El bandolerisme en els segles XVII y XVIII

A més del citat anteriorment, hem de contemplar aquest fenomen una mica comú en tot el Mediterrani, que en el cas mallorquí comença a consolidar-se a partir de la Germania com una de les seves conseqüències socials, com ja hem explicat en el fascicle tercer de l’època anterior.

Hem de tenir clar primerament que bandoler i bandejat no signifiquen el mateix, encara que moltes vegades s’utilitzi indistintament. Bandejat era tota persona que vivia fora de la llei i que es dedicava a robar. Mentre que un bandoler era aquella persona fora de la llei, causant de delictes comuns, que assaltava camins, robava, matava i realitzava tot tipus d’infraccions. Per tant, tots els bandolers són bandejats, ja que robaen, però no viceversa.

En l’àrea mediterrània el bandolerisme era un fenomen endèmic que es donava per l’excessiva densitat de població (insuficient treball per a tota la població) i s’agreujava o minvava depenent de les condicions socieconòmiques de la zona.

Per al manteniment de l’ordre públic, els virreis de Mallorca van promulgar nombroses pragmàtiques o disposicions destinades a reprimir les accions vandàliques, amb càstigs corporals duríssims i amb multes de grans quantitats de doblers, especialment per als que atemptessin contra les persones o propietaris. Les pragmàtiques més importants van ser les del virrei Lluís Vic i Manrique l’any 1584 (regnat de Felip II) i les del virrei Don Rodrigo de Borja i Llansol en 1666 (regnat de Carles II). El manteniment de l’ordre quedava a càrrec dels comissaris reials que, suposadament, eren els únics que podien utilitzar armes, juntament amb la noblesa.

Els virreis, que ostentaven la màxima autoritat militar, van arribar a organitzar sistemàtiques persecucions de bandolers, comandades per ells mateixos. Especialment cruenta va ser la de 1666, quan la situació havia arribat a l’extrem, que va comptar amb la col·laboració de l’Església, els cavallers i el poble. Aquesta va acabar amb la captura d’uns 100 bandejats, com Moyana, que havia assassinat a més 20 persones, els germans Repich de Sineu, n’Amador de Sant Joan i Almassora de Manacor.

Malgrat totes aquestes mesures de fre, el bandolerisme no va ser eliminat i va tornar a ressorgir a finals del mateix segle (el XVII).