
Durada:
2 hores.
Longitud:
2 quilòmetres aproximadament.
D’interès:
Durant el recorregut, que transcor pel centre històric de Palma, poden observar-se altres bells patis que no entren dins de l’estètica barroca i altres monuments de gran bellesa i valor històric-artístic.
Descàrregues:

Introducció

Els patis dels casals senyorials de Palma constitueixen un dels conjunts més emblemàtics de l’arquitectura civil de la ciutat. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquests patis “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis…”.

Hem de relacionar els patis de Palma amb la casa romana, amb pervivències de la casa-pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana dels seglos XIII i XIV. Amb el temps, els patis de la ciutat van adquirint un caràcter propi. Després dels patis d’estil gòtic, arriba la apoteosi del pati urbà amb el Barroc, en els segles XVII i XVIII. Els patis barrocs de Palma segueixen un model bàsic, amb entrada o vestíbul, portals d’estudi, pati descobert i escala; però, alhora, poden presentar diferències considerables entre si: des d’una senzillesa elegant més classicista fins als grans patis més ostentosos del segle XVIII.

Can Ribas de Pina

Començarem el recorregut pel carrer de Can Savellà, situat a l’esquerra de la plaça Quadrado, per darrera de la plaça de Sant Francesc. En el núm. 23 trobarem aquest casal.

L’edifici va ser adquirit per Miquel Ribas de Pina el 1718. Els seus orígens són gòtics, però el pati conserva l’estructura del segle XVIII, ja que va ser construït cap a 1754. Té planta lleugerament irregular, amb l’escala a la dreta protegida per un ràfec. La naia amb balustrada separa el pati del jardí, al com s’entra per una reixa de fusta emmarcada per un gran arc.

Can Vivot

En el núm. 4 del mateix carrer es situa Can Vivot.

En el segle XVII el casal va passar a les mans dels Sureda. El que seria el primer marqués de Vivot, Joan Sureda i Vilallonga, a principis del segle XVIII va fer construir un nou casal sobre l’anterior medieval. Correspon a l’època de plenitud dels patis barrocs de Palma. El pati, actualment és el més emblemàtic, sumptuós i elegant de la Ciutat. La seva grandesa, la riquesa de materials emprats en el seva construcció, el tipus d’elements arquitectònics i decoratius, denoten la riquesa i el refinament de la família. Conserva un ric empedrat, formant dibuixos geomètrics. L’escala central és de tipologia imperial: un únic cos central divergeix en dos trams laterals, per convergir en el replà del pis superior. Destacam també les columnes bombades, amb èntasi, decorades amb capitells de tradició coríntia, els pilars amb estípits sobre plints, i, enmig de l’escala, el monumental escut d’armes del primer marquès de Vivot. La galeria de la planta noble mostra tres arcs de mig punt.

Can Olesa

Continuarem fins al final del carrer de Can Savellà, on entrarem pel carrer de Sant Crist fins a la plaça de Santa Eulàlia. La creuarem i en el carrer de davant, d’en Morey, en el núm., trobarem Can Olesa.

És un casal reformat sobre el nucli de l’antiga casa Descós del segle XVI, de la qual es conserva la magnífica façana renaixentista. Posseeix un pati d’excepcional harmonia en la combinació dels diferents elements arquitectònics i, constitueix un perfecte exponent de bellesa i serenitat. Aquest pati va ser reformat a finals del segle XVII. Podem observar diversos elements significatius, com les columnes de tradició jònica, amb un gran èntasi, que sostenen arcs rebaixats. L’entrada mostra un sòl de terra premsada, coberta de bigues i portals dels estudis en els laterals; al fons del pati hi ha una escala de dos trams que condueix a una galeria de tres arcs de mig punt amb balustrada. Cal assenyalar un bell brocal octogonal i l’escut dels Oleza, que presideix el pati. El sòl dibuixa formes geomètriques. Prop del brocal, una finestra renaixentista mostra una tipologia semblant a les exteriors de la planta baixa.

