L’arxiduc Lluís Salvador

Lluís Salvador, que és el nom que va adoptar durant la seva vida, va néixer en el palau Pitti, a Florència, però dos anys més tard, el 1849, una revolució política va exiliar a Leopol, el seu pare, i tota la seva família a la fortalesa de Gaeta, al costat de Nàpols.
Des de la seva infància, el jove Lluís Salvador era ja un noi aplicat, despert i àvid de coneixements, que s’ocupava preferentment de les llengües estrangeres, del dibuix, de les Ciències Naturals i de la Geografia. Va dedicar la seva vida als viatges i va realitzar importants estudis sobre moltes de les illes de la Mediterrània, especialment de les Balears.

Es diu que parlava correctament catorze llengües entre les quals figuraven el grec i el llatí. Era bondadós, educat i humà amb qualsevol persona amb qui tengués tracte.
A Mallorca va arribar-hi per primera vegada el 1867, viatjant d’incògnit sota el nom de comte de Neudorf: va ser el precursor del turisme a les Illes Balears.

Temps després, va fixar la seva residència arxiducal a la possessió de s’Estaca, la qual sumava una desena de finques que pertanyien als municipis de Valldemossa i Deià, adquirides entorn 1878. Les seves terres es van dedicar al cultiu de verdures i llegums, arbres fruiters i vinyes.

El seu amor per la cultura i les arts, va fer d’ell un autèntic mecenes i oferia ajudes, tant econòmica com material, a científics i artistes que va conèixer, sense les quals molts estudis i investigacions no haguessin pogut dur-se a terme.

Per Miramar va passar gent de tota classe i condició, des d’alts càrrecs de la burgesia fins simples camperols, artistes, erudits, etc., Podem destacar, entre molts altres, el pintor i escriptor francès Gastón Vuillier, els prehistoriadors Bartoli i Cartailhac, el famós naturalista espanyol Odón de Buen, el botànic i rector de la Universitat de Ginebra Roberto H. Chorat, els també botànics Carlo di Marchesetti i el Dr. Tretzener, els ornitòlegs alemanys Alfred von Jordans i Comte Low, els geòlegs I. A. Martel, J. Lambert o L. W. Collet, els pintors Juan S. Sargent, Rotang i Kos Cand, els escriptors Margarita D’Este, Jules Leclerk, Johan Fustenbach, Lady Isabel Herbert, Gabriel Alomar i el gran poeta nicaragüenc Rubén Donrío, el tenor Viñaes i el baix Uetam, el sacerdot-poeta català Jacint Verdaguer i el sacerdot-naturalista menorquí Francesc Cardona i Orfila… També va ser visitat per la seva mare, la Gran Duquessa de Toscana, per la princesa Estefania, vídua del príncep Rodolf, per la Infanta d’Espanya Isabel Francesca d’Assís de Borbó, “la Xata”, per l’Arxiduc Rainier i el seu germà Hernest, pel príncep de Sevignano i el seu gendre el príncep de Pignatelli, pel gran Duc Waldimiro de Rússia, germà del Tsar, pel gran Duc Jordi de Rússia,…

El 1910, l’Ajuntament de Palma el va proclamar Fill Il·lustre de Mallorca, i el 1913 , la ciutat de Sóller el proclamà Fill Adoptiu per cedir uns terrenys per a ús ferroviari (el que va quedar en projecte).

El 1915, va morir en el castell de Brandais, a Àustria, havent nomenat en testament com hereu universal de tots els seus béns a don Antonio Vives i Colom (secretari personal, col·laborador i home de la seva confiança que va conèixer a Mallorca i que el va acompanyar des de 1872 fins a la seva mort) i als seus fills.

Palma de Mallorca va batejar amb el nom d’Arxiduc Luis Salvador el carrer més important de l’Eixample de la ciutat a principis del segle XX, i el 1953 es va aixecar un gran obelisc a una plaça amb un baix relleu de temàtica mitològica, en la seva memòria.