Dades i Descàrregues

Dificultat:
Fàcil. A peu per l’interior dels recintes, amb vehicle per desplaçar-se d’una possessió a una altra.
Durada:
Una excursió d’un dia.
Longitud:
18 quilòmetres aproximadament.
D’interès:
Les tres possessions es poden visitar, previ tiquet a Sa Granja i Alfàbia, i disposen d’aparcament.
Descàrregues:

Introducció

Les grans finques rurals de Mallorca es denominen possessions, nom que, des del segle XVI, es va imposar sobre els antics noms genèrics d’origen àrab, les alqueries i els rafals. Els propietaris eren denominats Senyors i, majoritàriament, formaven paret e de la noblesa terratinent. Aquests llogaven les seves finques als amos, que eren els arrendataris pagesos que les explotaven.

La possessió era la peça clau de l’economia de la Part Forana tradicional. Era una autèntica unitat de producció. El centre de funcionament i l’hàbitat eren les cases (denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis), habitualment al voltant d’una clastra (pati), acollien la casa dels propietaris i la casa dels amos, a més de diferents estades productives com la tafona (molí d’oli), el celler (celler), el molí de sang (molí fariner de tracció animal), etc., i estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.

Les cases de les possessions han anat adaptant-se al pas dels segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, funcionals i/o estètiques, han provocat models constructius i estilístics diversos, com el caràcter palatí d’Alfàbia, Sa Granja o Raixa, entre d’altres.

Sa Granja

Situada en el terme municipal d’Esporles, s’hi arriba per la carretera Ma-1040 . Es localitza a la sortida del poble en direcció a Banyalbufar a uns 2,5 Km. L’entrada es troba ben senyalitzada.

Les cases de Sa Granja es localitzen en el solar d’un edifici molt antic, afavorit per l’abundant presència d’aigua. La primera referència que tenim de l’ocupació d’aquest lloc es relaciona amb l’alqueria musulmana anomenada Alpic. En la repartició produïda arran de la conquesta catalana de Jaume I, aquestes terres van correspondre al comte del Rosselló, Nuno Sanç. Poc temps després, l’any 1233 , aquest la donà a l’ordre religiosa cisterciense .

Els monjos del Cister van ocupar poc temps l’antiga alqueria Alpic, ja que l’any 1239 es van instal·lar en el lloc posteriorment denominat “Real Vella” a l’actual possessió de Son Cabrer (Palma) i, el 1266 van fundar el monestir de la Real. Amb aquests trasllats, l’antiga alqueria Alpic es va convertir en granja destinada a activitats agrícoles, el que ens explica el nom actual de sa Granja; llavors es va intensificar l’aprofitament de l’aigua, provinent de l’actual Font Major, denominada en aquell temps la Font de Déu, el control de la qual va produir conflictes entre la gent de la vila de Esporles.

L’any 1444 el monestir de la Real va establir la possessió a Gregori Joan, també propietari de la possessió de Planici, mitjançant un contracte d’enfiteusis, a canvi del pagament d’una renda anual. En el segle XVI va passar a la família Vida i en el segle XVII va passar a ser propietària la família Fortuny fins avançat el XX. Actualment, des dels anys 60, i després d’un nou canvi de propietat, funciona com casa-museu. En ella es poden visitar les diferents estades i la seva col·lecció etnològica (eines i objectes tradicionals).

Les cases presenten una planta complexa i irregular, resultant dels annexos incorporats amb el pas del temps. La façana principal presenta un alçat de tres plantes amb finestres simètriques i portal forà d’arc de mig punt adovellat. Corona el portal un escut barroc amb les armes de Ramon Fortuny de Ruesta i Gual.

El vestíbul té dos trams amb sostre de bigues, separats per dos arcs escarsers emmarcats per pilastres jòniques. A la part de la dreta del primer tram, es troba la capella; té portal de llinda i mostra un sòl amb rajoles que dissenyen rombes verds; presideix l’estada un petit retaule barroc amb una pintura dedicada a la Sagrada Família. El pati és de planta quadrangular i apareix empedrada, amb una font octogonal al mig , amb vegetació. Aquest pati reparteix les estades del nucli principal de les cases. El lateral del nord enllaça la façana amb el cos sud-oriental i presenta una interessant lògia de nou arcs de mig punt, amb columnes jòniques i balustrada. En el fons hi ha un arc rebaixat amb volta d’aresta i l’escala que puja al pis noble.

Entre les nombroses estades destinades a activitats econòmiques tradicionals, cal destacar el celler (celler), el molí de santg (tracció animal) i la bugaderia. La tafona que ocupa una gran sala rectangular, apareix mecanitzada, amb engranatges relativament moderns, amb premsa de moldre l’oliva mecànica i amb dues premses hidràuliques, així com dos graners d’arc de mig punt i volta de canó.