Ca la Gran Cristiana

És un casal reformat sobre el nucli de l’antiga casa Descós del segle XVI, de la qual es conserva la magnífica façana renaixentista. Posseeix un pati d’excepcional harmonia en la combinació dels diferents elements arquitectònics i, constitueix un perfecte exponent de bellesa i serenitat. Aquest pati va ser reformat a finals del segle XVII. Podem observar diversos elements significatius, com les columnes de tradició jònica, amb un gran èntasi, que sostenen arcs rebaixats. L’entrada mostra un sòl de terra premsada, coberta de bigues i portals dels estudis en els laterals; al fons del pati hi ha una escala de dos trams que condueix a una galeria de tres arcs de mig punt amb balustrada. Cal assenyalar un bell brocal octogonal i l’escut dels Oleza, que presideix el pati. El sòl dibuixa formes geomètriques. Prop del brocal, una finestra renaixentista mostra una tipologia semblant a les exteriors de la planta baixa.

El Hospital de Sant Pere i Sant Bernat (l’Hospitalet)

Tornem enrere pel carrer de la Portella fins al final i entrarem el carrer de Sant Pere Nolasc. Girarem pel segon carrer a l’esquerra, el carrer de Sant Bernat, on en el núm. 1 trobarem l’Hospitalet.

El seu origen es troba en dues cases que foren donades a l’Església, per a ser destinades a hospital per a cures pobres i seu de la Cofraria de Sant Pere i Sant Bernat. En el segle XVIII, a partir de la unió de les dues cases esmentades, es construí el nou hospital, conegut popularment amb el nom de l ‘Hospitalet. El projecte arquitectònic s’atribueix a Antoni Mesquida, i els treballs escultòrics a Miquel Thomàs. La façana presenta tres portals barrocs, de gran dinamisme i ornamentació, que es poden considerar d’estil Rococó. El portal lateral esquerre, que condueix a les antigues dependències de l’hospital, acull la figura de sant Pere dins d’un nínxol, i es troba emmarcat per decoració de rocalla. El portal lateral dret, idèntic en estructura al de l’altre extrem, configura l’accés a la capella o oratori de la institució, i emmarca la imatge de sant Bernat. El portal principal mostra un nínxol amb coberta de petxina que conté la imatge de la Verge Maria. El pati presenta arcs rebaixats sobre columnes amb capitells de tradició jònica. Els espais coberts es resolen amb cinc trams de volta d’aresta. L’escala, a l’esquerra del pati, és de tres rams i condueix a una galeria amb tres arcs de mig punt amb balustrada. Al fons se situa jardí, amb accés des del claustre per una treballada barrera de fusta calada.

Cal Poeta Colom

Tornam al carrer de Sant Pere Nolasc, en direcció a la Portella, i ens ficam en el primer carrer a l’esquerra, al carrer Zanglada. En el núm. 4 es troba Cal Poeta Colom.

El 1576 aquesta casa era de Pere-Ramon Safortesa i es va valorar en 1.100 lliures. A partir del segle XVII va pertànyer als Fontirroig i en el segle XIX va ser adquirida per la família Crespí de Garau, els membres de la qual van destacar com notaris. L’Arxiduc Lluís Salvador la denomina Can Garau, “amb columnes de marbre estriades, de secció quadrada, que augmenta des de la base al capitell”. A finals de segle XIX va heretar la casa el doctor Jordi Andreu Crespí de Garau, i va ser coneguda amb el nom de Cal Doctor Andreu. El 1933 la va adquirir el poeta de Sóller Guillem Colom i Ferrà, i la va convertir en la seva residència. El casal va sofrir diverses reformes, una a finals de segle XVIII, una altra el 1936 i la darrera recentment. El portal és d’arc de mig punt, amb balconades de ferro forjat, en la planta noble. En la reforma realitzada a finals de segle XVIII, el pati va adoptar la tipologia actual, que combina la tradició local amb l’estètica del barroc francès, marcadament classicista. És singular per l’ús d’estípits com pilar, de forma piramidal invertida i de color vermellós; de fust estriat i base diferenciada, de secció quadrada. Les cobertes són embigades i els arcs rebaixats, ornamentats amb fines motllures. El pati té també una interessant aportació de ferro adormiment, tant en la barana de l’escala com en el ferro del brocal de la cisterna.