Can Oms

Continuam fins al final de Zanglada i donarem al carrer del ‘Almudaina. En el núm. 7 se situa aquest casal.

Va ser la casa de la família Doms des de 1642. En el segle XVIII es va reformar. Els arcs rebaixats, la naia lateral de la balustrada superior, la finestra balconera amb llinda i amb balustrada ornamentada amb l’escut dels Oms, i l’escala de pedra de Santanyí amb barana de ferro forjat, configuren l’escenografia del pati. A l’entrada, a l’esquerra, destaca un portal d’estudi amb decoració gòtica amb les armes dels Armadans, que prové de la desapareguda casa denominada Can Poquet del carrer Can Sans. Actualment és propietat de l’Ajuntament de Palma.

Can Solleric

Recorrerem el carrer del ‘Almudaina per donar al carrer del Palau Reial. El travessam i passam pel carrer Victòria. Al final d’aquest carrer baixarem per les escales de pedra i donarem a la costa de Sant Domingo. La baixarem, recorrerem tota el carrer Constitució i donarem al passeig del Born, on en el núm. 27 es troba el Casal Solleric.

També denominat Can Morell, constitueix un dels pocs exemples de casal construït de nova planta a mitjan segle XVIII, amb plànols de l’arquitecte mallorquí Gaspar Palmer, i amb patrocini de Miquel Bonaventura Vallès d’Almadrà i Orlandis, marquès de Solleric. El sòl està format per grans lloses de pedra. Les columnes bombades, de capitells de tradició jònica, són de marbre jaspiat de Solleric. Un dels elements més interessants és l’escala central, de tipus imperial amb la nova solució de dos trams laterals divergents que convergeixen en un únic cos central cap a la planta noble. La decoració de les baranes de ferro forjat va ser dissenyada per Antoni Soldati, el decorador italià de moda de l’època.

Can Fortesa des Sitjar

Ens dirigirem a la plaça del rei Joan Carles I on hi ha la font de les Tortugues. Girarem a l’esquerra per l’Avinguda de Jaume III i en la primera travessia a la dreta, en el carrer de la Concepció, en el núm. 24, se situa aquest casal.

Aquest edifici presenta un pati model de la transició entre el segle XVII i XVIII. L’entrada està coberta amb un cassetonat de fusta. El pati descobert està format per quatre arcs rebaixats que descansen sobre vuit pilastres de pedra maresa, amb capitells de tradició coríntia i escut dels Safortesa. L’escala se situa a la dreta, amb passamà de ferro amb balustres plans. La galeria de la planta noble té balustrada, sense columnes, i coberta amb cassetonat de madera sostingut per una jàssera. L’Arxiduc esmenta “la bella galeria amb sostre cassetonat”. També tenen balustrada les dues finestres balconeres dels laterals. Sota la galeria, al fons del pati, es troba una font amb una màscara i la corresponent pila.

Casal Balaguer

Tornam a la plaça de les Tortugues i seguim recte pel carrer Unió, on en el núm. 3 trobam el Casal Balaguer.

També conegut amb els noms de cal Marquès del Reguer i can Blanes, en el segle XVI va pertànyer a la família Sanglada, que va entroncar en el segle XVIII amb els Estimar de Montaner (marquesos del Reguer). Mateu Gual-Sanglada va promoure una reforma, abans de 1730. Després d’un plet, es van instal·lar els marquesos del Reguer. El segon marquès del Reguer, Josep Amar de Montaner i Sanglada, mort el 1775, va patrocinar altra reforma de la casa. Donya Isabel Amar de Montaner, esposa del comte de Sant Simó, va aportar al matrimoni aquesta casa. A mitjan segle XIX Jordi de Sant Simó i Montaner, propietari llavors, va vendre el casal a Antoni Blanes, comerciant originari d’Artà que va fer gran fortuna a Amèrica. Els Blanes van reformar de nou l’edifici, encegant dos trams del pati, que era dels grans de la ciutat. En el segle XX passa a ésser del músic Josep Balaguer, qui ho va llegar a l’Ajuntament per convertir-se en la seu del Círculo de Belles Artes de Mallorca.