Entre les estades d’habitatge, destacam diverses sales d’estar, el gran menjador, amb dues jàsseres a la coberta, una curiosa sala de joc, un petit teatre i les habitacions (dormitoris) amb llits amb dosser; també hi ha diverses cuines, en una de les quals podem contemplar un molí de farina de mà. Es conserven alguns graners d’arc de mig punt i volta de canó, considerats en ocasions com restes de cel·les de l’antic monestir. Un dels estables ha estat habilitat com “sala de tortures”.

Dels exteriors, destaquen els jardins. El jardí superior és d’estil classicista italianitzant, amb un molí d’aigua integrat en el conjunt, adaptat a manera de gruta, i una estàtua d’Apol·lo. La font mostra la imatge d’un nin jugant amb un peix. El jardí inferior compta amb una impressionant font amb brollador.

Raixa

Des de Sa Granja hauríem de tornar cap a Esporles, dirigir-nos per la Ma-112 cap a la carretera de Valldemossa. Quan hi arribem, a l’encreuament de s’Esgleieta, girarem primerament a l’esquerra, en direcció Valldemossa, però, immediatament, girarem a la dreta, direcció Palmanyola fins a arribar a la rotonda de la carretera de Sóller, Ma.-11. A menys d’un quilòmetre, direcció Sóller, observarem a mà esquerra el pannell indicatiu de la finca.

Les referències històriques de Raixa es perden en la nit de la història, quan degué de ser a alqueria o un rafal d’època islàmica. A la fi del segle XV Raixa era dels Safortesa-Tagamanent. El 1660 va comprar Raixa, Ramon Despuig i Rocabertí, comte de Montenegro. El personatge més destacat de Raixa va ser el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), qui va fer reformar les cases segons un estil classicista italianitzant, amb un bell jardí i un museu d’escultura. Després de 1910 una part de les peces van passar al fons del museu d’Història de la Ciutat (Castell de Bellver). La possessió es va vendre, el 2002, al Ministeri de Medi ambient i al Consell de Mallorca. El 3 de setembre de 2007, es va inaugurar la restauració de les cases, treball dirigit per l’arquitecte Lluís Alemany. actualment s’hi està acabant la restauració dels seus jardins.

El portal mostra dues torretes laterals, amb merlets, d’estil neogòtic que emmarquen l’arc de mig punt d’ingrés. L’escut que corona el portal mostra un àguila bicèfala i les armes del comte de Montenegro. S’accedeix a una ampla esplanada, configurada per un jardí amb un safareig. Aquest espai acull també l’estàtua del cardenal Despuig.

En el fons de l’esplanada s’aixeca la façana principal de les cases, amb alçat de tres plantes; el portal forà és d’arc de mig punt adovellat. Per una entrada amb sòl empedrat, accedim al complex arquitectònic de Raixa. A la dreta trobam el lateral de la capella, mentre que a l’esquerra hi ha un portal de llinda que dóna accés a una espaiosa sala rectangular, part de l’antic museu.

El pati és rectangular, amb un lledoner en el centre; destaca també un brocal octogonal. A la dreta presenta dos grans arcs rebaixats, sostinguts per un pilar octogonal; també trobem dos portals d’arc de mig punt oberts en el parament en talús, que és la part més antiga de les cases, del segle XVI. El portal més pròxim a la porxada acull el magatzem agrícola i el segon a l’esquerra de l’anterior, conté el dipòsit d’oli. El lateral oest, davant l’accés, acull la casa dels amos o arrendataris.

Sota els dos arcs rebaixats del lateral nord del pati, es troba el portal d’accés a la capella i l’escala que condueix a la planta noble, a més de la denominada cambra de la Beata Catalina Thomàs.

La capella presenta un portal de llinda, coronat per una claraboia circular. Té planta rectangular amb coberta de dos trams, el primer amb volta d’aresta i el segon, sobre l’altar, amb volta estavellada. En el primer tram, a l’esquerra, hi ha una tribuna des d’on els senyors escoltaven missa. El retaule és d’estil barroc, amb una pintura dedicada a la Coronació de la Verge, amb els motius de la lletania mariana que envolten la Immaculada i la Santíssima Trinitat; els laterals del retaule estan definits per sengles columnes corínties amb canó helicoïdal, mentre que la llinda superior mostra l’escut dels Despuig.

En el primer replà de l’escala que arrenca prop de la capella, hi ha el portal de l’habitació que, segons la tradició, va ocupar santa Catalina Tomàs quan va passar alguna temporada a Raixa, amb els Saforteza-Tagamanent, entorn de l’any 1550.

