L’Al-Andalus

L’Al-Andalus és el territori hispànic dominat pels musulmans des de la seva arribada el 711 dC fins 1492 , quan Granada és reconquerida pels Reis Catòlics. La història i l’art hispanomusulmà compren diferents etapes: Emirat (711-929); Califat de Còrdova (s. X); estats Taifes (s. XI); invasions almoràvits i almohades (s. XII); i el Regne Nazarí de Granada (XIII-1492). És a la Península Ibèrica on l’art islàmic troba la seva perfecta evolució, la qual es diu hispanomusulmà.

L’art hispanomusulmà serà la principal manifestació de l’art islàmic i d’aquí s’expandirà a zones llunyanes. El camp artístic més important és l’arquitectura, tant la religiosa (mesquites) com la civil (palaus), així com també la ceràmica i les miniatures de llibres. Les funcions religioses i civils no poden separar-se ja que l’estat islàmic és teocràtic. L’escultura i la pintura es van conrear poc al ser bàsicament un art iconoclasta, que prefereix no representar la figura humana, encara que hi ha excepcions com les arquetes d’ivori. No obstant això, Al·là mai és representable amb figura humana, d’aquí la profusió d’inscripcions reiteratives de l’Alcorà.

Madina Mayurqa tardarà molts anys en convertir-se en un important nucli urbà. A partir de la dominació almoràvit la ciutat va adquirir una gran rellevància. Molts refugiats que fugien dels almohades es van instal·lar a l’illa, arribant a una població d’uns 25.000 habitants (un dels nuclis més poblats de l’occident europeu), en la qual els seus pobladors es dedicaven bàsicament a la pirateria i al comerç.

Entre el camp i la ciutat no solia haver-hi conflictes ja que les classes ciutadanes poderoses no eren les propietàries de les terres de la Part Forana. L’organització social es basava en agrupacions tribals i clàniques en petits poblats (alqueries i rafals), a part de la ciutat de Mallorca.

Quant a les activitats econòmiques, el predomini clar corresponia al cultiu de regadiu que produïa hortalisses i farratges, a més d’arròs o cotó. L’illa tenia una importantíssima xarxa hidràulica que subministrava a la ciutat i a gairebé totes les terres llaurades.

Els intercanvis culturals entre Orient, la Península i l’illa van ser freqüents, convertint-la en un centre d’atracció de filòsofs, gramàtics, historiadors i poetes. Molts mestres mallorquins sortien a l’exterior per a transmetre els seus coneixements en les grans ciutats orientals.