El portal està format per un gran arc de mig punt. Originalment, hi havia també dos portals rebaixats que comunicaven amb el pati, avui ocupats per comerços. L’entrada està coberta amb cassetonat. Els arcs laterals apareixen cegats i, mostren les columnes i els capitells de tradició jònica embotits en els murs; presenten les restes dels escuts, que foren esborrats. A continuació, un gran arc rebaixat comunica amb el pati obert, amb sòl empedrat. Després del pati, s’estén altre tram cobert amb cassetonat, des d’on arrenca l’escala de tres trams.

Can Berga

Seguim pel carrer Unió fins a la plaça del Mercat. En el nú,. 12 ens trobarem amb l’actual seu de l’Audiència.

En aquest lloc havia un antic edifici de base islàmica que entre els anys 1231 i 1278 va acollir el convent de les religioses agustines. Els franciscans permutaren el seu primer convent situat prop de la porta de Santa Margalida, pel de les agustines. Van romandre-hi poc temps, ja que dos anys més tard els trobam a l’actual convent de Sant Francesc. L’edifici de la plaça del Mercat, que fins al segle XVIII va tenir l’entrada i la façana principal pel carrer de Santacília, com era tradicional per evitar el perill de les crescudes de la Rambla, va ser adquirit per Hug de Pacs, que el va convertir en el casal de la seva família. El 1600 , per vincles matrimonials, va passar a la família Santacília, per l’enllaç entre Margalida de Pacs i Burgues i Joan Miquel de Santacília i Togores. Aquí hi va viure Pere de Santacília i Pacs, fill dels anteriors, destacat participant en les lluites entre Canamunt i Canavall, que van ensagnar el segle XVII mallorquí. El 1677 el casal va passar a mans dels Berga, quan va morir Elionor de Santacília, casada amb Gabriel de Berga i Sanglada. Poc abans de 1754 , Gabriel de Berga i Safortesa va promoure una important reforma que el va transformar en un dels edificis barrocs de més caràcter de la ciutat. Aquesta remodelació es va acabar el 1760, quan ja el casal era propietat de Cecília Safortesa i de Berga. Gabriel Pons va ser el mestre d’obres i Joan Rotger va realitzar el treball de fusteria, mentre que Joan Deià va treballar com escultor. A finals de segle XVIII el casal va passar als Burguès-Safortesa. El 1942, l’edifici va ser venut al Ministeri de Justícia, actual propietari. El 1965 l’edifici va sofrir importants modificacions per les obres d’adaptació que es van realitzar amb la finalitat d’albergar l’Audiència territorial. Un dels canvis va suposar el trasllat de l’accés principal a la planta noble, que de la dreta va passar al centre.

La façana és plana i poc ornamentada, únicament interrompuda per dues grans balconades amb peanyes motllurades i amb balustrada. Sobre el portal de mig punt figura un elegant escut de la família Berga, obra de Joan Deià. A la golfa o porxo, sota la cornisa, destaquen nou finestres motllurades. El pati és de planta poligonal irregular i de grans dimensions, envoltat per deu arcs rebaixats que descansen sobre columnes de tradició coríntia. Un gran arc rebaixat situat davant del portal principal permet l’arrencada de l’escala imperial, d’un sol tram inicial, que se separa en dos en el primer replà. En els laterals de l’arrencada de l’escala , s’obrin sengles portals renaixentistes, amb els escuts de la família Safortesa, i amb detalls escultòrics antropomorfs; els portals provenen d’una altra casa. En el replà de l’escala , ocupa un lloc presidencial l’escut dels Burguès-Safortesa. El replà de la planta noble està format per tres arcs de mig punt, amb balustrada a la part inferior. Envolta el primer pis un conjunt d’arcs de mig punt. La golfa, en la tercera planta, presenta els tradicionals pilars octogonals.