La façana sud presenta un alçat de quatre plantes. A la planta baixa, s’obrin cinc arcs rebaixats, que comuniquen amb antics estables. La segona planta, mostra una impressionant galeria que alinea deu arcs de mig punt, amb columnes toscanes, i amb una balustrada a la part inferior; dues torres sortints interrompen el mur i flanquegen l’arcada. En els extrems de la tercera planta, que acull les estades dels senyors, hi ha dues petites galeries sostingudes per quatre columnes. La golfa o porxo mostra dotze finestretes, on se situaven les habitacions del servei.

A la part nord de les cases es localitza l’accés al jardí superior. Just davant, apareix, impressionant, la famosa escala neoclàssica, un dels elements més destacats de la reforma del Cardenal. Consta de set trams, amb diferents escultures i elements ornamentals, com els lleons de la base, les quatre imatges de les muses, o diverses hidres, a més de canals d’aigua . Presidint, el déu Apol·lo, situat en el exedra superior. El conjunt està flanquejat per dues tires de frondosos xiprers que li donen un aire sublim, de gran caràcter.

Continuam cap a la dreta i ens trobarem amb un estany amb una estàtua d’un personatge mitològic. Després d’aquest hi ha la “casa en ruïnes”, culminació de l’ambient romàntic del jardí. També observarem la “casa de les pepes”, una caseta en miniatura dissenyada per jugar-hi les nines de la família; més a l’esquerra, després de passar per la part superior de l’escala classicista, arribam a l’estany o safareig de Raixa, que és un dels majors de Mallorca, com testimonien les seves mesures: 98 metres de longitud, 18 d’amplària i 7 de profunditat.

Des del safareig continuam pel camí superior. En primer lloc observam una gruta artificial. Després arribam al pavelló neoàrab que configura un palauet de dues plantes. El camí escala la Muntanyeta i, després d’una rotondeta que serveix de banc i de mirador, a l’esquerra apareix l’ermita, que consisteix en una capelleta coronada per una petita espadanya, i un portal de mig punt. El tram final de la pujada es fa més dura. La part superior està ocupada per un mirador amb bella panoràmica.

Alfàbia

Des de Raixa, prendrem la Ma.-11 i continuarem fins la rotonda anterior al peatge del túnel de Sóller. En aquesta rotonda prenem la primera sortida a la dreta, que ens durà a Alfàbia.

Alfàbia era en època islàmica una de les alqueries importants del districte Bunyula-Musu. Segons una tradició poc versemblant, pertanyia al magnat musulmà Ben Abet, el que va col·laborar amb el rei Jaume I durant la conquesta de 1229, pel que va ser recompensat. Els seus successors es van convertir al cristianisme i van mantenir el nom d’origen àrab Bennàsser. Després va passar als Santacília. Cap a 1750, un dels senyors més rics de Mallorca, Gabriel de Berga i Zaforteza, va promoure la reforma que va transformar les antigues cases de base gòtica en un casal barroc de gran caràcter. Dels Berga la propietat va passar als Zaforteza, que encara la mantén.

Entram en el recinte d’Alfàbia pel portell que s’obri davant la carretera, amb una barrera metàl·lica que mostra la data de 1864. Ens acostam a les cases per un passeig ornamentat amb fileres de plataners, segons l’estil romàntic dels denominats passejos de saló, que condueix directament a la façana principal de les cases.

La façana principal mostra un gran parament coronat per una testera mixtilínia. El portal forà és de grans dimensions. Data mitjan segle XVIII i és d’estil barroc. Presenta un arc de mig punt sobre el qual hi ha un frontó corbat, mentre que els brancals representen pilastres jòniques. A mitja altura hi ha una obertura de forma el·líptica atrompetada a cada costat. Segons tradició, les portes procedeixen de l’antic palau de la Inquisició, destruït el 1823, que ocupava bona part de la plaça Major de Palma. Aquestes es troben recobertes d’una planxa de bronze decorada amb dibuixos geomètrics.

El portal deixa pas a un gran vestíbul dividit en tres trams. En la coberta del seu primer tram es troba un interesantíssim cassetonat, en forma de gaveta invertida. L’estil és mudèjar, i pot datar-se en la segona meitat del segle XIV. El conjunt mostra una gran riquesa d’ornamentació geomètrica i de policromia, concretada en dos-cents plafons poligonals; una jàssera central creua longitudinalment el cassetonat. La inscripció àrab de la sanefa va ser treballada en guix i alterna amb les barres catalanoaragoneses i el lleó rampant dels Bennàsser. La coberta dels dos trams següents és de volta d’aresta, mentre que en l’alçat entre el primer i el segon tram hi ha una pilastra jònica adossada a la paret i situada sobre un plint a cada costat. Aquest espai compta també amb ornamentació heràldica: en el primer tram, a l’esquerra hi ha l’escut dels Vilallonga i a la dreta el dels Zaforteza; en el segon, a l’esquerra el dels Berga i a la dreta el dels Bennàsser; en el tercer tram, a l’esquerra el de la família Burgues Zaforteza i a la dreta el dels Santacília. A la part inferior dels laterals hi ha bancs de pedra adossats a la paret.

