L’art paleocristià

L’art paleocristipa és el realitzat per les primeres comunitats cristianes que es van expandir per tot l’Imperi Romà, que data des del segle III fins a meitat del VIII, pel que coincideix paral·lelament amb el final de l’art romà, l’apogeu de Bizanci (V-VIII) i el transcurs del preromànic (bàrbars). Passa per dues etapes: la primera entre els segles III i IV, sent un art clandestí i perseguit (es poden destacar els frescos de les catacumbes romanes). La segona, l’etapa triomfal, marcat per l’Edicte de Milà (313), promulgat per Constantí, que va permetre la llibertat de culte convertint-lo, poc més tard , en el primer emperador romà cristià, manant ell mateix construir la primera basílica de Sant Pere del Vaticà (320), i per l’Edicte de Teodosi (392), convertint el cristianisme en la religió oficial de l’Imperi. A aquest art ja triomfal pertanyen les grans basíliques, mausoleus, baptisteris, sarcòfags escultòrics i mosaics que van establir els primers models de representació de la iconografia cristiana, i que veim manifestat també a les Illes Balears.

En concret, l’arquitectura paleocristiana es manifestarà en les basíliques, els baptisteris i els mausoleus. La basílica demostra la poca reticència utilitzant les formes (ordres clàssics) i tipologies paganes (romanes) per a adaptar-les a les seves necessitats. Es tria la basílica perquè era un espai ampli apropiat per albergar a la comunitat cristiana. L’estructura és pràcticament igual que la basílica romana (destinada a transaccions comercials i a impartir justícia), presentant algunes variacions com la no utilització de voltes per cobrir les naus, sinó que les cobertes seran cassetonades, és a dir, de fusta, planes i decorades amb cassetons, i la introducció en algunes basíliques de nau transversal (cos que creua la nau longitudinal, cap a l’altar) al·ludint al símbol de la creu on va morir Crist. Entre aquestes basíliques destaquen la de Santa Sabina, Sant Pere del Vaticà, San Joan de Laterà, Sant Pau extramurs, de Betlem a Jerusalem (bressol del cristianisme), de Son Peretó (Manacor), de Son Bou (Menorca), etc., la majoria d’elles modificades estilísticament a través del temps, com la de Sant Pere..

La basílica paleocristiana serà el paradigma a seguir per les esglésies cristianes fins a ben entrada l’Edat Mitjana.