El vestíbul condueix al pati a partir d’un arc rebaixat, amb columnes amb capitell jònic. És de planta quadrangular, presidida per un brollador amb pila octogonal, amb una escultura d’un nin amb un peix. Des de l’entrada, a l’esquerra, hi ha un arc apuntat que dóna pas a un passadís amb tres arcs que comunica amb un petit pati on se situa un brocal octogonal.

El lateral de llevant mostra l’accés principal a les estances dels senyors; s’aixeca sobre una petita escala amb baranes de pedra, amb tres pilastres per costat, i té un frontó triangular presidit per l’escut dels Zaforteza. El lateral de migdia del pati acull la tafona, amb accés per una rampa empedrada que acaba en un porxo.

Entrarem pel petit portal renaixentista a la casa dels senyors, per un distribuïdor, on destacam l’arbre genealògic dels Zaforteza. L’interior de les cases d’Alfàbia conté un bon conjunt pictòric i diverses mostres de mobiliari molt interessants, com es veu a la sala situada a la dreta del distribuïdor. Aquesta té coberta d’embigat policromat i diverses pintures que representen els diferents propietaris, entre els quals destacam Pere de Santacília i Pacs a cavall (mort el 1666), important capdavanter dels Canamunt; Gabriel de Berga i Santacília (mort el 1706), Leonor de Berga i Zaforteza (1701-1762), i Gabriel de Berga i Zaforteza; en els laterals inferiors hi ha diversos paisatges com les cases d’Alfàbia, el Cavall Bernat de Pollença i una vista de Palma, de Marià Conrado.

La segona sala conté un dels mobles més importants de Mallorca, la denominada “Cadira del Rei Moro”, que, malgrat el nom, no és d’època islàmica; data del segle XIV i mostra interessants relleus gòtics tallats en fusta, possiblement representant el tema de Tristany i Isolda, una reina i un arbre, amb un enigmàtic cap d’un monarca, un ca i un conill; en el frontal, hi ha una dama i un cortesà jugant a escacs; en el lateral de la dreta, dos soldats, mentre que en el coronament apareixen dos petits lleons esculpits. Segons alguns autors, les figuracions representen la pèrdua de Mallorca per part de Jaume III. Dins de la sala hi ha, a més, una bona col·lecció de quadres de temàtica diversa.

A continuació, segueix una sala rectangular que serveix d’avantsala. Hi destaquem diversos gravats vuitcentistes, la majoria dedicats al papa Pius VI. A la dreta, es pot contemplar l’alcova, amb un llit senyorial vestida de damasc vermell; el portal d’accés al dormitori mostra un retrat d’Isabel II.

Un passadís exterior, protegit per un porxo, condueix, cap a l’esquerra, a la biblioteca, que conté un fons de 1.200 volums, i està presidida per l’escut dels Burgues-Zaforteza. Del seu fons bibliogràfic, destacam una Història de Jaume I, obra de Bernardino Gómez, de 1584 . La biblioteca compta també amb els passos del Via-Crucis.

Els jardins d’Alfàbia són dels més interessants de Mallorca. Des de les cases, se surt a un corredor amb columnes toscanes i es descendeix en el primer jardí per una escala imperial amb balustrada. Es tracta d’un parc romàntic, del segle XIX. Constitueix el centre un petit llac amb un déu al mig i amb nombrosos nenúfars; la vegetació salvatge, amb canyes de bambú, lianes, palmeres, margallons i altres espècies exòtiques creen un ambient romàntic d’estil anglès.

Si pujam novament l’escala i giram a la dreta, recorrerem una pèrgola amb palmeres, bugavílies i heures, que condueix a una segona pèrgola més espectacular, amb 32 parelles de columnes o pilastres i 24 hídries, convertides en brolladors, i un mirador quadrangular, amb una taula de pedra ovalada, d’estil barroc, amb àmplia vista. Baixam novament a l’entrada a partir d’una interessant exedra, amb frontó barroc i un relleu d’Hèrcules, amb un safareig cobert a l’esquerra. L’escala, amb jardí abancalat, ens deixa a la façana de la casa.